Més sobre els biocombustibles

Com deia un jove del poble molt sovint: "Les aparençes enganyen".
L'altre dia estava mirant un documental d'una jove "motxillera" que va decidir anar a l'Amèrica Central, era realment interessant perquè parlava sobre la història i costums del poble però també ensenyava uns paisatges espectaculars així com també mostrava la quantitat de voluntariat present allà i les facilitats que hi ha per fer-hi turisme còmodament. Hi va haver però, una part que no em va agradar gens, la inocència d'aquell poble. Un habitant de la zona explicava com estaven aconseguint fer biodièsel amb olis reciclats però que seguidament tenien pensat de implantar conreus per a l'obtenció del famós biodièsel i generalitzar-ne l'ús, davant la noticia em pensava que la noia reaccionaria amb ulls crítics donat el perill que suposa aquesta energia però la reacció fou la contraria; Tenia pensat d'unir-se al projecte conjuntament amb un inversor Americà; -Que inocent, vaig pensar... els Americans "venen la moto" dels biocombustibles a aquesta pobre gent i pel colmo, l'hi venen també a una persona que vol ajudar amb tota la bona fe al poble Llatí-.

Per evitar aquests fraus cal més ma dura amb aquesta energia, continuament surten experts avisant de la poca eficiència i de les conseqüències tant greus que provoquen aquests combustibles. El primer pas, segons el meu punt de vista, sería el d'eliminar aquest terme enganyós bio, evitant així moltes confusions.

·Com pot ser que s'en digui "bio" d'una energia que per produïr-ne 1 unitat energètica en calen cremar 0,9 unitats energètiques de fonts energètiques convencionals (petroli)??? Pel colmo, al biodiesel només hi ha fins a un 20% de combustible vegetal.

·Com pot ser que tots els que creuen en aquestes energies siguin precisament les grans multinacionals petrolieres???

·Com és possible que augmentin els preus dels aliments bàsics quan per una altre banda es volen cremar???

·Si per exemple Alemanya decidís complir els objectius de producció d'energia biològica fixats pel 2020, hauria de destinat 11 mil·lions d'hectàrees quan la superficie conreable d'aquest païs és de 12 mil·lions d'hectàrees; Menjar o conduïr.

·Si Estats Units destinés tota la producció de blat de moro i soja per produïr biocombustibles només satisfaria el 12% de la seva demanda de gastolina i el 6% de diesel. Però si volgués substituïr tot el consum de combustibles fòssils, hauria de tenir prop de 34.500.000 ha. de superficie per cultivar, té Estats Units l'equivalent a 34.500.000 de camps de futbol conreables??? Quedarien camps per proveïr d'aliment a la seva població?? Evidentment que no i és per això que el Sr. Bush necessita el recolzament dels seus veïns llatins. A més, la conversió de selva en monocultius agrícoles no és nou a l'Amèrica llatina, doncs ja es veuen plantacions a gran escala de sucre, palmeres d'oli i grans de soja que han subtituït boscos tropicals primaris i secundaris i pastos a l'Argentina, Brasil, Colombia, Equador i Malasia. La soja ja va causar la destrucció de 37.000.000 d'hectàrees de bosc i pastos a Brasil Argentina, Paraguay i Bolivia.

·Segons els càlculs, només Brasil haurà de talar 60.000.000 d'hectàrees més de bosc. Imagineu seixanta mil·lions de camps de futbol abans (Selves amazòniques) i després (Monocultius transgènics).


Us deixo amb un article molt interessant que ha sortit avui;

ENTREVISTA: HARTMUT MICHEL Premio Nobel de Química
"Con los biocombustibles no se ahorran emisiones de CO2"

MÓNICA SALOMONE 12/09/2007

Hartmut Michel, alemany, 59 anys, va rebre el premi Nobel de Química al 1988 - conjuntament amb Johann Deisenhofer i Robert Huber - per determinar, per cristalografia de rajos X i en una bacteria, el funcionament en detall de la fotosíntesis - la reacció més important del món, segons el jurat-. La fotosíntesis utilitza la llum solar com a font d'energia per a obtenir substàncies orgàniques. Michel segueix al Institut Max Planck, estudiant la funció d'enzims que tenen un paper en la respiració i en el metabolisme. A la reunió dels premis Nobel celebrada aquest estiu a Lindau (Alemanya), Michel no va parlar del seu treball sinó d'una de les seves aficions: Els biocombustibles. Segons va mostrar a lindau, els combustibles d'origen vegetal no són una bona opció per combatre el canvi climàtic: no estalvien emisions de CO2 i promouen la desforestació de la l'Amazones. "No soc l'únic que diu això, només cal fer càlculs per veure-ho. Passa que els polítics no volen escoltar aquesta idea", diu Michel.

Pregunta. Segons una directiva de la Unió Europea, el 5,75% de tot el transport basat en energies fòssils haurà de ser substituït per biocombustibles abans del 2010. És una estratègia equivocada?

Respuesta. Recomanaria eliminar aquesta directiva: amb els biocombustibles no s'estalvien emissions de carboni. És evident que hem de reduïr les emissions de diòxid de carboni si volem frenar o reduïr el calentament global, hem de canviar d'energies fòssils a energies renovables. Però la producció i l'ús de biogas o el biocombustibles no són neutrals en quant a producció de CO2, perquè almenys el 50% de tota la energia continguda al biogas o en el combustible procedeix de fonts fòssils.

P.Ho pot explicar una mica millor?

