La fageda més antiga de la demarcació
de Girona corre perill
Si no s'arriba a un acord amb el propietari, la fageda,
que inclou dotze hectàrees de faigs, es talarà
La finca, situada a Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa),
inclou arbres amb una antiguitat d'entre 150 i 200 anys
de Girona corre perill
Si no s'arriba a un acord amb el propietari, la fageda,
que inclou dotze hectàrees de faigs, es talarà
La finca, situada a Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa),
inclou arbres amb una antiguitat d'entre 150 i 200 anys
Un arbre marcat amb un esprai per indicar la direcció del camíque s'haurà d'obrir per extreure la fusta. © ACN
Un grup d'estudiosos vol evitar la tala de la fageda més antiga de la demarcació de Girona amb arbres d'entre 150 i 200 anys d'antiguitat. Es troba a Sant Esteve d'en Bas (Garrotxa) i el seu amo ja té els permisos per talar un total de 12 hectàrees. "El propietari té tot el dret de voler-ne treure rendiment però quan es tracta d'un bosc com aquest, una opció és no tocar-lo per mantenir el museu de la biodiversitat que és", assenyala Joan Montserrat, un dels membres del col·lectiu que està fent totes les gestions per frenar-ho. La Diputació s'ha compromès a pagar una part dels diners per compensar al propietari, que s'ha mostrat sensible a la causa, però encara els resta bona part del finançament.
El temps no els va a favor i només tenen fins al mes d'octubre per arribar a un acord amb el propietari, que ja té els permisos per talar dotze hectàrees de la finca. Des d'un punt de vista productiu, es tallen els exemplars més vells per així poder regenerar el bosc i permetre que en creixin de nous. Però aquest no és un bosc comú, segons un equip d'estudiosos de diferents disciplines que porten anys estudiant-lo. "És la millor fageda de la demarcació, amb arbres que superen de llarg els cent anys", assenyala Joan Montserrat, enginyer forestal, i membre del col·lectiu de protecció de boscos madurs a la demarcació de Girona.
Calculen que en aquesta finca de 150 hectàrees hi ha uns 600 exemplars de faig de més de 150 anys concentrats en una zona de dotze hectàrees, si bé la fageda s'extén en unes 50 hectàrees. Fan més de 35 metres d'alçada i un diàmetre que va més enllà del metre. La seva antiguitat ha permès que hi visquin un seguit d'espècies úniques a nivell estatal. Es tracta d'uns fongs i uns líquens "que no tenen ni nom en català, només en llatí", apunta Montserrat, que recorda que també hi viuen espècies d'ocells amenaçats, com podria ser el picot -hi ha les cinc espècies- o l'aligot vesper, entre d'altres. La diversitat és "molt alta", assegura l'enginyer forestal, i recorda que si la fageda desapareix serà el final per algunes espècies.
Aquest grup d'estudiosos va elaborar un Catàleg de Boscos Madurs a la Garrota, Alta Garrotxa, Ripollès i Alt Empordà l'any 2003 i el resultat de la recerca va ser la identificació de 75 'boscos vells'. D'aquests, un total de vint van ser catalogats com a 'excepcionals' -hi havia sis fagedes, cinc rouredes, tres alzinars, entre d'altres- però com que estaven a mans de privats, aquests van optar per treure rendiment econòmic de la fusta i poc a poc s'han anat tallant, fins al punt que de les sis fagedes, ara només queda aquesta.
Un propietari "sensible"La casualitat va fer que s'assabentessin de la intenció del propietari de la fageda, que ja tenia els permisos per tallar-la. Van anar-lo a trobar el mes d'octubre i li van explicar el valor mediambiental que tenia. Es va mostrar "sensible" amb la causa i "molt receptiu" però els va dir que ja tenia fet el tracte amb el tallador. Segons Montserrat, el propietari "té tot el dret de voler-ne treure rendiment però quan es tracta d'un bosc com aquest, una opció és no tocar-lo per mantenir el museu de la biodiversitat que és, però per això cal compensar al propietari".
Actualment, estan fent gestions amb fundacions i organismes per aconseguir els diners que necessiten per pagar al propietari el 'dret de tallada' -els diners que obtindria si vengués la fusta tallada- i aconseguir que aquesta reserva forestal no es toqui. De moment, la Diputació de Girona ja s'ha compromès a pagar-ne una part, però encara els falta bona part del finançament per protegir les dotze hectàrees i per això fan una crida. Saben que no tenen tot el temps que voldrien i que el context de crisi no hi ajuda però estan decidits a lluitar per conservar-la.
· Article publicat el 16.06.2011 a : Diari de Girona · AraGirona · ElDebat.cat ·
Entrades
