Canvi climàtic: pitjant l'accelerador

Avui he llegit aquesta notícia a un diari de Mallorca, a un altra crec que ni tan sols se'n feia referència. Tenia la llargària de tres o quatre frases en un petit requadre situat a la part baixa d'una pàgina dreta (a l'esquerra hagués estat pitjor). Si demà dematí, allà devers les vuit, observau el transit de cotxes per les autopistes i carrers dels vostres pobles i ciutats, o si vos fixau en l'allau de gent que surt a les discoteques plenes de música i llum, sense ni per un moment pensar si val la pena agafar el cotxe per un vespre més de trui... llavors entendreu el perquè la premsa dedica tan poca atenció a una notícia com aquesta. És igual si el mon s'acaba, és igual si fem la puta a les generacions futures, ara del que es tracta és de fruir a fons de la vida, de la vida accelerada per un consum impulsiu i abusiu, ràpida com el temps que es tarda en torrar una hamburguesa o en escalfar una pizza. Bon rot a la salut del planeta!

CANVI CLIMÀTIC

Adverteixen que l'Àrtic “podria quedar-se sense gel el 2030”

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon i el Fòrum Mundial de la Natura (WWF) han cridat l'atenció sobre el ràpid deteriorament de l'Àrtic degut a l'impacte del canvi climàtic. Ban ha advertit que “s'està escalfant més ràpid que qualsevol altre lloc a la Terra” i “podria quedar-se sense gel el 2030”.

AzkenEzkart.

GINEBRA-. Una acceleració de l'escalfament global després que l'Àrtic es quedi sense gel el 2030 i l'elevació d'un metre del nivell de la mar el 2100 són algunes de les conclusions exposades a la Conferencia Mundial sobre el Clima per el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon i el Fòrum Mundial de la Natura (WWF).

Després de visitar en els darrers dies la base internacional de NY Alesund (Noruega), on ha observat directament l'impacte del canvi climàtic sobre l'Àrtic, el responsable de l'ONU ha arribat a Ginebre per a participar a la Conferència.

En un discurs davant més d'un miler de participants en aquest fòrum, Ban ha instat als governs a assolir a la conferència internacional sobre canvi climàtic, prevista per el desembre proper a Copenhague, un acord que permeti “profundes retallades en les emissions” de gasos contaminants.

Ha revelat que els escenaris més distants que havia plantejat el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic -una de les instàncies científiques de major credibilitat en la matèria- estan “passant ara”

Ha explicat que l'Àrtic, “ en lloc de reflectir la calor, l'està absorbint, mentre que el gel disminueix. Això accelera l'escalfament global”.

La conseqüència és que un gas que està atrapat en el subsol i en el llit de la mar d'aquest polo del planeta està sent alliberat a l'atmosfera, amb el perill que això suposa en ser “un gas d'efecte hivernacle vint vegades més poderós que el diòxid de carboni”.

Desgel de Groenlàndia

Ban també ha advertit que l'increment del desgel de Groenlàndia amenaça amb elevar el nivell de la mar i alterar la corrent del Golf, que és la que porta calor a Europa. “Estam pitjant l'accelerador i ens estam dirigint a l'abisme”, ha alertat.

Ha subratllat que ja s'observa un augment del nivell de la mar, que per a finals del segle XXI podria pujar entre 50 centímetres i dos metres, posant en perill les poblacions que viuen a les illes, a zones costeres i deltes, entre altres llocs.

Les previsions del Fons Mundial de la Natura (WWF) destaca que el 2100 s'haurà elevat un metre i que les inundacions afectaran a un quart de la població mundial.

“L'Àrtic, un component crític del nostre sistema climàtic global, s'ha escalfat el doble de la velocitat que la resta del món en les darreres dècades. I a mesura que s'escalfa l'Àrtic, produeix efectes que amplifiquen o acceleren el canvi climàtic”, ha assenyalat Martin Sommerkorn, assessor per el canvi climàtic del WWF.

