Un arbre

Un arbre sense podar

És el mateix arbre, un lledoner que vaig tenir la sort de topar entre Biniali i Binissalem. Al meu parer, i no cal inspeccionar-lo massa, em sembla que mai no ha estat podat. Ha tengut la gran sort d'haver nascut o ser plantat en aquest indret. I respectat. Vos imaginau la forma esplèndida, feliç i esponerosa que poden arribar a desenvolupar els arbres, segurament sovint, si no els toquen?

Fotos JV10-11

Ambre o gomosi?

Posta de sol gomòtica

Rafel Mas, Búger 16 de febrer de 2011

Plantació d'arbres a Ontinyent

Plantació d'arbres homenatge a Empar Granell

El dissabte 19 de febrer a Ontinyent

La Colla Ecologista l’Arrel i la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la defensa i ús del valencià convoquen a tothom a participar en una reforestació d’arbres en homenatge a Empar Granell, que es farà el proper dissabte 19 de febrer a Ontinyent (Vall d'Albaida, País Valencià). El lloc de trobada i partença serà a la plaça de la Coronació (El Barranquet), a les 9:30 del matí. Tothom hi està convidat.

Empar Granell i Tormos (1945 - 2010) fou una mestra valenciana, originària de Borriana (Plana Baixa) i professional en la ciutat d'Ontinyent (Vall d'Albaida). Fou una destacada activista en defensa de l'ensenyament laic i en català al País Valencià, presidenta de la Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià i una de les fundadores d’Escola Valenciana - Federació d’Associacions per la Llengua. Una dona vital i lluitadora, capdavantera en moltes coses, que des de sempre va simbolitzar el civisme actiu en matèria lingüística, solidària i ecològica, sempre des del vessant valencià.

Empar es mereix tot un bosc

Tots els que la coneixien saben de l’estima d’Empar pels arbres, i per això es fa mereixedora de la plantació no d’un arbre, sinó de tot un bosc. Animeu-vos, el proper dissabte 19 de febrer a Ontinyent. Empar es mereix de tot un bosc.

· Plantació d’arbres homenatge a Empar Granell ·

Els roures de l'Hortmoier

Els roures del Rei

Fa poques setmanes vam tornar al municipi de Montagut i Oix amb l’objectiu de retrobar els dos roures de l’Hortmoier, coneguts també com els roures del Rei. Per als qui estimem els arbres i els espais naturals, la Vall d’Hortmoier, perduda al cor de l'Alta Garrotxa, és un indret molt especial que et fa sentir el batec de la natura i de la vida, el silenci i el pas del temps. Dels tres roures de l’Hortmoier se’n conserven dos, i diuen que un d’ells l’havia marcat no sé quin rei per abastir fusta per a la marina reial. Probablement la distància i les dificultats d’accés els en va fer desdir. Quina sort!

Consulteu, si cal, la bibliografia o les referències a Internet i visiteu-los, a qualsevol època de l’any que ho feu us encomanaran la seva pau, serenor i bellesa.

Jordi Cassany

L'arbre de les vides

L’arbre de la ciència

Quan es va sembrar aquest ametler, em diu, jo no hi era. Té noranta-dos anys, hauríem de deduir, per tant, que l'ametler té, com a poc, aquesta edat. No, aclareix, jo era al calabós, feia de soldat i era una mica rebel. Idò posem que l'ametler deu tenir uns setanta anys.

És d'aquests arbres de soca negra i treballada, que s'obre en tres branques reiteradament coronades. Ja coneixeu la gran metàfora de Blai Bonet: ells, la seva generació, no pretenien arrabassar l'olivera de la tradició poètica del país, volien coronar-la perquè l'antiga saba en nodrís els nous brots. D'això els pagesos en deim coronar. L'ametler devora el qual l'amo en Toni s'ha aturat a reprendre una mica l'alè durant la caminada per sa Canova, dèiem, ha estat coronat mantes vegades perquè en brotin noves branques.

Però, ja ho veus, em diu, jo li espols les metles per color, perquè no facin lleig. Si queden penjades a l'arbre s'ennegreixen, i què han de dir els que passen, mira quina gent més descuidada. No m'agrada. Li dic que hi ha una dita no sé si xinesa o de per allà enfora: el fruit que es perd en terra maleeix l'amo de l'arbre. Li agrada, diu que té raó. Però, què vols que hi faci? El jovent ja no s'ho mira, aquest tros acabarà empestat de fonollassa. Ara, mentre jo ho pugui veure, m'agrada tenir-lo adesat. Llàstima de metles, jo ja no em puc acotar a agafar-les. Amb una canya les espols una mica, i aquí queden, es podreixen, quina llàstima...

