dimecres, 28 de juny del 2023

2022: més de 4'1 milions d'hectàrees de boscos primaris tropicals destruïts

 Cada cinc segons, un camp de futbol menys de bosc verge

El 2022, es cremà o es va talar l'equivalent a un camp de futbol de bosc verge tropical en el mon cada cinc segons, segons un informe de Global Forest Watch (GFW) basat en dades obtengudes per satèl·lit. D'aquesta manera, es perd una de les principals eines per a fer front al desafiament del canvi climàtic.

El planeta ha perdut el 2022 una superfície de bosc verge tropical equivalent a l'extensió de Suïssa o dels Països Baixos. Es tracta d'ecosistemes primordials destruïts en la seva majoria per l'agricultura i la ramaderia, segons una anàlisi de dades recollides per satèl·lit que es va publicà ahir. És l'equivalent d'un camp de futbol d'arbres tropicals que han estat talats o cremats cada cinc segons, tant de nit com de dia, al llarg de l'any passat. La superfície destruïda és un 10% superior a la registrada el 2021, conclou el World Resources Institute (WRI) o Institut de Recursos Mundials, amb base a Washington.

La seva plataforma de vigilància per satèl·lit de la desforestació, Global Forest Watch (GFW), ha registrat el 2022 la destrucció de més de 4,1 milions d'hectàrees de boscos primaris tropicals, crucials per a la biodiversitat del planeta i l'emmagatzematge de carboni.

El país més afectat és Brasil, amb una superfície destruïda que representa el 43% de les pèrdues mundials, seguit de la República Democràtica del Congo (13%) i Bolívia (9%).


Canvi climàtic

“Estam a punt de perdre una de les nostres eines més eficaces per a combatre el canvi climàtic, protegir la biodiversitat i donar suport a la salut i els mitjans de subsistència de milions de persones”, comentà durant una conferencia de premsa Mikaela Weisse, directors de GFW.

Els boscos primaris tropicals destruïts el 2011 alliberaren a més 2.700 milions de tones de CO2, el que equival a les emissions anuals de la Índia, el país més poblat del mon, segons WRI, que dirigeix l'informe.

Així l'acceleració i la destrucció forestal continua inexorablement a pesar dels compromisos adoptats durant la COP26 a Glasgow el 2021 per part dels principals dirigents del mon. “Des del començament del nostre segle, hem assistit a una hemorràgia d'alguns dels sistemes eco-forestals més importants del planeta, a pesar d'anys d'esforços per a invertir la tendència”, subratllà Weisse.

A escala planetària, la vegetació i els sòls absorbeixen prop del 30% de les emissions de carboni des de 1960. Uns 1.600 milions de persones, dels que prop de la meitat pertanyen a poblacions autòctones, depenen directament dels recursos forestals per a viure.

A la República Democràtica del Congo, es destruïren més de mig milió d'hectàrees de bosc el 2022, segons l'informe. Principalment degut a l'agricultura i a la producció de carbó vegetal, vital per a les llars, dels que el 80% no tenen electricitat. El Govern ha destinat 500.000 milions de dòlars a protegir els boscos, però la seva eficàcia queda limitada perquè segueix permetent prospeccions de gas i petroli.

El 43% del bosc destruït correspon a Brasil

El 43% de les 4,1 milions d'hectàrees de bosc verge destruït correspon a Brasil, el que suposa 1,8 milions d'hectàrees, segons destaca l'informe, que subratlla que la situació empitjorà durant el mandat de Jair Bolsonaro (2019-2023), les seves polítiques flexibilitzaren els controls i debilitaren els òrgans ambientals.

Durant el govern del líder ultradretà, qui defensa l'explotació de recursos naturals a la selva, fins i tot a reserves indígenes on està prohibit per la llei, la desforestació de l'Amazònia brasilera va créixer quasi un 60% respecte al quadrienni anterior.

Els experts de WRI esperen que “es pugui revertir aquesta tendència” amb la tornada al poder de Luiz Inácio Lula de Silva, que reduí dràsticament la desforestació en els seus anteriors mandats (2003-2010).

 GARA 28Juny23