dimarts, 17 de juliol de 2018

Heu vist els lledoners?

En Pirsig i la percepció de l’arbre

A l’estiu la calor apreta i el sistema també. El sistema no para de vendre fum, de tan calent com va, amb tant de canvi climàtic. Patògens i putògens, que no paren d’emprenyar, distorsionen allò evident fins a fer-nos creure que allò normal és el defecte o la malaltia. Arriba un punt en el qual les incoherències cansen i cal desconnectar o connectar de forma diferent: les vacances encara queden lluny.
Necessito una perspectiva diferent i només la puc trobar mitjançant la filosofia. L’esforç paga la pena, per tots els arbres que, florits o no, ens regalen la seva ombra i la seva energia.

Canten hipnòticament les cigales, mentre vaig rumiant que res no hi ha que es pugui resoldre per art de màgia, que l’estratègia per a solucionar el problema dels lledoners no caurà del cel. Seran moltes hores de treball, a foc lent, per a contrastar les hipòtesi adequades, capficar-se de forma optimista i saber somriure davant el fracàs.
El Robert m’ajudarà veure allò que s’hi cou, i em conformo en polir el criteri que em permeti actuar dins la microgeografia del lledoner, aquests lledoners tan cardats que ningú vol veure.
Tan cardats que fins i tot salta a la vista de qualsevol fitopatòleg de pega.

Caldrà lluitar molt per a resoldre alguna cosa, per que avui per avui, el paisatgisme si no és de combat no és paisatgisme…
Pirsig m’ofereix una bona fugida cap endavant amb “Zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta”.
El títol em porta a enyorar aquells temps d’aventura, quan podíem estar setmanes visquent paisatges sublims, sense saber on dormiríem, només amb un mapa i una brúixola. El contingut passa per explorar les rutes del pensament… al llarg de cinc-centes pàgines !

… ”Senzillament volia dir que en l’aresta del temps, abans que un objecte pugui ésser distingit, hi ha d’haver una espècie de percepció no intel·lectual, la qual era anomenada per ell percepció de la Qualitat. No pots adonar-te’n de que has vist un arbre fins després d’haver-lo vist, i entre l’instant de visió i l’instant de consciència hi ha d’haver un lapse de temps. A vegades pensem que aquest lapse no té importància, però no hi ha justificació per a pensar que no la tingui, cap justificació.
El passat només existeix a la nostra memòria, el futur només en els nostres projectes. El present és la nostra única realitat. L’arbre que perceps intel·lectualment, donat aquest petit lapse de temps, sempre està en el passat i per tant és sempre irreal. Qualsevol objecte intel·lectualment concebut està sempre en el passat i és, per tant, irreal.“
Robert M. Pirsig, Sexto piso,
Zen y el arte del mantenimiento de la motocicleta

J.D.Fernàndez i Brusi