dijous, 20 de desembre del 2012

Els origens de la poma o el Jardí de l'Eden retrobat

"Les origines de la pomme
ou le jardin d'Eden retrouvé"

 
Aquest és el titol d´un article sobre els origens de la pomera cultivada arreu del mon. M´ha arribat amb el correu que m´envia mensualment la web francesa Tela Botanica. Quan l´he llegit m´ha semblat molt interessant i he pensat que tal vegada a vosaltres us podria agradar. Aquest és l´enllaç de la noticia:


Per si no enteneu el francès, l´he intentat traduir al català:

"Malus sieversii, l´ancestre vivent de totes les pomes conreades

Per a comprendre la història del Malus sieversii és necessari saber que fins el 1989 -any de la caiguda del mur de Berlín- tots els treballs realitzats per investigadors soviètics eren desconeguts pel món occidental. Se suposava que les nostres pomeres conreades procedien de pomeres salvatges disseminades pel gran bosc d´arbres que cobria l'hemisferi Nord. Les fruites petites i amargues d'aquestes pomeres eren un régal pels ocells i petits mamífèrs, però no pels humans. Quan en 1989 el genetista Herb Aldwinckle va viatjar al Kazakhstan, va descobrir immensos boscos de pomeres salvatges que no tenien cap element de comparació amb els arbres solitaris d´occident. Les seves fruites d'una sorprenent biodiversitat, seleccionades per les seves qualitats pels ossos durant milers d'anys, són cada vegada més grosses i sucrades. Arran d´aquest descobriment es va assebentar que dos eminents investigadors, Nicolaï Vavilov i Aymak Djangaliev, ja s´havien adonat temps enrera d´aquest fenomen únic. Des de 1929, el rus Vavilov ja afirmava que el Tian Shan és el centre de l'origen de la poma, i Aymak Djangaliev, el seu deixeble, va consagrar la seva vida a fer un cens i a estudiar les pomeres Malus sieversii. La darrera paraula d'aquesta història l´ha aportada el genetista Barrie Juniper en 2002. Gràcies a eines moleculars ha demostrat que Malus sieversii, la poma del Kazakhstan, és a l'origen de totes les pomes conreades. Animats per aquestes revelacions, un equip europeu dirigit per Velasco proporcionarà la prova irrefutable d'aquest origen amb l'ajuda de la sequenciació del genoma complet de la poma a finals de 2009.

La ruta de la poma

Des del Kazakhstan, aquesta poma comença el seu viatge més de 10.000 anys abans de la nostra era, portada pels nòmades amb les seves caravanes per la ruta de la seda, a mercè de les guerres i de les migracions de poblacions. Travessa les civilitzacions de l'antiguitat, creua les terres dels Perses i els Grecs i arriba a la Galia dels Romans. Fruita il·lustre de la renaixensa aquesta poma arribarà a les terres del nou món amb les caravelles dels grans exploradors.

Les particularitats de Malus sieversii

1-Medi natural: Les pomeres Malus sieversii creixen a les estepes i vessants de les muntanyes fins a 2400 m d'altitud. Soporten els rigors de l'hivern amb -40°C al nord i de l'estiu sufocant i molt sec al sud amb +40°C.

2- Una sexualitat desenfrenada assegura la seva biodiversitat: el Malus sieversii té necessitat d'un soci sexual per a reproduir-se. Com als humans cada individu-arbre és únic. Aquesta diversitat es troba en la forma i la talla dels arbres però també en les fruites. Un arbre amb les pomes vermelles està al costat d'un altre amb les fruites verdes, un petit arbust de fruita groga es troba a alguns metres de mastodontes abigarrats. Amb les pomes salvatges del Kazakhstan es desplega una increïble diversitat de color, de talla i de gust.

3- Una increible resistència a les malalties: Habituades a viure en estat salvatge des de milions d'anys seguint els principis de la selecció natural, les Malus sieversii han sabut desenvolupar resistències a les malalties, sobretot a les que colpegen avui els nostres horts moderns tals com el motejat de les fulles i fruits, l´oïdium i el temible foc bacterià. Aquestes pomeres salvatges són doncs una alternativa a les pomes industrials que avui necessiten més de 36 tractaments amb pesticides per any per a ser comercialitzades.

Un patrimoni mundial en perill

La política de destrucció iniciada per la URSS, la ignorància, la desforestació salvatge, la urbanització sense quarter: 70% dels boscos de pomeres salvatges ja han desaparegut. El vast bosc primitiu es redueix sense fre, desapareixent un patrimoni genètic inestimable. I la presa de consciència es fa esperar... Les pomeres salvatges desapareixen progressivament amb la indiferència general. Amb la mort de Djangaliev, han perdut el seu més actiu defensor.

Daniel Mathieu

La pel.lícula sobre aquest article la podeu veure a aquest enllaç:
Bones festes a tots!!!

3 comentaris:

Mª Trinidad Vilchez ha dit...

He vist la FELICITAT i m'ha dit que anava a casa teva. Li he demanat que portés també a la SALUT i l'AMOR. Tracta'ls bé, van de la meva part. Feliç Any nou 2013 ...!

Adam ha dit...

Una vegada vaig veure un reportatge sobre aquestes pomeres del Kazakhstan. és molt curiós.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Molt i molt interessant. Gràcies per donar-ho a conèixer.