La majoria d'aquests efectes negatius de l'escalfament de l'Àrtic no sortien en estudis anteriors, com el del Grup Intergovernamental per el Canvi Climàtic (IPCC), guanyador del Premi Novel el 2007, simplement perquè en aquest moment la ciència de l'Àrtic no estava tan avançada.

Per primera vegada se senyala que el nivell dels mars pujaran més d'un metre el 2100, més de dues vegades el previst a l'informe de l'IPCC, amb les seves greus conseqüències d'inundacions a les regions costaneres.

Però les capes gelades de l'Àrtic emmagatzemen, a més, dues vegades més carboni del que ja hi ha a l'atmosfera.

“El ràpid escalfament de l'Àrtic pot portar a que desaparega el 90% de la capa propera a la superfície del permafrost al final d'aquest segle, i això te el potencial d'alliberar a l'atmosfera grans quantitats de carboni en forma de diòxid de carboni i metà”, ha afirmat Sommerkonr.

Emissions de CO2

WWF considera que la reducciódel 25% de les emissions mundials de CO2 en aquest segle, l'objectiu que plantejava l'IPCC per a frenar el canvi climàtic, és insuficient, ja que aquest estudi no tenia en compte específicament les condicions àrtiques.

El WWF destaca com l'enorme pèrdua de gel resultat de l'escalfament de l'Àrtic està ja canviant patrons de temperatura i precipitació a l'Hemisferi Nord, cosa que afectarà cada vegada més a l'agricultura, els boscos i l'accés a l'aigua.

“Per dir-ho clarament, si no mantenim l'Àrtic abastament fred, la gent de tot el planeta sofrirà els seus efectes”, ha senyalat l'expert.

A l'igual que Ban Ki-moon, el WWF considera que no hi ha temps que perdre i adveteix que els propers mesos, amb vistes a la Cimera de Copenhague de desembre, en la que els Estats hauran d'acordar un nou tractat post-Kioto, seran “decisives” per a les negociacions.

Gara

A vista de Washingtonia

Alaró a vista de Washingtonia

·

·

·

·

Thomas Debionne

·

Chevron: Xerecs i bruts.

Demanen a Chevron 19.000 milions d'euros per arrasar i saquejar l'Amazones des dels anys 60.

Lago Agrio, en el nord-est d'Equador, sofreix una brutal contaminació conseqüència de la voracitat capitalista. Una de les majors companyies petrolíferes, Texaco, ha explotat els seus recursos en monopoli des del 1967 fins el 1992. Ara, quan el dany es presenta com irreparable, tot són excuses i ningú pareix responsable.

Iñaki SALABERRI

Després de més de vint anys de total impunitat explotant els recursos de l'Amazones equatorià, l'empresa dels Estats Units d'Amèrica (EUA) Texaco, que des del 2001 pertany a Chevron, es va veure acusada el 1992 de contaminar la selva per valor d'uns 26.000 milions d'euros. El judici a la seva contra promogut per 30.000 indígenes afectats començà a Nova York encara que, tal i com volia la transnacional, la causa fou traslladada a Equador, on ara es jutja. En aquesta causa on la documentació és ínfima, la “informació”, al contrari, és abundant arreu. L'objectiu sembla evident: qui tengui interès per la questió serà, literalment, empassat per la desinformació.

Mentre tant, en tot el temps transcorregut des que en els anys 60 la petroliera s'establí a l'Equador, han augmentat considerablement els casos de càncer i malalties diverses entre la població nativa. La indemnització per danys ambientals ha estat revisada en 7.000 milions d'euros a la baixa. Fins i tot ha canviat l'interès que en un principi tenia Chevron de realitzar el judici a Equador, però la contaminació que assola aquesta remota zona persisteix i, segons els experts, serà irreparable.

Texaco, que és una de les empreses hereves de l'imperi creat per Rockefeller, assolí un acord amb la Junta Militar que regia l'Estat equatorià a la dècada dels seixanta per primer explorar, durant cinc anys, i després explotar, durant quaranta, els recursos petroliers de la zona nord-est del país, en el territori de Sucumbíos.

Per poder fer això s'associà amb l'empresa pública Petroecuador, però sembla ser que la única finalitat de la nordamericana fou aprofitar les infraestructures i contactes de l'estatal, doncs l'acord establia que per cada 100 barrils de petroli obtinguts se n'entregarien 7 al Govern equatorià i, a canvi, Texaco estaria lliure d'impostos durant vint anys. Casualment, la petroliera només aprofità aquests primers vint anys d'exenció per a produir, encara que sí be és cert que en aquest període va extreure el 80% de les reserves de cru del país.

Les conseqüències

Quan Texaco acordà l'extracció de petroli en plena dictadura, es dedicà a rendibilitzar al màxim la seva producció, la qual cosa, en el cas d'una multinacional dirigida únicament per el benefici que, a més opera en un Estat regit per militars no excessivament interessats en el control de l'explotació petroliera, feu que les barbaritats socials i mediambientals fossin un resultat obvi, com ho reflecteix l'informe Yana Curi realitzat per Medicus Mundi.

En aquest informe, l'ONG aborda la situació en la que es troba Lago Agrio, i descriu com els pobles indígenes Sansahuari i Tetetes han desaparegut de la faç de la terra. Explica, també com hi ha hagut abocaments tòxics de més de 70.000 milions de litres, com s'han arrasat amb milions d'hectàrees de selva, s'han construït estructures sense cap limitació i excavats 910 fosses amb residus, que segueixen sense ser desmantellades. Per tot això el medi ambient i l'ecosistema han quedat molt danyats, i el fet que la pràctica totalitat d'agents contaminants segueixin on la companyia petroliera els deixà fa que l'agressió contra l'Amazones continuï.

Els efectes de l'activitat petroliera no acaben aquí. Els habitants de Lago Agrio també sofreixen directament les consequències en forma de càncer, malalties cardi - respiratòries i de la pell entre moltes altres. Segons les investigacions, prop d'un milenar de persones han mort a causa de la brutal pol·lució.

Però això no preocupa a Chevron, i ha intentat desprestigiar i deslegitimar a l'Estat d'Equador perquè la sentència sobre el cas no s'apliqui. Sigui com sigui, la multinacional tendrà que complir amb el que dictamini el tribunal de Lago Agrio, nom que respon a la denominació que va donar la pròpia Texaco a la seva estructura. I de resultar culpable, haurà de fer front a la indemnització en solitari, donat que la Cort Suprema dels EUA exonerà de responsabilitats a Petroecuador.

La cara de Chevron

Fins i tot Obama va preferir no cedir davant les pressions de la multinacional i concedir un tracte preferent a les exportacions d'Equador. Ara, només queda conèixer el veredicte.

Una notícia de

Gara

Boscos i arbres que fan por

Boscos del Gironès i de La Selva - Les Guilleries

Alguns boscos i arbres de les comarques de Girona estan en un estat mol lamentable, gairebé fan por, un lector d’Amics arbres · Arbres amics ens envia aquestes fotos de boscos del Gironès i de La Selva - Les Guilleries i pregunta si cal preocupar-se o no.

Toni Matamala:

Hola, em dic Toni Matamala i fa dies que em preocupa el que veig en alguns arbres del meu entorn, us faig arribar aquestes fotos per que em confirméssiu si m’he de preocupar o no. Una foto és feta des de l’autopista AP7 entre Girona nord i Girona sud. L’altre és feta a l’eix transversal entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari. Gràcies

ErrareHumanum:

En primer lloc gràcies per consultar-nos, intentaré respondre la teva pregunta. A la primera foto desconec què pot passar però et comentaré el què sé respecte la segona.

