Fa ja alguns anys, un nou vingut a Mendoza, europeu, comentava l'excel·lent idea que havien tingut els habitants d'aquesta terra d'instal·lar la seva ciutat al mig d'un bosc. Complaguts, els mendocinos que estaven amb ell es van afanyar a explicar-li que el bosc era, en realitat, posterior a la ciutat, i que havia estat plantat pels seus habitants; explicacions sobre el nostre clima, sistemes de regadiu i la veneració que en aquesta terra es té per aquests forestals van completar un panorama que va sorprendre encara més el visitant.
El concepte que milers i milers d'arbres fossin plantats a la vora de carrers, avingudes i fins i tot rutes resultava extraordinari per a qui venia d'un país on els arbres es multipliquen i creixen sols.
Mendoza, ara integrant d'un conglomerat urbà que s'ha convertit en un dels més importants de l'Argentina, és aptament coneguda com "la ciutat dels arbres", i està en vista de tots el perquè. El cas és que si no es té cura i es restauren algunes de les pautes que van provocar que es radiquessin forestals en totes les parts habitades del nostre terra, amb el pas del temps quedarà en qüestió que ho continuï sent. Un equivocat sentit del progrés porta que en moltes parts s’eradiquin arbres perquè la seva presència incomoda a alguns per transitar a alta velocitat, i a la deixadesa que es negui als forestals les cures necessàries per al seu manteniment: des del reg, notòria absència en moltes parts de la ciutat, fins a curacions per compte d'experts en cas de malalties o plagues, passant per una poda adequada.
Molts mendocinos tenen tan incorporats als arbres com infaltables integrants del paisatge quotidià que ja gairebé ni adverteixen que són allà. Només hi cauen en compte quan els falten i adverteixen que el trànsit per un carrer on no hi ha presència d'arbres es fa poc menys que impossible en certes èpoques de l'any. No només per donar ombra són útils: purifiquen l'ambient i, no menys important, embelleixen l'entorn.
En els últims temps ha desencadenat un debat sobre l'estat i conservació de les desenes de milers d'arbres que poblen els nostres carrers i passeigs públics. La caiguda de branques amb conseqüències luctuoses o de danys a la propietat particular va venir a fer saber que els nostres sempre presents arbres no estan, en molts casos, ben cuidats; que part d'ells no rep reg adequat, que pateixen malalties de les quals les autoritats no s'havien adonat i que no són podats d'acord amb normes apropiades de conservació.
La Municipalitat de la Capital ha enfrontat aquesta deixadesa que s'ha prolongat per diverses dècades, i ara intenta revertir el panorama de decadència que pateix part del nostre arbratge. No n'hi haurà prou amb eradicar algunes desenes dels que en pitjor estat estan: caldrà començar a cuidar-los mitjançant programes que s'estenguin en el temps. També caldrà pensar en el replantant en sectors on els antics exemplars van ser eliminats per diverses causes. També, s'ha de determinar quines espècies són les que millor s'adapten al nostre terra i clima, i a la contaminació creixent provocada per automotors i activitats industrials, de forma tal d'obtenir exemplars resistents i vigorosos. Ja hi ha cert tipus d'arbres que han demostrat que no van donar resultat, encara que molt se’ls va promocionar en altres èpoques.
Per mantenir el seu títol de ciutat dels arbres, Mendoza ha d'efectuar un esforç especial, i no menys els departaments veïns, en part dels quals les arbredes no reben adequades cures. L'arbre no només forma part de la nostra cultura, del nostre paisatge: és tan necessari per fer possible la vida en una zona com a aquesta que, per calibrar adequadament la seva importància, hem de revertir la imatge quotidiana dels nostres carrers i espais públics i imaginar-nos que en ells no hi ha els arbres. Hi ha llocs on això ja succeeix.
Los Andes
El concepte que milers i milers d'arbres fossin plantats a la vora de carrers, avingudes i fins i tot rutes resultava extraordinari per a qui venia d'un país on els arbres es multipliquen i creixen sols.
Mendoza, ara integrant d'un conglomerat urbà que s'ha convertit en un dels més importants de l'Argentina, és aptament coneguda com "la ciutat dels arbres", i està en vista de tots el perquè. El cas és que si no es té cura i es restauren algunes de les pautes que van provocar que es radiquessin forestals en totes les parts habitades del nostre terra, amb el pas del temps quedarà en qüestió que ho continuï sent. Un equivocat sentit del progrés porta que en moltes parts s’eradiquin arbres perquè la seva presència incomoda a alguns per transitar a alta velocitat, i a la deixadesa que es negui als forestals les cures necessàries per al seu manteniment: des del reg, notòria absència en moltes parts de la ciutat, fins a curacions per compte d'experts en cas de malalties o plagues, passant per una poda adequada.
Molts mendocinos tenen tan incorporats als arbres com infaltables integrants del paisatge quotidià que ja gairebé ni adverteixen que són allà. Només hi cauen en compte quan els falten i adverteixen que el trànsit per un carrer on no hi ha presència d'arbres es fa poc menys que impossible en certes èpoques de l'any. No només per donar ombra són útils: purifiquen l'ambient i, no menys important, embelleixen l'entorn.En els últims temps ha desencadenat un debat sobre l'estat i conservació de les desenes de milers d'arbres que poblen els nostres carrers i passeigs públics. La caiguda de branques amb conseqüències luctuoses o de danys a la propietat particular va venir a fer saber que els nostres sempre presents arbres no estan, en molts casos, ben cuidats; que part d'ells no rep reg adequat, que pateixen malalties de les quals les autoritats no s'havien adonat i que no són podats d'acord amb normes apropiades de conservació.
La Municipalitat de la Capital ha enfrontat aquesta deixadesa que s'ha prolongat per diverses dècades, i ara intenta revertir el panorama de decadència que pateix part del nostre arbratge. No n'hi haurà prou amb eradicar algunes desenes dels que en pitjor estat estan: caldrà començar a cuidar-los mitjançant programes que s'estenguin en el temps. També caldrà pensar en el replantant en sectors on els antics exemplars van ser eliminats per diverses causes. També, s'ha de determinar quines espècies són les que millor s'adapten al nostre terra i clima, i a la contaminació creixent provocada per automotors i activitats industrials, de forma tal d'obtenir exemplars resistents i vigorosos. Ja hi ha cert tipus d'arbres que han demostrat que no van donar resultat, encara que molt se’ls va promocionar en altres èpoques. Per mantenir el seu títol de ciutat dels arbres, Mendoza ha d'efectuar un esforç especial, i no menys els departaments veïns, en part dels quals les arbredes no reben adequades cures. L'arbre no només forma part de la nostra cultura, del nostre paisatge: és tan necessari per fer possible la vida en una zona com a aquesta que, per calibrar adequadament la seva importància, hem de revertir la imatge quotidiana dels nostres carrers i espais públics i imaginar-nos que en ells no hi ha els arbres. Hi ha llocs on això ja succeeix.
Los Andes
Entrades
1 comentari:
T'he contestat per email,
Salut.
Publica un comentari a l'entrada