divendres, 13 de juny del 2014

Els arbres desperten curiositat, admiració i respecte

Aprendre a llegir un arbre

L’AMB gestiona el manteniment dels arbres singulars de la Xarxa de Parcs Metropolitans. Mirant fulla i escorça se sap com estan.

La Conxita observa atenta l’alçada de les dues washingtònies que presideixen el jardí principal del Parc de la Molinada, a Pallejà. “M’agraden molt els arbres -confessa-, em desperten curiositat, admiració i respecte”. Malgrat ser veïna del municipi i haver de creuar el parc gairebé cada dia, mai s’havia aturat davant les diferents espècies vegetals que s’hi conserven, algunes d’elles singulars per la seva longevitat o grandària. “Aquest parc forma part del paisatge de Pallejà. És obert al ciutadà, petit i acollidor i representa el nostre particular pulmó verd. Aquest dissabte al matí he vingut per aprendre alguna curiositat sobre els arbres que hi ha”, explica.
Amb una quinzena de persones més, la Conxita s’ha apuntat a l’activitat Aprendre a llegir un arbre, organitzada per l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. “Som a la finca on, a finals del segle XIX, hi havia la casa, el jardí i els horts del propietari, el doctor Tarruella. Actualment, molts dels elements perduren i l’indret ha esdevingut parc públic”, explica Jaume Campos, tècnic de parcs de l’AMB i guia de la visita. “És un parc de dimensions reduïdes, no arriba a una hectàrea d’extensió, però s’hi conserven valuosos exemplars com el grup de plàtans de l’entrada, les washingtònies del jardí antic, un xiprer, el til•ler que hi ha prop de la font i un pi pinyoner que s’enfila per damunt de les teulades”, afegeix.
Senyalats tots ells amb una estaca de color al peu, els arbres requereixen una gestió i tractament específics, en funció de les necessitats de cada espècie. Com apunta Campos, en aquests casos l’AMB porta a terme tractaments de baix impacte ambiental com l’endoteràpia vegetal, que consisteix a injectar al tronc de l’arbre productes fitosanitaris per evitar plagues i malalties: “Els tractem amb molta cura a causa del valor de patrimoni vegetal que representen. Se’ls apliquen mesures tècniques que requereixen més esforç i deteniment”, explica.

La pell de l’arbre
“Com sabem si un arbre es troba bé a primer cop d’ull?”, pregunta el Jordi. “Observa-li la pell!”, respon Gerard Passola, biòleg, arboricultor i coguia de la visita. “Els arbres no mostren el seu estat de salut a través del comportament sinó de l’estructura. Mirant l’escorça sabrem si està ben adaptat a l’entorn i quina relació té en l’hàbitat on viu”, explica. A més de la pell també és important observar l’estructura de l’arbre i el color i mida de les fulles.

Els arbres de l’AMB
Formada per 34 parcs, repartits en 25 municipis, la Xarxa de Parcs Metropolitans gestionats per l’AMB conserva fins a 242 arbres singulars que per les seves dimensions, història, raresa botànica o qualitats estètiques mereixen una protecció especial que n’asseguri la conservació: “Els arbres es troben en un excel•lent estat de salut”, afirma Gerard Passola. “I gestionar-los correctament no és senzill perquè els resultats d’una acció feta avui no els obtenim fins passats uns anys”, afegeix.
En aquest sentit, com explica Jaume Campos, les esporgues es fan quan és estrictament necessari: “Les fem en casos molt específics, ja que cada tall és una agressió que genera una ferida en l’arbre i una possible via d’entrada de malalties”, diu. “Des de l’AMB apostem per fomentar el desenvolupament de l’estructura natural de les diferents espècies, però, en ocasions, quan l’arbre és jove, pot requerir podes de formació de capçada. Un altre motiu és quan es presenta alguna situació de risc que pot afectar la seguretat dels usuaris -com una branca amb perill de trencament-. També fem podes de saneig de capçada i retirada de branques seques, sempre que sigui imprescindible”, conclou.
Gemma Castanyer
Article publicat al diari Ara el 07.06.2014 •

dijous, 12 de juny del 2014

Salvem 4.000 arbres!