Quan vaig veure l'estat en què es troba aquesta massa de Pinus radiata (pi insigne) a Sant Hilari també em vaig espantar molt. El primer que vaig pensar va ser en que podia tractar-se de Fusarium circinatum (amenaça que al país basc ja està cobrant moltes morts) però ho vaig descartar pel patró que presenta la massa, Fusarium no acostuma a atacar completament tota una massa, sinó que es manifesta en rodals. Llavors vaig pensar en una cosa encara pitjor, el nematode del pi, de fet el nematode del pi és la pitjor amenaça que hi ha actualment als boscos i el nostre país veí (Portugal) ja el tenen, també vaig descartar el nematode del pi perquè com bé es veu a la foto, està tota la massa afectada.

Bé.. vaig al gra.. Per sort, aquell dia tenia una visita de camp. Precisament la propietària d'un bosc que vam visitar ens va dir que hi havia aquesta massa afectada (la de la teva foto) i que ningú tenia idea de què podia ser. Vam tenir la sort de passar prop dels arbres morts i els meus temors van desaparèixer quan vam veure que la mort dels pins era deguda a una pedregada extraordinària. Amb tot, els símptomes es corresponien a una bona pedregada i no hi havia signes de fongs ni d'altres organismes que haguessin provocat la mort d'aquests arbres. Al mirar els arbres morts, vam veure que eren plens de forats amb enormes quantitats de resina. Els arbres, al rebre els forts impactes de la pedra, van expulsar resina a totes les ferides i això ha provocat un bloqueig de la saba d'aquests arbres, a més d'un gran estrès.

Això és el que sé, espero haver respost els teus dubtes,

Joan Vicenç Lillo Colomar:

Bé, a mi de cop i volta la primera foto m'ha fet pensar que aquests arbres estan morint per qualque raó. També he pensat que com així no s'ha fet saber pels mitjans de comunicació ja que crec que seria una mort en massa molt important. Quan els pins es posen d'aquest color, i no sé exactament de quins pins es tracta, si halepensis o pinea (la 1ª foto), solen acabar malament. És degut a la sequera? És degut a un estiu especialment sec però especialment calorós?. És estrany però que després de dos anys darrers de bones pluges, aquests arbres puguin patir. Caldria aturar el cotxe i fer-hi una bona passejada i inspecció.
Quan a la segona foto tot d'una m'ha fet pensar en aquell paranoic que va matar prop de dos mil pins perquè segons ell "se menjaven les alzines". Aquests colors són símptomes que qualque cosa no va be. Caldria igualment inspeccionar-ho de prop.
No estaria malament que ho comuniquessis a la Conselleria de Medi Ambient o als agents rurals

Xavier Gual:

A simple vista semblaria ser una plaga d’Ips acuminatus, un escolític barrinador que actua a rodals, de tota manera caldria veure-ho al lloc ja que amb les fotos és impossible confirmar que sigui aquest escolític. Ja em posaré amb contacte amb companys de la zona a veure si m’ho poden confirmar.

ErrareHumanum:

Ips podria ser una altre possibilitat si no fos per l'extensió. Em sorprendria molt, he vist rodals afectats per Ips i mai n'he vist cap que fos la meitat de gran que el de la foto. La zona és bona i l'espècie Pinus radiata, amb creixements magnífics i amb una estació excel·lent (les altures dels arbres són per envejar), per això m’estranyaria un atac tant bèstia t'Ips... De totes maneres... al bosc mai se sap... Continuo apostant per una pedregada.

Xavier Gual:

Bé ErrareHumanum, evidentment si has estat a la zona, tens molt més elements que una simple ullada ràpida a una foto. I també que he contestat sense haver vist la resposta que donaves, ho he vist després i la causa de la mort per pedregada és molt probable.

