Fulles Seques

Fulles Seques

Una tarda de tardor,
el cel núvol, tot tapat
de boirina, de foscor,
tot n'estava tan mullat!,
que enfonsava.

Fulles seques, fulles seques,

quan tothom us trepitjava

amb el pes que us aplanava

de la terra en fèieu fang.

Fulles grogues i resseques

jo sentia vostres vides,

que la gent us feia sang.

De l'entranya d'un tronc sec,

cel fred, borrasca dormida.

Nasquéreu en temps d'espera.

Poncelles, nou esbatec.

Auguri de primavera.

Preludi d'un joc de vida,

d'una quimera.

A l'estiu, amb la verdor,

donàreu al sol l'ombra i la llum

i en el mirall del seu besllum

el repòs i la frescor.

Cobríeu la intimitat dels cors.

Amagàveu secrets d'amors

amb pudor.

Quants misteris guarden tes ombres!,

fulles seques i fulles verdes,

quan sou verdes adorades,

quan sou seques trepitjades!.

A l'autumne, de velles tombes,

es fonen les fulles gerdes

que en el cor, que es torna terra

emporteu.

Car la ingratitud enterra

sense veu.

I en aquella passejada

d'una tarda de tardor,

m'ensenyàreu la lliçó,

fulles seques,

ben sabuda i tan callada

del destí que dóna vida.,

Tant a seques,

me'n donàreu sa greu mida!

Mercé Roca i Masgrau
~
~

Potser val la pena posar un granet de sorra

Un dia de les festes de la Mercè passejàvem pel barri del Poble Nou a Barcelona i entre les fàbriques derruïdes per donar lloc al 22@, el meu fill i la seva amigueta, tots dos de gairebé quatre anys anaven molt enfadats perquè pel camí es trobaven arbres tallats i volien

trucar a la policia, als bombers, a l'Ajuntament... Són petits ambientalistes en potència, ja es veu... Jo els hi vaig proposar, que bé, podríem queixar-nos a Parcs i Jardins del mal estat dels arbres del carrer però que també nosaltres podríem fer quelcom pels arbres del nostre país. Els hi vaig proposar pujar a Collserola a collir aglans d'alzines i roures

i intentar fer un petit viver a la terrassa. Quan tinguem crescuts els arbres, per la qual cosa caldrà tenir molta cura, podrem buscar un bon lloc per a que creixin a prop de la ciutat, i així els podrem seguir mentre creixen, lentament, però amb força. Com diuen els jueus, o així crec, no tot és la torà, la farina també es important.

*

Netejar els boscos

Aprofitar la biomassa

Els incendis forestals es poden reduir. La promoció de l'ús de la biomassa, com a combustible molt més econòmic i de gran aportació energètica, es perfila com una de les grans apostes en la lluita contra incendis. A més a més de reduir els incendis, generarà nous llocs de treball. La utilització de la massa forestal residual com a combustible per a calderes de biomassa és una de les solucions que es plantegen com a mesura de sanejament dels nostres boscos. Les administracions s'han de plantejar la necessitat de netejar els boscos i donar una sortida al residu forestal que es generaria. Sistemes semblants ja estan implantats en diversos països des de fa dècades. Molt probablement, Àustria és líder en el sector. En algunes de les seves comunitats fins i tot es prohibeix la calefacció en edificis públics amb combustibles fòssils. No ho oblidem: els incendis s'apaguen a l'hivern.