R. Per a produïr alguns biocombustibles, com l'etanol, fa falta invertir molta energia en forma de fertilitzant, de transport... i també en el destil·lat de l'alcohol. El que obtens al fermentar el vegetal és semblant al vi, amb un 10% d'alcohol, i cal convertir-lo en 100% alcohol. Per això cal invertir gairebé tanta energia com la que hi ha a l'etanol. I si obtens aquesta energia de combustibles fòssils, acabes emetent més CO2 del que emitiràs simplement utilitzant gasolina al cotxe.

P. No és alguna cosa que es pugui millorar amb noves tècniques de cultiu, amb més investigació en general?

R. El problema de partida és que la eficiència global de la fotosíntesis és molt baixa. Menys de l'u per cent de l'energia solar s'emmagatzema en forma de biomassa, i no hi ha moltes possibilitats de millorar això. El biocombustible que es pot produïr per unitat de superfície i any conté menys del 0,4% de l'energia solar que ha rebut aquesta superfície en el mateix temps.

P. O sigui que caldria cultivar superfícies enormes per obtenir suficient biocombustible...

R. Inclús si no tenim en compte l'energia que cal invertir en produïr els biocombustibles, cal tenir en compte que cobrir la demanda d'electricitat a Alemanya amb biocombustibles exigiria dedicar tota la superfície del païs a cultius energètics. En comparació, les cèl·lules fotovoltàiques són entre 50 i 100 vegades més eficients en el que respecte a convertir l'energia solar en elèctrica, i necessiten de molt menys sòl. Els cultius energètics és una manera molt poc eficient d'utilitzar el sòl.

P. Ha parlat també del risc de desforestació associat a l'ús de biocombustibles.

R. Si, els biocombustibles estan fomentant la pèrdua de selva tropical a Indonesia, Malaisia, algunes zones d'Àfrica i al Brasil. Al Brasil és la soja: Cada vegada es cultiva més i més soja a la selva. I cremar selva per produïr soja allibera una quanitat enorme de diòxid de carboni a l'atmòsfera.

P. A la seva conferència ha dit inclús que és més eficient, i estalvia més emissions, utilitzar directament els cultius per calentar-se.

R. Si, posats a cultivar, el major estalvi l'obtindriem utilitzant fusta per calefacció, en comptes de petroli o gas natural. El petroli es deixaria només per els cotxes. D'aquesta manera tripliques o cuadripliques l'eficiència, no pagas l'impost de convertir la biomassa en combustible.

P. Però també ha dit que produïr biocombustibles és més barat energèticament en alguns països que en d'altres. Són els biocombustibles rentables al menys en alguns països?

R. Si el biocombustible es produeix a partir de la canya de sucre en els països en que aquest cultiu creix com si fos herba, sense fertilitzant, com Brasil, sí que pot ser un procés rentable. Al Brasil s'exprimeix la canya i la restes de la planta s'utilitzen per destil·lar alcohol. Però a Europa, amb blat o remolatxa, no és rentable. Aquí no es dóna la canya de sucre.

P. I Si s'utilitzen mètodes biotecnològics, enzims, que digereixin tota la planta- incluïda la lignina. per augmentar l'eficiència de la producció de biocombustible?

R. No es guanya molt. L'eficiència de conversió de biomassa en combustible oscila entre el 0,15% i el 0,3%. I les cèl·lules fotovoltàiques tenen ja una eficiència d'entre el 15% i el 20%. I també són interessants les altres maneres d'aprofitar l'energia solar, com l'energia solar tèrmica.

P. Així que segons la seva opinió cal fomentar l'energia solar.

R. La millor manera de solucionar el nostre problema és amb l'energia solar, l'inconvenient és que les cèl·lules fovoltàiques són encara molt cares. Podriem tenir una granja solar al Sàhara, per exemple, i convertir l'energia que s'obtingui en alguna altre forma d'energia que es pugui transportar, com l'hidrogen. Això, fins que es desenvolupin cables superconductors a temperatura ambient.

P. Si està tant clar que els biocombustibles no són una opció, perquè tot el món aposta per ells?

R. És que són una idea molt atractiva, el terme bio ven molt.... Però no soc l'únic que critica els biocombustibles. Només cal veure els càlculs.

Pa txebe: Biocombustibles
Sur urbano, región Bío Bío Chile. Biocombustibles: Explosivas consecuencias
Con los biocombustibles no se ahorran emisiones de CO2. El país

Salvem Ses Fontanelles i Salvem La Real!

Son Espases i Ses Fontanelles: No callarem

La Plataforma Salvem La Real i la Plataforma ses Fontanelles ens vàrem constituir, ara ja fa temps, amb dos objectius ben clars i definits, una per evitar la destrucció de son Espases i de tot el conjunt històric de la Real, i l’altra per evitar la destrucció de ses Fontanelles, la darrera zona humida de Palma. En cap moment ens vàrem constituir per aconseguir canviar el color polític d’aquesta comunitat autònoma. Volem deixar ben clar aquest darrer punt, no érem (ni som) plataformes polítiques, sinó plataformes ciutadanes finalistes i amb objectius clars i ben definits.

Aquests objectius, sembla que, a finals d’aquest mes de setembre, poden no complir-se. A finals d’aquest mes, el Govern ha de dir a on s’ubicarà el nou hospital de referència. Tothom parla d’indemnitzacions elevades a pagar, tant a Son Espases com a ses Fontanelles. No es parla de les indemnitzacions que la promotora de l’hospital de Son Espases hauria de pagar al poble de Mallorca, pel fet d’haver-se trobat restes prehistòriques i destruir-les (un autèntic delicte penat per la llei), ni del talaiot descobert mentre es feien les excavacions, ni del col•legi de metges que havia anunciat que era viable la reforma de Son Dureta. Que quedi clar, Salvem La Real, creu necessari fer un hospital, però no a una zona de tant alt valor paisatgístic i patrimonial i amb un alt risc d’inundacions (catalogació que ha desaparegut dels plànols actuals). L’hospital no és més que l’excusa perquè Palma, creixi fins a la UIB.