ErrareHumanum:

Ho vaig veure i això semblava però amb aquestes coses mai se sap, a vegades fiques la pota. De totes maneres, si fent la cerveseta preguntes a la gent de la zona a veure què en pensen és també molt interessant perquè sempre hi ha algú que pot aportar idees i informació que altres desconeixem.

·

Séraphine de Senlis asseguda baix un arbre

Séraphine, amor a la natura, passió per la pintura

Séraphine va començar a pintar, segons deia, per indicació dels àngels i la Verge. Quan sortia de l’aïllament de la seva habitació anava a parlar i abraçar als arbres i les flors.

[...] sap senyor?, quan estic molt trista, surto a passejar pel camp i toco els arbres, parlo als ocells, a les flors, als insectes...y se’m passa, de veritat que se’m passa!...[...]

Més informació a:
· Seraphine Louis - Seraphine de Senlis, 1864-1942

Rafel Mas, Búger 30 d'agost de 2009

Aturin l'expansió dels monocultius d'arbres

Benvolgudes amigues i amics:

El proper dia 21 de setembre -Dia Internacional Contra els Monocultius d'Arbres-, organitzacions de tot el món desenvoluparan activitats en oposició a l'expansió d'aquest tipus de plantacions. Per a donar suport a aquestes activitats, un grup de persones redactà una declaració demanant que s'aturi l'expansió dels monocultius d'arbres, que serà àmpliament distribuïda aquest dia a organismes nacionals i internacionals.

Voldríem que la declaració tingués el suport de la major quantitat de persones possible, per la qual cosa vos convidam a signar-la. Si desitgen donar suport a la declaració, per favor escriguin a la següent direcció: (21sept@wrm.org.uy) incloent-hi el seu nom, organització i país.

Rebin una cordial salutació.

Ricardo Carrere
Moviment Mundial per els Boscoss Tropicals (WRM)

Dia Internacional contra els Monocultius d'Arbres

21 de setembre de 2009

Declaració Internacional: Aturin l'expansió dels monocultius d'arbres!

A totes parts del mon, milions d'hectàrees de terra productiva estan sent ràpidament convertides en deserts verds presentats baix la disfressa de “boscos”. Les comunitats locals són desplaçades per a donar lloc a interminables files d'arbres idèntics -eucaliptus, pi, palma oliera, cautxú, jatrofa i altres espècies- que desplacen de la zona a quasi tota altra forma de vida.

La terra cultivable, crucial per a la sobirania alimentària de les comunitats locals, es convertida en monocultius d'arbres que produeixen matèries primes per a exportació. Els recursos hídrics són contaminats i esgotats per les plantacions, al temps que els sòls es degraden. Les violacions als drets humans són moneda corrent, i van des de la pèrdua dels mitjans de vida i el desplaçament fins a la repressió i fins i tot casos de tortura i mort. Si be les comunitats sofreixen en el seu conjunt, les plantacions tenen impactes diferenciats de gènere, essent les dones les més afectades.

A pesar de tota l'evidència disponible quan als impactes socials i ambientals d'aquests monocultius a països com Brasil, Sud-àfrica, Estats Units, Indonèsia, Malàisia, Cambodja, Colòmbia i Espanya, segueixen sent promogudes per una coalició d'actors que van des de la FAO fins a les agències bilaterals, des del Fòrum de les Nacions Unides sobre Boscos fins als governs nacionals, des d'empreses consultores fins a bancs privats i de desenvolupament.

El motiu real rere les accions d'aquests actors és simple: apropiar-se de la terra de la gent perquè empreses de cel·lulosa i paper, fusta, cautxú, palma oliera i, recentment, també carbó de bosc (*), puguin accedir a major quantitat de matèries primes més barates per augmentar encara més els seus guanys. El sobre consum de malbaratament dels productes d'aquestes plantacions per part de les nacions del pròsper Nord te molt a veure amb la seva expansió creixent.

