Les figueres més belles del Món
El gènere Ficus pertany a la família de les Moraceae i està format per unes 800 espècies d´arbres, arbustos i lianes. La majoría viuen a zones tropicals i subtropicals, però també n´hi ha a les zones atemperades com la nostra figuera mediterrània.
Com totes les moràcies la saba dels Ficus és lletosa i càustica i s´anomena làtex o lletrada. A les persones de pell sensible els provoca cremades químiques a vegades severes i, precisament per aquest efecte càustic, el làtex s´ha usat des de l´antiguitat per a eliminar els fics o berrugues de les mans i altres parts del cos. Curiosament el nom popular dels fics ve del seu tractament amb la lletrada dels Ficus.
La gran majoría d´espècies són de fulla perennal, excepte les que habiten a regions atemperades que a l´hivern entren en hibernació i perden les fulles i les de climes semidesèrtics amb llargs estius molt secs i calorosos que entren en estivació i perden les fulles durant l´estiu.
Molts arbres del gènere Ficus tenen la tendència a emetre arrels aèries des de les branques i el tronc que creixen cap avall cercant la terra. Una vegada contacten amb el sòl arrelen inmediatament i es transformen en columnes molt gruixades, com si fossin nous troncs, aportant així estabilitat i nous nutrients i aigua a l´arbre que arriba a assolir unes mesures gegantines. A la foto es pot veure aquesta curiosa manera de creixer en aquest magestuós exemplar de figuera de Lord Howe del mar de Tasmània a Oceanía, Ficus macrophylla subsp. columnaris, fotografiada al magnífic Jardí botànic de la Orotava de Tenerife. (Feu doble clic a damunt la foto per a ampliar-la)
Un dels casos més famosos és la figuera de Bengala, figuera de Buda ò Banià, Ficus benghalensis, un exemplar de la qual al Jardí botànic de Calcuta de la India té uns 230 anys i ocupa una superfície circular de 120 metres de diàmetre i 12.000 m2. La circumferència del tronc principal mideix més de 12 metres. El seu pes total és incalculable, milers de tones. Segons el llibre de récords Guinness, però, no és aquesta figuera la més gran del Món. La primera en el ranking és un altre Ficus benghalensis, encara més gran, a la ciutat india de Kadiri, anomenat localment Thimmamma Marrimanu i adorat com un déu. Les parelles estèrils van a resar a l´ombra d´aquesta figuera imponent amb l´esperança de que els concedeixi un fill.
Tronc d´una altra figuera de Lord Howe del Jardí botànic de la Orotava amb les impressionants arrels que sobresurten de la terra per a donar-li estabilitat i les arrels que baixen de la part alta del mateix tronc i amb el temps s´acaben soldant amb el tronc principal.
A l´entrada del Jardí botànic de Lisboa hi ha aquesta esponerosa figuera de Queensland i Nova Gales del Sud d´Austràlia, Ficus macrophylla subsp. macrophylla. Val la pena ampliar la foto per a apreciar la gran bellesa d´aquest exemplar.
Figuera de Bailey d´Austràlia, Ficus baileyana, al Jardí botànic de la Orotava. Ampliant la foto es poden veure les arrels aèries que surten del tronc i les branques i s´endinsen dins la terra cercant nutrients, aigua i estabilitat.
No tots els Ficus són arbres esponerosos. En aquesta foto es veu una curiosa figuereta rastrera, Ficus repens, que creix com una catifa damunt aquestes roques volcàniques del municipi de Feteira a l´Illa de Faial de les Açores. Les seves branques són com sarments que emeten arrels a mesura que s´allarguen i fitxen la planta a les roques. El Ficus repens és una planta alòctona invasora a les Açores, originària dels boscos tropicals d´Àsia i Austràlia, molt apreciada en jardinería. Feu doble clic a damunt la foto per a ampliar-la.
Detall de l´extrem d´un brot de Ficus repens amb uns colors molt cridaners i una textura com de plàstic.
Una altra figuera molt apreciada en jardinería és el Ficus benjamina, que a zones atemperades i fredes es cultiva com planta d´interior i no sol ultrapassar els dos metres d´altària, mentre que al seu clima tropical del sud i sudest d´Àsia i nord d´Austràlia d´on és originari pot assolir els 30 metres. Els seus fruits diminuts son l´aliment predilecte de moltes aus que extenen així l´espècie pels boscos amb els seus excrements. A la foto es veu una varietat de jardinería de fulles blanques i verdes, Ficus benjamina var. albovariegata, a un carrer de l´illa canària de La Palma.
Un dels Ficus que més em va impressionar per la seva bellesa va ser aquesta figuera de l´Himàlaia, Ficus auriculata, amb les seves grans fulles vermelloses i els seus fruits grossos com el palmell de la mà. Si feu doble clic damunt la foto apreciareu millor la bellesa de la seva capçada a contrallum.
Aquest exemplar creix molt a gust al Jardí botànic de la Orotava, protegit pels grans arbres tropicals i subtropicals que hi ha sembrats al seu voltant.
Grans fruits de la figuera de l´Himàlaia anterior encara verds, que creixen directament a les branques principals. Com que a les Canàries no hi ha l´avespeta polinitzadora asiàtica que polinitza aquestes figues, els fruits no acaben de madurar i no tenen llavors.
Cada espècie de Ficus té la seva avespeta polinitzadora específica. Les nostres figueres mediterrànies són polinitzades per l´avespa Blastophaga psenes, un himenòpter apòcrit de la família Agaonidae, que viu dins les figues o siconis de la figuera silvestre o cabrafiguera mascle, Ficus carica var. caprificus i a la primavera surt volant amb el cos plè de pol.len aferrat, entra dins les figues i polinitza les flors femenines, tant les partenocàrpiques com les femenines vertaderes i fa madurar els fruits amb una dolçor i un bouquet molt agradable que recorda les avellanes torrades quan les llavoretes s´esclafen entre les dents. La majoría de figueres de la Mediterrània occidental són partenocàrpiques i maduren les figues sense necessitat de ser polinitzades, però si l´avespeta les visita, els fruits tenen llavors i una qualitat grastronòmica molt superior. A la Mediterrània oriental hi ha figueres femelles vertaderes no partenocàrpiques, la més famosa és la figuera d´Esmirna, que només madura les figues si són polinitzades per la Blastophaga psenes procedent dels siconis masculins d´una cabrafiguera.
Bellíssimes figues rimades de rosa i verd de Ficus aspera de les Illes Noves Hèbrides de l´Arxipelag de les Vanuatu a l´Oceà Pacific. Foto realitzada al Jardí botànic de la Orotava al maig.
Formoses figues picades de punts blancs del Ficus erecta de la Xina, Corèa, Japó i Taiwàn. La foto també és del Jardí botànic de la Orotava
Nombroses figuetes que cobreixen les branques del Ficus superba del Mar de Java i Japó. Al Jardí botànic de la Orotava tenen una magnífica i extensa col.lecció de Ficus exòtics d´una bellesa extraordinària.
Figueta diminuta de Ficus rubiginosa, amb la mida ideal per a ser engolida pels ocells. Aquestes figuetes són comestibles, però tenen poca polpa i moltes llavors. La foto és del Jardí botànic Mundani de Sóller.
Totes les figues madures dels Ficus són comestibles, no n´hi ha cap de verinosa, però moltes d´elles són molt poc "palatables" per als nostres gustos, amb una textura com cartró i moltes llavors.
Figuetes del Ficus retusa, petitones i comestibles, però amb molt poca polpa. Són molt apreciades pels ocells. La foto és dels jardins del Prado de San Sebastián de Sevilla.
Figues dures i acartonades del Ficus elastica, molt cultivat com planta de jardinería. La foto és del Parque de María Luísa de Sevilla.
Bellíssimes i cridaneres figues de la varietat Abaldufada rimada del Jardí botànic Mundani.
Grandioses figues flors de la varietat Vacal amb un pes mitjà de 116 grams cada una. Procedeixen d´un hort del Port de Sóller.
Figues flors de l´antiguíssima varietat mallorquina anomenada Blava, de forma assimètrica i una dolçor exquisita. Aquesta varietat va ser duita a Canàries per repobladors mallorquins fa uns 500 anys. D´allà vaig dur una branqueta que em va aferrar i ara és una formosa figuera d´uns 4 metres molt productiva.
Una de les darreres varietats de figuera mallorquina que va néixer fa un poc més d´un segle dins una paret de partió d´una finca del terme d´Algaida és la Carlina, anomenada així pel pagès algaidí que la va "descobrir" i li va posar el nom del senyor de la finca, el metge Carles. És una figa molt dolça, encara que no massa apetitosa pel seu aspecte, molt bona per a ser assecada. Al poble d´Algaida era molt utilitzada per a alimentar els porcs. Actualment ja només queden algunes figueres Carlines molt velles i mig mortes.
Sucosa, melosa i apetitosa polpa de figa Carlina, d´una dolçor i un gust excel.lent.
Entrades