Mentrestant, a ses Fontanelles, l’Ajuntament té pendent de contestar recursos presentats per PIMECO i GOB i ha d’elaborar un informe per estudiar la viabilitat d’augmentar la protecció de la zona humida, protecció que no serà possible si no es suspèn cautelarment la llicència concedida pel PP, 72 hores després de les eleccions. És bastant probable que, dia 1 d’octubre, les màquines entrin a la darrera zona humida de Palma i comencin a obrir els vials del centre comercial “Aqua Magica”.

La plataforma ses Fontanelles vol agrair al conseller de Turisme, el Sr. Francesc Buils, haver-se reunit amb nosaltres i haver adquirit el compromís de preservar ses Fontanelles dins el seu plantejament de reforma de la Platja de Palma. Però encara no tenim data fixada per reunir-nos amb el conseller de Medi Ambient, ni amb la presidenta del Consell de Mallorca. Salvem la Real encara té pendent de reunir-se amb el conseller de Sanitat i el president del Govern, Sr. Francesc Antich.

Senyors governants: Acabau d’entrar i teniu decisions molt difícils a prendre. Vos direm el mateix que els vàrem dir als anteriors governants: Deixau-vos ajudar !! Salvem ses Fontanelles i Salvem la Real !!

Un ginjoler motiu de reflexió ...

S’ha mig enllestit un episodi però la història continua

La resposta s’ha fet esperar. Semblava ser que les Isabels ( Nuñez + Ninca ) i les prop de mil persones que han recolzat la petició d’indult del ginjoler, demanant la seva preservació “in situ”, no tenien prou entitat com per a ser informades puntualment del procés de la negociació.
La Presidenta de Parcs i Jardins (Imma Mayol) en la seva carta del dia vint-i-tres de juliol, indicava - entre d’altres coses - que ja havien obert un expedient de catalogació a l’arbre. Després d’aquestes declaracions tot un agost de silenci administratiu i finalment una carta a Isabel Ninca comunicant la bona nova : el ginjoler passarà a ser propietat municipal i es quedarà on està. Així doncs tothom content i... a otra cosa mariposa?
També deia tenir la intenció de conèixer els arbres privats tant bé ( “exhaustivament” ) com els públics a més de modificar les ordenances municipals per tal de poder oferir als propietaris d’arbres catalogats una conservació idònia.
És evident que sobrevalora la capacitat de treball dels jardiners municipals. Només cal veure l’estesa d’arbres morts de set per tota la ciutat per a vergonya de Parcs i Jardins.
Si no hi ha capacitat de tenir cura dels arbres públics com es pot comprometre amb els arbres privats ?
El problema de fons és que no hi ha una supervisió de les tasques i així passa que es donen llicències d’obra confonent les espècies d’arbres barroerament o es deixa morir l’arbrat per falta de reg. I no passa res, què hauria de passar ?
Amb això aquesta senyora demostra no estar prou informada o no voler admetre la realitat.
I ara caldrà fer front al canvi climàtic amb un canvi polític dels que fan por: per si no tenia prou feina el gerent de Parcs i Jardins ara també ho serà de l’Àrea de Medi Ambient. Un bon premi -tenint en compte l’increment de sou- i un nomenament que li permeterà sens dubte no poder fer un seguiment tan “exhaustiu” dels arbres de la ciutat i així i podrà haver prou marge d’error per a que el lobby de la construcció es pugui moure tranquil·lament eliminant els arbres que els hi facin nosa.
S’ha de ser molt pàmfil per a pensar que disposen d’alguna mena d’estratègia per a fer front els reptes que suposa l’actual situació mediambiental de la ciutat. Els fets demostren més aviat el contrari: no tenen una política mediambiental sostenible.
Un cop més es fa realitat la màxima lampedussiana de canviar quelcom per a que res no canvií. Però aquesta vegada han topat amb un col·lectiu concienciat unit per un arbre emblemàtic : el vell ginjoler d’Arimon.
Aquí mai s’havia articulat una resposta popular tan espectacular al voltant d’un arbre. La tutela del Ginjoler significa la defensa del verd urbà. Representa la resposta a totes les agressions als arbres de la ciutat. Demostra el fracàs de Parcs i Jardins pel que respecta els arbres urbans. Una incapacitat manifesta per a gestionar de forma eficaç i respectuosa els arbres de la ciutat : ni saben els arbres que hi han ni els cuiden com cal. Uns desapareguts misteriosament, d’altres nafrats i passant gana. Tots, però, presents a la memòria dels veïns i d’algun jardiner jubilat.
I el polític es pensa que no ha de donar explicacions d’allò que fa o que les ha de donar quan li doni el gust i la gana. D’esquerres i ecologistes de debò, de debò que fan petar de riure... si no fos per què ens hi va l’aire que respirem.
Es pensen que amb la preservació del ginjoler ja n’hi ha ben bé prou i de fet només s’acaba d’encetar la defensa popular dels arbres urbans. S’ha mig enllestit un episodi però la història continua.
Hores d’ara ningú s’ha preguntat -i no cal ser ni periodista ni botànic per a fer-ho- les qüestions més trivials d’aquesta història.
A qui devem el plaer de tot aquest embolic ?
Qui es responsable de l’atorgament d’aquesta llicència ?
Qui es fa càrrec de la mutilació que se li ha fet a l’arbre ?
On és el projecte de recuperació d’aquest arbre ?
Com està previst adequar el seu espai ?
Quan començaran les obres ?
Quin és el pacte que s’ha fet amb la propietat ?
Què li ha costat al ciutadà tot plegat ?
Per què tan poca transparència en aquests processos ?
El llaç verd d’aquells que volen deixar un món una mica menys fotut pels que vinguin darrera és present al carrer Arimón en defensa del Ginjoler. Ara caldrà esperar a veure de quin color és el replanteig de l’Ajuntament. Mentretant qui vulgui compartir amb els ginjolaires l’alegria d’una petita gran victòria serà ben rebut a la festa del dia setze de setembre. De tot això en trobareu més informació als blogs de la Isabel Nuñez: Polis i Crucigrama.