Jaume Catalán Díaz
Girona
Cartes dels lectors
El Periódico · 28.09.2005

~

· Carta publicada a El Periódico del 28.09.2005

~

Respectem el bosc

A la rereguarda
~
~
Ferreres
~

· Publicat a El Periódico del 27.09.2005

~

El Quebratxo

L'ombra del Quebratxo

A principis del segle passat, a Santiago del Estero (Argentina), es van tallar milions de quebratxos vermells, poderosos arbres de la família dels garrofers, buscant la qualitat de la seva fusta --dura com el metall-- per a la construcció de les travesses de les vies fèrries que van permetre l'extracció de les riqueses de l'Argentina i el Brasil cap a les antigues metròpolis europees. Més tard en va continuar la depredació, i van ser exportats per a la producció de tanins, útils en l'adob de pells i altres processos industrials. L'historiador Raúl Dargoltz diu que, amb tots els quebratxos talats aquells anys, es podria construir una escala per pujar i baixar de la Terra a la Lluna.
I, en aquests moments, s'estan talant els últims boscos de quebratxos pampeans. Ho fan terratinents locals i grans corporacions internacionals que volen ampliar el gran negoci del cultiu de soja. La soja transgènica, en monocultiu, gairebé sense utilitzar mà d'obra, es ven molt bé a Europa, per a l'engreix de la nostra ramaderia. Només Espanya n'importa uns sis milions de tones anualment. Al costat dels quebratxos, les famílies camperoles de Santiago, esclavitzades com a destralers dels seus arbres i oblidades quan el negoci de la fusta va trobar mà d'obra més barata juntament amb les mimoses africanes, ara estan sent desallotjades de les seves terres (en moltes ocasions il.legalment) per aquesta expansió de la soja. Els anys que duri el negoci de la soja només els aprofitaran els poderosos. Després, el paisà tornarà a sestejar, potser, a l'ombra d'un quebratxo.

~

Gustavo Duch
Director de Veterinaris sense Fronteres
El Periódico · 27.09.2005

~

· Article publicat a El Periódico del 27.09.2005

~

El roure de Fornells

El roure bicentenari de Fornells

Fa uns anys, no gaires, Fornells era un poble de pas: el carrer Major, l´església i al seu entorn unes quantes cases sense cap gràcia arquitectònica. Res no convidava el viatger a quedar-s´hi. Diem-ne que era un poble amagat i que únicament els seus habitants valoraven aquest fet com un regal dels déus: poca gent, tranquil·litat, cap aglomeració. Hi passava el tren com una exhalació. El cap d´estació sortia amb el barret tirat enrere i a la mà, la banderola que la succió del comboi feia onejar amb força, així com els seus pantalons, les ales de l´uniforme i els cabells: «cla-clang!, cla-clang! Xiuuu!» Tal com si hagués passat un cicló. Els viatgers, quan veien la torre del Servei del Blat, sabien que en pocs minuts serien a la plaça del Poeta Marquina, i poca cosa més.
El carrer Major de Fornells en realitat és la perllongació de la Força gironina, el qual, a còpia de guanyar metres va canviant de nom: plaça de Catalunya, passeig General Mendoza, carrer de la Rutlla, pujada de la Creu de Palau i Camí Vell de Fornells. Així és com, descobrint la història de les comunicacions, podem intuir que el carrer Major de Fornells és -a part de l´eix vertebrador del poble- un camí ral d´origen romà o preromà.
Molt a prop de l´entrada del poble, a l´altura del cementiri, als anys setanta l´Associació Arqueològica de Girona hi va localitzar eines prehistòriques, que, pel seu arcaïcisme, les va catalogar en el paleolític inferior antic (més de 500.000 anys). Fornells, geològicament parlant, s´inclou en la depressió endorreica de la Selva. El material de base són aglomerats pliocènics i, per sota, granit paleozoic, roca plutònica solidificada lentament en el magma profund, que pot haver-se format uns mil milions d´anys abans d´ara.
Així, el carrer Major ha vist passar els conqueridors itàlics, les seves legions altives, i les ha vist tornar amb el cap baix i amb el regust amarg de la derrota als llavis. Pel carrer Major hi han passat reis, comerciants, gavatxos, bandolers, bisbes i revolucionaris. Pels rodals tots hi deurien deixar alguna cagadeta, naturalment, però al poble, pròpiament, sospito que res de res, a part d´unes miserables monedes, i, també, pillatge, incendis i desolació, que la gent de pas d´abans no portava res de bo al gec.
Però fa uns vint anys les coses van començar a canviar. Les urbanitzacions dels rodals del poble en són un fidel testimoni. Fornells es va posar de moda. Això sí, amb un capteniment inusual. És lògic pensar que hi hagi hagut especulació, però estic convençut d´una cosa: ho han fet bé. Dels homes només en queda la seva obra, la resta són bagatel·les. La prova que Fornells és un poble diferent és la modernització del nucli antic. Quan el projecte estigui acabat, penso que farà goig de mirar. Serà un bon lloc per viure-hi. Imagino el conjunt arquitectònic des de Ponent: els passeig amb els porxos i, al fons, la tan ben restaurada església. Més enllà, un mar verd. Ja s´hi han començat a instal·lar negocis, entre els quals un de gran solera i tradició: la Granja Mora. I n´hi haurà més. Sota els porxos, nens, la sal de la vida, jugant. I paraigües els dies plujosos. I una bona ombra a l´estiu. Serà un nucli viu, tan indispensable ara que estem tots tan desarrelats.
Seguint el Camí Vell, als afores i en direcció a Riudellots, s´hi està construint un modern complex esportiu. Estic segur que els costarà una picossada, però això donarà encara més motius per sentir-se bé al poble. Un xic més enllà de la zona esportiva, a punt de travessar una riera, hi podem trobar un roure majestuós. Paga la pena aturar-se un moment i mirar-se´l amb atenció. El problema és el pas tan estret: els cotxes, com sempre, no entenen de romanços. Atès el bon fer dels governants de Fornells, no seria possible una actuació que afavorís aquest arbre robust, encara sa, invertint-hi uns diners per tal que la gent s´hi pogués aturar sense sentir-se pressionada pel trànsit? No seria factible deixar que les seves arrels s´expandissin sense la pressió de l´asfalt? Pensin, senyors, que el roure és la forma de vida més antiga del seu poble, i, com a tal, cal mirar-lo directament amb el cor i tangencialment amb la intel·ligència. Els ho prego: posin novament en marxa el seu provat bon savoir faire.
Atentament,