Adopteu un arbre!

La crisi econòmica té molts “efectes col•laterals”. El tancament d’una empresa no només és un drama personal pels treballadors que perden la feina, o pels empresaris que perden il•lusions i diners. També pot tenir efectes nefastos per animals i plantes, com és el cas que s’explica.
La principal activitat dels Vivers Mediterrani de Llagostera era el conreu d’arbres autòctons per a obres públiques: parcs i jardins, places, carrers, avingudes, carreteres, etc. Per poder competir amb altres països, Itàlia especialment, l’empresari Emili Raset va invertir en unes instal•lacions modèliques i va comprar milers d’arbres per “engreixar-los” fins a tenir la mida necessària per poder ser venuts, un procés que dura uns 7 anys de mitjana. Res no feia preveure aleshores que obres emparaulades i contractes signats quedarien en no res a conseqüència de la crisi, condemnant el futur de l’empresa i de la major part dels arbres plantats.

4.000 Roures, alzines i surers no podran superar el proper estiu si no reben les atencions que necessiten.
La pèrdua d’aquests arbres no només implica renunciar als beneficis ecològics equivalents a 40.000 m2 de bosc, sinó que amb ells es perdria tota oportunitat de reeixir d’una empresa de casa nostra capaç de competir de tu a tu amb els millors vivers d’Europa. Tot plegat és un luxe que no ens podem permetre.
Per això des de la Fundació Hope Projects s’ha decidit ajudar aquest empresari, aportant els recursos necessaris per salvar els arbres. Es vol crear dos llocs de treball a temps complert pels propers dos mesos i un altre a temps parcial durant els propers dos anys, fins que els arbres es puguin vendre o traslladar a un altre viver. Com a objectiu final, s’espera que la valorització d’aquests arbres doni a l’empresa l’impuls necessari per a reiniciar la seva activitat, creant de nou ocupació i riquesa al seu entorn.

Entre tots podem assegurar el futur d’aquests arbres i, tal vegada, el revifament d’una empresa.
Per aconseguir aquest objectiu es necessita la participació de tothom. Amb la col•laboració de Verkami, s’inicia una campanya de micromecenatge on per només 7 eur es pot salvar un arbre. Només 7 eur i aquest arbre rebrà el substrat, l’abonament, l’aigua i les atencions que necessita per superar la situació actual i créixer fins a tenir una mida que li doni valor al mercat.

Treballs iniciats
L'aportació inicial feta per la Fundació ha permès adquirir part dels materials i iniciar els treballs. L’apadrinament d’arbres ha de fer possible donar continuïtat a les atencions necessàries fins a finals de 2016. En aquest moment, els arbres tindran una mida i aspecte que farà possible la seva comercialització o el trasllat a un altre viver.
Es faran tres trobades festives al mateix viver, a Llagostera, la primera el dissabte 4 d'Octubre d'enguany. Les següents a les tardors de 2015 i 2016 (dates per concretar). En aquestes trobades, els "padrins/padrines" podran conèixer els arbres i el viver, hi haurà experts que parlaran d'horticultura i conreu de bolets, veureu com es fa una cuita de carbó vegetal i es podrà participar de la festa, on no faltarà un àpat col•lectiu a canvi d'una petita quota que cobreixi les despeses de la trobada.

Adopteu un arbre!
Ajudeu a salvar-ne 4.000!
Seguiu aquest enllaç a Verkami per veure el detall de les diferents recompenses i més informació de la campanya :  
Adopta un arbre abandonat
Es necessita l’ajuda de tothom! : Salvem els 4.000 arbres!

dissabte, 7 de juny del 2014

Arbres a l'Etna

·
Amb roses i murtra

Amb roses i murtra, que me les estimo,
amb xiprer flairós i daurades palletes,
voldria ornar aquest llibre, i com una urna
enterrar-hi per sempre les meves cançons.

