dijous, 5 de juliol del 2018

Cal mantenir en bon estat de salut els boscos

Un bosc debilitat pel factor humà és més susceptible a patir problemes de salut

En Jordi Vayreda, ecòleg del CREAF i coordinador científic d’Alerta Forestal, ens parla sobre un ecosistema clau que cal mantenir en bon estat de salut: els boscos. Deixa’t sorprendre, descobriràs que els boscos tenen memòria, que la seva salut està compromesa i que la ciutadania pot ajudar-los. T’hi apuntes?

L’investigador Jordi Vayreda extreu un testimoni d’un arbre. Autoria: CREAF.

Comencem bé la casa i anem a les bases: Jordi, què és un bosc sa?
Per entendre què és un bosc sa, hem de filar encara més prim i entendre què és un bosc, com funciona i què pot fer que emmalalteixi. Un bosc no són només els arbres i els arbusts que tots veiem, sinó també el sòl on arrelen, els ocells que hi habiten, els mamífers, els fongs i els bacteris… Totes aquestes espècies tenen el seu paper dins l’ecosistema, es troben dins una xarxa d’interaccions que fa que tot plegat funcioni. Podríem dir que un bosc és com un organisme complex que s’altera quan hi ha pressions, com ara un incendi, una sequera intensa, una ventada, etc., fins al punt que si la pressió és molt intensa o recurrent pot ser difícil que es recuperi.
Quan parlem de bosc sa, parlem d’un bosc on tots els processos que s’hi donen funcionen correctament, com el creixement dels arbres, les interaccions entre espècies o la descomposició de la matèria orgànica. És a dir, que totes les peces d’aquell ecosistema que abans mencionàvem encaixen i estan en equilibri. En el moment en què aquesta situació s’altera i una peça falla augmenta la probabilitat de que emmalalteixi, per exemple, amb l’aparició de plagues que se n’aprofitin. Aleshores ja podem dir que no és un bosc sa, sobretot si no és capaç de recuperar-se.

I es fàcil que tota aquesta estructura d’interaccions es mantingui estable?
La veritat és que no. En el context actual de canvi climàtic és difícil que un bosc pugui mantenir tot aquest engranatge en perfecte estat, perquè justament la manca d’aigua o les elevades temperatures són pressions afegides. Però no només afecta el canvi climàtic, sinó també altres pressions que hi exercim les persones directa o indirectament, per això preferim parlar de canvi global i de la importància de la memòria dels boscos.

La memòria dels boscos?
Sí, l’estat de salut d’un bosc no és només qüestió del present, sinó de les condicions que va patir en el passat, de la seva història i vivències, tant per efectes humans com per situacions climàtiques anteriors. Justament les pressions que exercim els humans sobre els boscos, com la introducció d’espècies invasores, els aprofitaments forestals per treure’n llenya o l’erosió del sòl, deixen cicatrius al bosc que poden tenir conseqüències a molt llarg termini. Així que, vist des de fora, un bosc pot semblar sa perquè té bon aspecte, però si indaguem en la seva història podem descobrir que ha patit varies alteracions prèvies i que poden ser la causa del seu debilitament actual. I un bosc debilitat és més susceptible a patir problemes de salut. Cal tenir-ho en compte.

Bosc afectat per la processionària. Autoria: Alerta Forestal.

I els boscos que ens envolten, els mediterranis, són sans?
En el cas de la conca mediterrània es fa difícil trobar boscos amb un estat de salut perfecte, perquè històricament han rebut moltes pressions. A aquesta història se li afegeixen les alteracions climàtiques actuals, que provoquen situacions d’aridesa acusada i aparicions de plagues que acaben perjudicant els arbres. Podria ser el cas de la plaga de la processionària, que afecta els pins i que porta tres anys seguits menjant-se les seves fulles.