·

Cal salvar les oliveres

Oliveres mil·lenàries d'Ulldecona: SOS

Les oliveres mil·lenàries han patit en els últims anys un espoli continu que s'ha accentuat amb l'anunci d'una llei de protecció d'aquests arbres. La Generalitat hauria de reaccionar per la via d'urgència per evitar que quan hi hagi llei no hi hagi res a protegir

Opinió
Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili i advocat
Francisco Zapater

+ Una imatge de les oliveres mil·lenàries, ara en greu perill de ser espoliades.

L'olivera és un dels arbres més longeus que existeixen. Tan longeu que encara es conserven, a l'hort de Getsemaní, alguns exemplars on va resar Jesús la seva darrera nit. És l'arbre genuí del Mediterrani, la riba del qual està poblada per milions d'oliveres, zeloses guardianes de les seves calmades aigües.

I un dels conjunts més esplèndids d'oliveres el tenim aquí. Bé, aquí baix, a l'extrem sud, o sigui, als confins del Principat... si es mira des de la plaça de Sant Jaume. El componen les oliveres mil·lenàries d'Ulldecona, la major concentració d'aquest tipus d'oliveres de Catalunya (i potser també d'Espanya). A la comarca del Montsià el Gepec n'ha catalogat quasi dos milers d'exemplars, que tenen entre mil i dos mil anys. El seu epicentre se situa a la partida de l'Arion, que en té unes dues-centes, entre elles dues de les tres oliveres catalogades com a arbre monumental per la Generalitat. El tercer també es troba a Tarragona, concretament a Horta de Sant Joan, i té nom propi: lo Parot.

Hi ha pocs arbres tan bells com l'olivera mil·lenària, sigui la de Mallorca, de formes sinuoses i turmentades pels efectes de l'aire salnitrós i per la falta d'humitat; la d'Ulldecona, vetusta i a vegades esquinçada, o la de Kalamata, a Grècia, de gran capçada i fruit excel·lent. L'olivera és un arbre molt agraït. El seu fruit, l'oliva, ens proporciona un dels aliments bàsics de la nostra cuina, l'oli, i podem consumir-la també directament, adobada amb sosa, sajolida o sal. Aquest arbre ens dóna encara d'altres beneficis addicionals, com ara la llenya o l'ornamental, sense oblidar el valor simbòlic que com a signe de pau representa una branca d'olivera.

Però la dinàmica que han patit les oliveres mil·lenàries del Montsià en els últims anys ha estat l'espoli continu. Segons algunes fonts, en les dues últimes dècades se'n poden haver arrencat fins a un miler, és a dir, quasi una tercera part. És habitual la imatge d'un tràiler per l'A-7 carregat d'oliveres en direcció nord. I fa tristesa veure-les passar, presoneres a dalt del camió, cap a l'exili d'un jardí de Salou, de la Costa Brava o d'Alemanya. O d'Itàlia, on està prohibit arrencar-les però on, paradoxalment, se'n permet la importació d'altres països. I hi ha hagut exemplars, que, fins i tot, s'han deportat a Califòrnia. Si es filmés la segona part de la pel·lícula Entre copes, possiblement en veuríem alguna a les vinyes de la Vall de Napa.

I durant els últims mesos l'activitat espoliadora s'ha accentuat. El motiu? La promulgació, al País Valencià, d'una llei de protecció d'aquests arbres, que trasllada la pressió cap al nord, i la notícia, apareguda a la premsa, que la Generalitat de Catalunya seguirà el mateix camí. I es pot imaginar l'activitat frenètica que s'observa últimament als vivers de la zona. El tràfic de grues i camions que van i vénen, a tot córrer, carregant, abans no sigui massa tard, els centenars d'oliveres mil·lenàries que tenen emmagatzemades. I les que els estan entrant sense parar.

S'ajunten el pa i la gana: el negoci dels tractants d'oliveres (entre vint i trenta mil euros fan pagar pels exemplars més cars, col·locats, això sí, al seu lloc de destí), amb les ganes de vendre dels pagesos, que veuen en l'operació un pla de pensions que plou del cel en forma de manà, i temen que una llei posi fi al seu particular Potosí.

Davant d'aquesta perspectiva la Generalitat no pot mirar cap a un altre costat. Ha de reaccionar, com reaccionaria si la gent comencés a emportar-se, pedra a pedra, la Sagrada Família de Barcelona o l'amfiteatre romà de Tarragona, perquè els dos elements, pedres i oliveres, formen part de la nostra cultura i tots dos mereixen una protecció similar.

