El cercador verd

Per ajudar a la reforestació de l'Amaçones
i els boscos del món

Ha sortit un nou cercador per a ajudar a repoblar l'Amaçones i els boscos de tot el món. Es diu Ecoogler i funciona igual que el cercador Google. Ecoogler va néixer davant el greu problema que se'ns acosta: la desforestació. Per això es va crear aquest cercador, i cada vegada que es faci una cerca en aquest cercador es donarà 1 Fulla per a repoblar els boscos. El donar una fulla és una forma simbòlica, doncs cada 1.000.000 de fulles donades es farà una donació de llavors i arbres a l'associació Aquaverde i a d’altres associacions ecològiques per a repoblar l'Amaçones i els boscos de tot el món. Ecoogler utilitza la tecnologia Google Custom Search. Ecoogler mostra els mateixos resultats que Google, per tant al fer servir Ecoogler, a més de buscar el que es necessiti s’estarà ajudant a repoblar els boscos

Fa poc s’acaba de passar la xifra de 1.000.000 cerques a Ecoogler. El creixement que ha tingut Ecoogler en l'últim mes ha estat enorme, ha estat impressionant la gran acollida que ha tingut aquesta iniciativa. Ja s’estan ultimant els detalls amb Aquaverde per a veure com es farà la primera donació, quin material necessiten , etc..

Si sou d’alguna associació ecològica que vulgueu participar d’aquesta iniciativa i rebre donacions per a la repoblació dels boscos es pot fer saber i demanar a : associacions@ecoogler.com

· Ecoogler ·
·

Recursos electrònics a la Revista "Montes"

Tal i com havien previst, la revista "Montes" ha completat la digitalització dels seus articles que s'han publicat en paper des de l'any 1868 fins al 2007 i que sumen més de 12.400. Només cal entrar a Revista Montes i per accedir als articles clicar a "Buscador de artículos" per llavors introduïr un o més dels camps de cerca que hi ha. La revista "Montes" és una revista d'àmbit forestal a la qual s'hi publiquen articles de tota mena que engloben temes que van des de la ciència forestal, biologia, ecologia, silvicultura, gestió cinegètica, fauna etc...
Els articles solen tractar de temes que han estat objecte d'estudi ja sigui per intentar esbrinar o resoldre certa problemàtica relacionada amb la conservació, producció o simplement per aprofunditzar en el coneixement dels nostres boscos i ecosistemes. L'avantatge d'aquests articles és que són fàcils d'entendre i estan a l'abast de tothom donat que a més de ser una revista amb cert caire científic, també té un cert toc de dibulgació.


La cabra com exemple

Al cercador d'articles he posat la paraula "cabra" a la opció de "Título" i m'he trobat 8 articles. He triat el tema de la cabra perquè ha estat un tema discutit en aquest bloc.
Si feu el mateix veureu que hi ha diversos artícles que parlen de la cabra i les seves conseqüències en l'arbrat i/o vegetació tant arbustiva com herbàcia.

No soc de Mallorca i no visc d'aprop el problema de la cabra però pel que he pogut apendre al bloc, crec que el problema de la cabra és més aviat un problema de passotisme o directament ignorància davant aquest tema que poc sembla importar a alguns.
Dic això perquè no és precisament un tema nou, en els diversos articles que he trobat s'esmenta que ja antigament es coneixia aquest efecte destructiu de la cabra. Amb això primer de tot vull dir per començar que no és precisament un problema nou ni de fa 50 anys.
El preu que vàren pagar algunes civilitzacions, inclús la nostra en algunes zones, és el que mica en mica paga Mallorca: desforestació, pèrduda de riquesa edàfica, erosió de sòls, pèrdua de vegetació autòctona i demés... i és que no és precisament un joc, la desforestació pot arribar a ser irreversible i recordo a més, que no és només un problema ecològic sinó també allò que tant els agrada a tots, també ho és econòmic. És evident el gran paper que desenvolupen els boscos en tots els àmbits. Continuar sense afrontar aquest problema no només posa en perill els ecosistemes forestals sinó que també compromet la vida de la gent que hi habita.
Segurament el problema és ara ignorat perquè altres assumptes ocupen als polítics (com per exemple els camps de golf i les grans urbanitzacions), no obstant això, és segur que aquesta situació és només temporal. És probable que si el problema de la cabra persisteix o s'incrementa, algunes masses forestals o sòls forestals siguin ja irrecuperables i per tant, en un futur la societat Mallorquina es trobi que la terra improductiva i inútil ha augmentat molt i per tant es perdi el llegat botànic i rural de la zona.

Sense anar més lluny, a l'Àfrica el desert del Sahara també avança continuament en moltes ocasions pel sobrepastoreig de les cabres. El desert avança, i la societat es veu obligada a fugir d'ell.


"Los antiguos helenos, .... , fueron los primeros en atribuir al demonio y seres malignos patas y cuernos de cabra.." (Ramón Serrano Vicens. La cabra. 1953).

