dissabte, 23 de març del 2013

I el miracle fou possible i es féu realitat

Empelt de castanya germinada damunt alzina

Sí, amics dels arbres, un vertader miracle és el que us present. Només m´ha aferrat un de vint empelts radiculars de castanya germinada damunt alzina, o sigui, un èxit del 5% o bé un fracàs del 95%, com ho volgueu veure. A jo em basta per a confirmar que la meva hipòtesi experimental o el meu experiment hipotètic era possible. Després d´anys de provar d´empeltar alzines amb mudes de castanyer amb els mètodes tradicionals de Corona, de Fenedura, de Xip mallorquí amb un fracàs d´un 100% a la fi he trobat una manera d´aconseguir-ho.


El 95% de fracassos m´han servit per a treure unes quantes conclusions:

1--Com més prima és la branca d´alzina, més fàcil és que es produeixi la unió entre les cèl.lules meristemàtiques pluripotencials de l´arrel de la castanya i les cèl.lules del cambium subcortical de l´alzina.

2--Convé que el forat fet a la branca de l´alzina sigui practicament igual a la gruixa de l´arrel de la castanya, de manera que s´ajustin bé i no quedi espai entre el dos teixits.

 Aquest és l´únic empelt que m´ha aferrat.

3--És important tenir paciència i no frissar de llevar el cossiol que cobreix l´empelt. Convendria deixar el cossiol durant dos anys, de manera que l´arrel del castanyer fés cada vegada més pressió contra el teixits del forat de l´alzina a mesura que s´anés engrossint, provocant així una unió forçada d´ambdós teixits. (Aquesta frissera meva, aquesta falta de paciència ha estat precisament el motiu del 95% de fracassos, ja que vaig retirar el cossiol i vaig tallar les arrels dels petits castanyers als 11 mesos de l´empelt. En aquell moment tots els vint empelts tenien un aspecte fantàstic, però a poc a poc s´han anat assecant i només n´ha quedat un de viu).


4--Les castanyes s´haurien de estratificar en fred a la tardor dins la nevera a molt baixa temperatura sense arribar a la congelació (aproximadament a uns 2 ò 3 ºC) i a finals de febrer anar augmentant la temperatura de la nevera per a que les castanyes iniciassin la germinació i emetessin l´arrel, de manera que els empelts es féssin el més tard possible, quan l´alzina ja estigués en plena brostació primaveral, o sigui, a finals de març. (Jo vaig fer els empelts al febrer de l´any passat, per que les castanyes ja tenien una arrel de 4 ò 5 centímetres).


Avui he gravat un petit video de l´empelt que ha aferrat. (Us deman que sigueu indulgents. El video és molt dolent, gravat amb la meva càmara fotogràfica baratota). Veureu que el petit castanyer té dues tiges. A l´extrem de la més petita es veu com la gemma terminal ja començar a inflar i a verdejar, prova evident de l´èxit. Es veu molt bé l´arrel tallada del castanyer. Notareu que a un costat hi vaig posar molt de màstic segellador, ja que quan vaig retirar el cossiol, mentre tallava les arrels, vaig trobar com una tumoració que semblava un tros d´escorça d´alzina aferrada just a la unió castanyer-alzina. Vaig arrebassar el tumor i va quedar una ferida, per la qual cosa li vaig posar pasta segelladora. M´imagin que es tractava d´un xancre, que és una malaltia frequent als castanyers. El fong segurament va sortir d´una espora aferrada a la mateixa castanya. També es poden veure els empelts de Corona que he fet a les branques on no vàren aferrar les castanyes. Segurament tornaràn a fracassar. En quinze dies ho sabré. Si no aferren, tallaré totes les branques a l´alzina i només li deixaré l´empelt radicular que ha aferrat.

I ara em surt una pregunta: Va ser precisament el fong del xancre el "culpable" de la unió dels dos teixits i per tant de l´èxit de l´empelt?. Si fós així, s´haurien de fer els empelts posant unes quantes espores del fong a l´arrel de la castanya.


Passats sis dies he gravat un nou video on es veuen les gemmes brostant a les totes. La gemma apical de la tija més curta ja té fulles.


 Als nou dies del primer video li he fet aquesta foto on es pot veure ja una brotació vigorosa:


Com que en realitat és un castanyer petit i se torbaria uns 30 o 40 anys en fructificar, si l´any que ve té unes bones branques, aniré a cercar mudes de castanyer bò al Valle del Jerte d´Extremadura o a Galicia i li empeltaré les branques. Segons tenc entès els empelts de castanyer damunt castanyer bord aferren amb facilitat. 

Aquest article només és com una primícia, un avançament de l´article més exhaustiu que pens escriure si finalment en unes setmanes es confirma l´èxit d´aquest empelt experimental. Quan tengui uns bons brots d´un pam, posaré noves fotos i un nou video.

Desitjau-me sort, amics dels arbres!

(Ha passat un any, estam a dia 8 de febrer de 2014. L'empelt segueix viu. Estic esperant que torni brostar en unes setmanes. Ha crescut molt poc tal vegada perque reb poca saba ja que m'imagin que la unió és molt petita. Esper que amb el temps aquesta unió es vagi engrandint i el petit castanyer empeltat damunt una alzina cresqui cada vegada més vigorós. Us mantendré informats).

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per la criatura¡

Juan Bibiloni ha dit...

Gràcies, Anònim.

S.R. ha dit...

Una pregunta:
perquè empeltar un castanyer sobre una aulina?

Juan Bibiloni ha dit...

S.R., ho hauría d´haver posat quan escrivia l´entrada. El motiu és molt senzill. Els castanyers no soporten la terra calcària, argilosa i alcalina de Mallorca. Els agrada la terra àcida sense calç. Tots els castanyers que he sembrat durant 25 anys i et puc assegurar que han estat molts han mort fulminats amb les arrels literalment cremades per la calç de la terra. Sempre m´ha fet molta il.lusió tenir uns quants castanyers al meu jardí. Fa anys vaig trobar informació a internet que assegurava que al Sud de França, on hi ha també terra calcària, empelten els castanyers damunt alzines. No sé quin mètode d´empelt empren, però jo ho he provat de Corona, de Fenedura i de Xip mallorquí amb un 100% de fracassos. Així que l´any passat se me va ocorre fer germinar castanyes i empeltar-les com ho fan els mestres del bonsai per a afegir arrels als seus arbrets. Vaig pensar: si ells ho fan per a obtenir arrels i després tallen la tija, jo puc fer el mateix però tallant l´arrel.

Joan

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

M'ha sorprès la quantitat de part vegetativa pròpia del portaempelts hi deixes. Jo quan empelto un arbre procuro no deixar part vegetativa pròpia, ja que l'arbre té preferència en alimentar els teixits seus abans que els aliens. Potser ha sigut aquesta la causa del marciment dels empelts anteriors?

Juan Bibiloni ha dit...

Guillem, fa 14 dies, quan li vaig empeltar les branques on els empelts radiculars havien fallat, a l´alzina li vaig podar el 70% de la capçada. El que es veu al video són doncs unes poques branques que li he deixat per a que la gran quantitat de saba que ara li puja amb la brostació primaveral no ofegui ni l´empelt radicular ni els altres empelts. A mesura que les gemmes dels empelts vagin treguent brots i fulles, a l´alzina li aniré podant les branques pròpies fins que no ni quedi ni una.

Els empelts radiculars no han fallat per la competència amb les branques de l´alzina, sino per que els vaig llevar massa aviat el cossiol de terra i els vaig tallar les arrels de castanyer abans de donar-los temps a que es produís la unió dels dos cambiums. Si els hagués deixat un any més, el creixement en diàmetre del castanyer hagués pressionat el forat amb tanta força que s´haguessin posat en contacte íntim el dos teixits patró-empelt i segurament n´haurien aferrat uns quants més. De fet si t´hi fitxes voltant el forat la branca de l´alzina és molt més gruixada per la pressió brutal de la tija del castanyer.

Lògicament el patró intenta donar força a les seves pròpies branques i retira el subministrament a l´empelt. Per tant quan l´empelt ja té fulles pròpies s´han de podar totes les branques del patró. A més el patró si té fulles pròpies no només nega el subministrament de saba a l´empelt, sino que les fulles del patró sintetitzen substàncies de rebug, una espècia d´anticossos vegetals, fito-anticossos, com passa als trasplantaments d´organs humans i aquestes substàncies de rebug van al punt de la unió patró-empelt, tanquen els vasos de subministrament formant-se una finíssima capa de suro, que s´interposa entre el patró i l´empelt i aquest s´asseca.

Salut!

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Ok! És que sols amb el vídeo un es fa les seves pròpies interpretacions del que hi veu.

Salut, i que tinguis èxit amb l'experiment!

Anònim ha dit...

Enhorabona,
no havia sentit mai parlar d'empelts de catnayer sobre alzina. Si et val d'alguna cosa, jo vaig fer surera sobre alzina amb un 75% d'èxit en hivernacle i a bolsa tancada. És molt important utilitzar material vegetal vigoròs tant de peu com de varietat. A mi el que millor em funcinà va ser empelt de fenedura simple en bossa i amb material adult rejuvenit. Crec que hi ha algun article al web.
Salut!
J.E.Peris

Juan Bibiloni ha dit...

Moltes gràcies, J.E. Parlant d´empelts de Fenedura plena simple, ara he pujat una nova entrada parlant d´aquest tipus d´empelt entre roure i alzina. Ja em diràs què et sembla. Salut!