I ha de reaccionar amb rapidesa. La via ordinària d'elaboració d'una llei –entre vuit i deu mesos– donaria temps per arrencar la major part de les oliveres, de manera que, quan la llei entrés en vigor, ja no serviria per a res; o tan sols serviria per lamentar-nos, una vegada més, de la ineficàcia dels polítics i per retreure'ls que malgastin les seves energies en lluites estèrils. La solució està en la via d'urgència prevista a l'article 64 de l'Estatut: el decret llei. I la té el govern de la Generalitat a les seves mans: per raons d'urgència i necessitat, podria dictar un decret llei de protecció de les oliveres, amb entrada en vigor immediata, i ja el validaria el Parlament després. Si no es fa així pot passar el que li va passar a la banda de música del meu poble: que temprant temprant se'ls va fer de dia.

· Article publicat a El Punt del 07.09.2007

·

Biodiesel contra selves tropicals

Vos demanem la vostra participació en aquesta campanya, gràcies:

Colòmbia: Destrucció de la selva tropical i assassinats per alimentar automòbils.

El Govern colombià s’està embarcant a l’expansió massiva de plantacions de palma oliera, de canya de sucre i d’altres monocultius per a produir agrocombustibles i altres productes, a costa de les selves tropicals, d’altres ecosistemes igualment biodiversos i de la població local. El monocultiu de canya de sucre s’està expandint a la Vall del Cauca, mentre centenars de milers d’hectàrees estan essent convertides en plantacions de palma oliera a la regió del Pacífic, a les planures orientals i en el Carib.

L’expansió de la palma d’oli està relacionada amb la destrucció a gran escala de boscos tropicals i amb greus violacions i abusos dels drets humans. ONGs internacionals a Colòmbia han documentat 113 assassinats a les conques dels rius Curvaradó i Jiguamiandó, departament del Chocó, a mans de paramilitars que treballen amb companyies palmicultories, perquè aquestes puguin usurpar terres que legalment pertanyen a les comunitat afro colombianes. Els grups paramilitars operen amb el suport de la Brigada 17 de l’exèrcit colombià.

Més de deu anys després d’una campanya de violència, de desplaçaments forçats i de massacres iniciada el 1996, les comunitats afro descendents i camperoles han decidit retornar a les seves terres. Però es trobaren que gran part del seu territori havia estat sembrat amb palma oliera sense el seu consentiment i a pesar d’estar en possessió dels títols legals. Fins ara, el Govern no ha fet res per a protegir les comunitats i el seu dret al territori.

L’expansió de monocultius per a la producció d’agrocombustibles, principalment per a biodiesel, està amenaçant les vides, terres i costums de les comunitats afro colombianes, indígenes i camperoles, no només en el Chocó, sinó també a Tumaco, Magdalena Medio, Vichada, Meta i les regions amazòniques. Els projectes d’agrocombustibles ja estan essent implementats als departaments de Cesar Atlàntico, Magdalena, Santander, Norte de Santander, Bolívar, Antioquia, Caquetá, Meta, Cundinamarca, Casnara, Nariño i Cauca. D’acord a l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per els Refugiats, 200.000 persones són desplaçades cada any a Colòmbia, completant els 4 milions al llarg dels darrers vint anys –la segona taxa de desplaçament més alta del món- amb expropiació de més de 6 milions d’hectàrees de terres. La majoria dels desplaçaments forçosos estan provocats per l’interès de les terres, que inclou la directiva per a l’expansió del monocultius i altres agro negocis.

D’acord amb un dels membres de CENSAT Agua Viva (Amigos de la Tierra-Colòmbia): “És la història silenciosa de la desaparició dels boscos per a convertir-se en plantacions. És la història de cultures ancestrals convertint-se en proletaris de la palma oliera. Aquestes veus clamen per detenir la destrucció proposada per aquells que defensen el biodiesel”

De acuerdo a uno de los miembros e CENSAT Agua Viva (Amigos de la Tierra Colombia): “Es la historia silenciosa de la desaparición de los bosques para convertirse en plantaciones. Es la historia de culturas ancestrales convirtiéndose en proletarios de la palma aceitera. Estas voces claman por detener la destrucción propuesta por aquellos que defienden el biodiesel”.

Els boscos tropicals del Chocó, que estan essent destruïts per l’expansió de la palma oliera, es troben entre els boscos més diversos del planeta. Són refugi d’entre 7.000 i 8.000 espècies, incloent-hi espècies endèmiques: 2.000 plantes i 100 aus.

Escriviu al Govern colombià i exigiu la protecció dels drets de les comunitats afro descendents i camperoles i dels pobles indígenes que estan essent afectats per les plantacions de monocultius a gran escala; la detenció de la desforestació i la imposició d’una moratòria a l’expansió futura de la palma oliera i al seu programa de biocombustibles, que ha provocat l’expansió dels monocultius; i la protecció dels drets sobre la terra, la sobirania alimentària i l’entorn biodivers del que depenen les comunitats.

Aquesta alerta de correus electrònics té el suport de la Comissió Intereclesial de Justícia i Pau a Colòmbia, una organització que ha estat acompanyant activament les comunitats locals a Curvaradó i Jiguamiandó.