A més, diu l'amo en Toni, te'n riuràs, són coses de vell, diràs, però m'és ben igual: aquest ametler fa l'esplet de flor més guapo de tot el terme. Pens que segurament no és mentida: la copa és com un ram atapeït, aquest blanc tènuament rosat i sedós que xucla la llum. Diu l'amo en Toni: Sempre que m'hi atur pens que l'han vist florir els meus padrins -ja molt vells, però encara hi eren-, els meus pares, jo i els meus germans, els meus fills, els meus néts i ara les meves renétes. O sia, si no m'he descomptat, sis generacions.

Crec endevinar que això l'emociona: l'arbre ha esdevingut el seu lloc de trobada amb els morts. I ara, ja alliberats dels treballs i amb aquesta florida que regalima bellesa, els morts s'hi deuen sentir reconfortats.

M'endevina el pensament: No creguis que tenguéssim gaire humor per escatir si els ametlers florits eren guapos o no ho eren. Es fixaven en la flor perquè anunciava el fruit, i sempre, encara, pendents de les ventades. L'amo en Toni es prepara per a fer una declaració solemne: Les meves renétes m'han ensenyat a veure la flor. Ara pas un guster quan mir aquest ametler florit, i em rebel·la pensar que durant tants i tants d'anys no n'he fet cas, perquè els meus pares, pobrets, hi havia coses que no em podien ensenyar perquè no les sabien.

Guillem Frontera

Diari de Balears

Fotos JV11febr11

L'ametller es va omplir de flors rosades

Història d'una jovençana
que es transformà en un arbre

En una illa del mar grec
-temps era temps!-,
una jovençana plora
d'enyoraments.
Son estimat va partir
en un vaixell
cap a la guerra dels moros,
-ai quin turment!-.
Bé mirava la mar clara
vers el ponent,
i escoltava la remor
de tots els vents,
per veure si sentiria
l'estimat seu.
Mai no arribava la barca,
-temps era temps!-.

Morien els anys i els dies
dins la mar plana.
De tant esperar, la jove
tornava un arbre.

Del cos en sorgí la soca,
de les mans, branques.
I els peus posaren arrels
en terra amarga.
Tornà un ametller tan bell,
la jovençana,
que escampava plans i tanys
per la mar plana.

Un dia, passats els dies
i les setmanes,
el jovencell va tornar
de les batalles.
Tot d'una que tocà terra
va veure l'arbre.
Amb les branques va conèixer
sa enamorada.
Va córrer desesperat
per abraçar-la,
i l'ametller es va omplir
de flors rosades.

Gabriel Janer Manila - Miguel Ángel Oñate
Cançó de Maria del Mar Bonet del disc 'Bon viatge faci la cadernera'
·
Si voleu escoltar la cançó:

Gravat en fusta de Fil·lis i Demofont. Venècia, segle 16

Fotos ametllers. F. Mas

L'ametller, l'arbre que primer floreix

La florida de l’ametller: Fil·lis i Demofont

Edward Coley Burne-Jones. L'arbre del perdó. 1881.82.
Segona versió de Fil·lis i Demofont.

In memoriam Manel Pla

Temps era temps, una princesa tràcia de nom Fil·lis es va ben enamorar. Un bon dia va arribar a les costes del seu país un nàufrag que tornava de la guerra de Troia. Aquest va resultar ser un jove príncep, fill del rei Teseu d’Atenes. De seguida es van prometre i el pare de la princesa els va regalar el dret a succeir-lo en el tron. Demofont, però, sentia enyor de la seva terra i desitjava retornar a Atenes. Després d’insistir molt, se’n va anar amb la promesa de tornar-hi. Fil·lis li va anar a dir adéu en un lloc, anomenat després dels ‘Nou camins’, i li va donar un petit cofre, dient-li que contenia un objecte sagrat de la mare Rea, i que no l’obrís fins que no hagués perdut l’esperança de tornar al seu costat.

John William Waterhouse. Fil·lis i Demofont. 1907.

El príncep se’n va anar i ben aviat es va oblidar de tornar. Fil·lis l’esperà i l’esperà. Passà el temps i arribà el dia convingut. El príncep no havia arribat encara i Fil·lis baixà fins a nou vegades al port a esperar el seu promès. En veure que ja no vindria, li va entrar una enorme pena i es va morir d’amor. La van enterrar i sobre la seva tomba hi va créixer un arbre de tronc clivellat, un ametller; però era un ametller sec, sense cap fulla. El príncep al cap de temps va tornar i es va entristir moltíssim en saber que la seva estimada era morta. Es va posar a plorar i tot plorant va abraçar l’arbre que creixia damunt la tomba. Fil·lis, convertida en ametller, s’alegrà de veure el seu promès i li féu saber que encara l’estimava cobrint l’arbre d’unes flors molt boniques que feien un perfum molt especial i agradable. L’ametller aviat es va tornar verd i va fer molts ametllons, com a fruit del seu amor.

Edward Coley Burne-Jones. Fil·lis i Demofont. 1870

Tots els anys, l’ametller perdia les fulles per celebrar la mort de la princesa i, amb els darrers freds hivernals, es cobria miraculosament de petites flors blanques i rosades i, al cap d’un mes, apareixien les fulles verdes en recordança de l’encontre amb el príncep, i després fructificaven els ametllons en ametlles.

L’ametller, encara ara, és l’arbre que primer floreix i, abans que l’hivern acabi, ens anuncia la primavera. És l’arbre dels enamorats i les seves flors són tot un símbol d’amor, de mort i de resurrecció.

Margalida Capellà Soler

Adaptació i recreació de la història de Fil·lis i Demofont
a partir de diferents escolis i textos grecs, entre els quals
les informacions de Tzetzes, Apol·lodor, Ovidi i Higí.

· Relat publicat a El Fil de les Clàssiques el 27.01.2008 ·
Fotos ametllers. F. Mas

Empeltador, bon bergant, ofici de cada dia...

Crònica d'una empeltada

Empeltador, bon bergant,
ofici de cada dia,
voleu que vos empalti sa fia,
i si no aferra, va de franc
(popular)

Aquest diumenge passat, un dia preciós, mànega curta i eines esmolades. A empeltar s'ha dit!

En Lluís tenia a sa Baronia un ametler prop del desnonament, però abans de donar-lo per perdut, pensàrem que podia ser interessant provar d'empeltar-lo i veure si d'aquesta manera reverdia o el perdíem per sempre. I això és el que vàrem fer, empeltar-lo de prunera. De quina casta? No ho sé, d'unes prunes grosses rosades i amb la polpa consistent i turgent, grosses com a melicotons i ben dolces.

Una primera passa era esbrancar l'arbre. En aquesta branca tan gruixada volíem provar de fer un empelt de corona. Motoserra, poca protecció...si, només és un tall...lavors passa el què passa...

Repassàrem el tall amb el xorrac, per deixar-lo més net. Només la meitat de la pell estava en bones condicions per fer l'empelt. Quan es fa un empelt de corona, s'aconsella posar quantes més mudes millor, si aferren totes, en deixarem la meitat i les altres les tallarem i aprofitarem el munyoc que facin per tancar la ferida.

Les mudes de prunera que haviem conservat dins la gelera a 4 ºC. Això es fa per mantenir-les "dormides" mentres "es desperta" el portaempelt (el peu on empeltarem). Antigament s'enterraven les mudes embolicades amb paper de diari, padaços, saqueta...o es ficaven dins d'una paret seca a mode de gelera.

Triàrem les mudes i les aprimàrem per ficar-les davall pell. El ganivet d'empeltar ha d'estar esmoladíssim!

Per practicar una obertura davall de la pell i l'escorça gruixada, empràrem l'eina d'empeltar (desconec el seu nom). Aquesta eina està feta a ma per els ferrers artesans Miralles, de Muro.

També provàrem d'obrir pas amb la punta de llautó del ganivet d'empeltar, però costava una mica més.

Una vegada fets els empelts, es repasaren els extrems esclafats amb l'estidora de podar (S'esclafen en entrar-los amb el martell).

Tot i que no era estrictament necessari, fermàrem l'empelt amb un vencís de corda de pita, per evitar esqueixos indesitjats.

Per preservar la ferida de fongs i humitat la pintàrem amb un màstic cicatritzant i fungicida comercial. Molt important untar els capets de les mudes per evitar que perdin aigua per aquest punt.

Les altres branques viables estaven una mica altes. Les tallàrem amb xorrac.

Repassant el tall amb el ganivet, deixant-lo ben llis.

Aquestes branques les empeltàrem amb la tècnica de cap xapat. Amb l'eina "Miralles", xapàrem la branca just en dues meitats. Per seguretat, millor emprar un martell que no una destral, si no volem correr el perill de xapar-nos el front.

Una vegada xapada la branca, l'altre extrem de l'eina permet mantenir oberta la ferida per poder ficar les mudes tranquilament.

Introduïrem les mudes (una mica obliquament) i fermàrem. Una altra vegada seria prescindible fermar, però queda més assegurat. En Lluís sap fer uns nusos d'enfilar hams ben curiosos.

La darrera branca la provàrem d'empeltar amb la tècnica davall pell. Es realitza un tall al lateral de la branca, s'aixeca la pell i s'hi afica la muda.

Mudes aficades, fermades i segellades amb màstic fungicida. Desfarem els fermalls als 21 dies.

Deixàrem una branqueta com a "tira-sabes", per que la branca no quedi dormida i aturada.

El darrer pas, crear uns posadors artificials per evitar l"'atac" de l'enemic dels empeltadors, l'encantador Vitrac, Traquet, Caga-mànecs, Bitxac o Butzac (Saxicola torquatus). Aquest preciós aucell, té el costum d'emprar de forma repetida els mateixos posadors des d'on atalaia les seves preses (petits insectes i cucs). Les nostres mudes seran talaies perfectes i quan els ulls (gemmes) comencin a brostar seran vulnerables al pes (escassos 12-18 grams, depenent de l'època de l'any), d'aquest aucelló. Ens pot rompre els ulls que tant estimam. Per evitar això, l'empeltador posa trossos de canya que sobresurtin més que les mudes i així s'evita el problema.

Mascle de vitrac. Amb autorització de M. Rebassa, web: Les aus de s'Albufera de Mallorca

La feina acabada i la il·lusió i l'esperança de que l'ametler-prunera arranqui amb força i ens convidi a prunes d'aquí a un any o dos.

Fotos: L. Parpal, N. Negre i R.Mas

Rafel Mas, Búger 10 de febrer de 2011

Davall d'un ametler de la varietat Verdereta

Mentres agafavem bledes volanderes
per fer cocarrois…

R- Que no has d’agafar una branqueta d’ametler florit per ficar dins d’un gerro?

A- Caaa! Noooo! No vull fer aquest crimen!, duren tan poc...

Rafel Mas, Búger 9 de febrer de 2011

Una nova bellotada a Moixent

La Costera

AE-Agró commemora el Dia de l’Arbre a Moixent amb una nova bellotada

El col·lectiu ecologista de La Costera
planta 400 llavors de carrasca

Un any més, els membres d’Acció Ecologista-Agró a la comarca de La Costera celebren el Dia de l’Arbre amb una bellotada a Moixent. Els nostres companys van plantar 400 llavors de carrasca (Quercus ilex) a la Serra de l’Atalaya. Amb esta activitat grans i menuts van posar el seu granet d’arena per a fer de Moixent un poble més verd.

Diumenge 30 de gener, el col·lectiu comarcal d’Acció Ecologista-Agró La Costera va celebrar el Dia de l’Arbre amb una nova plantació de llavors de carrasques (Quercus ilex) al terme municipal de Moixent. Una desena de grans i menuts van desafiar al mal oratge i es van desplaçar pel matí fins a la Serra de l’Atalaya. Baix una dèbil pluja que els va acompanyar durant quasi tota l’activitat, els nostres companys van fer 100 forats i en cada un d’ells van plantar quatre bellotes.Els companys de La Costera van optar novament per plantar llavors i no arbres, ja que així es pot cobrir una major extensió de bosc i plantar un major número de futures carrasques. A més a més, este mètode permet reforestar millor zones de difícil accés. Cal recordar que, com tantes altres muntanyes valencianes, les de Moixent també es van aprofitar en el passat per a la producció de carbó vegetal, motiu pel qual les carrasques escassegen en determinades zones forestals d’este municipi, ja que en aquell temps s’arrancaven fins i tot les seus arrels.
En principi, els membres d’AE-Agró La Costera anaven a també plantar llavors de pins (Pinus halepensis) i de freixes de la flor (Fraxinus ornus). No obstant, com que estes dos espècies ja tenen una bona població d’arbres a la Serra de l’Atalaya, van decidir centrar-se en la plantació de carrasques per potenciar la presència d’esta espècie autòctona a la zona.
Altre dels objectius de l’activitat era la retirada de bosses-trampa de la processionària del pi. Però, afortunadament la zona de la Serra de l’Atalaya on van realitzar la bellotada no estava afectada per esta plaga.

· Article publicat a Acció Ecologista-Agró el 09.02.2011 ·

Contrasts

JV3febr11