Fotos a Flickr: -Sel- i corv. Aquestes fotos intenten reflexar com ecosistemes tant fràgils com els de la foto es veuen amenaçats per la introgressió de les cabres que, com es pot observar, no tenen miraments a l'hora d'enfilar-se dalt els arbres per menjar els últims brots tendres. Aquesta situació delicada es viu també en zones properes al Sahara i és un motiu més d'avanç dels deserts, cosa que obliga als ciutadans d'aquelles zones a desplaçar-se. El que passa és que la cabra i els seus productes constitueixen un aliment indispensable per aquests habitants.

Stora Enso: pur, complaent i potent

Policia brasilera reprimeix a dones camperoles per a defensar plantacions forestals de l’empresa sueca-finlandesa Stora Enso

L'empresa sueca-finlandesa Stora Enso ha comprat i establert plantacions d'eucaliptus a l'estat de Rio Gran do Sul dintre de la zona de frontera amb Uruguai. Aquest fet implica que l'empresa ha actuat il·legalment, violat disposicions legals que prohibeixen l'adquisició de terres per estrangers en zones de frontera situades en una faixa de 150 kms del país limítrof.

Per a denunciar aquesta situació, 900 dones integrants de la Via Camperola van ocupar el 4 de març –en el marc de la setmana del Dia Internacional de la Dona- un predi de 2000 hectàrees de Stora Enso situat dintre d'aquesta franja fronterera. El propòsit de l'ocupació era denunciar l'apropiació il·legal de territori brasiler per a l'establiment dels agronegocis i els seus monocultius i per a la defensa de la sobirania alimentària. Ràpidament va arribar la resposta repressiva, que a través d'un contingent de la Brigada Militar que, seguint ordres de la governadora de l'estat de Rio Gran do Sul Yeda Crusius, no va escatimar cops, humiliacions, destrucció i fins presó. 800 dones van ser detingudes i separades dels seus fills petits als quals van fer llançar-se en terra amb les mans sobre el cap; més de 50 dones estan ferides. Els campaments van ser destruïts i les eines de treball confiscades. La rapidesa de la reacció del govern de Rio Gran en suport a Stora Enso s'explica en gran part pel fet que la campanya electoral de l'actual governadora va anar en part finançada (segons dades oficials del Tribunal Superior Electoral), per les empreses de celulosa Aracruz, Votorantim i ... Stora Enso.

Els favors es paguen, encara que això impliqui la repressió i criminalització de dones i nens que lluiten per a la sobirania alimentària present i per a les generacions futures. El Moviment Mundial pels Boscos Tropicals repudia l'acció violenta de l'Estat en aliança amb Stora Enso i se solidaritza amb les dones de la Via Camperola que, com elles mateixes diuen, carreguen amb si “l'energia i el coratge de milers de camperoles que a tot el món lluiten contra la mercantilització de les riqueses naturals i de la vida”.

Convidem a qui vulguin expressar el seu repudi, que ho facin enviant una carta a la governadora Yeda Crusius. El seu correu és: gabinete-governadora@gg.rs.gov.br (copiem abaix una carta tipus per a facilitar l'acció).

Per a expressar la solidaritat amb les dones de la Via Camperola, podeu escriure'ls a la següent adreça: mstrs@mst.org.br

Carta Tipus:

Benvolguda Sra. Governadora: Qui subscriu vol fer-li arribar el seu repudi per l'acció violenta portada a terme recentment per l'Estat en aliança amb l'empresa sueca finlandesa Stora Enso i se solidaritza amb les dones de la Via Camperola que van ser reprimides violentament per denunciar l'apropiació il·legal de territori brasiler per a l'establiment dels agronegocis i els seus monocultius i per la defensa de la sobirania alimentària.

Repudiem el fet que un contingent de la Brigada Militar seguint les seves ordres hagi copejat, humiliat i detingut a dones, nens i nenes que es manifestaven contra “la mercantilización de les riqueses naturals i de la vida” a l'Estat de Rio Gran do Sul.

Repudiem el fet que es criminalitzin les accions pacífiques tendents a denunciar l'adquisició il·legal de terres per part d'empreses estrangeres i defensar la sobirania alimentària present i per a les generacions futures.

Tot esperant les seves notícies, li saluda molt atentament

SIGNATURA

Estimada Sra. Gobernadora:

Quien suscribe quiere hacerle llegar su repudio por la acción violenta llevada a cabo recientemente por el Estado en alianza con la empresa sueco finlandesa Stora Enso y se solidariza con las mujeres de la Vía Campesina que fueron reprimidas violentamente por denunciar la apropiación ilegal de territorio brasileño para el establecimiento de los agronegocios y sus monocultivos y por la defensa de la soberanía alimentaria.

Repudiamos el hecho de que un contingente de la Brigada Militar siguiendo sus órdenes haya golpeado, humillado y detenido a mujeres, niños y niñas que se manifestaban contra la “mercantilización de las riquezas naturales y de la vida” en el Estado de Rio Grande do Sul.