Per a més informació: l’ edición d’agosto del Butlletí del WRM, Nr.121

Sobre males pràctiques forestals

Una plaga: PP-UM governbalearicus

Imprudència, insensatesa, irresponsabilitat o simplement inconsciència, és haver deixat la Conselleria de Medi Ambient en mans d’UM. El, fins fa ben poc, còmplice necessari i sovint entusiasta del PP en la seva política contra el medi ambient i per tant contra nosaltres, sembla que farà i desfarà lliurement si els seus socis de govern, PSOE, PSM, EU, Els Verds, Esquerra, ExC etc. no ho impedeixen. El full de ruta del PP en aquesta matèria a UM li va bé, o més que bé. Cert és que la tria d’UM per aquesta Conselleria va ser per mor del nombre important de càrrecs a ocupar i a cobrar. Però no és menys cert que també es tracta d’una Conselleria on practicar simples, anacròniques, nocives i sobretot populistes pràctiques de gestió del medi natural. Deixant de banda la gestió cinegètica, ja amb el PP es va comprovar l’aplicació de certes tècniques de gestió forestal que haurien d’estar en vies d’extinció o que no s’haurien d’haver adoptades mai: cremes controlades de grans superfícies, massives fumigacions amb Dimilin contra la processionària , aplicacions fitocides amb Roundup del càrritx, descontrol o potenciació premeditada de la població de cabres, cares repoblacions de grans superfícies deixades per sempre més a l’oblit, eixermes severes d’arbres i sotabosc, tot plegat un augment de la vulnerabilitat del sistema forestal. UM ara ha agafat el relleu al PP: posar en pràctica un tipus de repoblació amb bancals o terrasses amb la utilització de maquinària pesada a un indret tan castigat i sensible com les muntanyes d’Alcúdia. N’és una senyal inequívoca. Amb l’excusa del canvi climàtic, no es dedicaren no a deixar de fer autopistes o a reduir les fonts de contaminació, ara sembraran arbres, molts pins i alzines per fabricar molt d’oxigen. Aquest és el missatge a vendre, la realitat però, serà devastadora per el nostre paisatge i la nostra biodiversitat. Cal aturar-los els peus.

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 6 de setembre de 2007.

2on Congrés Forestal Català

Catalunya, un païs de boscos; Gestió i tecnologia del sector forestal.
Així enceta el 2on Congrés Forestal Català que es celebra a tarragona els pròxims dies 25,26,27 i 28 de setembre.
"La pèrdua continuada de rendibilitat dels productes tradicionals del bosc (sobretot fusta i llenya) provocada per l'encariment de la mà d'obra i la davallada del preu real de la fusta, les noves demandes d'usos socials dels terrenys forestals i la potenciació de les funcions ambientals dels boscos estan produint uns canvis que afecten als usos tradicionals del bosc i a la forma de gestió dels mateixos, alhora que fan plantejar importants reptes estratègics"
Diverses qüestions seran les que es plantejaran al congrés i serviran per poder debatre i dialogar per tal de decidir sobre el futur dels nostres boscos.
A l'acte hi participaran diversos ponents entre ells investigadors, tècnics, enginyers, ecòlegs... que abordaran temes molt diversos alhora que permetran al públic assitent de participar i dialogar. Temes diversos com el suro, "el paper de la silvicultura en el paisatge Pirinenc", incendis forestals, podes, la tòfona, "efectes de la gestió forestal sobre la biodiversitat", "influencia de les característiques del bosc en la riquesa dels ocells forestals a Catalunya, estimació de la riquesa màxima d'espècies llenyoses en els boscos de Catalunya", "pasturatge de sotabosc", Projecte guardabosc," efectes del canvi climàtic en el món rural", "Efectes del canvi climàtic i d’ús sobre l’estructura, funcionament, i bens i serveis de les pastures catalanes", "Distribució del C i el N en ecosistemes pastorals del Pirineu segons diferents tipus de gestió", "Fototeca forestal: recopilació gràfica de la transformació històrica del paisatge forestal espanyol. Detalls del pasat forestal de Catalunya", la biomassa, "Gestió forestal sostenible i cooperació internacional: el paper necessari de Catalunya al món","Apunts per a la gestió dels boscos", "El bosc urbà, una nova realitat amb mancances de planificació", "Presentació del 3r Inventari Forestal Nacional a Catalunya".... tots aquests temes i més seran tractats i estaran englobats en diferents blocs.

L'únic inconvenient del congrés és segurament el preu:
190 euros (general; inscripció, dinars, cafès i visites guiades)
120 euros (estudiants, aturats i jubilats)

Un dels actes paral·lels però, és el del homenatge a Rafael Puig i Valls, tarragoní fundador de la festa de l'Arbre al 1898 i el precursor de l'educació ambiental. La frase destacable:
"No hi ha agricultura sense boscos, ni boscos sense l'amor de la gent cap a les arbredes".

Com a curiositat, Rafael va dir en un congrés:

"S'introduïrà l'ensenyament de la silvicultura a les escoles normals i a les primaries de tots els països".
L'homenatge és gratuït però cal recollir la invitació a l'Ajuntament de Tarragona de 9 a 14 hores a partir del 10/09/2007.

2on Congrés Forestal Català

Sota l'ombra del garrover

Estiuada

Sota l’ombra rodona
que el garrover sobre el rostoll senyala,
vull sentir una estona
la perfidiosa veu de la cigala.

Recolzat ab peresa,
pel cim de les arbredes albirant,
la vinya veig estesa
i del vilatge el fum al cel pujant.

Escolto la campana
que per l’infant que naix a l’Etern prega,
i, a la plaça llunyana,
lo corn del pescador sent com gemega.

Escataina la lloca,
escarbotant lo boll pel mig de l’era,
i estavella la soca
la destral que exsecalla l’olivera.

Tot fent cruixir l’arada,
canta lo pareller i els muls arruixa,
i la rella esmolada
botant, lo solc pel sementer dibuixa.

De rossos fruits reblida,
l’albercoquer la verda branca esqueixa;
la parra entreteixida
penjar els raïms per entre els pàmpols deixa.