En resposta a la publicitat adversa sobre els impactes de les plantacions d'arbres, les empreses han recorregut a l'ús de mecanismes de certificació, com l'FSC, el PEFC, la SFI i la RSPO (**), els quals proporcionen credencials “ecològiques” falses que els permeten seguir amb els seus negocis de sempre.

El problema s'ha agreujat encara més amb l'arribada de nous actors del sector empresarial que apunten a obtenir beneficis del canvi climàtic, promovent falses solucions a través de l'establiment de les anomenades plantacions per a “abocadors de carboni”, la promoció dels agrocombustibles -agrodièsel i etanol de fusta- i la introducció d'arbres genèticament modificats.

Tan mateix, els plans de les empreses s'enfronten a una oposició creixen. País rere país, la gent s'aixeca per oposar-se a l'expansió de les plantacions d'arbres i un moviment mundial ha crescut al llarg dels anys, unificant les nombroses lluites locals i ajudant a fer-se escoltar a qui sofreixen per causa de les plantacions.

En aquest Dia Internacional Contra els Monocultius d'Arbres 2009, el missatge és fort i clar: Les plantacions no són boscos: aturin l'expansió dels monocultius d'arbres!

(*) Carbó que seria enterrat en el sòl, on se suposa que serviria com a fertilitzant i com a dipòsit de carbó.

(**) FSC (Consell de Administració Forestal), PEFC (Programa para Avalar Esquemes de Certificació Forestal), SFI (Iniciativa Forestal Sostenible), RSPO (Taula Redona d'Oli de Palma Sostenible)

Per a més informació:

Moviment Mundial per els Boscos Tropicals

Declaració Internacional (en català)

Si voleu signar la Declaració

A Inca no s'estimen els arbres 2

Ja hi tornam

No era suficient tallar les arrels del pins de l'avinguda dels reis catòlics, ara els talen, que és més ràpid per matar los.
No conec el motiu pel que talen aquest pi ni sé si està justificat o no (m’imagino que no), però igualment m’indigna; m’indigna personalment que l’ajuntament permeti aquestes barbaritats, i m’indigna professionalment veure com, a demés , fan la feina mal feta, si vos hi fixau a les fotos veureu el motoserrista, que no du cap tipus de protecció, ni casc, ni ulleres, ni calçons antitall, ni cinturó de seguretat, està tallant amb la motoserra per damunt del seu cap.
Al pas que van, d’aquí uns anys els nostres fills ens demanaran: perquè l’hi diuen avinguda dels pins a aquesta avinguda?...

Thomas Debionne

· A Inca no s'estimen els arbres 1
· A Inca no s'estimen els arbres 3

·

Un rupit bunyolí

Un rupit que m'ha fet content

No puc deixar de compartir aquestes fotos amb vosaltres. Les he fetes avui de capvespre mateix. Hi he anat ben aposta. Volia confirmar que les que vaig fer l'altra dia eren les de un rupit jove. Ara n'estic quasi convençut. En ornitologia sempre s'ha de ser molt caut. Els ocells volen. Avui estic content. Salut i una abraçada. JV