Cert, és una situació preocupant. De fet, aquest any se n’està ampliant la informació gràcies a la col·laboració ciutadana, no?
Sí, des de fa mig any qualsevol persona que passegi per la muntanya pot donar-nos un cop de mà si veu alguna afectació forestal i en fa una foto. Hem creat la plataforma Alerta Forestal per recollir aquestes imatges i intentar veure com podem avançar-nos i preveure l’efecte de la sequera o de les plagues als nostres boscos. Sabem que existeixen fenòmens que perjudiquen els boscos, quina trajectòria segueixen al llarg del temps, però cal conèixer més com afecten, on i en quin moment.
Com a ecòleg, quan tens un seguit de situacions prèvies que es compleixen, ja t’ajuden a fer una diagnosi per saber què està passant al bosc. Tot i això, es necessita moltíssima informació per a què les previsions siguin acurades, i sobretot cal acumular dades per a una bona gestió a llarg termini: quines són les espècies més vulnerables, quins són els factors ambientals que més incidència tenen (tipus de sòl, pendent, temperatura, sequera,…).

A tota aquesta informació que ens proporciona Alerta Forestal a través de les usuàries i usuaris de la plataforma, caldrà que hi afegim el factor humà. Només així podrem saber si un bosc és sa i com cal gestionar-lo.

Verónica Couto
· Article publicat a Alerta Forestal el 5 juny 2018

dimecres, 4 de juliol del 2018

Nova Guia de la Xarxa de Custòdia del Territori

Una guia per adaptar-se al canvi climàtic
en les regions vulnerables

La 'Xarxa de Custòdia del Territori' ha publicat una nova Guia pràctica sobre canvi climàtic i custòdia del territori. Aquesta nova publicació s'ha elaborat conjuntament des de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) amb el Foro de Redes y Entidades de Custodia del Territorio (FRECT) en el marc del projecte "Adaptación al cambio climático en los proyectos de custodia del territorio”, que compta amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica.

Guia Pràctica
“Com planificar els projectes de custòdia per adaptar-se al canvi climàtic en les regions vulnerables d'Espanya”

El canvi climàtic és ja una realitat que s'està manifestant de diferents maneres i a la qual s'haurà de fer front al llarg del segle XXI.
Es considera una de les cinc pressions principals que impulsen la pèrdua de la biodiversitat en el món. La custòdia del territori té un paper potencial en la lluita contra el canvi climàtic i l'adaptació a aquest. Així doncs, és important que els projectes de custòdia adoptin mesures per adaptar-los al canvi climàtic.
Aquesta guia té com a objectius principals incentivar les entitats de custòdia a adoptar mesures per adaptar els seus projectes al canvi climàtic i donar les pautes i la informació necessària per tal que es pugui realitzar correctament i s'obtinguin resultats satisfactoris.
La guia te diversos capítols. En el primer i el Segon capítol és facilita informació bàsica sobre el canvi climàtic i a els seus principals impactes en la biodiversitat. Aquesta informació és complementa amb fitxes d'acció susceptibles a ser aplicades en projectes de custòdia.
El tercer capítol explica com incorporar l'adaptació al canvi climàtic en els plans de gestió dels projectes de custòdia.
En el quart capítol s'analitzen 5 casos pràctics de projectes de custòdia a Espanya on s'ha incorporat l'adaptació al canvi climàtic.
Finalment en el cinquè capítol es presenten 4 proves pilot en què s'han redactat nous plans de gestió o s'han adaptat versions anteriors per incloure accions d'adaptació al canvi climàtic. El contingut dels plans de gestió es poden consultar a la Guia.


Podeu consultar el Webinar de presentació de la Guia, realitzat el passat 26 de juny, en el següent enllaç, on tècnics dels casos pràctics i de les proves pilot expliquen la seva experiència:
· Veure webinar (Youtube) - https://bit.ly/2Kw2MZN
· Consultar el programa del webinar - https://bit.ly/2lqAncF

dimarts, 3 de juliol del 2018

Arbrecidi a Sant Feliu de Llobregat

Talen dos arbres centenaris

Ahir van assassinar dos arbres centenaris perquè feien nosa, perquè així ja hi pot cabre un nou i flamant enorme edifici d’habitatges privats. La natura al servei de la especulació, ICV i el PSC al servei de l’especulador.

No teniu cap dret a arrancar-li la vida a un ser viu com aquest. Ara vindran les excuses de que si estaven malalts o tenien ves a saber que... tot mentida. El projecte és el que és, i el projecte del nou edifici d’habitatges no admetia tres arbres centenaris, com si això es pogués acceptar.