Dringa allà baix l’esquella
del ramat que, trescant, pels marges guaita,
i belant fuig l’anyella
mentre lo ca, glapint, de prop l’empaita.

Més lluny, ab sa alenada,
l’embat brogent los comellars revolta,
i dalt la serralada
lo blanc molí sa antena giravolta.

Qui l’esperit no aixeca
davant eixa bellesa encisadora?
A qui deixar li reca
los falsos plers de la ciutat senyora?

Déu féu l’home a sa imatge
perquè escampàs l’alè per la planura
i la llum ab coratge
miràs de fit a fit des de l’altura.

Déu li da pensa forta
perquè admiràs del món les meravelles,
i obrí a sa fe la porta
envers l’eixam lluent de les estrelles.

Bé està l’hom baix d’un arbre
davant son Creador que li da vida;
dins ses presons de marbre,
d’ell i del món i del Senyor s’oblida.

Josep Lluís Pons i Gallarza
(Sant Andreu de Palomar, 1823 - Palma de Mallorca, 1894)
· Fotografies: [ Ferran Nogués ] · [ Maytevidri ]·
·

Promocionar el garrofer

El garrofer: alternativa?

He llegit que es vol promocionar el garrofer com a alternativa a l'olivera. El garrofer és un arbre mediterrani de secà molt arrelat a la nostra terra. Els avantatges que té sobre altres conreus són evidents: no li cal gaire aigua ni massa atenció (per exemple es poda una vegada cada 25 anys o més, no cal fer-li cap tractament, etc.). Dels seu fruit se'n pot aprofitar tot: de la garrofa se'n fa pinso per al bestiar i de la llavor, el garrofí, una farina que serveix com a espessidor per a l'alimentació humana (farinetes per a nadons i gelats) i també les càpsules de determinats medicaments. Perquè sigui rendible la producció, cal fomentar des de Brussel·les una política agrària que n'afavoreixi l'expansió al mercat, sobretot, el de la nutrició animal, en detriment dels actuals pinsos que contenen una part important de subproducte animal. Si no és així, es pot anar a una superproducció que no garanteixi la seva sortida i que es torni a un nou fracàs. Quan el pagès ha volgut canviar el tipus de cultiu tradicional, a la llarga s'ha demostrat un error. El sector de la taronja sofreix una greu crisi per la competència de la producció del Marroc i fa uns anys, recordem-ho, va passar el mateix amb el préssec fins al punt que la UE va tenir de subvencionar l'arrancada dels arbres. Ara bé, el garrofer, tal com sempre ho ha fet, pot conviure amb perfecta harmonia amb l'olivera i no ha de significar-li una alternativa, sinó dels conreus més necessitats d'aigua i que han fet canviar els nostres paisatges els darrers anys.

Joan Ferré. Amposta (Montsià)

El Punt Digital. El lector escriu

· Carta Publicada a El Punt el 04.09.2007
· Fotografies: [ ManelZaera ] · [ Turrai ] · [ Yedoneta ] ·

·

Garrofer de garrofes

L'arbre per guanyar-se les garrofes

una rega a l'hort

A la Susi, li van contar que a Madremanya només es recorda haver menjat garrofes just després de la Guerra Civil. Ja el 1617 ho va dir fra Agustí de Banyoles: «Les Garrofes són mes propries per engrexar los Tocinos, que per nodrir lo home.»
En general, les garrofes s'han fet servir per barrejar en farinades i pinsos per al bestiar. Però quan hi ha fam, l'home troba prou bo el menjar del bestiar i, vet aquí, entrem en temps de vaques magres. Al mateix temps, devia desenvolupar-se l'expressió «guanyar-se les garrofes», com una forma irònica de cerca desesperada d'un recurs de subsistència, ja que les garrofes eren una menja de pobres –però pobres molt pobres–, a l'abast dels més desgraciats i miserables, ja que antigament hi havia molts arbres assilvestrats carregats de fruits madurs quasi permanentment.
L'arbre es troba conreat i naturalitzat a les regions litorals de la Mediterrània, del Baix Llobregat cap al sud, i a les Balears. Es conrea, però també es troba en formes subespontànies. A la Flora dels Països Catalans, Oriol de Bolós i Josep Vigo no asseveren que es tracti d'una planta autòctona, tot i que només a Mallorca sembla verament espontània.
Si mai de la vida ens haguéssim de guanyar les garrofes abastant-les de l'arbre estant, ho passaríem malament. El conreu ha reculat i, a més, de garroferars al nord del Baix Llobregat quasi no en queden: La glaçada del 1956 va matar la majoria d'aquests arbres arrelats en sòls pobres, pedregosos i calcaris; en van llepar tants o més que d'oliveres.
Si antigament s'havien tingut per alguna cosa, era per a medecina, més que no pas com un aliment, tal com van apuntar Dioscòrides i Plini el Vell: «Menjades fresques, són enemigues de l'estómac i allarguen el ventrell. Seques, en canvi, restrenyen, són més estomacals i provoquen l'orina.»
I aquestes virtuts, les van tenir gairebé més en compte per a les farinades de les menjadores de les corts, que no pas per a les persones: abans de l'abundant farmacopea veterinària, qui havia donat massa verd a les conilles o al ramat i li tenien caguetes, comprava pela de garrofa per barrejar amb el pinso, ja que, a més de dolça, és antidiarreica. La llavor, en canvi, és astringent.
El quaranta per cent de sucres fa de la garrofa seca una menja molt dolça. I fa una olor agradable. Del suc que s'extreia de premsar el fruit d'aquest arbre, els grecs en deien acàcia.
En temps de misèria, fam i estraperlo, la farina de garrofa va ser usada per adulterar el cacau. Paradoxalment, la irrupció de les cuines naturals, saludables i sense estimulants, van revalorar la garrofa. La recomanen com a succedani de la xocolata, ja que no és excitant. A més, en barregen per fer pa i galetes, dolços, caramels, cremes de cacau per untar i, per posar a la llet, musli.
En Jep Xai, expert en havaneres i veí des Mariner, té una fixació amb les garrofes. Són garrofes les patilles i les mentides. Un garrofer o un garrofa és un mentider. A ell li agrada esmolar-se la garrova, això és que li agrada mol fer-la petar. I a mi.
Garrofa o Garrova
Fruit de la Ceratonia siliqua, arbre baix, de tronc gruixut i de fullatge permanent de la família de les cesalpiniàcies, del grup de les lleguminoses. L'arbre, propi de les regions costaneres de la Mediterrània, és conreat, però també es troba en formes subespontànies. El garrofer o garrover és una espècie polígama, és a dir, que es pot comportar com a dioica –amb arbres femella i arbres mascle, pol·linitzadors–, i se'n poden trobar exemplars amb flors hermafrodites. La llavor madura al cap d'un any. Per això, sempre s'hi veuen fruits, verds o madurs: «Quan li cuien ses d'enguany, ja té ses de l'any qui ve.»
Quirat
La llavor, llegum o grana de la garrofa és el garrofí, de la qual s'obtenen substàncies espesseïdores, estabilitzants, emulsionants i gelificants, i també gomes i additius per a la indústria alimentària, cosmètica, farmacèutica, paperera i química. L'E-410 és la farina o goma de garrofí. Antigament els garrofins –cinc per gram– s'usaven per pesar joies i medicaments. El quirat –equivalent a 200 mil·ligrams– és la unitat de mesura dels metalls preciosos. Segons Coromines, quirat ve de l'àrab qîrât, manllevat, per la seva banda, del grec keration o unitat de pes, pròpiament banyeta, ja que la tavella de garrofa té aquesta forma.