Pogués enterrar-hi també el meu amor!
Damunt la tomba de l‘amor creixen les flors del repòs,
allà floreixen, allà es cullen.
Però jo seré a la tomba abans no floreixin.

Vet aquí aquells cants que, salvatges,
com la lava de l‘Etna foren un dia,
brollant, impetuosos, del fons de l‘ànima
tot escampant aquí i allà brillants guspires!

Ara són silenciosos i esmorteïts,
ara entumits, pàl·lids i freds com la boira,
però un nou alè els retornarà a la vida
si de nou els omple l‘esperit de l‘amor.

Hi ha una veu a dins meu que ho pressent:
de nou en ells l‘esperit de l‘amor respirarà;
un dia aquest llibre serà a les teves mans,
oh, dolç amor en terres llunyanes.

Ja trencat el màgic vincle dels meus cants,
les lletres mortes, estimada, t‘esguardaran.
Suplicant, elles miraran dins els bells ulls
tot murmurant, nostàlgiques, paraules d‘amor.

Heinrich Heine
(Düsseldorf, 13 de desembre de 1797 - París, 17 de febrer de 1856) 
·
Mit Myrten und Rosen

Mit Myrten und Rosen, lieblich und hold,
Mit duft’gen Zypressen und Flittergold,
Möcht’ ich zieren dies Buch wie ‘nen Totenschrein,
Und sargen meine Lieder hinein.

O könnt’ ich die Liebe sargen hinzu!
Auf dem Grabe der Liebe wächst Blümlein der Ruh’,
Da blüht es hervor, da pflückt man es ab, –
Doch mir blüht’s nur, wenn ich selber im Grab.

Hier sind nun die Lieder, die einst so wild,
Wie ein Lavastrom, der dem Ätna entquillt,
Hervorgestürzt aus dem tiefsten Gemüt,
Und rings viel blitzende Funken versprüht!

Nun liegen sie stumm und totengleich,
Nun starren sie kalt und nebelbleich,
Doch aufs neu’ die alte Glut sie belebt,
Wenn der Liebe Geist einst über sie schwebt.

Und es wird mir im Herzen viel Ahnung laut:
Der Liebe Geist einst über sie taut;
Einst kommt dies Buch in deine Hand,
Du süßes Lieb im fernen Land.

Dann löst sich des Liedes Zauberbann,
Die blassen Buchstaben schaun dich an,
Sie schauen dir flehend ins schöne Aug’,
Und flüstern mit Wehmut und Liebeshauch.

Heinrich Heine
·
·
El volcà

saps què s'amaga
sota el pacífic verd
vellutat d'arbres?
el roig

què xucla la blanca
flor, per créixer tan fràgil
si no és el foc?

i la muntanya esvelta
tota sola i segura
té a la panxa el tro.

Anna Dodas i Noguer
(Folgueroles, Osona, 2 de novembre de 1962 - assassinada als voltants de Montpeller, Occitània, 1986)
·
·
Jo ja he vist el deport dels aquelarres
i les naus cremades de més enllà d'Orió
— d'aquí sento els crits de les teves cames,
la suavitat dels ulls tancats dins un petó.

M'ajusto als lents consells dels savis.

Ara em despertaré com un volcà,
i et faré dintre el palau dels nostres somnis
un homenatge interminable de petons:

perquè els arbres escriuran amb anells aquest amor.

Roger Purcell
(1968)
·
·
La cova a la muntanya

Jo estava enamorat
dels ossos dels seus ossos
del crani del seu crani
per a fer-li l'amor
res més
ni menys
que fer.nos eh l'amor
no sé si hagués bastat
la vida que ens quedava
però ella ja sabia
que jo sóc l'esquelet
del seu bell esquelet.

*

Tens la força de les coses que
cauen amb força, els llamps,
les estrelles, els arbres,
la veritat.

I ets forta com les coses que
pugen amb força,
la mar, els volcans,
els arbres,
la veritat.

*

Si estic amb algú
i si estic amb tu
sóc el que té seny
l'intermediari
de la realitat.

I quan estic sol
sol sense ningú
sóc jo sóc el boig
boig número u.