Repudiamos el hecho de que se criminalicen las acciones pacíficas tendientes a denunciar la adquisición ilegal de tierras por parte de empresas extranjeras y defender la soberania alimentaria presente y para las generaciones futuras.

En espera de sus noticias, le saluda muy atentamente

FIRMA

Son Busquets: ara és l'hora, tu tries

·
Dimecres 12 de març a les 20:30
a la Cerveseria Gambrinus
- davant el Conservatori –
Palma de Mallorca
reunió de la
Plataforma Salvem Son Busquets
·

Palestina: Europa és un mur sord, mut i cec

ELOGI DE LA PEDRA

Jo et dic, pedra,

que allà hi eres des de sempre

antiga i constel·lada,

vetllant la fonda quietud dels tarongers,

l’ancestral condició de les oliveres.

Jo et dic, pedra,

que fermenten en tu, es sacsegen les arrels,

les veus tancades de fa mil·lennis

a l’estreta textura de la teva cuirassa.

Jo et dic, pedra,

alta paraula, veu dels humiliats,

ratxa del desert que llança de les seves entranyes

la ràbia, i perdura.

Jo et dic, pedra

despullada, ferida en els teus fills,

a la teva fam, guardiana del passat

i del futur, missatgera sense llàgrimes.

Jo et dic, pedra,

supervivent després de tanta història,

de tanta obstinada eternitat:

vestit de somni, de memòria,

d’estrella, de persistent ona.

Jo et dic, pedra,

que seràs pa del matí

de qui no te res,

de qui cerca la pàtria a les tenebres

amb el dolor crescut, ampla,

ampla fins a desbordar el pit.

Jo et dic, pedra,

encadenada roca, dolç i ferotge

gest de l’ofès,

Eleva’t a la vertical del braç

del teu poble, creua l’espai

amb el teu missatge.

Plou, pedra,

plou torrencial sobre l’opressió,

sobre la mort. Plou, pedra, plou

amb la teva palestina manera d’anomenar-te.

Jo et dic, pedra,

compta amb el meu cor

per a la teva pluja.

DANIEL C. BILBAO

ELOGIO DE LA PIEDRA

Yo te digo, piedra,

que allí estabas desde siempre

antigua y constelada,

velando la honda quietud de los naranjos,

la ancestral condición de los olivos.

Yo te digo, piedra,

que fermentan en ti, se agitan las raíces,

las voces encerradas por milenios

en la apretada textura de tu coraza.

Yo te digo, piedra,

alta palabra, voz de los humillados,

racha del desierto que lanza de sus entrañas

la rabia, y permanece.

Yo te digo, piedra

despojada, herida en tus hijos,

en tu hambre, guardiana del pasado

y del futuro, mensajera sin lágrimas.

Yo te digo, piedra,

sobreviviente después de tanta historia,

de tanta obstinada eternidad:

vístete de sueño, de memoria,

de estrella, de persistente ola.

Yo te digo, piedra,

que serás pan de la mañana

de quien no tiene nada,

del que busca la patria en las tinieblas

con el dolor crecido, ancho,

ancho hasta desbordar el pecho.

Yo te digo, piedra,

encadenada roca, dulce y feroz

gesto del ofendido,

elévate en la vertical del brazo

de tu pueblo, cruza el espacio

con tu mensaje.

Llueve, piedra,

llueve torrencial sobre la opresión,

sobre la muerte. Llueve, piedra, llueve

con tu palestina manera de decirte.

Yo te digo, piedra,

cuenta con mi corazón

para tu lluvia.

DANIEL C. BILBAO

Muts

Molts són els anells que els seus aniversaris els hi han dibuixat al tronc. Aquests arbres, aquests gegants anyencs, porten segles clavats al fons de la terra, i no poden fugir. Indefensos davant les serres elèctriques crueixeixen i cauen. A cada abatiment el món es desploma; i l'ocellada queda sense casa.

Moren assassinats els vells incòmodes. Al seu lloc, créixen els joves rentables. Els boscos natius obren pas als boscos artificials. L'ordre, odre militar, ordre industrial, triomfa sobre el caos natural. Semblen soldats en fila els pins i els eucaliptus d'exportació, que prenen rumb al mercat internacional.

Fast food, fast wood: els boscos artificals créixen en un moment i es venen en un no res. Fonts de divises, exemples de desenvolupament, símbols del progrés, aquests productors de fusta ressequen la terra i els sòls.

En ells, els ocells no hi canten.

La gent els anomena boscos del silenci.


Autor: Eduardo Galeano, periodista i escriptor Uruguayà. Fragment traduït al Català.




Els preus mundials de les nostres matèries primes són globalitzats, res s'escapa ja de la globalització. La globalització ha implicat que els països més desenvolupats controlin el capital que es mou arreu del món, sobretot en països tercers. El capital es comença a crear en països tercers a través de les matèries primes i acaba en països desenvolupats, on s'especialitzen en els sectors terciaris i tecnològics. Invertir en països tercers sempre és molt rentable donat que normalment aquests estan dirigits per polítics corruptes que acaben cedint a les pressions de les multinacionals a canvi d'una suma substanciosa que s'acaben embutxacant.


