La vista, eina per conservar i protegir els boscos

Canvi global, Ecologia Forestal
Una mirada als boscos del futur amb la col·laboració de Barraquer

Can Balasc amb les famílies de Barraquer. Imatge: Alba Gimbert

La nostra vista fa de vigilant dels boscos. Obrim els ulls i tenim el poder de copsar, tot d’una, la seva majestuositat, diversitat i el seu paper essencial com a font de vida. Però també ens descobreix les empremtes que el degraden i el destrueixen. Les cicatrius de les plagues o la sequera.  

El passat 10 de juny, un grup de l’equip  Centre d’Oftalmologia Barraquer i les seves famílies van visitar l’Estació Biològica de Can Balasc (co-gestionada pel CREAF junt amb el Parc de Collserola) acompanyats per un grup de l’equip CREAF (en Joan Pino, director; l’Alicia Cardona, coordinadora de Filantropia i Aliances; la Mireia Banqué, coordinadora del projecte Alerta Forestal; i en Pau Guzmán i l’Alba Gimbert, tècnics de comunicació) per viure, de primera mà, la importància de la nostra vista com a eina per conservar i protegir els boscos del futur. Aquesta visita s’emmarca en la col·laboració estratègica ‘Tinguem Vista pels Boscos del Futur’ Barraquer-CREAF, formalitzada el passat 2022 entre ambdues institucions.

El passat, present i futur dels nostres boscos mediterranis

“Nosaltres podem ajudar a cuidar els boscos?” va ser una de les primeres preguntes que van sorgir mentre caminàvem per aquest oasi de biodiversitat amagat entre el Parc Natural de Collserola. Les famílies van endinsar-se en el passat, el present i el futur dels boscos mediterranis metropolitans amb en Joan Pino, director del CREAF, per comprendre la relació que, des de temps remots, hem tingut els humans amb la natura. També van tenir la sort de deixar-se guiar per la Mireia Banqué, tècnica del CREAF, que els va desvetllar un dels nostres laboratoris a l’aire lliure més preuats: una parcel·la forestal del CREAF plena d’aparells per estudiar els boscos.  

    "Un enriquidor contacte directe amb erudits! Informació científica precisa i explícita amb un ferm desig de comunicar per part de l’equip del CREAF. Un nivell de comunicació proper i molt amè! Hem après que la ciència té un paper fonamental per ajudar als boscos, i nosaltres també!.  Participant anònim"

Però la recerca del CREAF no només es fa de cares endins, entre el sector acadèmic-científic, els explicàvem, la ciència es democratitza i la ciutadania cada cop hi juga un paper més important. Perquè, efectivament,  conservar la natura és una tasca de totes i tots. La Mireia Banqué i en Pau Guzmán,  van presentar-los els nostres projectes de ciència ciutadana, entre els quals vam animar a participar a Alerta Forestal. Aquest projecte en concret, només necessita que, amb una mirada atenta a la natura que ens envolta, puguem capturar les afectacions que veiem en els boscos. A través de les fotografies que les persones voluntàries que hi col·laboren pugen mitjançant l’app, es pot seguir l’estat de salut dels boscos mediterranis, imprescindible per a enfortir la recerca forestal i ampliar la seva transferència cap a la societat per a un major impacte social. Les famílies van quedar bocabadades amb tot el potencial que tenen cadascú a títol personal per ajudar als boscos del futur, està a les nostres mans!

Tinguem vista pels boscos del futur: col·laboració estratègica

"La col·laboració entre CREAF i Barraquer vol fomentar la gestió curosa de la biodiversitat i salut dels nostres entorns naturals."

El Centre d’Oftalmologia Barraquer ha volgut reafirmar el seu compromís amb la salut global de les persones i el planeta, a l’hora que enriquir la seva responsabilitat social corporativa implicant directament a les persones del seus equips, i per això  va decidir estratègicament col·laborar amb la ciència en ecologia d’excel·lència del CREAF (col·laboració formalitzada el passat 2022). Així, vol fomentar la gestió curosa de la biodiversitat i la salut dels nostres entorns naturals, un aspecte que reconeixen clau per a un futur sostenible i vital per a la salut de les persones. L’empenta per fer-se seu el compromís de promoure un entorn saludable i resilient va portar-los a crear la iniciativa #TinguemVista. Gràcies a aquesta campanya han fet una aposta clara per una gestió forestal intel·ligent basada en la ciència d’excel·lència del CREAF.  

 "Tinguem vista és un projecte que vam iniciar amb la idea de promoure un entorn saludable. La nostra aliança amb el CREAF és un pas més per acostar la ciència a la ciutadania a través d’accions locals, que també ens serveixen per contribuir a la preservació de la biodiversitat.
Professor Rafael I. Barraquer, director mèdic del centre d'Oftalmologia Barraquer"

El  Centre d’Oftalmologia Barraquer és una institució mèdica líder en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties oculars. Des de 1941 ofereix assistència oftalmològica integral a pacients d’arreu del món gràcies a un equip mèdic format per més de 30 oftalmòlegs altament especialitzats i de reconegut prestigi professional. A més de brindar una qualitat humana diferencial en el tracte al pacient, el centre diversifica l’activitat amb tres àrees d’actuació més: formació, recerca i tasca social.
Una fita conjunta: recerca d’excel·lència i talent jove
L’objectiu d’aquesta col·laboració és, a més, fer una aposta decidida pel talent jove i per aquest motiu Barraquer ha realitzat una aportació al nou ‘Fons Boscos del Futur’ que tot just posem en marxa aquest 2023 al CREAF, en concret al nou Programa de ‘Beques Impulsa’ per ajudar a impulsar el talent investigador jove que realitza recerca en ecologia forestal aplicada al centre. Gràcies a aquest suport, un/a jove investigador/a predoctoral podrà continuar avançant en la seva recerca científica sobre els boscos mediterranis.  

"Tenim el compromís d’impulsar la recerca per preveure com canviaran els nostres boscos amb el nou clima que tindrem, i per ajudar-los a adaptar-se a aquestes noves condicions. I Barraquer ens ajudarà a construir aquesta recerca, posant de manifest la necessària col·laboració entre els científics i la resta de la societat per a encarar els reptes ambientals als que ens enfrontem".​ Joan Pino, director del CREAF

La col·laboració s’emmarca dins dels  Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i pretén ajudar a empreses compromeses com Barraquer a crear un impacte positiu  i contribuir a l’acció pel clima (ODS 13) i la vida d’ecosistemes terrestres (ODS 15). Amb la present col·laboració es suma als esforços que impulsem des del CREAF per establir noves relacions estratègiques, emmarcades dins la nostra oficina de ‘Filantropia i Aliances amb el sector privat’ (ODS 17). Aquesta oficina s’encarrega d’establir connexions entre el CREAF i el sector privat, incloent-hi tant entitats com persones particulars, teixir sinergies i compartir noves oportunitats de col·laboració directa entre la societat i la ciència en ecologia desenvolupada pel CREAF, amb el valor afegit que ofereix una Filantropia Científica estratègica.

"I tu, vols moure l'ecologia amb nosaltres?"

Alba Gimbert
Graduada en Biologia i Màster en Patrimoni Cultural i Natural per la Universitat de Girona. Científica renaixentista i eterna aprenent amb ganes d'explorar els apassionants móns de la comunicació, l'educació i la divulgació del patrimoni natural.
Llegeix els seus articles
· Article publicat a El blog CREAF el 6 juliol 2023

Adaptar conreus i boscos al canvi climàtic

Canvi global, Ecologia Forestal
Mesures per adaptar els conreus i els boscos al canvi climàtic, el projecte ECOFARMERS

 

Perfil d’un dels tecnosols estudiats a Mont-Ral 25 anys després de ser establerts el 1998. Foto: Xavier Domene.   

El clima mediterrani està canviant a un ritme accelerat, les sequeres són més llargues i severes, hi ha menys disponibilitat d’aigua i augmenta la freqüència d’esdeveniments extrems, com els incendis. A això se li suma l’abandonament rural, que ha eliminat les petites àrees de conreus i pastures, ara poblades per boscos. En aquest context, el projecte ECOFARMERS, coordinat per Xavier Domene, investigador del CREAF i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i Jordi Sierra, investigador de la Universitat de Barcelona, avalua diverses tècniques i productes capdavanters per adaptar la gestió de les activitats agrícoles i forestals a aquesta nova situació.
En concret, el projecte compara parcel·les agroforestals que gestionen el terreny de manera convencional, enfront de zones que apliquen fórmules més innovadores i que tenen en comú la regeneració del sòl. El motiu és que “un sòl fèrtil i sa és capaç d’emmagatzemar més carboni, retenir més aigua, contenir més biodiversitat i augmentar la productivitat agrícola o forestal. Tot això contribueix a augmentar la resiliència climàtica”, explica Domene. Entre les parcel·les seleccionades com a innovadores hi ha les que utilitzen fertilitzants elaborats a partir de residus orgànics, unes altres que han reduït el llaurat o que duen a terme aclarida de vegetació en els boscos. Per a dur a terme els experiments s’han establert set escenaris localitzats en diversos llocs de Catalunya: quatre agrícoles, dos forestals i un al terreny d’una mina abandonada. Els beneficis i riscos de cada ‘recepta’ es mesuren sobre la base de cinc serveis ecosistèmics. Així, es calcula si les pràctiques estan ajudant a segrestar carboni en el sòl, a produir més aliments, a disminuir l’emissió de gasos d’efecte hivernacle, a mantenir els nutrients en la terra i augmentar la biodiversitat. 

Mesures de les emissions de gasos d’efecte hivernacles post-llaurada en parcel·les de conreus esmenades amb fangs des de 1997 a l’IRTA Mas Badia (Tallada d’Empordà).

“Una de les coses més rellevants del projecte és que són experiments a llarg termini. Avaluem les parcel·les en un rang des dels 7 anys fins a 100 anys depenent de la parcel·la. Això garanteix que els efectes que observem siguin fiables”
Xavier Domene, investigador del CREAF i un dels coordinadors del projecte.

L’objectiu és que els resultats ajudin a la pagesia i propietaris forestals a escollir models de gestió que, a banda de produir aliments i fusta, millorin els serveis ecosistèmics dels conreus i els boscos.
ECOFARMERS va començar al 2021, ho coordinen el CREAF i la Universitat de Barcelona, ho finança el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i compta amb la participació de diversos centres de recerca com la Universitat de Girona, la Universitat d’Antwerp i el museu Senckenberg Gesellschaft für Naturforschung. L’IRTA, la Universitat de Lleida i el CTFC, també hi col·laboren i han cedit al projecte algunes de les seves parcel·les d’experimentació.

Receptes per a millorar la gestió agrícola i forestal

"L’objectiu és ajudar a la pagesia i als propietaris forestals a escollir models de gestió que, a banda de produir aliments i fusta, millorin els serveis ecosistèmics dels conreus i els boscos"

En el cas dels camps agrícoles, l’equip avalua els efectes beneficiosos d’utilitzar fertilitzants basats en biochar, un carbó vegetal que alenteix l’alliberament dels nutrients; i aquells basats estruvita, un subproducte de les plantes de tractament d’aigües residuals o purins. Un altre dels punts que s’estudien són els efectes de reduir el llaurat i les rotacions de conreus, accions que, segons Domene, “contribueixen fortament a augmentar el segrest de carboni, preservar l’estructura del terreny, reduir l’erosió i aprofitar millor l’aigua en èpoques de sequera”.

Perfils de sòl per a l’estudi dels estocs de carboni de l’experiment del CTFC a Llobera, amb tractaments d’aclarida i crema prescrita aplicats el 2016. Foto: Xavier Domene.

 

Els investigadors també valoren l’impacte de l’abandonament rural. En concret, observen com han canviat les comunitats de microorganismes i fauna del sòl, la vegetació o els estocs de carboni. A més, també proven algunes mesures per a millorar la gestió forestal. Un exemple és l’aclarida forestal en aquelles àrees on hi ha gran quantitat d’arbustos i arbres. D’acord amb Domene, disminuir la densitat de peus o el sotabosc redueix la competència de la vegetació per l’aigua i, per tant, contribueix a mantenir la producció en èpoques de sequera”, explica Domene. No obstant això, l’equip alerta que també podria tenir efectes negatius en altres serveis, com la biodiversitat edàfica, “precisament estem investigant aquest balanç benefici-risc”. 

 

Individus de diferents espècies de mesofauna extrets de mostres de sòls forestals. Foto: Xavier Domene.

Restauració de mines

Un altre dels escenaris que han posat en marxa és la rehabilitació de sòls degradats per mineria a cel obert per a què tornin a funcionar com a boscos. Allà investiguen l’ús dels tecnosols o sòls construïts «a la carta». Per a crear aquests tecnosols, s’apliquen diferents materials orgànics que milloren la salut del sòl i que es coneixen com a esmenes orgàniques. Per exemple, com a esmena poden utilitzar-se fangs de depuradora, “s’ha demostrat que els fangs afavoreixen el segrest de carboni i la quantitat de nutrients en la capa superficial del sòl”, apunta Domene. Però també poden tenir efectes negatius, ja que contenen metalls pesants i microplàstics que s’acumulen en el terreny i el contaminen.
“Amb els resultats volem contribuir a millorar la presa de decisions de les polítiques agrícoles, forestals i de restauració de sòls en diversos contexts”, finalitza Domene.

Angela Justamante
Graduada en Biologia (Universitat de València, 2015), màster en Biomedicina (UB, 2016) i Postgrau en Comunicació Científica (Uvic, 2019). Tinc experiència a l'àmbit de la consultoria i l'editorial. La meva passió per la divulgació científica m'ha portat, inevitablement, al CREAF.
Llegeix els seus articles
· Article publicat a El blog CREAF el 15 juny 2023

La fusta morta dels arbres dins d’un bosc

Biodiversitat, Ecologia Forestal
La fusta morta al bosc ajuda la biodiversitat i només cal actuar sobre la que genera risc d’incendi

Hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. Foto: Lluís Comas.

La fusta morta dels arbres dins d’un bosc és un refugi de vida, un amagatall i aliment per fongs, insectes i altres animals claus. Tan és així, que la nova Llei de Restauració de la Natura de la UE vol monitoritzar-ne la quantitat que hi ha als boscos i augmentar-la per recuperar la biodiversitat perduda. D’altra banda altres col·lectius assenyalen la fusta morta com un perill pel risc d’incendi que cal eliminar del bosc el més aviat possible. Què fem doncs amb la fusta morta del bosc i la que es pot generar per l’augment de sequeres, plagues o ventades?  

"La fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat."

El nou projecte europeu BioAgora, del que el CREAF n’és un dels socis principals, ha activat el nou Servei Científic per la Biodiversitat per aquest tema, un servei on es demana a la comunitat científica una síntesis ràpida del coneixement existent sobre un tema per assessorar la presa d’acions a nivell europeu. El resultat ha estat l’informe de síntesis “Deadwood and Fire Risk in Europe” (en català Fusta morta i risc d’incendi a Europa), en el que conclouen que la fusta morta de grans dimensions als boscos europeus és un factor poc rellevant pel risc d’incendi però molt valuós pel manteniment de la biodiversitat. L’estudi argumenta que, si bé la fusta morta pot representar una part del combustible disponible per cremar durant un incendi forestal, és una fusta poc inflamable que no necessàriament incrementa el risc d’incendis forestal. Pel que fa als ecosistemes mediterranis, l’informe alerta que hi ha molt poca fusta morta de dimensions rellevants en els nostres boscos, pel que no és un factor de risc d’incendi significatiu, i que en canvi, caldria augmentar-ne la quantitat per millorar la biodiversitat i tenir boscos més sans i resilients. De fet, segons l’informe, els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície.

 “A la nostra regió, en moments puntuals de sequera o plagues que facin augmentar la fusta morta al bosc, caldrà avaluar la possibilitat d’extreure aquella de petites dimensions que actua com a combustible fi i és més inflamable, però també conservar alguns dels trossos més grans, que són els més valuosos des d’un punt de vista de la biodiversitat i els menys problemàtics pel risc d’incendi”
Josep Maria Espelta, participant en l’informe i investigador del CREAF.

L’informe on el CREAF ha participat, i que  ha comptat amb la col·laboració del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), diferencia la fusta morta gruixuda, poc inflamable i que crema lentament i que és clau per tenir boscos sans, de la fusta morta fina, branques i branquillons, poc rellevants per a la biodiversitat i que sí que podria tenir un paper més rellevant en la ignició i propagació d’incendis.

El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals. Foto: Lluís Comas.

Recuperar els processos naturals com el foc

"Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d'incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat."

L’informe fa una sèrie de recomanacions adaptades a diferents escenaris. Per exemple, en àrees amb un alt risc d’incendis recomana que es faci una gestió forestal específica per prevenir la propagació d’incendis forestals o recuperar els processos naturals com els incendis de baixa intensitat que actuïn en la mateixa direcció. Els petits focs controlats serien una eina efectiva per reduir el risc d’incendis greus a la vegada que s’afavoreix la biodiversitat. En aquestes cremes s’aconsegueix reduir la càrrega de combustible, especialment les restes llenyoses  fines, i la creació de línies que trenquen la continuïtat forestal. El foc té un efecte que proporciona una bona diversitat d’hàbitats essencials durant períodes relativament llargs, actua com una vacuna pels grans incendis forestals.

 “Que el foc ajudi a la vida pot semblar una contradicció, però quan es realitza en condicions no extremes de meteorologia, humitat del sòl i de combustible, la fusta morta més gruixuda en surt il·lesa i la part cremada és fins i tot positiva, ja que molts organismes depenen d’aquesta fusta morta cremada”
Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i també autor de l’informe.

Un altre escenari es donaria quan hi ha grans superfície de boscos afectats per pertorbacions (tempestes de vent, plagues o nevades humides), a on de forma extraordinària i per raons sanitàries, d’ús públic o per a reduir el risc d’incendis, sigui  necessari actuar sobre la fusta morta, conclou Eduard Plana, investigador del CTFC i revisor de l’informe.
Protectora del bosc mediterrani
Els sistemes forestals de la conca mediterrània són pobres en nutrients i pateixen sequeres freqüents. En aquest marc, hi ha un ampli consens científic i tècnic que aposta per mantenir part de la fusta morta al bosc per a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Per una banda, perquè la fusta morta és l’hàbitat de moltes espècies i, d’altra banda, perquè aporta humitat al sòl, permetent que prosperin moltes formes de vida i que no s’evapori tanta aigua.

Mantenir part de la fusta morta al bosc ajuda a mantenir els boscos en un bon estat de salut i fer-los més resistents al canvi climàtic. Foto: Lluís Comas.

"La poca quantitat de fusta morta de grans dimensions als boscos mediterranis fa que no es pugui considerar un factor de risc d'incendi significatiu i en canvi si un element poc favorable per conservar la biodiversitat."
El bosc mediterrani és un dels més propensos al risc d’incendi. A l’hora té una història llarga de gestió forestal intensa que ha fet que avui en dia hi hagi molt poca fusta morta de grans dimensions el que fa que no es pugui considerar un factor de risc d’incendi significatiu i en canvi si un element poc favorable per conservar la biodiversitat. De fet, l’informe esmenta que els risc més important d’incendi dels boscos mediterranis l’està provocant l’augment de la continuïtat horitzontal i vertical de la nostra massa forestal provocada per la disminució de la gestió forestal i la silvopastura durant molts anys.
“Aquesta situació actual de les masses forestals mediterrànies es pot veure alterada pels episodis creixents de plagues, sequera o tempestes. Fenòmens que poden fer augmentar de manera puntual la presència de fusta morta al bosc. En aquests casos cal valorar d’actuar per extreure la fusta morta, especialment la més prima”, recalca Josep Maria Espelta.
Decisions basades en la ciència
Aquest informe neix de la confluència entre el projecte Bioagora i el Knowledge Centre for Biodiversity (KCBD) per millorar el coneixement, facilitar el seu intercanvi i fomentar el diàleg polític i la presa de decisions de la UE sobre biodiversitat. El CREAF, com a membre d’aquest projecte europeu, i juntament amb el CTFC com a coordinadors científics de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, estan fent una aposta decisiva per participar en aquests serveis d’assessorament que s’estan pilotant a nivell europeu i poder traslladar així aquesta manera de treballar a Catalunya.

Els troncs més gruixuts poden fins i tot augmentar la humitat del sòl i poden arribar a dificultar la propagació del foc de superfície. Foto: Lluís Comas.

“Aquesta informació, com d’altres que s’estan generant en el marc de l’Observatori del patrimoni natural i la biodiversitat ens ha de permetre prendre les millors decisions a l’hora de planificar i gestionar els boscos de Catalunya, mirant de fer compatibles els diversos objectius que ha de complir el Departament: la protecció i foment de la biodiversitat, l’aprofitament sostenible dels recursos i la prevenció dels incendis forestals. No és fàcil però amb el millor coneixement disponible i el diàleg entre els diferents actors és possible aconseguir-ho”, afegeix Marc Vilahur, Director General de Polítiques Ambientals  i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

Anna Ramon
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Llegeix els seus articles
· Article publicat a El blog CREAF el 23 juny 2023

La gran sequera del 2022 als boscos de Catalunya

 Ecologia Forestal
Acció Climàtica i el CREAF radiografien la gran sequera del 2022 que afecta 33.072 hectàrees de bosc de Catalunya

El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres. Foto: Mireia Banqué (CREAF).

El 2022 ha estat l’any amb més boscos afectats per sequera registrats, just per darrera del 2012, des de que es tenen dades. L’informe DeBosCat 2022, la xarxa de monitoratge del Decaïment dels Boscos de Catalunya, ha registrat 33.072 hectàrees de bosc amb signes de patiment per sequera i calor extrema (decoloració de les fulles, caiguda de fulles o mort). Aquesta xarxa de seguiment impulsada per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinada estretament entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF mostra l’impacte de la sequera i les onades de calor de l’any passat en els boscos de Catalunya. Aquesta suma té en compte les afectacions pròpies del 2022, que pugen fins a 10.477 ha noves, però també les que ja teníem a Catalunya i que han empitjorat aquest any. Al 2012, el primer any de recollida de dades del Deboscat, es van registrar 40.000 hectàrees afectades, però eren dades que reflectien les afectacions d’aquell any i de tota la història passada que mai s’havia quantificat.

El 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres.

Les dades del 2012 són difícils de comparar amb les del 2022 perquè les primeres són acumulades i el nombre està inflat. Amb els resultats a la mà, podem dir que el 2022 ha estat l’any més dur pels boscos de Catalunya des de que en tenim registres.

El Deboscat mostra que les comarques de la meitat nord de Catalunya han estat les més afectades durant el 2022. Gràcies als mapes mensuals que emet el Servei Meteorològic de Catalunya es pot comprovar que allà on va haver-hi més anomalies de temperatura (onades de calor) i de precipitació és on més afectació hi ha hagut, i que el mes de juny de 2022 va ser determinant per explicar on han aparegut les afectacions.

Anomalia de precipitacions al juny de 2022. Gràfic de Mireia Banqué. Font DeBosCat 2022

Anomalia de temperatura al juny de 2022. Gràfic de Mireia Banqué. Font DeBosCat 2022

Per espècies, com és habitual, els planifolis (roures, alzines, faigs, etc.) registren molta més afectació que les coníferes (pins, avets, etc.). Tot i això, les coníferes mostren els efectes amb mesos (o anys) de retard i estan tenint una resposta davant de l’estrès per sequera que s’està observant aquest 2023.  També s’ha constatat que tot i que l’afectació sigui menor en pins, quan els pins passen del verd al marró vol dir que aquell arbre ja s’ha mort. En canvi, en alzines i roures hi ha més marge i després del decaïment poden rebrotar si les condicions acompanyen.

Superfície afectada per sequera en 2022 (hectàrees) per arbres planifolis i coníferes. Gràfic: Mireia Banqué. Font: DeBosCat2022.

Canvi de tendència

El 2022 és el segon any d’una sequera que, per la seva intensitat i durada, està esdevenint una de les més rellevants de les darreres dècades. A més, ha estat un estiu extremadament calorós, amb nombroses onades de calor. Aquests fets expliquen que el nombre d’hectàrees noves registrades per primera vegada aquest any ha estat dels més altes de tota la sèrie, amb 10.477 ha noves. Recordem que el 2021 va ser una any molt sec en la que es va trencar la dinàmica dels anys 2018, 2019 i sobretot del 2020 (un any especialment plujós), on els boscos s’estaven recuperant de la sequera del 2016.

Superficie afectada per sequera del 2012 al 2022 (hectàrees). Font: DeBosCat2022.

En la mateixa línia, molts boscos que altres anys havien registrat patiment per sequera han reincidit aquest any. De fet, més de dues terceres parts dels boscos afectats al 2022 ja havien estat tocats per la sequera en anys anteriors i ara havien empitjorat el seu estat. Quan la sequera afecta el mateix bosc durant anys seguits baixa la probailitat de que el bosc es recuperi, així que ens interessa especialment seguir què els pot passar a a aquests boscos.  

El nord de Catalunya, el més afectat

Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos.

A nivell territorial, la comarca amb més superfície nova afectada és el Pallars Sobirà, amb més de 2600 hectàrees ha. La segueixen de lluny Osona i el Berguedà amb 1300 i 1200 hectàrees respectivament. D’altra banda, si ens fixem en aquells boscos que al 2021 ja van quedar tocats i que aquest 2022 han empitjorat, apareixen al rànking la Noguera i el Pallars Jussà,. En general, si mirem tota la superfície registrada, tan la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3000 hectàrees. És destacable que algunes comarques que no havien tingut gaire afectació fins ara s’havien anat recuperant han registrat aquest 2022 una quantitat notable de nova afectació com ara el Vallès Oriental, el Solsonès o el Bages.

En general, si mirem tota la superfície registrada, tan la nova com la reincident, les comarques amb més afectació són la Noguera, el Berguedà, Osona, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, que totes sobrepassen les 3000 hectàrees. Foto: Usuario anónimo (Alerta Forestal).

Aquest tipus de seguiments són una eina molt útil per entendre quines són les conseqüències ecològiques del canvi climàtic als boscos. Per això  és important continuar ampliant aquesta sèrie temporal de dades de decaïment forestal per veure si ens els propers anys es repeteixen aquests episodis de sequera.

Anna Ramon - juliol 7, 2023
Responsable de comunicació del CREAF. Sóc llicenciada en Biologia per la UAB i Màster en Comunicació Científica i Ambiental per la UPF. Apassionada de la comunicació corporativa amb més de 7 anys d'experiència en el sector de la R+D en l'àmbit ambiental.
Llegeix els seus articles
· Article publicat a El blog CREAF el 07/07/2023

Els banys de bosc tenen efectes emocionals positius

Natura contra la depressió
Un estudi mostra l'impacte dels banys de bosc en el malestar emocional

 · Objectiu: evitar que hagin de receptar-se psicofàrmacs quan la simptomatologia és molt lleu

Els participants en l’estudi durant una de les activitats al parc natural de Sant Llorenç del Muntil’Obac HPT / LV

Pilar Martínez no aixeca el cap. Les seqüeles de la covid han transformat la seva vida, ara marcada per hospitalitzacions contínues i una pèrdua de l’activitat social que han derivat en una situació de malestar emocional. El recurs al tractament farmacològic, ansiolítics o antidepressius, és típic en aquests casos, però hi ha alternatives als medicaments. I estan a la natura, entre els arbres. No tenen contraindicacions ni generen efectes secundaris. Una investigació sobre teràpies d’activitat a la natura cerca quantificar els beneficis a llarg termini dels banys de bosc en persones amb simptomatologia lleu d’ansietat i depressió.

Pilar Martínez és un dels 46 individus d’entre 18 i 75 anys que han participat els últims mesos en l’estudi promogut per especialistes d’atenció primària del Parc Taulí i del grup d’investigació en estrès i salut (GEIS) de la UAB. El seu testimoni no deixa cap mena de dubte sobre els beneficis d’una experiència a què es va afegir amb expectació: “Em va aportar una tranquil·litat i una serenitat impressionants. Que la gent sàpiga que funciona molt i és molt reparador. Repara l’ànima, el cos i, sobretot, el cap. Per al meu estat d’ànim va ser una injecció pura”.

Objectiu: evitar que s’hagin de receptar psicofàrmacs quan la simptomatologia és molt lleu

La intervenció va consistir en dues sessions de pràctica guiada de banys de bosc en el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb meditacions guiades i caminades en silenci amb consciència plena (mindful walking) entre els arbres, en una ruta circular de 4 km. “ Hi ha molta evidència que els banys de bosc tenen un efecte positiu immediat en el benestar emocional, però n’hi ha menys sobre si són prou duradors com per tenir impacte en la vida quotidiana. Dit d’una altra manera, si te’ls pots emportar a casa”, explica Toni Sanz, coordinador del projecte NAT ( Teràpies d’ Activitat en la Natura) de la UAB. Si es confirma científicament aquesta tesi, els banys de bosc poden ser objecte de la denominada prescripció social (mesures no farmacològiques per tractar malestars emocionals o patiments que no arriben a trastorn mental moderat o greu) per part del sistema de salut, diu la psicòloga Laura Comendador, referent de benestar emocional del CAP Can Rull de Sabadell.

Els participants van omplir formularis d’avaluació sobre el seu estat d’ànim abans de cada sessió i després, cada tres hores i fins a les 24 hores, per mitjà d’una aplicació, perquè els investigadors puguin saber la durada de l’efecte ansiolític.

46 persones de 18 a 75 anys amb episodis d’angoixa han participat en la investigació

Els banys de bosc tenen el seu origen al Japó. Allà es denominen shinrin yoku, literalment “absorbir l’atmosfera del bosc”. Segons Sanz, els resultats preliminars de la investigació han constatat que generen un impacte immediat, amb una reducció molt clara dels nivells d’ansietat i de les emocions negatives, una reducció moderada del nivell d’estrès, un increment moderat de les emocions positives i un augment intens de la capacitat d’atenció plenade cos i ment.

“Encara cal analitzar si més enllà d’aquests efectes constatats que es resumeixen en una millora de l’estat d’ànim i de les capacitats cognitives, dura prou com per afectar positivament la teva vida quotidiana”, explica. Això seria una evidència a favor d’evitar o reduir la prescripció de psicofàrmacs en pacients amb simptomatologia molt lleu. Una opció especialment interessant en un moment com l’actual, en què segons Laura Comendador els ambulatoris reben cada vegada més casos de malestar emocional i hi ha hagut un increment en el consum de medicaments. “Amb la pandèmia ha empitjorat la salut mental i ha crescut el sedentarisme entre la població. Com a resposta a això cal promocionar activitats grupals o comunitàries, o de contacte amb la natura, culturals, esportives... en lloc de l’abordatge farmacològic dels malestars emocionals”, raona la psicòloga.

Pilar Martínez: “Em va aportar tranquil·litat i serenitat; que la gent sàpiga que funciona molt”

Sabent que els banys de bosc tenen efectes emocionals positius d’una manera immediata, i en espera que l’estudi pugui definir els seus beneficis a més llarg termini, cal precisar que aquesta modalitat terapèutica no es pot practicar sense coneixements previs. Els experts recomanen fer almenys un parell de sessions guiades. La xarxa de parcs naturals de la Diputació de Barcelona acostuma a tenir-los en la seva programació d’activitats, i entitats com la cooperativa Sèlvans de Girona o Forest Therapy Hub les organitzen de manera sistemàtica. “Jo busco camins accessibles, no cal que estigui massa ple d’arbres, però que hi hagi ombra, a prop de la ciutat, perquè el desplaçament no sigui llarg, encara que prou lluny de les carreteres per no trobar vehicles”. Més enllà de la investigació, Pilar Martínez i el seu grup prossegueixen amb els banys de bosc. 

 Antoni López Tovar - Barcelona 10/07/2023
· article publicat a La Vanguardia el 10/07/2023

2022: més de 4'1 milions d'hectàrees de boscos primaris tropicals destruïts

 Cada cinc segons, un camp de futbol menys de bosc verge

El 2022, es cremà o es va talar l'equivalent a un camp de futbol de bosc verge tropical en el mon cada cinc segons, segons un informe de Global Forest Watch (GFW) basat en dades obtengudes per satèl·lit. D'aquesta manera, es perd una de les principals eines per a fer front al desafiament del canvi climàtic.

El planeta ha perdut el 2022 una superfície de bosc verge tropical equivalent a l'extensió de Suïssa o dels Països Baixos. Es tracta d'ecosistemes primordials destruïts en la seva majoria per l'agricultura i la ramaderia, segons una anàlisi de dades recollides per satèl·lit que es va publicà ahir. És l'equivalent d'un camp de futbol d'arbres tropicals que han estat talats o cremats cada cinc segons, tant de nit com de dia, al llarg de l'any passat. La superfície destruïda és un 10% superior a la registrada el 2021, conclou el World Resources Institute (WRI) o Institut de Recursos Mundials, amb base a Washington.

La seva plataforma de vigilància per satèl·lit de la desforestació, Global Forest Watch (GFW), ha registrat el 2022 la destrucció de més de 4,1 milions d'hectàrees de boscos primaris tropicals, crucials per a la biodiversitat del planeta i l'emmagatzematge de carboni.

El país més afectat és Brasil, amb una superfície destruïda que representa el 43% de les pèrdues mundials, seguit de la República Democràtica del Congo (13%) i Bolívia (9%).

Canvi climàtic

“Estam a punt de perdre una de les nostres eines més eficaces per a combatre el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i donar suport a la salut i els mitjans de subsistència de milions de persones”, comentà durant una conferencia de premsa Mikaela Weisse, directors de GFW.

Els boscos primaris tropicals destruïts el 2011 alliberaren a més 2.700 milions de tones de CO2, el que equival a les emissions anuals de la Índia, el país més poblat del mon, segons WRI, que dirigeix l'informe.

Així l'acceleració i la destrucció forestal continua inexorablement a pesar dels compromisos adoptats durant la COP26 a Glasgow el 2021 per part dels principals dirigents del mon. “Des del començament del nostre segle, hem assistit a una hemorràgia d'alguns dels sistemes eco-forestals més importants del planeta, a pesar d'anys d'esforços per a invertir la tendència”, subratllà Weisse.

A escala planetària, la vegetació i els sòls absorbeixen prop del 30% de les emissions de carboni des de 1960. Uns 1.600 milions de persones, dels que prop de la meitat pertanyen a poblacions autòctones, depenen directament dels recursos forestals per a viure.

A la República Democràtica del Congo, es destruïren més de mig milió d'hectàrees de bosc el 2022, segons l'informe. Principalment degut a l'agricultura i a la producció de carbó vegetal, vital per a les llars, dels que el 80% no tenen electricitat. El Govern ha destinat 500.000 milions de dòlars a protegir els boscos, però la seva eficàcia queda limitada perquè segueix permetent prospeccions de gas i petroli.

El 43% del bosc destruït correspon a Brasil

El 43% de les 4,1 milions d'hectàrees de bosc verge destruït correspon a Brasil, el que suposa 1,8 milions d'hectàrees, segons destaca l'informe, que subratlla que la situació empitjorà durant el mandat de Jair Bolsonaro (2019-2023), les seves polítiques flexibilitzaren els controls i debilitaren els òrgans ambientals.

Durant el govern del líder ultradretà, qui defensa l'explotació de recursos naturals a la selva, fins i tot a reserves indígenes on està prohibit per la llei, la desforestació de l'Amazònia brasilera va créixer quasi un 60% respecte al quadrienni anterior.

Els experts de WRI esperen que “es pugui revertir aquesta tendència” amb la tornada al poder de Luiz Inácio Lula de Silva, que reduí dràsticament la desforestació en els seus anteriors mandats (2003-2010).

 GARA 28Juny23

Tossals Verds, una terra mal ferida

 Tossals Verds, una granja de cabres

Tossals Verds és una antiga possessió que pertany a Escorca, però que sempre ha estat més relacionada amb els pobles de Lloseta o d'Alaró. Fa partió amb aquest darrer poble i també amb Bunyola i Mancor. Les Cases Velles de Tossals es troben a la part alta d'una llarga coma i comellar que baixa fins al torrent d'Almedrà. En diferents indrets s'hi troben restes arqueològiques d'especial rellevància, algunes relacionades amb els darrers refugis musulmans a l'illa després del desembarc del Rei en Jaume. Així com un antiquíssim camí que connectava la part central de la Serra amb la resta de Mallorca. Al lloc que fa partió amb la finca del Prat, que ara és tot alzinar i altes falgueres, encara hi ha restes d'un antic molí que dona fe de la importància del Prat, Almallutx i Cúber com a subministrament de farina de blat per a l'illa. La pluviometria sempre generosa d'aquesta part central de la Serra era garantia de collites segures a diferència amb gairebé la resta de Mallorca que patien cicles aleatoris de sequera.

L'any 1986 aquesta possessió va ser adquirida pel Consell de Mallorca que inicià la reforma de les cases noves per a convertir-lo des del 1995 en el Refugi de Muntanya que encara és ara. La seva superfície és d'unes 580 hectàrees i el seu puig més alt assoleix els 1118 m. No existeix cap racó en tot el que és la zona forestal i encara també l'agrícola, on no es puguin trobar indicis del pas del foc.

Al respecte puc contar una anècdota relacionada amb qui va ser el darrer amo de la possessió, de Lloseta. Un dia el vaig trobar al bar Bestard i, com que ja el coneixia de quan jo era gairebé un infant, li vaig comentar que estàvem eixermant sa Coma i recuperant les marjades i l'oliverar, que estaven cobertes de càrritx i argelagues. La seva resposta fou: “Foc, foc!”. Molts dels darrers pagesos de muntanya de la Serra de Tramuntana o del Llevant, abusaren fins a l'addicció d'aquesta eina de gestió.

Altres amenaces comparegueren amb l'adquisició pública, com el projecte de xapar la Serra pel mig amb una pista forestal que connectàs Tossals amb Almallutx. La riquesa, bellesa i importància etnològica per a la regulació hídrica dels marges i marjades de sa Coma feren tornar enrere el projecte. L'any 1989 un foc que s'inicià a la Casa Damunt, al Clot d'Almedrà, arribà fins a ses Cuculles i els Pinatons aturant-se de baixada cap a sa Coma gràcies en part a l'antic camí de pedra. Aquest incendi va tenir altres conseqüències igualment devastadores. La Conselleria d'Agricultura aleshores amb competències forestals i de gestió de monts públics, va idear per una banda una immensa repoblació amb protectors individuals amb gran despesa de mitjans materials i econòmics que va fracassar gairebé per complet i també decidiren intervenir a l'alzinar, aleshores fresc, humit, clos i ric amb sotabosc que hi havia entre el Pou de sa Bassola i ses Cuculles amb el pompós nom de “Ayuda a la regeneración natural”, que va consistir en talar totes les alzines que consideraven banyarriquerades, el resultat va ser un traumàtic empobriment de l'habitat que amb la invasió de cabres el va deixar gairebé en roca nua i alzines esclarissades, amb total i nul·la regeneració natural.

El Consell de Mallorca, protector de la cabra mallorquina, que com tots sabeu és una espècie domèstica, ramadera, que va arribar amb l'ocupació humana de les Illes, ha impedit que altres organismes amb competències en gestió forestal, com la Conselleria de Medi Ambient, puguin intervenir a la finca per controlar, regular la important proliferació de cabres que la devasta i que envaeix alhora finques partioneres com el Maçanella, Comassema o Cúber. És a dir ha convertit Tossals Verds en una granja de cabres.

Allà on m'han volgut llegir o escoltar, sempre he reclamat per mor de la imperiosa necessitat de gestió forestal, de derogar el Decret de la cabra com espècie cinegètica i declarar-la ramadera a tots els efectes i controls relacionats, invasora i plaga en zones forestals. Dotar de mitjans ben preparats a l'administració per regular les seves poblacions a les finques públiques i oferir aquesta ajuda a les particulars, a qui s'han de donar terminis prou raonables per complir la llei efecte de la regularització d'aquesta espècie invasora.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat a DBalears

 

No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser

No existeixen els boscos abandonats, o són boscos o no ho poden ser

Ha germinat un aglà

Aquesta setmana, juntament amb altres companys, vàrem estar a punt de cridar a IB3 per informar-los d'un descobriment, una exclusiva absolutament excepcional, la manca de cobertura mòbil ens ho va impedir.

Ara mateix ni vaig a cercar les declaracions que el Sr. Berbiela, funcionari primer de la perifèrica estatal, després durant anys responsable del servei de gestió forestal de la Conselleria de Medi Ambient i ara sembla com a membre de Tramuntana XXI, va realitzar en referència a, segons les seves paraules, l'abandonament dels boscos per manca de gestió forestal. Aquesta Conselleria ha estat gestionada, valga la redundància i alhora val a dir-ho, durant llargs anys per el PSM-Mes, Gabriel Vicenç, Vicenç Vidal, Miquel Mir, amb els seus coetanis del Consell amb gestions de caça o medi ambient, Joan Font... progressistes, d'esquerres i desconec fins a quin punt nacionalistes o sobiranistes, de Mallorca, que l'estimessin, vaja.

En tot cas, IB3 va entrevistar el Sr. Berbiela, ah, i una altra persona que parlava de boscos bruts i nosèquè, ambdós en l'idioma castellà, com és norma a les entrevistes importants de l'ent públic balear.

Vaig a tirar de fona: aquest setmana per raons professionals he potejat, a peu amb dificultat, territoris de muntanya del Raiguer: Sa Boal, Son Guitard, Sa Bastida, Es Rafal, Oliclar, Solleric, Sa Casa Damunt, Tossals Verds... si pogués vos hi dibuixaria el mapa. Juliette no va afectar per tot igual, però el que sí que va fer on va descambuixar de valent els pins i les poques alzines, és destapar el que hi ha davall, la calvície de la roca nua que han deixat les cabres.

Si qualque cosa és un autèntic, irresponsable i groller abandonament, és el que ha estat deixar durant anys i anys i avisos d'atenció al respecte, la gestió forestal en el barram de les cabres: no hi ha sotabosc, no existeix regeneració ni de llavor ni de tanyada, res davall aquells pins i alzines que varen poder medrar un temps gràcies a que aleshores no n'hi havia de cabres, o no tantes.

Sense sotabosc, ja ho he dit altres vegades, la temperatura del sòl és més alta, la humitat més baixa, el debilitament de l'habitat és general, l'afectació pels descomponedors va arreu. No és d'ara la cosa, mai va existir una gestió forestal per part de carboners i llenyataires, anaven a mata rasa, justet, justet deixaven una alzina per fer ombra a la sitja. Els boscos a Mallorca han estat maltractats en forma d'aprofitaments forestals abusius i amb invasió d'espècies animals domèstiques com porcs, ases, ovelles i, sobretot i ara, de cabres, ja descontrolades. Són aquelles que en diuen “cabres fines” per les que el PP, sempre a les ordres de caçadors, terratinents i espècimens semblants, va declarar espècie cinegètica i trofeu de caça, enlloc del que és, domèstica, ramadera i invasora i plaga en zona forestal, i també les que no ho són, que ja són totes de fet.

Ara mateix aquest territori que vaig potejar per la dificultat de moure-m'hi degut als pins trencats i brancam estès on hi havia alzines o ullastres, és un paisatge que mai havia observat en aquestes cotes tan baixes. Les milanes no hi faran niu enguany, per tant qui teniu terra amb pins alts i vells cuidau-los, faran falta. Amb tot Juliette no seria res si el bosc no hagués estat maltractat i ara envaït de manera descontrolada per una espècia invasora com la cabra domèstica, es regeneraria sense cap problema i potser encara amb més vigoria i biodiversitat... amb permís del canvi climàtic. Potser Juliette impedint el trànsit de les cabres i protegint de brancam el sòl, encara podrà fer qualque cosa. Cal protegir-la de qualsevol idea irresponsable, inassolible per altra banda (al temporal del 2001 empraren helicòpters per extraure els arbres caiguts, quina tudada!), perquè aquest brancam, aquesta rama caiguda, aquests troncs són una garantia de que a davall hi germini qualque llavor o tanyada, herbàcia, lianoide, arbustiva, d'arbre... de donar una cobertura de terra, de nutrient humus a una muntanya que ara per ara està arrassada, castigada durament per la mà de l'home.

I tornant al començament, l'exclusiva per la que volíem avisar a IB3 és perquè trobàrem una alzina de llavor, minúscula, a penes tres centímetres d'alçada, de llavor! després de recórrer aquest extens territori del que vos he parlat abans.

Ja sé que el que diré ara sonarà molt demagog: però aquests entrevistats han potejat, a poc a poc, extensament, darrerament les muntanyes de la Serra? ho han fet els darrers trenta o quaranta anys?

Deixau el bosc en pau. Gràcies.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat al DBalears

La Tribu de l'Alzina

La Tribu de l'Alzina. Arbres passats i presents

Amb Joan Vicenç Lillo Colomar

La varietat floral del món és abismal. Quantes algues, plantes, arbustos, arbres, enfiladisses hi arriba ha haver! D’arbres, per exemple, s’estima que n’hi ha unes 60 mil espècies. I moltes d’elles fan fruits comestibles pels humans. Tenim la sort de viure en un clima que ens permet gaudir d’una àmplia varietat de fruits i baies... un paradís.

Però no sempre hem tingut tanta varietat al nostre abast...

Avui xerram sobre els boscos que arrelen per les illes, amb Joan Vicenç
Lillo, guarda forestal des de fa més de 30 anys i apassionat dels arbres.
En Joan participa amb els seus articles al diari DBalears, i al blog amicsarbres.

La Tribu de l'Alzina

Ràdio Pollença

Juliette i la neu

Juliette

Desconec qui posa nom a les borrasques importants, tampoc ara ho aniré a mirar. El que sí que ja posats a fer m'agradaria, és que li posessin a qualcuna el nom de Margalida, Aina, Mercè o sí en masculí, Tomeu, Bernat, Roc, Cinto... però bé, del que vull parlar aquí és dels efectes que sobre el paisatge, el bosc de la Serra de Tramuntana ha provocat aquest temporal. Una altra cosa és l'agrícola.

Avui, una dotzena de dies passada la tempesta, he trobat un antic conegut de Palma que tornava d'excursió d'una de les muntanyes de cotes més baixes de la Serra, la seva cara acompanyava la sorpresa i preocupació que li havia provocat observar in situ la trencadissa d'arbres que hi havia trobat. La seva pregunta m'ha sorprès a mi també: quantes arbres ha afectat la tempesta? El primer pensament abans de respondre-li ha estat de condescendència en recordar d'on és. El cent per cent de les alzines del lloc d'on em parla, li he respost. Hi ha estat d'acord.

Efectivament, i què, i ara què? Dos elements més un, em preocupen a l'hora d'avaluar quines seran les conseqüències sobre el bosc per ordre d'importància: les cabres, el canvi climàtic i la gestió forestal si és el cas. Tots tres són antròpics (DIEC: Relatiu o pertanyent a l’home o a la seva acció. Degradació antròpica de la natura.), els dos primers d'aplicació de continuïtat i alhora immediata.

La neu, a diferència d'altres ocasions es va donar de forma breu però abundant en cotes baixes, i va provocar el que a altres indrets de la Serra, Binifaldó, son Massip, Almallutx... és un fenomen més o menys habitual i ocasional que igualment provoca gran trencadissa de pins, alzines i d'oliveres en el cas de tanques agrícoles.

El problema radica en què a les cotes més altes els marges de recuperació, de regeneració dels boscos estan molt més garantits, la pluviometria és abundant, superant fàcilment els sis-cents, set-cents litres anuals que la pervivència de l'alzinar exigeix. No així a les cotes més baixes, on de cada vegada són més difícils d'assolir les mitjanes normals. Per exemple, a Alaró una pluviometria mitjana hauria de superar els sis-cents, quan hi ha anys recents en que difícilment s'assoleixen els quatre-cents. El bosc probablement podria resistir períodes de sequera més o menys continuades, però si li suprimim totalment el sotabosc i qualsevol cobertura a dos metres d'en terra, llavors les condicions amb més calor i menys humitat del sòl provocada per aquesta manca de protecció i ombra, els fa molt més vulnerables. Qui, què causa aquesta manca de cobertura protectora?: les cabres. Qui permet la presència a hàbitats salvatges, a la muntanya, d'aquesta espècie domèstica i invasora? Tenen nom i llinatges mallorquins.

Les variacions de pluviometria, temperatura, humitat, períodes alterats i inusuals de sequera i pluja, pertorbacions meteorològiques que provoquen el canvi climàtic poden fer impossible la regeneració, la recuperació dels boscos d'aquests indrets després d'episodis com el viscut el passat 27 de febrer de 2023. Però si hi ha una forma, un element que ho pot resoldre és evidentment del mateix sistema, és a dir de la seva biodiversitat d'espècies, de l'excepcional dinàmica per a la superació i supervivència que caracteritza l'ecosistema mediterrani... si l'arrogant prepotència humana no s'hi interposa. Cert que una gestió forestal basada en la recuperació a la reconquesta forestal d'antics cultius de marjades agrícoles normalment situats en comes i comellars entremig d'amples zones forestals són necessaris per dificultar l'extensa propagació d'incendis forestal, així com les faixes de defensa en voreres de camins (que en molts casos aquest han estat més causa que prevenció en els inicis de focs devastadors) són també necessaris, però als boscos deixau-los en pau.

Joan Vicenç Lillo Colomar

Publicat també a DBalears