Cryptomeria japonica, el magestuós arbre Sugi

Sa mare era japonesa i pacífica, elles són açorianes i atlàntiques 

Us estic parlant d´una taxodiàcia originària del Japó, l´arbre Sugi, la bellesa del qual va conquistar primer el cor dels xinesos i després el de tots els amants dels arbres d´arreu del món. Actualment es cultiva a tots els continents. És molt apreciat pels jardiners que han seleccionat moltes varietats. La més curiosa i més conreada és la "elegans", arbustiva, de creixement lent i amb les fulles sempre jovenils que adquireixen un cridaner color marró vermellós durant els mesos de tardor i hivern.

Esponeroses Cryptomèries assilvestrades formant un espès bosc a la falda d´un volcà de l´Illa de Faial de l´Arxipèlag de les Açores. (Recoman engrandir les fotos amb un doble clic per a apreciar millor els detalls).

La Cryptomeria japonica pot assolir dimensions gegantines. Al Japó hi ha exemplars que superen els 70 metres d´altària amb un diàmetre de soca de 4 metres, gairebé tan colossals com les famoses Sequoies de Califòrnia, parentes ancestrals seves.

Imponents exemplars "joves" d´arbre Sugi a una clariana d´un bosc açorià. 

Passejant per dins aquells boscos vaig tenir la sensació de trobar-me a un altre món, una altra era geològica, uns quants milions d´anys enrera. Em vaig seure damunt una soca d´un vell sugi abatut a terra pel vent i vaig tancar els ulls. La dolça olor a terra bona, sana, humida, l´impressionant silenci només trencat pel murmuri de les branques acariciant-se entre elles engronsades per un vent suau i l´encisador flaire de resina de conífera exhalat per les fulles d´aquells gegants de sang verda em vàren fer bategar fort el cor de felicitat. Si, amics, allò era el més semblant a un paradís. Per uns segons em va venir a la ment l´idea de quedar-me allà a passar els meus darrers anys de vida, feliç, en pau, enrevoltat del que més estim, la vida i la natura.

La soca de l´arbre Sugi és molt recta. La seva dèria pel sol el fa creixer cap amunt, de manera que les branques inferiors s´assequen i autopoden a mesura que queden en penombra, enfosquides per les branques més altes que impedeixen el pas als rajos solars. Els exemplars de la foto feien més de 40 metres.

Els portuguesos que poblàren les Illes Açores, ara fa uns 560 anys, trobàren unes illes verges cobertes d´una espessa vegetació gairebé impenetrable, el primigeni bosc de laurisilva macaronèsica. Sobrevolaven aquell paradís terrenal nombroses aus semblants a falcons que ells anomenaven "açores" i amb aquest nom batiàren aquelles illes perdudes enmig de l´Oceà Atlàntic: Illes Açores, o sigui, Illes de Falcons. Amb l´ajuda del foc vàren deforestar totes les terres més accessibles de la costa i les faldes dels volcans i només respectàren la vegetació dels llocs més inaccessibles. A les millors terres conquerides a la Laurisilva hi vàren sembrar cereals, hortalisses i arbres fruiters i a les terres més primes i pedregoses de les faldes volcàniques hi sembràren cryptomeries japoneses amb l´idea de obtenir en pocs anys fusta de bona qualitat per a construir cases i vaixells. El clima i la terra volcànica açoriana agradàren tant a l´arbre Sugi que en poques dècades el que havia estat una exuberant laurisilva macaronèsica va ser substituïda per inmensos boscos de coníferes japoneses esponeroses, les llavors de les quals anàren conquerint noves terres d´una manera espontània i substituint els arbres que es talaven. Ja no calia ressembrar contínuament nous plançons doncs el bosc es renovava totsol.

Soques de Cryptomeria japonica d´un metre de diàmetre. Les fulles i branquillons caiguts al sotabosc formen una capa molt gruixada que es va descomponent amb l´alta humitat del sòl i es transforma en un riquíssim humus carregat de nutrients. 

La terra descomposta agrada molt a les falgueres açorianes que creixen esponeroses a la penombra del sotabosc de les cryptomèries. Les seves frondes noves d´un metre de llargària resalten molt damunt el flonjo llit de fullaraca amb el seu viu color verd clar. Les falgueres més abundants són precisament les endèmiques Dryopteris azorica i Dryopteris crispifolia. També vaig veure uns quants exemplars de la raríssima Culcita macrocarpa.

La pluja horitzontal tan típica de la Macaronèsia aporta diàriament uns quants litres d´aigua dolcíssima i crea un ambient exageradament humid que facilita el creixement de centenars d´espècies de líquens, molses i hepàtiques damunt l escorça de les cryptomèries. A la imatge es veu una soca de gairebé un metre de gruixa amb l´escorça coberta per una extensa capa d´hepàtiques, com si d´un vestit verd es tractés.

Fulles adultes de Cryptomeria japonica.

Fruits madurs al maig després de la dispersió de les llavors.

Fa vint anys vaig comprar una petita Cryptomeria japonica "elegans" a uns vivers de Mallorca. Només mesurava uns 20 centímetres. La vaig sembrar al meu jardí al lloc deixat per un taronger mort per l´atac del fong Armillaria mellea. Els troços de miceli que quedàren a la terra després d´arrabassar el taronger vàren invadir el sistema radicular de la petita cryptomeria i durant uns 15 anys cada tardor vàren sortir bolets d´Armillaria mellea voltant la seva soca. Jo em pensava que el fong acabaria matant-la, però fa cinc anys a la tardor ja no sortíren més bolets i tot fa pensar que o bé les arrels s´han inmunitzat i han mort l´Armillaria mellea atacant-la amb fito-anticossos o bé el fong s´ha convertit en simbiòtic i ha format una associació mutualista amb les arrels de la cryptomeria, cosa comprovada pels enginyers forestals en altres espècies arbòries. Sigui com sigui el meu arbre Sugi va ben bò i creix uns 10 centímetres anuals.

La meva Cryptomeria japonica "elegans" brostant vigorosament durant la primavera. A diferència de la varietat silvestre,  aquesta creix molt poc i presenta tot l´any unes fulles jovenils molt toves, de tacte molt suau, amb aspecte de plomall.

La mateixa cryptomeria durant l´hivern. Per a protegir-se del fred les fulles sintetitzen antocians i adquireixen un bellíssim color marró vermellós. Quan augmenten les temperatures a principis de la primavera, les fulles tornen una altra vegada verdes.

 Mateixa Cryptomeria "elegans" a mitjan febrer al costat d´un avellaner silvestre en plena floració nascut al Pirineu francès fa 27 anys.

Flors femenines de Cryptomeria japonica "elegans" amb el detall de les fulles jovenils encara vermelloses a principis de la primavera.

Flors masculines carregades de pol.len. Les fulles jovenils d´aquesta varietat de jardí semblen agulles però tenen un tacte molt suau.

El Sugi és l´arbre nacional del Japó. Tan els japonesos com els xinesos el cultiven des de fa molts segles al costat dels temples on s´hi poden veure exemplars centenaris amb unes dimensions gegantines. També és considerat un bon arbre forestal productor de fusta, la qual és molt aromática, vermellosa, lleugera, forta i resistent a l´aigua.