La fusta és una matèria prima que està sent extreta en molts països sense cap mena de control ni legislació. Aquesta activitat és molt rentable en països subdesenvolupats ja que la ma d'obra és barata, les terres únicament les posseeixen indígenes que acaben sent expulsats, la legislació ambiental és totalment nul·la i per tant les activitats d'extracció de la fusta acaben essent destructives. És evident que el preu per explotar fusta a països tercers acaba sent molt més baix i per tant, els costos d'explotació són molt escassos, tot plegat fa que aquesta fusta sigui la més competent i la que acaba condicionant els preus mundials.
La crisis forestal en els països desenvolupats ha estat en part degut als costos d'explotació que exigeixen una major seguretat al treball i uns sous més elevats, també per les legislacions ambientals necessaries i per uns preus globals que com ja he dit, imposen les pròpies multinacionals des de països tercers.
Per fer més competent la fusta, s'han optimitzat sempre al màxim els boscos mitjançant tècniques intensives que permeten la màxima producció de fusta, no obstant això, en països subdesenvolupats també es fa el mateix i . Davant la incompetència i la incapacitat d'afrontar la fusta que prové de països tercers, es va començar a generar una nova visió dels boscos, menys encarada a la producció de fusta ja que això cada vegada és menys viable econòmicament, i més encarada a la multifuncionalitat dels boscos: Proteccionistes, productors (no només de fusta), paisatgístics, lúdics....
Això últim és i no és bona notícia. Malgrat ser més conscients de la necessitat de protegir els boscos, els països desenvolupats continuen amb demandes monstruoses de fusta que ells mateixos no poden satisfer, i cada vegada menys. L'augment continu de població, la industrialització, el creixement d'altres països, la incompetència de la fusta autòctona... està generant l'efecte "crida" cap als boscos més preuats del planeta, i cada vegada més.
D'alguna manera continuem com sempre, però fora de casa. Hem aconseguit defensar més els nostres boscos però hem provocat la destrucció dels mateixos en d'altres països a través d'una espècie de colonialisme político-econòmic per part de les multinacionals dels nostres països. A més, la fusta tant competent de països tercers ha provocat que també s'optimitzés al màxim la producció als països desenvolupats com per exemple a Finlàndia, on les activitats extractives continuen essent força intensives.

Tot plegat per no posar-nos d'acord en pagar el preu real de la fusta extreta de manera més ecològica possible i fer pressió-boicot contra la que s'extreu mitjançant els mètodes més agressius.
Algún dia haurem de castigar als que permeten això i boicotejar als que exploten indiscriminadament, tot plegat però, serà a canvi de menys consumisme i entendre que la bona fusta ha de tenir un preu més elevat.

Per si no n'hi hagués prou amb això, els biocombustibles acabaran d'agreujar el problema. A Indonèsia, Brasil i molts altres països estan veient com les multinacionals arrenquen i cremen la selva pràcticament verge per instal·lar monocultius de palmeres destinades a cremar com a combustible. El mal que s'està fent és incalculable, i tot just és el principi...

En fi, tot plegat només és un punt de vista, no sé que en pensaran els lectors...
Bona nit!

Totes les fotos són extretes de Flickr

A cop de llavor

La Plantada Popular a la Muntanya
de Sant Ramon
de Viladecans

Més de mig centenar de persones armades, amb una vintena d’aixades i 500 llavors germinades de roures i alzines com a munició, es van desplegar el passat dissabte dia 1 de març per la zona agricola-forestal d’Oliveretes a la falda de la muntanya de Sant Ramon de Viladecans.

Una zona afectada pel foc del passat dia 10 de desembre, i agredida per un planejament urbanístic d’iniciativa pública, on l’ajuntament i l’incasol vol construir un nou barri de 2577 habitatges, i a la mateixa muntanya, tres potents immobiliàries, La Colonial, propietària de terrenys urbanitzables no programats, Josel S.L., del Grup Nuñez i Navarro, i Global Inversiones Europeas, del polèmic empresari Paz Dorado, ideòleg d’un planejament urbanístic “residencial Sant Ramon” en terrenys forestals, no fa mes que agreujar un conflicte, que la plataforma Salvem Oliveretes amb el crit “no ens ho deixem perdre”, porta 5 anys en lluita per conscienciejar la insostenibilitat de tot plegat, i es nega a deixar la lluita com a batalla perduda.