Aquí teniu el moment en el que han tallat el segon, al primer no hi he estat a temps... perdoneu el pols, no he pogut contenir les llàgrimes. Estic desolat.
Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, no teniu vergonya.

dilluns, 7 de maig del 2018

Amb més densitat d’arbres la gent està més sana

“Els banys de bosc potencien
el sistema immunitari”

Colab.LV | Foto: Xavier Cervera. Dr. Qing Li
Dr. Qing Li, immunòleg, director de la Societat Japonesa de Medicina Forestal
Tinc 55 anys. Vaig néixer a la Xina i visc a Tòquio, on em vaig doctorar en medecina. Considero l’estrès el mal del món, segons l’OMS és l’epidèmia del segle XXI i jo visc per combatre’l. Investigo com el Soc budista

L’impacte del verd
Considerat el màxim expert en medicina forestal, porta amb ell la salut dels boscos. Ha demostrat que passar temps envoltats d’arbres ens beneficia de manera notòria i per això proclama la necessitat de tornar a la natura. Hi ha estudis que corroboren que a les províncies amb més densitat d’arbres la gent està més sana. Els banys de bosc, avui convertits en ciència, formen part del Programa de Salut Nacional del Japó, amb 62 boscos inclosos i guies terapeutes especialitzats en la matèria. A 'El poder del bosque' (Roca), recorre les seves investigacions i n’afegeix d’altres de diverses universitats. Al dr. Qing Li li agrada dinar al parc, envoltar-se de plantes i utilitza l’aromateràpia, conscient que el verd és sinònim de felicitat .

El Dr. Qing Li al lloc de naixement del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)
Passejar pel bosc ens cura?
Prevé la malaltia perquè fa disminuir notablement l’hormona de l’estrès. Redueix la tensió arterial i el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració, la memòria i el llindar del dolor.

Quin resultat de les seves investigacions l’ha sorprès més?
El Shinrin-Yoku potencia el sistema immunitari perquè augmenta el nombre de les cèl·lules NK (cèl·lules assassines) i la producció de proteïnes anticancerígenes.

Podem dir que prevé el càncer?
Les NK són un tipus de glòbuls blancs que poden atacar i matar cèl·lules no desitjades com les tumorals amb l’ajuda de proteïnes anticancerígenes. Les persones amb una activitat més gran de les cèl·lules NK mostren una menor incidència de càncer.

En què han consistit els seus estudis?
El primer d’una sèrie d’estudis de banys de bosc el vaig fer a Iiyama i vaig observar que després de tres dies i dues nits al bosc les cèl·lules NK dels participants havien augmentat un 50% i la seva activitat un 52,6%, juntament amb l’augment de la presència de proteïnes anticance­rígenes.

Gran bosc de cedres a Japó (foto proporcionada per Q. Li)
Quant dura l’efecte?
En tots els estudis el resultat després de passar tres dies i dues nits ha estat de fins a 30 dies.

I si només hi passes un dia?
L’efecte és d’una setmana. Hem estudiat la ­relació entre la distribució dels boscos del Japó i les morts causades per diferents tipus de ­càncer.

I quina és la conclusió?
Les persones que viuen en zones amb menys arbres no només presenten més estrès sinó també índexs de mortalitat més alts que els que viuen on hi ha una bona densitat d’arbres.

Quan va començar a interessar-se pels banys de bosc?
Als anys vuitanta el govern del Japó, amoïnat pels alts índexs d’estrès de la població i per l’augment del karoshi, va decidir promoure el Shinrin-Yoku, terme que va inventar l’aleshores ministre d’Agricultura Tomohide Akiyama, però no hi havia cap dada científica.

Vostè ha estat l’encarregat d’investi­gar-ho.
Jo vaig néixer en un poble de la Xina i la meva infància va transcórrer jugant en un bosc, així que atresorava els seus efectes i la tradició popular dels seus beneficis, però també desconeixia el perquè.

Bany forestal en un bosc de xiprer japonès (foto subministrada per Q. Li)
I es va proposar esbrinar-ho.
Sí, després de doctorar-me al Japó me’n vaig anar a Stanford a estudiar Medicina del medi ambient i quan vaig tornar al Japó vaig crear la disciplina de Medicina Immunitària del Medi Ambient i el govern em va contractar perquè dirigís les investigacions sobre el Shinrin-Yoku.

Qualsevol bosc serveix?
Han de ser boscos amb una alta densitat d’arbres grans i vells.

Què tenen els arbres que donen aquest gran impuls al sistema immunitari?
El bosc afecta els nostres cinc sentits reduint l’estrès. Però l’aire de bosc, en concret, és ple de fitoncides, que són els olis naturals que els arbres segreguen per protegir-se d’insectes, fongs i bacteris. El seu sistema de defensa beneficia el nostre.

I segons la fitoncida els efectes varien?
Hi ha molt per investigar, però segons un estudi de la Universitat de Mie al Japó, la fragància cítrica de la fitoncida D-limonè és més efectiva que els antidepressius per potenciar el bon humor i assegurar el benestar emocional en pacients amb trastorns mentals.

Els banys de bosc poden ser una teràpia per a l’agressivitat?
Científics de la Universitat de Bristol van injectar en ratolins una de les substàncies que respirem al bosc i que es troba a la terra, la Mycobacteriumi van comprovar que potencia el sistema immunològic.

Un grup de dones gaudeixen del bany forestal (foto subministrada per Q. Li)
Potser els presos haurien d’estar reclosos als boscos.
La idea de crear presons als boscos és molt interessant, sisplau, escrigui-ho, m’encantaria investigar-ho.

Hauríem de tenir a les ciutats zones de boscos a més de jardins?
Com més urbanització, més estrès. La Universitat de Michigan va fer un estudi per observar els efectes del bosc en la memòria i l’atenció, i va concloure que les persones podem retenir un 20% més després d’un passeig entre arbres que després d’un passeig per una ciutat.

Tot i això, cada vegada hi ha més gent a les ciutats.
Hem de tornar a la natura i aquest és el meu missatge per al món.

Més arbres signifiquen més felicitat?
No són estudis meus, però segons investigadors de la Universitat d’Exeter, al Regne Unit, els efectes positius dels arbres sobre el benestar mental duren més que les injeccions de felicitat que ens aporta casar-nos o un augment de sou.
...
El que jo afirmo és que l’absència d’estrès i la presència de relaxació són la base de la felicitat.

Vostè recomana una manera de ser-hi, dins el bosc. No n’hi ha prou caminant-hi?
Caminar molt a poc a poc, cinc quilòmetres per hora i descansant; gaudint amb els cinc sentits, oblidant-se de mòbils i càmeres. També recomano tancar els ulls, afinar el sentit de l’ oïda i l’olfacte i respirar fondo.
Ima Sanchís
· Article publicat a La Vanguardia el 05.05.2018


· Més informació :
· El poder del bosque. Shinrin-Yoku. Editorial Roca
· Fer «banys de bosc» millora la salut, segons Qing Li
· An Interview with Forest Medicine and Shinrin Yoku
· Forest Medicine
· La xarxa de boscos terapèutics de Catalunya
· L’estudi “Boscos sans per a una societat saludable”
· Boscos sans per a una societat saludable. Un estudi pioner

diumenge, 6 de maig del 2018

La processionària un element biològic desconegut

La processionària
(Thaumetopoea pytiocampa)
una amiga

Intentaré explicar-me sotmès a la brevetat exigida: Ens pensàvem que la terra era plana i l’home el centre de l’Univers, i no és així. Podem considerar als arbres que perden totalment les fulles, de manera biològica natural, com a demacrats, debilitats, en perill, sotmesos a estrès per defoliació quan estan desfullats per factors estacionals?  No. Així perquè hem de considerar que, de manera natural, els pins desfullats per un element biològic, com és una cuca, un lepidòpter, resten debilitats, demacrats, atacats per una plaga?  

Aquesta defoliació de la processionària, es produeix en aturada vegetativa, a l’hivern, durant la primavera el pi es torna a vestir i a l’estiu resta esplendorosament vestit de fulles altra vegada.
Perquè no podem pensar, estudiar i veure, abstraient el factor antròpic, que l’ecosistema ha creat un mètode de descomposició i reciclatge en forma d’adob verd per aprofitar les fulles del pi i crear humus de qualitat en un hàbitat molt auster? Les fulles seques del pi són de difícil descomposició biològica, en canvi verdes generen, en l’excrement de les cuques, unes boletes d’adob en abundància i qualitat de nutrients.