Salvador Garcia-Arbós

El Punt. 03.09.2007

· Article publicat a El Punt el 03.09.2007
· Fotografies de 'Turrai'

·

Iniciativa en contra de la zona industrial a Montserrat

L’Ajuntament de Collbató va acordar, el 3 de maig de 2007, l’aprovació inicial del projecte d’ampliació de la zona industrial Les Ginesteres, de 7 hectàrees, en 21 hectàrees més. El projecte representa la destrucció del millor sòl agrícola de Collbató i una amenaça per a l'entorn privilegiat de Montserrat, molt especialment per als espais del Parc Natural de Montserrat i de la Xarxa Natura 2000 que limiten amb el nou polígon industrial. L’equip de govern està tirant endavant l’ampliació malgrat els informes desfavorables dels serveis tècnics d’Urbanisme i de Medi Ambient del propi Ajuntament, que la consideren desproporcionada i injustificada. El Consell de Medi Ambient, amb representació d’entitats i veïns, també s’ha manifestat en contra del projecte d’ampliació.

En un municipi de poc més de 3.500 habitants ja s'han recollit més de 1.200 al•legacions de veïns del poble que s'han adonat que l'Ajuntament ha enganyat els ciutadans quan ha dit que es tractava d’una “petita ampliació”. En realitat, es tracta d’un polígon amb 9,2 hectàrees ocupades per més de 140 naus industrials de 12 metres d’alçària i aparcament per a més de 1.000 vehicles. El nou polígon admet activitats altament contaminants: forja de metalls amb martells d’energia tèrmica fins a 350 kW, tractaments electrolítics, aliatges de metalls amb fòsfor i escòries siderúrgiques, preparació de ciments, indústries químiques, materials abrasius, gestió de residus perillosos com amiant, cianur, crom, dissolvents, pesticides, fòsfor, olis usats i manipulació de materials explosius, entre d’altres. Tot plegat, un "pelotazo" més que no respon a les necessitats econòmiques locals i que no té altra finalitat que afavorir els empresaris "amics del partit" amb els quals ja han signat un conveni i que en un instant obtindran uns guanys de més de 120 milions d'euros.

Podeu signar al web:
Salvem Montserrat

Deïna i Jori

Dianthus rupicola (Clavell de penyal)

Deïna (intèrpret) i Jori (composició)

2004

Ciutadella de Menorca: el mal que no s'acaba

Joves menorquins es manifesten contra el dic de Ciutadella

Ho consideren un atac al medi ambient

Una vintena de joves menorquins, a títol personal, han convocat una manifestació per a mostrar el rebuig al dic de Son Blanc que es construeix a Ciutadella. Els signants de la convocatòria asseguren que la construcció del dic suposa un atac al medi ambient i, a més, no estan d'acord amb la manera com s'ha aprovat el projecte. La protesta comença a les sis de la tarda a la plaça des Born i anirà fins al dic.

Segons els organitzadors, la construcció del dic que ha de permetre l'ampliació del port de Ciutadella implicarà la desaparició d'una extensió important de posidònia i la pèrdua de platges, com Sa Caltea o Santandria.

A més, asseguren que la rapidesa amb què s'ha executat el projecte respon a interessos electorals. En aquest sentit, recorden que el ministeri espanyol de Medi Ambient va exigir, el febrer passat, set informes però que el mateix dia, després que una delegació política balear arribés a Madrid, es va aprovar el projecte.

Notícia de Vilaweb

Per a més informació: