El "Til·ler del Mestre" de Coratxà

El Til·ler de Coratxà i els seus inquilins 

Fa unes tres setmanes el "Til·ler del Mestre" de Coratxà (poble del municipi de la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat) ja en flor començava a mostrar la plaga endèmica més comuna dels til·lers, el pugó Eucallipterus tiliae. L'enemic dels pugons són les grans calors, cosa rara ací en la muntanya de Castelló, per la qual cosa passaran un estiu creixent i reproduint-se. Amb sort no en excés, doncs serviran d'aliment a crisopes, marietes i algun insecte carnívor més.

Aquests concentraran l'energia d'aquests mínims animals i al seu torn serviran d'aliment a les aus insectívores que nien en la seua gran copa o prop d'ací (sempre que no es realitzen tractaments plaguicides). En aqueix cas tot s'aniria al trast incloent les niuades dels ocells. Com a resultat, i la falta de calors, el pugó tornaria a reinfectar l'arbre des dels til·lers silvestres abundants en les rodalies.

Aquests són detalls importants que no obstant açò, les empreses de agroquímics, les mateixes de les grans farmacèutiques, posen molta cura a ocultar en les seues campanyes de promoció de plaguicides, agrícoles i domèstics. Si açò fan amb la naturalesa, què poden fer amb la nostra salut?

Un arbre és un conjunt biològic d'animals, fongs, líquens i bacteris que viuen sobre ell però no necessàriament d'ell. En aquest cas en la creu del "Til·ler del mestre" han nascut fongs sapròfits (no paràsits) que no fan mal a l'arbre, viuen de les substàncies acumulades allí, probablement per les aus, i també (si la hi haguera) de fusta morta i innecessària, sense atacar mai, aquest tipus d'espècies, a l'arbre viu.

Coprinus sp. (potser C. domesticus) sembla l'espècie de fong que lluny de ser nociu per al til·ler, proporciona per descomposició cations a les arrels de l'arbre, augmenta la biodiversitat, colorit i alegria del lloc.

Un arbre sa sense cap inquilí és impossible. I si n’hi haguera seria signe de greu contaminació, i perillós per tant també per a les persones del seu entorn.

Armand Paz Rico