La intervenció humana, especialment qui hauria de protegir d’aquesta al factor natural biològic, pensa encara que la terra és plana i la natura hostil, crea pública alarma i ataca virulentament amb atacs i fumigacions aèries massives que, ara sí de bon de veres, debiliten greument tot l’ecosistema. Tot deixant apart, en aquesta brevíssima exposició, l’àmbit urbà.

Gràcies. 

Joan Vicenç Lillo Colomar

dissabte, 5 de maig del 2018

Atemptat a les Xicandres de Burjassot


La ciutat que no vol els seus arbres

És dur començar amb aquest títol però no sé com dir el que vull explicar-vos.
Les fotos que acompanyen aquesta publicació són d'aquest mateix matí, 4 de maig. L'Oficina de Sostenibilitat ha rebut un avís per a anar a veure uns arbres que tenen "alguna cosa estranya".

Resulta que algun "presumpte" veí o veïna del nostre poble ha foradat 20 exemplars adults de xicranda (Jacaranda Mimosifolia) en el carrer Mestre Serrano de Burjassot (L'Horta Nord).

El nostre "presumpte" veí ha dedicat el seu temps i el seu esforç a fer dos forats en la base de cada exemplar per a després, injectar-li oli cremat de motor.

El motiu? només aquesta persona el sabrà... potser la vida en el seu barri el molesta tant com per a intentar matar a 20 arbres adults d'una estacada. Potser un, o dos d'aqueixos arbres li embruta el seu vehicle...

No és el primer cas, segurament no serà l'últim. Amb aquest fet queden algunes coses clares; La ciutadania, en general, necessita (necessitem) grans dosis d'educació i civisme, de criar-nos en el respecte cap a la vida. L'administració té molt a fer en aquest sentit, és comprensible que la manera en la qual s'ha treballat durant molt temps derive en una societat capaç de fer aquestes coses i hem de saber reinventar-nos, no solament per a fer efectiu un canvi en les maneres de procedir, sinó també per a saber fer educació ambiental i provocar un canvi social centrat en el respecte.

Dit això, i sense entrar en la important multa i la denúncia que aquesta persona pot arribar a tindre, espere que aquesta persona senta una forta vergonya quan escolte a altres veïns del seu barri, més sensibles i respectuosos que ell, criticar en el forn, o en replà de l'escala, a la persona que ha sigut capaç d'intentar matar a aquests 20 arbres.

· Publicat al facebook de l'Oficina de Sostenibilitat Local de Burjassot ·

dijous, 3 de maig del 2018

Són mèlies

Les mèlies del carrer de Garbí

Des de ben jovenet que m’enamoraven uns arbres situats al final del carrer de Garbí de Capellades, entre el Passeig Immaculada Concepció i el Rec del Corronaire, vorejant una de les parets que formen part del perímetre de la Piscina Blava.
Tenia ganes de saber de quina espècie eren, com es deien, potser com una manera de sentir-los més a prop, de crear un primer vincle de coneixença. Saber el nom de les coses, de les persones, dels animals, dels arbres, és senzillament treure de l’anonimat allò que et crida l’atenció i et provoca algun tipus de pensament o d’emoció.

Sense massa sort vaig començar a preguntar als qui creia que podrien saber-ne el nom. No podien ajudar-me perquè eren uns arbres no massa coneguts dins del meu petit cercle de gent interessada per la natura.
Finalment vaig topar amb algú que va sadollar la meva inquietud botànica: són, mèlies, Franc, són mèlies, Melia azedarach n’és el nom botànic; popularment se’n diu arbre sant o parenostre perquè de les dures llavors se’n fan rosaris; es tracta d’un arbre caducifoli originari de l’Índia, sud de la Xina i Austràlia.
Mai he oblidat el seu nom. De llavors ençà quan passejo pel carrer de Garbí puc dir que realment em sento ben acompanyat.

Franc Guinart i Palet
Capellades 1-05-2018.

Com algú que tens ganes de conèixer
i de qui ni tan sols saps el seu nom,
com aquella filera d’arbres del carrer de Garbí
custodiant l’aigua blava a l’altre costat.

Com aquelles clivelles solcant el tronc
que sense voler et parlen de l’experiència,
com aquelles arrugues solcant el front
que et recorden els avis de la residència.

Com aquelles copes a l’estiu frondoses i verdes
que transformen el carrer i l’omplen de bellesa,
com aquelles mèlies, segrest del meu esguard,
que parlen del meu poble abans de jo arribar.

Franc Guinart i Palet
Capellades, 1-05-2018.

dimecres, 2 de maig del 2018

Mèlia, que ens fas rosaris

Foto de Luc Coekaerts. Melia azedarach, Corfú, Grècia.
Preneu les roses

Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.

Olga Xirinacs
(Tarragona, 11 maig 1936)

Foto de 11299883. Melia azedarach, Vilafranca del Penedès, Catalunya.
Pell salvatge

El sol ens treu de les cases
i passes creant el paisatge
d'una cala de roca llisa
que et sala la pell salvatge.

Amb els peus fregant-te a la sorra,
surts de l'aigua venint amb l'onatge
i cargoles els cabells per escorre'ls.
Ets el centre de tota la platja.

I el dia desperta alegries.
I el teu para-sol salvavides.
I es banyen i es canten i diuen:
-Un home planeja sobre les onades!

I seuen al festejador,
fa un dia de sol i d'agost.
I al vespre els seus cors es disparen
quan la música sona de fons.

I la perd entre caps i cerveses,
entre mil decibels que bateguen.
Que bonica que està quan es gira
cantant amb tota la resta.

La Júlia plantava una mèlia,
protegint-la amb unes pedretes,
avisant que naixia una vida
i deixaria la seva per veure-la créixer.

El dia desperta alegries,
i el teu para-sol salvavides,
i es banyen i es canten i riuen
i tot a la platja s'atura un moment.

Gracià Pedro

· Cançó de 'Bremen' :
Foto de KUEN-CHERNG DAY.
紅腹鹿子蛾 Euchromia elegantissima formosana & 苦楝 Melia azedarach
Oh, arbre amic,
mèlia, que ens fas rosaris.
ombrel·la alta.
De llunya procedència,
universal n'és l’ombra.

Marisa Olivera

Foto de Shang-fu Dai. 苦楝樹 ~ 綠色隧道 / Mèlies ~ Túnel verd. Taiwan, Formosa.
Record de la Plaça de les Mèlies

Florien ben aviat, les mèlies de la plaça,
escampaven olors de bon temps pressentit,
encara els falciots no xisclaven als vespres,
encara eren ben fresques les tardes i les nits.

Amb el seu blau tan tendre gronxaven el capvespre,
nosaltres érem joves, els fills eren menuts,
cada cap de setmana ens trobàvem a un càmping
amb amics com nosaltres que amb els anys hem perdut.

De vegades m’arriba, mentre passejo amb calma,
la flaire de les mèlies al carrer del record,
ara ja soc una àvia que passeja tranquil•la
i espera que retornin els ocells xiscladors.

Júlia Costa
(Barcelona, 24 abril 1948)

Foto de Forest and Kim Starr.
Melia azedarach, flors i fulles, Molokini, Keokea, Maui, Hawaii.
III. Afrodísies

Sol, nenúfars
i carpes de colors
embruixaven
la tropicalitat
d'aquarel·la,
de llima dolça i verd
de les mèlies,
til·lers i gessamins
que embogien
d'olors afrodisíaques
els tentacles
d'anhels insospitats
de passió.

La calidesa blava
d'una tarda
se'ns esdevingué efímera,
potser massa,
des de l'illa del somni
mar enllà.

[de 'Tres moments i una veu']

Vicenç Ambrós i Besa
(Berga, Berguedà,25 gener 1982)

Foto de Antoni Albalat Salanova.
Factals al campus (Melia azederach). Castellò de la Plana. País Valencià.
Hora perfecta

La llum d’aquest matí
m’ha tornat primitiva,
essencial,
transparent.

Ara
m’assemblo als gats,
a la mèlia
i a les pedres.

Cada cosa callada
respira suaument;
el desig és un cicle
que es consuma lent
i recreant-se
en la fugacitat.

Cada cosa important
—sempre tan invisible—
desperta sense agulles
i va fluint
i va
cremant tranquil•la.

La llum del matí
amb el temps més verd,
m’ha regalat el do
de la carícia.

"Ogigia"

Foto de 11299883. Ocellet a la Mèlia. Can Figueres dels Barrancs, Sant Quintí de Mediona.