Enric Casassas
(Barcelona, 1951)
·
·
L’ull del gest
El cec

S’ha arrencat els ulls per minvar la ceguesa
ara que l’anhel és nafra i amb la clau al cor
obre l’ull del pany per entrar al domini de la visió.

Dibuixa el vermell ara que té l’ull despullat
del cec llepa la saliva de l’ull peix espia anònim.
No té més llàntia de nit que l’ull del Gest.

Ell que sabia amanyagar el pit i rodar l’ull sexe...

S’abandonà a l’ardor. L’Ardit, el foc que cova
sota l’arbreda de pells la bèstia i el volcà,
pinta l’instint i perd l’hora, guanya l’equivalent.

Estén el llençol i encén el bosc, crema la memòria.
Separa dels cossos la pelvis de l’entrecuix.
Gira el món segons que descobreix el solitari
cos nu ull cec llapis errant en el full desert.

Vicenç Altaió
(Santa Perpètua de Mogoda, 1954)
·
·
Prou

S'amaguen crits darrera els arbres.
El sol abaixa tant la veu
que ja se sent la de les coses.
Un vent morat
ve de la freda, agrumollada sang
vespral i passa per l'escletxa
que sóc, sols una escletxa
que vibra i fa
remor de buit.

Estic cansat. Les bèsties que em servien,
pujades amb esforç,
com per eixarm s'han esvaït.
L'arment que posseïa
vaga flotant cap per avall pels aires.
El corral està buit.
M'assec a terra i ploro
rosegant-me els punys.
Que ningú no s'acosti

Joan Vinyoli
(Barcelona, 3 de juliol de 1914 - Barcelona, 30 de novembre de 1984)
·
·
En el meu volcà hi creix l'Herba
racó meditatiu
-recer propi per a l'Ocell
fóra l'opinió General-
Que roges són les roques de lava que hi ha sota
que insegur el terra
Si ho revelés
poblaria de terror la meva solitud.

Emily Dickinson
(Amherst, Massachusetts, 10 desembre 1830 - 15 maig 1886)
·
On my volcano grows the Grass
A meditative spot—
An acre for a Bird to choose
Would be the General thought—

How red the Fire rocks below—
How insecure the sod
Did I disclose
Would populate with awe my solitude.

Emily Dickinson
·
·
El vell arbre mort al cor de la muntanya
precipita el seu cos
cap a l'abisme sense fons.

Llimat pel vent,
rentant per la pluja,
pelat per les tempestes,
ha travessat deu mil hiverns.

Només queda la naturalesa pròpia de l'arbre,
i, encara que l'ataquem amb la destral,
no la trobarem.

Vell poema zen, aplegat per Taisen Deshimaru
(Prefectura de Saga, Japó, 29 novembre 1914, - París, 30 abril 1982)
·
Fotos de Francesc Mas i de Josep Muntané
Etna, Sicilia, 29 de maig del 2014

dimecres, 4 de juny del 2014

L'esvelt arbre ultramarí, sacerdot del paradís

"Abraça'ls, són tan amorosos.... Ells, els amics arbres, et tornen sempre l'abraçada."
 

Quan a trenc d'alba reneix 

la llum rera les muntanyes,

 l'esvelt arbre ultramarí

d'esponerosa capçada,

ataronjades flors

i fulles ensangonades,

aixeca els braços al sol,

cap al déu del paradís,

el que li dóna la vida.

 

I com sacerdot consagrat

al seu culte lluminós

li resa precs rituals

 com xiuxiuejants murmuris,

baix la bòveda del cel

 amb núvols blancs embellida

del seu temple sense fi.


Una brisa que acaricia,

serpenteja  juganera

entre les branques de fusta

d'aquell fantàstic gegant.


De sobte tot s'escarrufa

amb l'amorosa abraçada

que li dóna carinyosa

una bella jovençana.


Tomba les fulles cap baix,

vol veure la que l'abraça.

"Oh, què ho és de petitona!"

 - exclama amb el pensament.


Dues branques invisibles 

surten de la seva soca

i enrevolten amoroses

aquella humana tan dolça.