· Salvem Oliveretes org · Salvem Oliveretes ·

·

La destrucció de la natura a Masquefa

S’estan carregant un farigolar esplèndid i preciós

Fa uns quants anys a Masquefa es podien recollir tota mena de herbes remeieres i plantes silvestres mengívoles gairebé al darrera mateix de les cases, ara això ja no es pot fer. Una urbanització exagerada, maldestre i gens respectuosa amb el territori i la natura, l’abocament de runes, trastos i porqueries de tota mena per tot el territori, caques de gos i tiferades de persones a dojo, el pas incontrolat de tota mena de vehicles de motor pel mig dels camps i de la muntanya, la desídia de les administracions públiques que haurien de vetllar per tal que tot això no passés, ens han portat que tot això s’anés perdent i cada vegada s’hagi d’anar més lluny per trobar-ne.
Fins fa pocs dies un dels pocs indrets on encara s’hi podien trobar herbes remeieres i aromàtiques era un turó just a l’altre banda de la carretera i a sobre mateix del torrent de la malesa. En aquest turó hi havia un farigolar esplèndid i preciós, acompanyat de moltes altres plantes, unes grans mates de romaní que florien durant tot l’any, flors de sant Joan, boix i moltes altres menes de plantes, algunes oliveres, alguns ullastres, alguns pins, tot un regal de la natura. Durant tot l’any, molta de la gent que sovint van a passejar pel camp i a fer caminades s’aturaven en aquest indret per a sentir les olors i contemplar i gaudir d’aquest bé de la natura. Un paratge que molta gent ja anomena el turó de la farigola i que podeu contemplar en les següents fotografies:

·

·

De l’estiu cap aquí a Masquefa s’estan fent uns moviments de terres impressionants, s’està aplanant el territori i colguen torrents i llencen terres als marges d’una manera que és molt estrany que algú hagi signat els informes d’impacte ambiental, que les diverses autoritats competents ho hagin pogut autoritzar i que s’estiguin complint les normes de protecció ambientals i del territori.
Ara li ha tocat al turó de la farigola, en molts pocs dies han arrasat gairebé la meitat d’aquest turó i s’han carregat gairebé tot el seu farigolar. Una salvatjada brutal que podeu anar a veure in situ i que també podeu veure en les fotografies de sota aquest paràgraf:

·

·

Els que han autoritzat aquesta brutalitat i els que ho estan fent ens demostren que no tenen cap mena de respecte per la natura i que no els importa gens la gent de Masquefa. No es pot actuar impunement d’aquesta manera. Reclamem que aturin aquesta brutal agressió al territori i al medi natural i que restaurin aquest paratge i el tornin a deixar tal com estava i que es catalogui com a paratge natural protegit.

·

Ajudem a salvar el Turó de la Farigola de Masquefa

‘Amics arbres · Arbres amics’ ja ha demanat a la Generalitat de Catalunya i a l’Ajuntament de Masquefa que s’aturi d’immediat aquesta brutal agressió al Turó de la Farigola i que restaurin aquest paratge i el tornin a deixar tal com estava. A tots vosaltres, amics i amigues que ens llegiu, us demanem que us afegiu a la nostra petició. Aquí sota us posem un possible redactat de petició i les adreces electròniques on s’haurien d’enviar amb la màxima urgència. Cal fer tot el que sigui possible per tal de salvar el Turó de la Farigola de Masquefa.

Salveu el Turó de la Farigola de Masquefa

[ vicepresident@gencat.cat; consellerbaltasar@gencat.cat; conseller.ptop@gencat.cat; masquefa@diba.es; mernissicc@diba.cat; gomezmen@diba.cat ]

Generalitat de Catalunya,
Ajuntament de Masquefa,
Hem vist que s’està destruint de manera brutal el Turó de la Farigola de Masquefa. Aquest paratge era fins fa pocs dies un dels pocs indrets on encara s’hi podia trobar un farigolar esplèndid i preciós i també tota mena de herbes remeieres i aromàtiques i d’altres plantes i arbres. Un paratge on molta gent hi anava per a sentir les olors i contemplar i gaudir d’aquest bé de la natura. Per això reclamem que aturin aquesta brutal agressió al territori i al medi natural i que restaurin aquest paratge i el tornin a deixar tal com estava i que es catalogui com a paratge natural protegit. Ben cordialment.

·

· Fotos:
· Turó de la Farigola: Irene Matas Puig ·
· Destrucció Turó: Amics arbres · Arbres amics ·

·

Transgènics contra ecosistemes

La primavera silenciosa

Sr. director:

Permeteu-me expressar la meva preocupació per un tema que ens afecta a tots. Recentment a París els apicultors francesos s'han manifestat en contra de l'autorització d'un nou pesticida tòxic per a les abelles. Aquest pesticida, de nom Cruiser, està patentat i és fabricat per una transnacional farmacèutica suïssa. L'objectiu és matar tot tipus d'insecte als conreus de blat de moro. Es tracta, com amb els organismes genèticament modificats, d'imposar el creixement d'uns conreus immaculats per obtenir-ne un benefici gràcies a l'extermini de la resta d'organismes de l'ecosistema.

L'agricultura moderna ja fa vàries dècades que ha derivat cap a un industrialisme destructor de l'ecosistema que el sustenta. S'han obtingut enormes excedents d'aliments, però a costa de greus patologies i epidèmies provocades pels mètodes actuals: animals en espais petits i estressants, conreus fumigats fins a contaminar els pous, etc. És per això que nosaltres, els consumidors-ciutadans, hem de ser conscients del que estam provocant amb les nostres compres i les nostres decisions públiques. Existeix una minoria que ens rebel·lam activament contra aquests fets i defensam una agricultura més ecològica, sana i justa. Però fins quan continuarà essent una minoria? Si les coses continuen així, aviat no es sentiran els ocells pel camp perquè tampoc no hi haurà insectes per menjar. I no hi haurà marxa enrere. Serà la primavera silenciosa.

Alexandre Duran i Grant. París.

Cartes al director Diari de Balears

Arbres ancians

Reunió a Pamplona sobre Arbres Vells

Del 10 al 12 de març, Pamplona serà seu d'unes jornades dedicades als arbres vells i a la seva diversitat associada. Aquest esdeveniment es centrarà en la gestió d'aquests ambients, de gran rellevància per a amfibis, rates-pinyades, Picots i petits carnívors, així com la importància de la fusta morta per a insectes i fongs.

foto: raf

Contacte: Amigos de los Árboles Viejos, arbolesviejos@wanadoo.es

Més informació accessible a: http://www.arbolesviejos.org/

http://www.arbolesviejos.org/triptico%20jornadas%202008.pdf


(Noticia apareguda a l'apartat Actividades de la Revista Quercus, quadern 265, març 2008)

Toni Roig un referent en la defensa del territori

La mort de Toni Roig va deixar un buit important en el món cultural de les Illes Balears. El mestratge i l’empenta del músic varen marcar tota una època des de diferents àmbits: compositor, lletrista, cantant i activista cultural i polític. Entre els molts homenatges rebuts destaca el concert de presentació del disc Temps de revolta al Palau de la Música de Barcelona, que va aplegar la nombrosa colònia mallorquina, els amics d’ultramar i moltíssims desplaçats insulars que es varen voler sumar a l’acte.

El mateix format es repetirà aquest diumenge, 2 de març a les 20 hores al Teatre Principal de Palma. Sota el títol Del Palau al Principal, hi prendran part Biel Majoral, la Coral de la Real, Francesc Ribera “Titot”, Cati Obrador i diversos xeremiers. L’entrada serà gratuïta amb invitació, que es podrà recollir a la taquilla d’entrades. El concert aplegarà tot el món de la cultura popular i els amics i coneguts de Roig, actiu en vida en moltes lluites a favor dels drets nacionals i en defensa del territori.

El carrer del túnel verd

Historia de la lluita per salvaguardar un carrer d’arbres a Porto Alegre

Els arbres del carrer Gonçalo de Carvalho, a Porto Alegre (Brasil), son "Tipuanes tipa" i foren plantats, gairebé en la seva totalitat, pels propis veïns del carrer. Els arbres foren amenaçats per unes obres però els veïns es van mobilitzar en la seva defensa. Després de molta lluita, les obres no es van fer i aconseguirem la preservació i protecció dels arbres i la catalogació del carrer com a Patrimoni Històric, Cultural i Ambiental de la ciutat.

Un carrer convertit en Patrimoni Ambiental, pel que coneixem, és un fet inèdit a l’Amèrica Llatina.

Lamentablement les persones no tenen gaire consciència per a preservar els arbres. Però lluitem per intentar canviar això.

Avui, ja tenim dos carrers (amb els seus túnels verds) protegits a la nostra ciutat.

Cesar Cardia

Porto Alegre (Brasil)

Més informació d'aquesta lluita:
Mais que um direito, uma obrigação!

Resistir é Preciso
Amigos da Rua Gonçalo de Carvalho

·

Després d’aquesta lluita per salvar aquests magnífics arbres, els amics de la Rua Gonçalo de Carvalho de Porto Alegre, segueixen defensant els arbres, la natura i el medi ambient. Des d’aquí, d’Amics arbres · Arbres amics’, els animem a tirar endavant, els oferim la nostra amistat i els donem tot el nostre recolzament.

·

Visca la diversitat a plena llum!

La volta de llavors de Svalbard

No tothom ho està celebrant

Després de mesos de molta publicitat, i amb el suport aparentment unànime de la comunitat científica, la “Volta Global de Llavors” va ser oficialment inaugurada en una illa a Svalbard, Noruega. Construïda en el cor d'una muntanya, la volta és bàsicament una gelera gegant amb capacitat per a guardar quatre milions i mig de mostres de llavors destinades a respondre a futures necessitats de la humanitat. La idea és que si algun desastre de grans proporcions afecta a l'agricultura mundial, com una pluja radioactiva després d'una guerra nuclear, els països podran recórrer a la volta per a obtenir llavors i reiniciar la producció d'aliments.