Fotos JV

No feu mal als arbres

Els arbres tenen veu

En l'antiguitat molts pobles creien que els arbres estaven vinculats a un ésser que els habitava i en tenia cura. Els grecs en deien Hamadríades. Eren un tipus de nimfa, les Dríades, que vivien a les rodalies dels boscos i establien un vincle des del seu naixement amb un arbre concret, si aquest moria elles també. Per això es creia que els déus castigaven a aquells que fessin mal als arbres. Els celtes també els veneraven, de fet, "druida" significa roure. Els japonesos els anomenen "kodama", esperits que viuen al bosc i es disgusten amb aquells que no tenen cura pel mediambient.
Les fades s'han relacionat sempre amb aquest entorn natural, i a llocs tan llunyans com Tailandia, Birmania, Filipines o Japó hi ha tribus que creuen que provenen d'un bambú o d'una mimosa. Segons Mircea Eliade, fenomenòleg de la religió, "el fet de que una raça descendeixi d'una espècie vegetal presuposa que la font de la vida es troba concentrada en aquell vegetal. Per tant, la espècie humana es troba allà, en estat potencial, com a germen, com a llavor".
Aquesta sacralització dels arbres i de la natura ens mostra la primerenca preocupació per la manca de consciència, i el temor a les conseqüències futures de la desvinculació de l'ésser humà amb el seu entorn. Ben aviat es va veure la manca de respecte i la supèrbia humana. Malgrat tot, molts no han deixat de veure l'importància del món vegetal i encara hi ha tradicions que fan que es planti un arbre quan neix un nen, fins i tot, el simple fet de tenir plantes a casa, un jardinet, ens remet a aquella necessitat de seguir en contacte amb la terra. Un pobre tribut al gran mal ocassionat al planeta. El càstic dels déus és només el resultat d'allò que s'ha fet.

Sílvia Tarragó

· Article publicat a La veu del roure el 11.08.2009

·

Anar creixent per dintre

L'Arbre Centenari

L’Eusebi va dir-me
que ell voldria ser
com el tronc d’aquell arbre
centenari que miràvem,
i anar creixent per dintre.

Gerard Sabaté
[ Vers Trencat ]
·

Foto: Jardí botànic Mundani
·

Dels arbres fruiters antics

Curs sobre conservació d’arbres fruiters antics

28 , 29 i 30 d’agost del 2009

Iniciació al coneixement de la riquesa de la biodiversitat agrícola i ramadera tradicionals. Races i varietats tradicionals de les nostres comarques i el seu estat de conservació actual. Aprendrem sobre la pràctica les tècniques de conservació, reproducció i multiplicació d’aquestes varietats d’arbres fruiters i visitarem una finca amb una col·lecció d’arbres fruiters de varietats antigues.

Divendres 28 d’agost, de 8 a 10 del vespre, Sessió teòrica.
Dissabte 29 d’agost, de 2/4 de 10 a 2/4 de 7, Pràctica.
Diumenge 30 d’agost, de 2/4 de 10 a 2/4 de 3, Sessió teòrica.
Monitor: Xavi Jiménez (biòleg).
Lloc: Av. Prat de la Riba, 18, 2n de Reus i finca a La Selva del Camp.
Inscripcions: a l’oficina del GEPEC-EdC, Av. Prat de la Riba , 18, 2n, Reus, dimecres i divendres de 9 a 1 i dimarts i dijous de 2/4 de 5 a les 8 del vespre. Telèfon: 977 33 11 42. Correu-e: secretaria@gepec.org
Aquest curs té el reconeixement d’activitats de formació permanents adreçades al professorat per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Programa
1er dia (a l’aula):
La importància de la biodiversitat agrària i ramadera a nivell mundial i Català.
La pèrdua de la biodiversitat agrària (segons dades de la FAO).

La importància de la biodiversitat agrària i ramadera com a part del nostre patrimoni genètic, cultural, etnològic i natural.

Els arbres fruiters autòctons com a part d’aquest patrimoni.

La situació de la conservació d’arbres fruiters antics a Catalunya. La situació a les comarques de Tarragona.

Introducció a les tècniques de conservació dels arbres fruiters antics.
2on dia (Jornada a una finca on es fa conservació de la biodiversitat agrària i ramadera):
Les conservacions ex-situ: les col·leccions d’arbres fruiters.

Altres formes de conservació de la biodiversitat agrària: els bancs de germoplasma, la conservació in-situ.

Les tècniques de reproducció i conservació d’arbres fruiters antics: la reproducció per llavor i la multiplicació per estaca, per rebrot i per empelt. En quines espècies es pot aplicar cada tècnica.

Els empelts: quins tipus i quan es fa servir cadascun. Quins requeriments tècnics cal tenir en compte (èpoques de l’any, compatibilitat entre espècies, influència de la lluna, requeriments hídrics...).

