dijous, 16 de setembre de 2010

L'arbre més vell i gran del món

Crònica des de el Tule
La història de l'arbre que no va plantar el Rei

El majestuós arbre d'El Tule

Tretze anys va durar l'arbre del Rei. Els seus avatars no passaran a la història, ni tan sols a les que expliquen els nens als turistes al voltant de l'enorme arbre d'El Tule. L'anècdota no truncarà la cosmogonia dels indígenes d'aquest estat mexicà d'Oaxaca, lluminós i colorit, ni pertorbarà els annals de la reialesa. Però la història de l'arbre de Joan Carles I al mític El Tule mereix ser recordada, encara que sigui a glops de mescal, aquell destil·lat de pinya d'agave rostida que sempre convida a riure.
Va ser durant una visita del Rei a Oaxaca l'any 1992 -quan es complien 500 anys de la trobada de dos mons- que una distracció diplomàtica va estar a punt de traduir-se en la profanació d'un mite. El monarca espanyol es disposava a plantar un fill de l'Arbre d'El Tule, a l'altre costat de l'església que la majestuosa savina fa que sembli petita.
Encara que els espanyols l'anomenessin savina, es tracta d'un ahue­huete -vell de l'aigua-, la conífera més antiga i estesa, i per a molts l'arbre nacional de Mèxic.
Fan falta una trentena de persones per abraçar el tronc d'aquesta meravella de més de 2.000 anys i 40 metres d'altura, presentada com «l'arbre més vell i gran del món».
Aquella tarda, enmig d'una expectació vestida de festa, autoritats, funcionaris, diplomàtics i periodistes esperaven amb nervis l'arribada del Rei, que venia emocionat de visitar Monte Albán. Abans va arribar l'historiador Miguel Audiffred, que va advertir la barbaritat, va traduir el que només mostraven algunes mirades crítiques i va saber arreglar el disbarat. Una llegenda dels mixes explica que el seu rei, el déu Condoy, va descansar a El Tule durant el seu viatge a Mitla. I aquí, quan el va clavar a terra, el seu pesat bastó de comandament va començar a rebrotar. Pels mixes, el rei Condoy segueix viu dalt d'un turó de la serra, on rep les seves ofrenes, i viurà fins que l'arbre del Tule no s'assequi. Només una autoritat indígena podria plantar un plançó d'aquest arbre sagrat.
Substituït per rosers
Així es va fer. Joan Carles no va arribar a tocar l'arbret i a penes va afegir una palada simbòlica a les tres primeres que hi va tirar l'alcalde. Però el plançó no va rebre mai les mateixes atencions que el vell i el que ja creixia en aquell costat de l'església i era considerat com el fill.
«Tenia una plaga», «el va assecar un llamp», són les vagues respostes de veïns i autoritats. Una nit, fa cinc anys, el conegut com a arbre del Rei va ser talat i substituït per rosers.
Poc temps després, al celebrar-se al mes d'octubre el Dia de l'Arbre d'El Tule, el Comitè de l'Arbre va anunciar que la gran savina havia tingut «el seu primer fill».
El seu president, Agustín Jarquín, va mostrar amb orgull un brot de 80 centímetres, va afirmar que aquell era el primogènit de l'arbre mil·lenari i que els anteriors, inclòs el del monarca, havien estat «intents de reproducció».
El pintor Francisco Toledo el va apadrinar i, aquell dia, el vell de l'aigua encara va tenir més ampolles de mescal, tepache (pinya fermentada) i cervesa, entre les flors, les fruites, el menjar i les altres ofrenes.
Toni Cano
· Article publicat a El Periódico del 01.09.2010
· Fotos : · Travis S. · David Cabrera · dimitridf · acer acea ·

1 comentari:

Anònim ha dit...

Tot i que és una passada d'arbre o arbres, ja que podrien ser varis exemplars que s'han 'unit' amb el pas dels anys, no és el mes vell, els Pinus longeva ho son més, superant els 4000 anys i el terme gran el podem atribuir a qui presenta més m3 de fusta i en aquest cas qualsevol Secuiadendron giganteum de la costa del pacific que superi els 110 m d'altura, ja ho és o ver per superfície de capçada, que en aquest cas espècies de Ficus a la India o Australia també el superen, per no parlar de l'Eucaliptus regnans que per capçada també. El E. Regnans ha estat fins el segle passat l'espècie d'arbre més alta del mon amb algun exemplar proper als 135 m altura, dins el segle 21 el més alt i amb més volum de fusta és el S. giganteum.

A part del 'sabinos' de Sta. maria del Tule. que son els més famosos, durant el passat 1er. Congrés Hispano-americà fet a Toledo vàrem poder conèixer un altre grup molt interessant però no tan famos de 'sabinos' situat a San Pablo Güilá, també a Oaxaca. si algú anés per aquest regió turística de Mèxic, que no deixi de visitar-los, els dos.

Salut

Salvador Cañís