No obstant això aquest auto proclamat “sistema de seguretat” per a la biodiversitat de la qual depèn l'agricultura mundial és desafortunadament un avanç més d'una estratègia més àmplia destinada a convertir l'emmagatzematge ex situ (fora del seu lloc d'origen, en bancs de llavors) en el mecanisme dominant -de fet, en l'únic mecanisme- per a la conservació de la diversitat dels cultius. La volta crea un fals sentit de seguretat en un món en que la diversitat dels cultius presents en el camp es continua erosionant i destruint a una velocitat cada vegada major, i augmenta els problemes d'accés que es presenten permanentment al sistema ex situ internacional.

SUPÒSITS EQUIVOCATS

Cary Fowler, el director de la Global Crop Diversity Trust i un dels principals artífexs de la volta, diu que la iniciativa “rescatarà les col·leccions dels països en desenvolupament amb major importància a nivell mundial dels 21 cultius alimentaris més importants”. Encara que és certament necessari rescatar i protegir la diversitat dels cultius, ja que aquesta s'està perdent de manera irreparable i amb una rapidesa alarmant, el confiar exclusivament en l'emmagatzematge de llavors en congeladors no és cap solució. Hi ha actualment en el món 1500 bancs ex situ que en conjunt són incapaços de guardar i preservar la diversitat conreada. Milers de mostres de llavors han mort durant l'emmagatzematge, moltes altres han estat inutilitzades per manca d'informació bàsica sobre elles i un sens fi ha perdut característiques úniques o han estat contaminades genèticament durant processos de multiplicació o rejoveniment.

Això ha esdevingut a tot el sistema ex situ i no exclusivament en els bancs de germoplasma dels països en desenvolupament. Per tant, el punt no és si s'està a favor o en contra dels bancs de llavors, sinó que s'està depenent exclusivament d'una estratègia de conservació que sofreix de molts problemes intrínsecs.

El problema més profund de concentrar-se exclusivament en l'emmagatzematge ex situ de llavors (problema que la volta reforça) és que aquest és fonamentalment injust. És un sistema que recol·lecta llavors de varietats úniques entre les comunitats que originàriament les van crear, van seleccionar, van protegir i van compartir, i que després les emmagatzema i les fa inaccessibles per a aquestes mateixes comunitats. La lògica del sistema és que a mesura que les varietats tradicionals són reemplaçades per altres noves provinents d'estacions experimentals -llavors que suposadament produeixen més per alimentar una població creixent- les llavors antigues han de guardar-se com a “matèria primera” per a milloraments genètics futurs. El sistema s'oblida que els camperols i camperoles són històrica i actualment els majors milloradors genètics del planeta. Per a tenir accés a les llavors, és necessari estar integrat a un marc institucional que la majoria dels camperols del planeta ni tan sols coneix. Dit de manera simple, el conjunt de l'estratègia ex situ respon a les necessitats dels científics, no dels camperols.

A més, el sistema opera sota el supòsit que una vegada que les llavors dels camperols entren a algun lloc d'emmagatzematge, passen a pertànyer a algú més, i definir i negociar drets sobre elles -com propietat intel·lectual o algun altre dret- és atribució dels governs o de la mateixa indústria de llavors. En el cas de la majoria dels anomenats bancs de llavors públics, es diu que les llavors són del “domini públic” o que estan sota “la sobirania nacional” (que més i més es tradueix en propietat estatal). El Grup Consultiu sobre Investigació Agrícola Internacional (CGIAR), que controla 15 bancs internacionals amb els cultius alimentaris de major ús en el món, fins i tot va crear la figura legal d'un “fideïcomís”, el qual exerceix sobre les arques del tresor que constitueixen les llavors camperoles, i que controla “en nom de la” comunitat internacional, sota els auspicis de la FAO No obstant això, mai es va consultar als camperols que inicialment van lliurar les llavors si tals arranjaments eren adequats, i se’ls va deixar totalment fora dels mecanismes del fideïcomís.

La nova Volta de Svalbard encaixa justament com a la coronació d'aquest entramat tan defectuós i ple de supòsits equivocats, exacerbant inevitablement aquests problemes. Degut al fet que és una col·lecció de suport per a situacions de desastre, eleva els riscos a nous extrems. Ningú sap amb certesa si la volta efectivament mantindrà les llavors vives, i la seva seguretat no ha estat comprovada. Només uns dies abans de la seva inauguració, la regió de Svalbard va ser l'epicentre del major terratrèmol en la història de Noruega, a pesar que l'estudi de factibilitat per a la construcció de la volta indicava que “no hi ha activitat volcànica o activitat sísmica significativa”. Però més preocupants que qualsevol assumpte tècnic són els assumptes relacionats amb l'accés, el control del qual està en molt poques mans.

PROBLEMES D'ACCÉS

La volta de Svalbard no està immune enfront de les aferrissades controvèrsies sobre accés a la no valorada biodiversitat agrícola i als seus beneficis. El govern noruec és el responsable últim de la volta i se’l considera actualment una contrapart justa i de confiança, però no hi ha garanties que les polítiques del país no hagin de canviar. Això és reconegut pel mateix govern noruec, que ha redactat acords a ser signats amb els dipositaris que duren només deu anys i que contenen clàusules que permeten donar fi a l'acord si determinades polítiques canvien. Potser més important, el govern noruec no prendrà decisions en forma autònoma. Les decisions s’hauran de prendre en conjunt amb el Global Crop Diversity Fund, una entitat privada amb un fort finançament privat i empresarial.

Ja hi ha aspectes preocupants relacionats amb l'accés a la volta. En termes pràctics, no es podrà emmagatzemar llavors a la volta, tret que provinguin d'un banc de llavors que mantingui duplicats en altre banc. Més encara, els depositants no podran guardar llavors que ja estiguin a la volta. L'Acord amb els Depositants indica que “El Depositant dipositarà només mostres de recursos fitogenètics que siguin fins a on se sàpiga ….. mostres de recursos fitogenètics que encara no hagin estat dipositades a la Volta Global de Llavors de Svalbard” i que “el Depositant reconeix el dret del Real Ministeri d'Agricultura i Alimentació de Noruega a rebutjar mostres o a donar fi al dipòsit de mostres ja dipositades si les mostren constitueixen duplicats de materials ja mantinguts en dipòsit a la Volta Global de Llavors”. La regla és que només els depositants poden accedir a les seves pròpies col·leccions a Svalbard, o donar permís perquè algú més hi accedeixi. En la mesura que les caixes amb mostres de llavors del CGIAR ja estan arribant A Noruega, això implica que els centres del CGIAR seran els depositants de la majoria de les llavors guardades a la volta, donant-los un control gairebé exclusiu sobre l'accés. De fet, com indica l'estudi de factibilitat de la volta, “s'assumeix que (la volta) començarà a operar amb un nucli consistent en els materials del CGIAR i de certs bancs nacionals claus i que aquestes”col·leccions fundadores” (sic) desincentivarien la posterior i innecessària duplicació de materials a les instal·lacions de Svalbard.” Dels 19 instituts que s'han registrat a la volta fins al moment, només tres són bancs nacionals de llavors de països en desenvolupament. La volta, llavors, no és una caixa de seguretat per a tots; és més que res el dipòsit del CGIAR.

A la pràctica, això significa que molts països en desenvolupament que desitgin duplicar les seves col·leccions a Svalbard no ho podran fer de manera directa. Això es veuria com una duplicació del que el CGIAR ja hagi dipositat. Per tant, no tendran accés directe a les llavors que es mantinguin a la volta i que puguin provenir dels seus propis territoris. Això probablement no causi moltes preocupacions actualment, ja que els governs tenen diferents fonts de suport per a accedir a les llavors, però el context seria molt diferent en cas de desastre major, on es prendrien decisions sobre recursos fonamentals i únics que de sobte només quedarien a Svalbard.

Quant als camperols, no tenen pràcticament possibilitats d'accedir directament a les llavors a la volta. Però més enllà de les possibilitats d'un gran desastre, és important demanar-se qui realment es beneficia del sistema ex situ al qual contribueix la volta. En la mesura que les poques transnacionals que ja controlen més de la meitat dels 30 mil milions de dòlars que es transsaccionen en el mercat mundial de llavors estan comprant els sistema públics de millorament vegetal, i que els governs estan abandonat els programes de millorament, els beneficiaris últims seran les mateixes corporacions que són a l'arrel dels processos de destrucció de la diversitat dels cultius.

EL MILLOR CAMÍ: NO MÉS DESTRUCCIÓ DE LA DIVERSITAT!

Si els governs estiguessin realment interessats a conservar la biodiversitat relacionada amb l'agricultura i l'alimentació, farien almenys dues coses. Primer, posarien la major prioritat a concentrar els seus esforços a donar suport a la diversitat en el camp i els mercats dels seus països, i no apostarien exclusivament a grans bancs de germoplasma centralitzats. Això implica deixar les llavors a les mans de camperols i camperoles locals, juntament amb les seves pràctiques agrícoles actives i innovadores, respectant i enfortint el dret de les comunitats a conservar, produir, millorar, intercanviar i vendre llavors. Però això no ocorrerà tret que els governs canviïn totalment les polítiques i reglamentacions agrícoles i deixin de promoure la industrialització i els mercats controlats per les grans corporacions a costa d'impedir que els camperols i camperoles alimentin lliurement les seves pròpies comunitats i països. Això implica convertir a la sobirania alimentària en la base de les polítiques agrícoles i no continuar empenyent a l'agricultura per el destructiu camí de la integració global als mercats. El que la volta de Svalbard fa és tancar la diversitat, per a respondre a una emergència hipotètica. La urgència real, no obstant això, consisteix a deixar que la diversitat segueixi viva avui, en el camp, en les mans de camperols i camperoles, i en mercats controlats per la gent i al servei de les comunitats.

Grain