Joan Abad i Arbussé

taormina@correucatala.com

Diari de Girona · 27.09.2005

· Article publicat al Diari de Girona el 27.09.2005

~

L'esforç personal per protegir un bosc

Com cada any per Sant Jordi cerco per les llibreries un llibre per autoregalar-me. Aquest any no va ser pas diferent. Vaig anar-lo a buscar a una llibreria on es venen llibres que ja no són novetat. Pots trobar coses interessants a uns preus

irrisoris. I l'elecció d'aquest any va valdre la pena, llàstima que sigui en castellà: "El legado de Luna", escrit per Julia Butterfly Hill. No us el puc explicar tot perquè tot just l'acabo de començar (els llibres se m'acumulen i el temps no dóna per tant), però el tema enganxa de seguida, i et fa venir ganes renovades de lluitar per un ideal: una dona jove, na Julia Butterfly Hill que va lluitar durant dos anys

pujada a una secuoia gegant d'un bosc de Califòrnia, amb l'objectiu de salvar-lo d'una companyia que talava sense mesura els boscos de la zona, quines tales fins i tot havien provocat una inundació aigües avall. Perquè tot està connectat, i en el tema de la natura no podem oblidar que nosaltres també formem part d'aquest ecosistema natural i que si el destruïm les conseqüències no es faran esperar. Espero llegir la història de la Julia i que la seva història em traspassi forces renovades. Us el recomano.

~

Els boscos de Camagüey

Cuba torna a cobrir-se d'arbres

Expliquen les cròniques d'antany que quan els espanyols van arribar a Cuba, l'Illa era una extensa zona de boscos; però amb el temps, els interessos econòmics de les grans empreses i els capitals estrangers, es "van empassar" els boscos i van establir el monocultiu de la canya de sucre. Després de 1959, la Revolució cubana va donar prioritat als plans de reforestació, que avui aconsegueixen mantenir el 23,6 per cent de la superfície del país, coberta d'arbres.

A la província de Camagüey, la més plana i extensa de Cuba, es treballa en l'actualitat en la repoblació forestal de les àrees abans dedicades al cultiu de la canya, i que van canviar el seu objecte social.

Avui, de les 15 mil hectàrees que constitueixen el patrimoni del Ministeri del Sucre, la majoria està destinada al foment de fustes precioses.
En aquests moments més de 3 500 hectàrees recobren la imatge robada per la monotonia dels extensos canyars, i en elles ja creixen caobes, “barías”, teques i “ocujes”, i la nova varietat introduïda al país des de República Dominicana, l'acàcia mannu, de la que ja estan sembrades 25 hectàrees amb l’index del 90 per cent de supervivència.
Aquesta nova plantació es convertirà en un planter per estendre el cultiu, ja que és una espècie resistent a les plagues i amb un considerable volum per a l'extracció de fusta.

L'interès de l'Estat cubà és multiplicar el tresor verd dels boscos, i per això es va crear un fons monetari per promoure l'activitat de reforestació i la creació de "boscos certificats", amb més de 85 per cent de supervivència dels arbres.
Per a l'any 2010, els camagüeyans es proposen cobrir tota la superfície boscosa, integrada per un patrimoni de més de 15 mil hectàrees, com a part dels programes per a la protecció del medi ambient.

Miozotis Fabelo Pinares
Camagüey, 22.09.2005
Radio Cadena Agramonte

~
· Article traduït del castellà publicat a Radio Cadena Agramonte el 22.09.2005 ·
~

El castanyer de Campelles

Un grup demana que un castanyer sigui considerat d´interès i no es tali o es traslladi

El ple del Consell Comarcal del Ripollès no va donar suport a la petició, impulsada per un grup de veïns de Campelles, de declarar arbre d´interès local i comarcal el castanyer bord situat a la plaça de l´Ajuntament. Es tracta d´un exemplar centenari, explica l´alcalde, Manel Palau (Convergència i Unió), però, com diu un informe de l´enginyer de forests, no té unes característiques especials i, en canvi, causa perjudicis.
Segons Palau, van ser una quinzena les firmes recollides per «protegir» l´arbre i «fer desistir l´Ajuntament de talar-lo o traslladar-lo». No obstant això, el ple del Consell va considerar, d´una banda, que els sol·licitants no aportaven arguments per fomentar la declaració d´arbre d´interès. D´altra banda, el ple va remarcar que no podia declarar el castanyer d´interès comarcal, com una actuació subsidiària a la declaració d´arbre d´interès local, perquè no era una de les competències municipals que l´ens pot exercir.
L´alcalde va explicar que el castanyer complica l´accés al consistori i les obres de remodelació de la plaça de l´Ajuntament per suprimir-hi les barreres arquitectòniques. A més, les seves arrels, molt profundes, aixequen el paviment i fins s´han introduït en canonades de servei. De totes maneres, Palau va afirmar que el consistori intentarà salvar l´arbre.

M.M., OLOT.

Diari de Girona. 21.09.2005

~

· Article publicat al Diari de Girona el 21.09.2005

~

Voleu un correu GMAIL ?

Voleu un correu GMAIL ?

Diuen que el correu electrònic GMAIL és dels que funcionen més bé.
Amb més capacitat, no esborra els correus, es pot baixar a l’Outlook i llegir molt bé a la web.
Però de moment només s’hi pot accedir per invitació.
Tenim unes quantes invitacions per repartir.
Si també sou amics dels arbres i voleu alguna invitació, ens la podeu demanar.
Tothom qui ens la demani i ens enviï pel correu electrònic alguna cosa sobre els arbres :

“Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, ...“,

m’entres tinguem invitacions pel GMAIL, us la enviarem.

· Amics arbres · Arbres amics

· amicsarbres.arbresamics@gmail.com

~

A dalt i davall una figuera

A dalt d’una figuera

A dalt d’una figuera
hi ha un moracot
que se menja ses figues
mullades amb arrop.

Popular de Mallorca

~

~

Davall una figuera

Fa una feina
davall una figuera
coll-de-dama:

es torca
amb una fulla
verda

Pons Ponç

~

~

La bona poda de Tucumán

Mutilar i eliminar amb desconeixement

Podes i extraccions incorrectes d'arbres,
un problema cultural

Des de la Direcció d'Espais Verds de la Municipalitat diuen que aquestes pràctiques són perjudicials per als exemplars i que han de ser realitzades per personal idoni, ja que en molts casos -per desconeixement- es produeix un mal irreparable als espais verds. Desaconsellen plantar “gomeros” i ficus en el radi urbà i des de març impulsen una vella ordenança per reforestar.
L'ordenança municipal 2432/96 és clara: "Els arbres existents en carrers, passeigs públics i propietats municipals, són declarats patrimoni de la comunitat sense importar qui els hagi plantat".
Però més enllà de la norma, la cura dels exemplars sembla una pràctica poc arrelada entre els tucumans, que realitzen podes i extraccions amb total desconeixement de la tasca amb el perjudici irreparable a l'entorn. El que acaba de vegades per destruir el patrimoni "verd" del radi cèntric, que compta amb una mitjana per sota del recomanat per organitzacions internacionals, que diu que cada ciutadà ha de disposar de 14 metres quadrats i el radi cèntric de la capital compta amb només 6,7.
EL SIGLO va mantenir una xerrada aclaridora amb els treballadors de la Direcció d'Espais Verds que van deixar alguns consells i van desmitificar creences sobre pràctiques arrelades en la nostra cultura; i a més va participar d'un operatiu en el qual van realitzar podes a quatre salzes que representaven riscs per als veïns del barri Kennedy.

Les multes i els aportaments de la massa vegetal
Des de 2003 fins a juny de 2005 es porten realitzades 63 infraccions per podes i extraccions mal realitzades. Segons ho estableix l'ordenança, la multa va des dels 500 a 3000 pesos.
Per la qual cosa Ernesto Gallo, director d'Espais Verds, explica que els qui han d'actuar en aquests casos són els professionals d'aquest cos.
Ells seran els que en un primer pas realitzaran una avaluació de l'exemplar, si està decrèpit, malalt, per decidir si s'ha de podar, treure, o no.
Per a això, els veïns s'han de dirigir per nota o per telèfon (al 4222-001) a la Direcció d'Espais Verds (DEV), ubicada al Parc 9 de Juliol, per l'accés principal. "La caiguda d'un arbre -explica-, llevat de per qüestions climàtiques, és un procés que no es produeix d'un dia per a l'altre, per això no han d'alarmar-se els veïns, però sí prendre precaucions".
L'especialista destaca que un dels majors aportaments de la massa vegetal és el de regular el comportament dels micro climes i l'absorció de l'energia sonora, afegit a l'aportament d'oxigen, encara que l'universitari agrònom i docent explica que el 80 per cent de l'oxigen del planeta el generen les algues marines.

Plantar en funció de l'espai
Jorge Boggeatto, del departament d'Arbratge de la DEV diu que el problema que presentaven els cascs urbans del NOA, és que tenien els mateixos dissenys: carrers i senders estrets, mancats de vegetació. "Perquè abans els espais verds estaven a les cases i finques.
Però els canvis en les estructures van obligar a la conformació de pulmons en mig de la ciutat", detalla.
Per això és que a la nostra ciutat, després d'un estudi, van optar pels arbres i plantes ornamentals en funció del poc espai: com els tarongers i els ligustres disciplinats. En canvi, per a espais oberts es van disposar “lapatxos”, pals-borratxos i altres espècies de gran port.
"Tractem sempre de plantar els autòctons, com a “tarcos”, “tipas”, i que siguin viables per a l'entorn", explica.

Els “gomeros”, no recomanables per al casc urbà
Un dels "maldecaps" per a l'esquadró d'Espais Verds i que moltes vegades ha d'extreure, són els “gomeros”, una varietat del ficus que té com a origen les morácies.
"No estan recomanats per a la ciutat, les seves arrels, igual com la dels salzes i els àlbers, entorpeixen les línies d'aigua, clavegueres i gas, a més d'aixecar els senders. Tanmateix, la gent els continua posant, relata i aclareix aquest punt: "No són que hi hagi arbres dolents, ni bons, hi ha espais inadequats per a cada espècie".

Treure'ls la copa no és encertat ni estètic
Què s'ha de fer quan un arbre representa riscs per a la integritat de les persones?. Els funcionaris diuen que és la seva direcció la que ha d'actuar d'acord a l'ordenança vigent amb personal idoni. Perquè les podes, com es creu, són pràctiques que des de cap punt de vista no beneficien els arbres.
"Treure'ls tota la copa no és per a res una pràctica convenient, però la gent arriba l'hivern i es llança a podar-los -diu Boggeatto. És un costum arrelada a la societat però no és encertada.
A més no és ni estètic, simplement és una mutilació", renega i precisa: "Però la nostra intenció no és sortir a multar, sinó a concienciar de la cura del nostre entorn, perquè el 90 per cent de les infraccions es fan per falta de coneixement".

Problemes amb la línia elèctrica
El cert és que la direcció no compta amb un cos d'inspectors per aixecar les actes, que es realitzen a mesura que van sorgint de les denúncies dels propis veïns.
Però un dels majors inconvenients per al creixement de l'arbreda de la ciutat, es suscita amb la línia de la xarxa elèctrica. Els empleats de l'empresa que la subministra poden fer podes en resguard de la seguretat de les persones, i de fet ho fan, però en la majoria dels casos de manera inadequada.
Sobre això, Boggeatto diu que l'any passat van dictar un curs a l'empresa i que ja van realitzar les gestions per donar-lo novament.
Perquè el cert és que la línia de xarxa elèctrica moltes vegades no compleix amb les mesures de seguretat quant a l'alçària i disposició del cablatge implantat de manera caòtica.

Materials de treball
Sobre els materials de treball, tant Gall com Boggeatto, expliquen que durant anys hi va haver una postergació que s'està cobrint durant aquesta gestió.
De treballar només amb matxets i algunes motoserres de vella data, ara compten amb una hidroelevadora d'arrossegament, un camió, cinc motoserres noves i equipament en roba i mesures de seguretat.
Però la quantitat de comandes (al voltant de deu per dia) que estan cobertes fins a octubre, mantenen el personal amb bastant treball, i en aquest sentit afirmen que necessiten alguns ingressos per donar resposta a les sol·licituds en menys temps

Tres històries que contagien optimisme
Dins dels tallers de la Direcció d'Espais Verds funciona el d'escombrería. Allà només treballen tres no vidents: Segon Aragó (42), Manuel Jiménez (51) i Rodolfo Medina (58), després que molts dels seus companys es jubilessin o morissin.
Des de llavors, el trio és una família que gaudeix de les hores de treball, de l'amistat i de les guitarrades que els convoquen de tant en tant.
Aragó des de fa 10 anys està assegut davant un torn en el qual nua la palla amb un filferro que amb -paciència va- donant voltes.
Compte que va arribar de l'escola per a no vidents, gràcies a la que va acabar els seus estudis primaris. Arriba tots els dies a les 7.00 i allà es queda fins i tot les 12.00 per realitzar al voltant de 10 "obres de l'escombrada", encara que diu falten algunes eines per agilitar el treball.
"Per a mi és com una rehabilitació, em sento de gust en aquest treball perquè a més hi ha molt bona ona", qualifica sense deixar de treballar.
Jiménez, un simoqueny que recorda amb exactitud el dia en què va entrar al taller: el 4 d'agost del 77, explica el procés, en el qual primer es classifica el material: la palla, que compren en Santa Fe i Santiago del Estero, després es mulla per evitar que es trenqui.
De nou es lliga al pal en el torn i finalment es cus i es tallen les sobres. "Aquí sempre estem amb optimisme perquè es té molt amor al treball i responsabilitat", expressa Jiménez, ja amb dos néts.
Medina, amb 58 anys de nou complerts, diu que és l'oficial escombrer i que coneix tot el procés de memòria i sap on és cada cosa. A més admet que posen a prova les escombres quan ordenen el lloc i de vegades "per què no, a la casa", fa broma.
"Som un grup molt unit, mai no tenim problemes, parlem molt i escoltem la ràdio al matí", va completar el treballador, abans de deixar una mostra del seu cant amb una Chacarera del Chaqueño Palavecino.

"Neix un Fill Planti un Arbre" recobra vigència
Des del 21 de maig d'aquest any va cobrar vigor una vella ordenança, per la qual els qui tinguin un fill poden retirar un exemplar des de la Direcció d'Espais Verd, ubicada al Parc 9 de juliol.
Aquest gest quedarà registrat en un llibre com a part del programa "Neix un Fill Planti un Arbre"
"La idea és que l'arbre creixi al costat del teu fill", va dir Ernesto Gallo, director de la direcció d'Espais Verds. Durant la xerrada, el funcionari va recuperar un vell projecte de convertir al Camp Nord (l'espai verd a prop de Viamonte i Equador, que era un camp de pràctica que pertanyia a la Nació), que seria una suma vital per al Municipi però aclareix que desconeix si aquests terrenys pertanyen al Comú.
Sobre l'estat de les 188 hectàrees del Parc 9 de juliol, va comentar que la Fundació Tais, integrada per descendents de l'arquitecte que el va dissenyar, recentment va fer una avaluació positiva dels exemplars del parc, però encara així, per aquests dies acabaran de plantar 250 arbres al sector del Monument a les Mares.