Els portaempelts. Quins i per què?.

Les eines necessàries en la reproducció i conservació dels arbres fruiters antics: el xurrac, les tisores de podar, els ganivets d’empeltar, la ràfia, les cintes plàstiques, les pastes protectores.

Quin material vegetal s’utilitza en els empelts, tipus de fusta, tipus de borrons (els de fulla, els de flor, els mixtos).

L’etiquetatge i registre del material vegetal.
La conservació del material vegetal utilitzat en els empelts.
Realització de l’empelt. Realització de practiques per part dels alumnes.
3er dia (Jornada a una finca on es fa conservació de la biodiversitat agrària i ramadera):
Realització de pràctiques d’empelts per part dels alumnes.
La prospecció de camp, com fer-la, quines dades cal registrar.
Valoració del curs i suggeriments.

· Més informació: [ Arxiu pdf 27Kb ]

·

Un rupit jove

Un rupit jove de Mallorca un dia abans de Sant Bartomeu!?

Males fotos, a contrallum i mancat de temps. Fetes d'avui mateix vora la casa del garriguer de sa comuna de Bunyola. Em sembla un rupit jove, perquè suposo que els adults no fan muda? Si el voleu observar hi sou a temps. Salut.

La figuerota i el dimoni boiet

I heu de pensar i creure i creure i pensar,

que aquell matí feia un sol que pelava es cul a ses llebres, i la suada em devallava per l'esquena i regalimava per la regata des cul com quan la sobrassada està en el seu punt de pastada. I què me'n direu?, cansat d'agafar til·lo me'n som partit cap a l'ombra d'aquella figuerota que hi havia prop del torrent. Aquell arbrot amb un rodal de 40 pams, tenia un brancam atapeït com si fos llana d'ovella, no hi entrava ni un raget de sol. Tenia una soca arruada i clivellada i set homes no l'abraçaven. En ser-hi davall, em vengué al cap el que em deia el conco Simó de que un homo no ha de fer mai sesta baix d'una figuera:"s'ombra que fa és borda, fa tornar loques a les cabres, en sortiràs amb un bon mal de cap...".
El brancam ere ferest, els cimals eren gruixats com a potes d'elefant i de tan entorlligats, s'anuaven com si d'un pop de 16 cames es tractés. Enmig del forcall s'obria un forat rodó i negre com la sutja, amb les voreres empastifades de fang i que pareixia endinsar-se fins al mateix infern. Amb una senallada de por i una de curiositat, hi vaig afitorar el braç fins a tall de colze, volia sabre si era el cau o el niu de mussolet. Amb la punta dels dits vaig fregar cosa peluda que es movia com una llemuga i em vaig retgirar. Vaig pegar estirada i amb la pell de gallina i les popes del braç enrampades com quan et fots un cop de sogra, vaig pegar de cul enterra. De dins de la figuera sortien un giscos que arribaven una hora enfora, semblava el giscar d'una rata quan es veu engrunada esquena-paret en un cantó, o talment com una nierada de capxeriganys pidolant menjar als pares. Vaig provar de guaitar dins del forat i m'envestí una olor a sofre que m'entebanà fent-me anar el cap en tombs. Encara no hi veia de polseguera i ja m'havia pegat pels morros un homonet arruat que no feia ni un pam, no feia l'alçada d'un ca assegut, mostrava les dents i estrenyia el barram a l'hora que flestomava i giscava i pegava fuetades a tot vent amb una pipa de mànec llarg. Jo vaig quedar com a esglaiat dret com un fus vora la soca de la figuerota. I aquell dimoni boiet amb quatre bots i quatre llongos, ja era partit a córrer i córrer per dins del sementer llaurat i, amb un instant, ja el vaig haver perdut de vista per dins dels terrossos de call vermell. I qui no ho cregui que ho vagi a cercar...

Rafel Mas, Búger 23 d'agost de 2009