La por al bosc d‘excepció d’un país intervingut

Si aneu mil persones qui ha de tenir por és el bosc

Tinc un amic que és un supervivent, com jo. Sabem allò que és haver anat al límit. Superar el repte més enllà de la dificultat. Mastegar la por de saber que cada pas pot ésser el darrer. Tocar el cel amb les mans, baixar, i poder explicar-ho.

Compartírem altres pors, iguals d’íntimes i vitals: la por a no ésser estimat, a no trobar feina, a perdre família o amics… la por al dolor, a l’absurd.

Aquest amic m’ha enviat un missatge:

Avui sentia a la ràdio el professor Josep Maria Terricabras, filòsof i parlamentari europeu parlant sobre la por i feia un símil, molt didàctic. Deia:

“Si has de passar un bosc de nit i vas sol, tens por. Si aneu deu persones ja no tens tanta por. Si aneu un centenar de persones ja no tens por.

Si aneu mil persones qui ha de tenir por és el bosc”.

Segons Jung el bosc és una de les figures arquetípiques de l’inconscient col•lectiu, un símbol que amb el pas del temps va passar d’ésser la representació d’un espai sagrat a ésser considerats un lloc de por on podia passar de tot.

Potser si que fa por adonar-te’n que no pots viure tranquil a casa teva: t’imposen el llegat de tota la ruqueria franquista, et volen silenciar i persegueixen els nostres representants i les nostres institucions només pel fet de voler gestionar els nostres recursos.

Travessarem el bosc de la carcúndia ibèrica, dels torracollons dèspotes i de la tanta falta de cultura. I això servirà per a fer prou pinya com per a no patir. I votarem !!!

La pilota és nostra i les normes d’ells ?

J.D.Fernàndez i Brusi