L'operatiu dels salzes al Barri Kennedy

El diari EL SIGLO va acompanyar a una quadrilla de 10 treballadors de la Direcció d'Espais Verds que van realitzar un operatiu de poda al Barri Kennedy.
Allà sota la mirada atenta de Miguel Sánchez, amb 36 anys d'experiència, van acomodar les branques dels salzes que ja començaven a representar un perill per als veïns. Sánchez, mentre les motoserres van esqueixant els arbres, explica que "s'ha criat en la poda. La gent ens ha de cridar a nosaltres perquè per la quantitat de cables, és una activitat arriscada, a més que amb una mala poda poden eliminar l'arbre", explica. Per als treballs van traslladar una grua, escales, un camió, matxets i sogues per conduir la caiguda de les branques. El destí dels salzes, serà l'extracció en uns anys, diu Jorge Boggiatto, perquè els exemplars presentes signes de decrepitud, fongs, però es farà en forma gradual fins i tot que paral·lelament puguin substituir-los.

El Siglo de Tucumán
08.09.2005
~

Article traduït del castellà publicat a El Siglo de Tucumán el 08.09.2005

~

El Pi de Formentor

El Pi de Formentor

Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
que cruixen lo terrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l’esquerpa serralada,
per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
lo crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que puja sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
lo cel que l’enamora i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi lo penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades,
i triomfador espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja. Sobre la terra impura,
com una prenda santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...
Oh vida... noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons valentes ’niran per la ventada
com l’au dels temporals.

1875
~
Miquel Costa i Llobera
(Pollença, 1854 – Ciutat de Mallorca, 1922)
~
El pi de Formentor : Maria del Mar Bonet

~

Mort d´un pi centenari a Blanes

Blanes obre expedient a l´empresa per la mort d´un pi centenari

El pi centenari situat a l´avinguda Europa de Blanes, davant el Mercadona, no sobreviurà a les obres que s´estan fent al seu voltant. Segons el regidor d´Urbanisme del municipi, Joan Puig (ERC), «l´informe diu que el pi ja no es pot salvar encara que realment no se sap quina ha estat la causa de la seva mort».
De fet, les obres de l´avinguda Europa inclouen un parc i zones verdes molt àmplies, a més d´edificis a la vora. Segons Joan Puig, «les obres es van aprovar en el Pla Parcial i allà hi havia el pi, i quan es va saber que l´arbre es veia afectat, l´empresa va emprendre un pla d´actuació sobre el pi, però ja era tard». Tot i saber-ne l´estat en què es troba i que ja és insalvable, segons Puig, «no se sap exactament què ha causat el seu mal estat; hi ha informes que potser l´empresa va tallar unes branques però també la situació en què està, al costat d´unes obres, poden haver-lo afectat per no haver posat gaire cura a l´hora d´intentar compaginar obres d´urbanització i espai natural del lloc». Per la seva part, segons el republicà al consistori municipal, «l´empresa al·lega que el pi ja estava malalt abans de començar les obres». Tot i no poder salvar un dels arbres centenaris de Blanes, el regidor d´Urbanisme va assegurar que l´Ajuntament ha obert un expedient a l´empresa constructora per tal que assumeixi la seva responsabilitat en la mort de l´arbre.
El cost de responsabilitat que, segons Puig, es demanarà, «no serà només pel preu mateix del pi sinó també perquè pertany al patrimoni municipal i per la seva situació d´arbre centenari». Sobre això, va puntualitzar: «No obstant això, cal aclarir que aquella és una zona urbanitzable i, per tant, s´hi poden fer obres, i el tema de la preservació dels arbres al voltant d´unes obres no està regulat».

C. GONZÁLEZ, BLANES.
Diari de Girona. 09.09.2005

~

· Article publicat al Diari de Girona el 09.09.2005

~

La poda d’arbres a Cochabamba

Un Manual busca parar la tala i poda d'arbres
AMB DADES TÈCNIQUES I RECOMANACIONS

Davant de la creixent tala indiscriminada i poda inadequada en Cercado, la Direcció de Gestió Ambiental de l'Alcaldia i Emavra van elaborar el Manual Verd per al maneig d'arbres en l'àrea urbana.
El document, que busca crear consciència en els pobladors que practiquen l'"arboricidi", brinda informació sobre la importància mediambiental de la presència vegetal a la ciutat.
El manual explica que Cochabamba ha estat afectada en els últims anys per la degradació constant dels recursos naturals a causa del creixement de l'àrea urbana, els assentaments il·legals, poda, tala i la falta d'educació ambiental.
Observa que en el municipi han anat desapareixent les espècies natives i cada vegada guanyen més terreny les exòtiques exportades d'altres països.
El document recorda de l'existència de normes municipals que ordenen una pausa en la poda i tala d'arbres a excepció d'alguns casos i autoritzats per l'Empresa Municipal d'Àrees Verdes (Emavra) i la restitució de la cobertura vegetal en l'àrea urbana.
Fa èmfasi en que les polítiques municipals busquen canviar el rostre dels senders de la ciutat que van quedar sense arbres a causa de la destrucció i deteriorament.
Per a això, el Manual Verd brinda recomanacions als veïns per sembrar espècies natives i elegir-les d'acord a l'ample de les seves voreres. Arbustives de port baix per a voreres fins a 1,5 metres i arbres de gran port per a espais que tenen més de 3,51 metres.

EDUCACIÓ
El manual està destinat a tècnics, dirigents veïnals, de les OTBs i veïns en general perquè comprenguin la importància de mantenir la vegetació en l'àrea urbana en benefici del medi ambient.
El document serà socialitzat en tallers de capacitació que seran complerts el 14, 21 i 28 d'octubre en diferents zones de la ciutat.

Los Tiempos · 08.09.2005
Cochabamba - Bolívia.

~

Article traduït del castellà publicat a Los Tiempos el 08.09.2005

~

Tala de pins a Dénia

El Consell de l'Arbrat decidirà en 30 dies si es talen 160 pins del castell per a preservar el monument

El regidor de Parcs i Jardins, Pau Reig, espera els informes definitius.

Un mes. Este és el termini que s'ha marcat l'equip de govern, per a decidir quants pins del castell de Dénia han de ser talats amb l'objectiu que les arrels no tomben les muralles i s'eviten riscos d'incendi en l'interior d'este Bé d'Interés Cultural protegit.
La tala de pins es va paralitzar després d'advertir el regidor de Medi Ambient, Toni Roderic, que feia falta un informe previ del Consell de l'Arbrat. Este organisme es va reunir recentment i ha donat el termini d'un mes per a presentar l'informe definitiu sobre l'actuació que ha de realitzar-se.
El primer tinent d'alcalde, Pau Reig, va declarar ahir que l'equip de govern ja té l'informe patrimonial-arqueològic, el de jardins sobre la salut dels arbres i el de Medi Ambient sobre risc d'incendis i una vegada comparats tots decidirem si talem 160 pins o al final són 50.

~

Noticia publicada a VilaWeb·Dénia el dia 08.09.2005

~

Arbres dels nostres boscos

El Palau de Bertiz, a Navarra, acull l'exposició
"Arbres dels nostres boscos"

El Palau de Bertiz acull del 8 al 26 de setembre l'exposició fotogràfica "Arbres dels nostres boscos", en la qual a través de 200 fotografies originals es mostren les espècies forestals més populars i conegudes de la Península Ibèrica. L'exposició esta organitzada pel Govern de Navarra i per Caixa Madrid.

La mostra presenta 40 espècies diferents d'arbres, amb fotografies de fulles, branques, flors, fruits, hàbitats, aprofitament i curiositats. En l'exposició també es poden veure fruits, llavors i talls de fusta de diferents espècies. Els autors de l'exposició són el fotògraf de la naturalesa Ezequiel Martínez i l'enginyera tècnica forestal Susana Domínguez Lerena, que han plasmat en la mateixa dos anys de treball per tota la geografia nacional recorrent boscos, riberes, valls i planes.L'objectiu de l'exposició és servir d'ajuda al professorat i despertar, tant en nens com en adults, el respecte al medi ambient i en especial als arbres i boscos. La mostra arriba a Navarra després d'haver recorregut un gran nombre de localitats espanyoles. Després de passar per Bertiz, la mostra s'ubicarà del 27 de setembre al 9 de novembre en el Centre d'Interpretació de la Naturalesa d'Ochagavía.

~

Més informació :

Govern de Navarra · L’Exposició · Parc Natural de Bértiz

Diario Vasco · Noticias Ozu · Agroprofesional

~

Mendoza la ciutat dels arbres