Ella s'emociona tota,

quasi li salten les llàgrimes

i sent que l'arbre li diu:

"Tornaràs un altre dia?

Jo no em mouré d'aquí."


dilluns, 26 de maig del 2014

Arbres tallats a Cubelles

L’Ajuntament talla arbres
del barri marítim de Cubelles

En un mateix carrer de Cubelles (Garraf) han tallat 5 arbres. L'Ajuntament al•lega, que molesten als vianants, que no poden caminar per les voreres.

Però sembla que alguns pals que hi ha, com es pot veure a una foto, no molesten pas.

Si l’Ajuntament s’estimés una mica més els arbres no els haurien tallat, segur que haguessin trobat d’altres solucions.

Fotos : Lluís Millans Miró - Associació del Barri de Mar de Cubelles.

dilluns, 19 de maig del 2014

Arbrecidi a la plaça de l’Estació de Masquefa

Vergonya, senyors, vergonya !!
Arbrecidi de l’Ajuntament de Masquefa a la
plaça de l’Estació i als Jardins de la Torre


En aquest espai hi havia més arbres
L’Ajuntament de Masquefa ha talat o arrencat una pila d’arbres i arbusts de la plaça de l’Estació i dels Jardins de la Torre.

Aquí també hi havia més arbres
Dels voltants de l’escenari de la plaça han tret un àlber, un Cupressocyparis, un Prunus ceracifera pissardii (prunera de fulla vermella) uns quants Pitosporums i algun altre arbust, un trachycarpus i una palmera foenix.

Més arbres tallats als jardins de la torre
Dels Jardins de la Torre han tallat o arrencat una tanca de Tuies que ja hi eren abans de fer-hi res, una Perera, un Nesprer, una Mata, un Ailant i altres arbusts com ara Euvónimus.

Alguns d’aquests arbres hi eren de principis dels anys 1980 quan es va fer la plaça, d’altres hi eren de molt més abans, de quan tot això encara era el jardí d’una torre particular.

Molta gent quan han vist això que han fet amb els arbres ha quedat sorpresa, entristida, indignada, ... , sense paraules per a poder expressar el que han sentit al veure aquesta barrabassada que ha fet l’Ajuntament.

Sigui quina sigui la intenció de l’Ajuntament per a fer aquesta barbaritat no hi ha cap mena de motiu que ho pugui justificar. Si l’Ajuntament té la intenció de modificar la plaça i els seus jardins, hauria d’haver fet l’encàrrec als tècnics que pertoqui, arquitecte, urbanista, paisatgista, jardiner, ... amb la condició que no es toqués un sol arbre, i en qualsevol cas creiem que el primer que hauria d’haver fet l’Ajuntament és consultar i tenir en compte el parer de la gent de Masquefa.

La Plaça de l’Estació amb els Jardins de la Torre és un dels llocs més entranyables, bells i estimats per la gent de Masquefa i per la gent que venen de fora i la poden veure, gaudir i contemplar. Aquest lloc és i ha estat durant molts anys el principal lloc de trobada i de lleure del poble, un lloc que la gent s’estima i sent com a propi i que ara l’Ajuntament, en una decisió presa en un despatx, ho ha esguerrat, no tenen vergonya.

Amb aquests arbres que han tallat ens han arrabassat un tros del paisatge urbà de Masquefa i un tros del paisatge sentimental de la seva gent. Per a molta gent els arbres que podem veure i admirar sovint són uns referents que també ens ajuden a viure, veure i contemplar els arbres al llarg de l’any i al llarg del temps, com van creixent, com van florint, com surten i després cauen les fulles. Quan van treure aquest arbres es van veure gent gran, gent no tant gran, gent jove, ... , amb llàgrimes als ulls i sense entendre el perquè havien fet tal destrossa.

Una mica d’història
Pels que no ho sàpiguen i també pels que sembla que no ho volen saber cal explicar la història d’aquesta plaça i d’aquests jardins. Fa 60 anys aquesta plaça només era un camí per anar a l’estació i els jardins ho eren d’una casa particular i estaven tancats. Quan es va fer la pista de l’Alzinar i s’hi va començar a fer l’envelat de la Festa Major aquest camí es va fer més ample i s’hi van començar a fer festes, actes, activitats i celebracions de tota mena i es va anar tornant un lloc de trobada de la gent de Masquefa. En aquest moment és quan la gent de Masquefa comença anhelar que en aquest lloc, esdevingut plaça per l’ús que en feia la gent, es pavimenti i s’arregli una mica, que s’hi faci una plaça tal com cal, cal recordar que el lloc no estava pavimentat i tot era de terra, ple de pols o de fang segons el temps que feia. En aquest temps l’Ajuntament va comprar la Torre amb els seus jardins. A l’any 1978 quan s’inaugura el Casal l’Alzinar aquest espai es converteix en el principal lloc de trobada de cada dia de la gent de Masquefa.
A mitjans dels anys 70 fins a principis dels 80, la gent, grups i entitats demanen amb més insistència que s’arrangi la plaça i s’obrin els jardins de la torre. El Congrés de Cultura Catalana a Masquefa, la Societat l’Alzinar, el Centre d’Esplai l’Alzinar, la revista Nosaltres, la Comissió de Sant Isidre, i també d’altres, ho demanen i ho reclamen. Es fa una mena de procés participatiu on es demana el parer de la gent de com voldria que s’urbanitzés tot aquest espai, molta gent hi diu la seva, algunes de les coses que més es va demanar és que s’hi fes un escenari, que es mantinguessin els jardins de la Torre i que es respectessin i no es treies cap dels arbres que hi havia. Tenint en compte les aportacions que es van fer de com es volia aquest espai, el Daniel Mas en va fer un projecte que es va publicar a la revista Nosaltres. Al cap d’un temps l’Ajuntament va arranjar la plaça i els seus jardins prenent com a model la proposta del Daniel Mas i amb la col•laboració desinteressada de molts dels paletes de Masquefa. Es va estrenar per la Festa Major de l’any 1983. No cal explicar el munt d’actes que s’han celebrat en aquest lloc ni la pila d’hores que els més petits i també els grans s’hi ha passat jugant i les estones de tertúlia que s’hi ha fet. La Plaça i els Jardins son llocs bonics i agradables per estar-hi, esplaiar-se o passejar-hi, però són totes aquestes coses que han ajudat a fer-ho més entranyable i estimat per la gent de Masquefa.

Ja ho hem dit abans, si l’Ajuntament de Masquefa tingués una mica de consideració i respecte per la gent de Masquefa, per la gent d’ara i també per la gent que ja no hi són i que van ajudar d’una manera o altre a convertir aquest camí en plaça i a obrir aquests jardins per a tothom, l’Ajuntament no hauria tret ni un sol arbre i per a qualsevol altre cosa hauria consultat i tingut en compte el parer de la gent de Masquefa. Però van a totes i no volen deixar rastre de com eren aquests jardins. Vergonya, senyors, vergonya !!

Van a totes i no volen deixar rastre de com eren aquests jardins
Ho estan destrossant tot
També en aquest mateix lloc l’Ajuntament ha començat les obres per arranjar l’antic ambulatori per espai pel Casal d’avis i tal com es pot veure en aquesta foto ho està fent destrossant el que hi havia, coses que encara podrien tenir un bon us en aquest espai o en d’altres llocs. Haurien de donar exemple de fer les coses sense fer malbé, llançar i malbaratar el patrimoni que és de tots i fan tot el contrari.

masquefa@diba.cat?subject=”Arbrecidi a la plaça de l’Estació. Ajuntament de Masquefa. Vergonya, senyors, vergonya !!”
Envieu correus electrònics a l’Ajuntament : Si us sembla, podeu enviar correus electrònics a l’Ajuntament de Masquefa manifestant la vostra indignació i disconformitat per aquest arbrecidi i per totes aquestes coses que hi estant fent. Si pitgeu aquesta imatge s’obrirà un correu per a poder-ho fer.