El desert verd
La soja és un llegum d'origen xinès cultivat a Àsia des de fa uns 5.000 anys. Té un alt valor nutricional i fins el segle XIX no va tenir una expansió important. Però la seva explosió és a finals del segle XX: l'any 1970 se'n produïen en el món 40 milions de tones i en el 2005 ja se'n produïen 216 milions. Aquesta producció està concentrada en un 90% als EUA i Argentina. Argentina s'ha convertit en l'exemple mundial d'aquesta revolució agrària: el 1970 la soja sols ocupava un 1% de la seva superfície agrària i era un cultiu gairebé exòtic, com ho era la presència de soja en l'alimentació humana, ara el 60% de la producció agrària de l'Argentina és deguda a la soja transgènica. L'àrea més gran a nivell planetari de transformació de la soja en olis i altres derivats comercials es troba a la zona de Rosafé, sobre el riu Paranà. Al Brasil la soja ja ocupa també prop del 30% de les terres cultivades. La soja contra la vida és el nom d'una campanya de diverses ONG franceses que posen de manifest les conseqüències de la sojització de l'agricultura mundial a partir del moment en què la implantació del monocultiu soger (productor essencial de proteïnes per a l'alimentació animal) com a cultiu agroindustrial destinat a l'exportació, esdevé massiu a gran part d'Amèrica, Àsia i Europa. Els impactes que ha provocat a escala mundial aquest model agrari són diversos: desforestació massiva, expulsió de les poblacions indígenes, ruïna dels petits i mitjans agricultors (el monocultiu està reservat per a les grans explotacions), contaminació química dels sòls, etc. L'expansió de la soja va lligada a l'expansió dels conreus transgènics perquè la soja transgènica roundoup ready de la casa Monsanto ocupa el 60% de la superfície cultivada de soja en el món. L'empresa Monsanto (creadora de l'agent taronja emprat per l'exèrcit nord-americà per desforestar la selva vietnamita) és la propietària de la llavor i del glifosat (l'herbicida al qual aquesta soja és resistent). Cargill, però, és la gran potència mundial de l'exportació de soja.
Amb la soja transgència s'està produint el gran somni utòpic de transformar l'agricultura en una activitat totalment industrial. Les hectàrees s'incrementen per milions cada any i es modifica el paisatge agrari i la geografia humana. El monocultiu de soja també és anomenat edesert verd perquè els camps són verds però a costa de l'eliminació de la biodiversitat i de l'expulsió de milers de camperols de les seves terres. L'expulsió dels petits pagesos per les grans explotacions de soja al Brasil provoca l'aparició d'un gran nombre de sense terra (Paraná, Rio Grande do Sul) que són engegats cap a la desforestació de l'Amazònia o cap a integrar-se a les masses marginals de les grans ciutats. Les grans explotacions fortament mecanitzades, amb menors demandes de mà d'obra i amb un ús molt intensiu d'herbicides i insecticides, s'estenen com una taca d'oli i amb elles augmenta la desocupació, la pobresa i la degradació ambiental.
Les dades de desforestació a l'Amèrica del Sud s'estan fent senzillament incontrolables (a l'Argentina entre 1998 i 2002: 118.000 ha desforestades al Chaco, 160.000 ha a Salta, 223.000 ha a Santiago del Estero...). L'expansió de la soja es coneix com pampeanització (l'exportació del model industrial de l'agricultura de la Pampa argentina a altres regions). El monocultiu ho acaba absorbint tot: boscos, altres cultius i la ramaderia extensiva tradicional. I amb les fumigacions, fetes amb avionetes, apareixen problemes inesperats: irritacions a la pell de les persones, malalties respiratòries, contaminació greu de les aigües i a vegades, fins i tot, la mort dels petits animals domèstics per intoxicació. Els promotors de la campanya le soja contra la vie aclareixen que no tenen res en contra d'aquesta planta, però sí contra la funció social i ambiental que està assolint el seu conreu industrial.
Aquest, sembla, és el futur que tenim a les portes. La pressió de les multinacionals i de les estratègies financeres dels estats cap a aquest model agrari, i també de societat, és forta. Els transgènics ja els tenim dins el plat, ara ens demanen entrada per ocupar el territori.
Mateu Morro.
Diari de Balears
Soja contra la vie
Greenpeace Argentina
2 comentaris:
Que tristeza, Joan! Eu vi aquelas terras nos anos 70, ainda havia muita cultura diversificada. Os poderes públicos não têm nenhuma força contra os exploradores do nosso solo. Logo seremos um deserto verde... que gente estúpida!!! Que falta de caráter!!! Que tristeza de não poder fazer nada...
És cert que no hi res a fer? Ens ajuda que ho reconeguem? Cal lluitar malgrat creure que no serveix per res.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada