Tossals Verds, una terra mal ferida

 Tossals Verds, una granja de cabres

Tossals Verds és una antiga possessió que pertany a Escorca, però que sempre ha estat més relacionada amb els pobles de Lloseta o d'Alaró. Fa partió amb aquest darrer poble i també amb Bunyola i Mancor. Les Cases Velles de Tossals es troben a la part alta d'una llarga coma i comellar que baixa fins al torrent d'Almedrà. En diferents indrets s'hi troben restes arqueològiques d'especial rellevància, algunes relacionades amb els darrers refugis musulmans a l'illa després del desembarc del Rei en Jaume. Així com un antiquíssim camí que connectava la part central de la Serra amb la resta de Mallorca. Al lloc que fa partió amb la finca del Prat, que ara és tot alzinar i altes falgueres, encara hi ha restes d'un antic molí que dona fe de la importància del Prat, Almallutx i Cúber com a subministrament de farina de blat per a l'illa. La pluviometria sempre generosa d'aquesta part central de la Serra era garantia de collites segures a diferència amb gairebé la resta de Mallorca que patien cicles aleatoris de sequera.

L'any 1986 aquesta possessió va ser adquirida pel Consell de Mallorca que inicià la reforma de les cases noves per a convertir-lo des del 1995 en el Refugi de Muntanya que encara és ara. La seva superfície és d'unes 580 hectàrees i el seu puig més alt assoleix els 1118 m. No existeix cap racó en tot el que és la zona forestal i encara també l'agrícola, on no es puguin trobar indicis del pas del foc.

Al respecte puc contar una anècdota relacionada amb qui va ser el darrer amo de la possessió, de Lloseta. Un dia el vaig trobar al bar Bestard i, com que ja el coneixia de quan jo era gairebé un infant, li vaig comentar que estàvem eixermant sa Coma i recuperant les marjades i l'oliverar, que estaven cobertes de càrritx i argelagues. La seva resposta fou: “Foc, foc!”. Molts dels darrers pagesos de muntanya de la Serra de Tramuntana o del Llevant, abusaren fins a l'addicció d'aquesta eina de gestió.

Altres amenaces comparegueren amb l'adquisició pública, com el projecte de xapar la Serra pel mig amb una pista forestal que connectàs Tossals amb Almallutx. La riquesa, bellesa i importància etnològica per a la regulació hídrica dels marges i marjades de sa Coma feren tornar enrere el projecte. L'any 1989 un foc que s'inicià a la Casa Damunt, al Clot d'Almedrà, arribà fins a ses Cuculles i els Pinatons aturant-se de baixada cap a sa Coma gràcies en part a l'antic camí de pedra. Aquest incendi va tenir altres conseqüències igualment devastadores. La Conselleria d'Agricultura aleshores amb competències forestals i de gestió de monts públics, va idear per una banda una immensa repoblació amb protectors individuals amb gran despesa de mitjans materials i econòmics que va fracassar gairebé per complet i també decidiren intervenir a l'alzinar, aleshores fresc, humit, clos i ric amb sotabosc que hi havia entre el Pou de sa Bassola i ses Cuculles amb el pompós nom de “Ayuda a la regeneración natural”, que va consistir en talar totes les alzines que consideraven banyarriquerades, el resultat va ser un traumàtic empobriment de l'habitat que amb la invasió de cabres el va deixar gairebé en roca nua i alzines esclarissades, amb total i nul·la regeneració natural.

El Consell de Mallorca, protector de la cabra mallorquina, que com tots sabeu és una espècie domèstica, ramadera, que va arribar amb l'ocupació humana de les Illes, ha impedit que altres organismes amb competències en gestió forestal, com la Conselleria de Medi Ambient, puguin intervenir a la finca per controlar, regular la important proliferació de cabres que la devasta i que envaeix alhora finques partioneres com el Maçanella, Comassema o Cúber. És a dir ha convertit Tossals Verds en una granja de cabres.

Allà on m'han volgut llegir o escoltar, sempre he reclamat per mor de la imperiosa necessitat de gestió forestal, de derogar el Decret de la cabra com espècie cinegètica i declarar-la ramadera a tots els efectes i controls relacionats, invasora i plaga en zones forestals. Dotar de mitjans ben preparats a l'administració per regular les seves poblacions a les finques públiques i oferir aquesta ajuda a les particulars, a qui s'han de donar terminis prou raonables per complir la llei efecte de la regularització d'aquesta espècie invasora.

Joan Vicenç Lillo Colomar.

També publicat a DBalears