divendres, 24 d’octubre de 2014

Un pi de Caldetes

El Pi de la copa xata del Parc de Can Muntanyà

Diuen que el romandre estàtic és un dels comportaments més contraposats dins de la natura; és per això que determinades accions de l’home són mofades pel simple desenvolupament d’aquesta en llibertat. Un cas que il·lustra a la perfecció aquesta sentència el trobem al Parc Muntanyà de Caldes d’Estrac.

Fa un grapat d’anys es disposà un banc fet d’obra al voltant del tronc d’un pi situat en un dels extrems superiors del parc. Vist des de dalt de la copa de l’arbre era talment un braçalet de pedra que encerclava un braç amb pell d’escorça. Amb el pas dels anys, aquell ornament es va anar fent petit, potser perquè els constructors mai van tenir en compte que es tractava d’un esser viu que desitjaria créixer i fer-se gran. Amb paciència i perseverança la força interior emergent de les arrels va permetre un dia esberlar l’argolla que l’empresonava i continuar una expansió impossible d’aturar.

Si mai us trobeu fent un tomb per Caldetes no us podeu perdre el passeig pel Parc de Can Muntanyà, situat a la falda del Puig Castellar. Aquest espai antigament formava part del jardí romàntic de Can Arquer de la Santema. L’indià Adolf Muntanyà, natural de Granollers, a l’any 1934 va adquirir-ne la propietat. Al bell damunt, a la banda esquerra, trobareu esperant-vos el Pi de la copa xata del Parc de Can Muntanyà.
Franc Guinart (Capellades)


Encontre inesperat

A punt de comiat i de tornada,
desfent la falda enjardinada,
tu, ferm, immòbil i silenciós,
desapercebut, malgrat que grandiós,
allà dalt, en un racó,m’esperaves.
Vaig entendre, d’immediat,
com les presses i els neguits absurds
ens fan cecs davant d’aspiracions lloables,
aquelles que des de les arrels
eixamplen copes verdes com abraçades,
aquelles que el nostre esguard
sembla fer més grans i justificades.

Franc Guinart
tardor/2014