Un curiós estudi de la reproducció de les figueres
Avui he rebut el resum setmanal dels articles publicats per l´associació francesa "Tela Botanica". El primer article m´ha sobtat: "Porquoi le figuier mâle se parfume en femelle". He intentat fer la traducció i aquí la teniu:
---"Carinyo, no facis res, jo m'encarrego de tot" és sens dubte una de les mentides més comunes en l'espècie humana. No obstant això, és una veritat en el cas de la figuera mediterrània que només es troba en les nostres latituds temperades i per tant és l'única que ha de passar per un hivern. La cabrafiguera, la figuera masculina, no escatima cap "esforç" per a que els seus pol·linitzadors tenguin èxit en la seva missió: els protegeix, els mima i ... els enganya. Així és com ho fa.
Blastophaga psenes femella dins una figa flor de cabrafiguera mascle al maig.
Igual que molts dels seus congèneres, el Ficus carica depèn d'una sola espècie, una mini-vespa anomenada Blastophaga psenes, per a assegurar la pol·linització. Es tracta en realitat d'un procés d'intercanvi de recompenses: a canvi del transport del pol·len, la Blastophaga té dret a pondre els seus ous dins les figues ...però només dins les que produeixen les figueres mascles. Aquestes de fet realitzen el paper de vivers de vespes amb la seva floració primaveral. Mentre que les figueres femenines encara no han entrat en acció, les masculines donen les seves primeres figues de l'any (aquestes són simplement borses de flors). Atrets per l'olor que emeten les figues, els insectes que surten de la seva letargia hivernal acudeixen per a pondre els ous. La primera aportació de la figuera mascle a la perpetuació de l'espècie està garantida: multiplicar el nombre de pol·linitzadors durant l'estiu.
Quan en l'estació càlida les figueres femelles comencen a florir produint figues, les figueres mascles fan evidentment el mateix i es podria dir que no hi ha més que esperar al fet que les blastophagues compleixin amb la seva missió de transportadores de pol·len. Però no és tan simple. Dels centenars de milers d'espècies de plantes amb flors que existeixen, el Ficus carica pertany de fet a unes 7.500 espècies que no juguen net amb els seus pol·linitzadors. La figuera no dóna cap recompensa a les vespes femelles que atreu amb la seva olor, encara portant el pol·len: no els permet fer la posta dins les figues, ja que és el lloc adequat per a la seva pròpia fruita. Les blastophagues no poden penetrar els llargs estils de les diminutes flors femelles amb el seu curt ovipositor i moren sense haver dipositat els seus ous. No és necessari ser un botànic per a adonar-se que existeix un risc evolutiu important per a la planta si només són les cabrafigueres mascles les que practiquen el mutualisme amb el pol·linitzador. El perill és que les vespes visitin només els arbres masculins i ignorin els femenins.
Detall de la Blastophaga psenes anterior que ha perdut les ales en entrar per l´estret ostiol del siconi.
Tret que ... Tret que els insectes no siguin capaços de diferenciar els primers dels últims. S'exerceix de fet una forta pressió de selecció sobre la planta per a que el gènere que no ofereix cap recompensa es faci passar pel que sí la dóna. En el cas que ens ocupa per a que la figuera femella emeti una aroma similar al que propaga la figuera mascle. Com acaba de demostrar un interessant estudi francès publicat al juliol per Ecology Letters, aquest mimetisme químic existeix precisament en la figuera mediterrània, però funciona ... en l'altra direcció! És la figuera mascle la que altera la composició del perfum quan els arbres femella produeixen les seves flors. El perfum que emet a l'estiu és significativament diferent al de la primavera i s'assembla a l'olor de les femelles. Amb les olors barrejades les blastophagues són incapaces de distingir el sexe de les figues i visitaran tots dos sexes, la qual cosa garanteix la pol·linització.
L'estudi no només ha demostrat les modificacions químiques d'aquestes olors, sinó que també ha verificat que els insectes són sensibles a ells mitjançant la tècnica d´electroantenografía. Aquesta consisteix a mesurar la resposta elèctrica de l'antena de l'insecte quan s'exposa als components de la fragància. Per a aconseguir-ho s'ha de col·locar un elèctrode a l'antena i un altre al cos de l'insecte, la qual cosa va resultar particularment difícil en el cas de blastophaga per que en aquesta mini-vespa només 3 mil·límetres separen l'extrem de l'antena de l'altre extrem del cos!
Melosa, sucosa i apetitosa polpa d´una figa Carlina amb les petites llavors fertilitzades pel pol.len aportat per l´avespeta Blastophaga psenes.
Al final de la història, veiem fins a quin punt la figuera masculina inverteix el seu rol en la reproducció i en les "tasques domèstiques": després d'haver donat allotjament a les blastophagues, acaba enganyant-les ... però també gratificant-les. De fet, serà en les figues d'estiu de la cabrafiguera mascle on pondran els ous del que serà la generació de vespes de la següent primavera. Ja de per si fascinants, les relacions entre plantes i insectes assoleixen amb aquest curiós cas de mimetisme químic un increïble nivell de complexitat.
Entrades
6 comentaris:
Això de l'electroantenografia té dallonsis !!!
Molt ben trobat JB !
He llegit aquest escrit pero el trobo massa científic, el llenguatge vull dir. El que no entenc és lo de les figueres mascles, són arbres diferents als de les femelles? I les figues mascles, són les figuesflor?
a veure si algú m'ho aclareix. gràcies.
Adam, les figueres mascles o cabrafigueres (en castellà cabrahigos) són la forma silvestre de les figueres. En realitat són hermafrodites. Els seus siconis (figues) contenen flors masculines i femenines. En canvi les figueres cultivades dins els seus siconis només hi tenen flors femenines, són femelles estrictes. Les figues flors són simplement la primera collita de figues en les figueres bíferes.
Salutacions cordials.
Gràcies Juan per la resposta, però aixi les figueres silvestres, les figues són diferentes? Son mes petites potser? I com han aconseguit les figueres cultivadas que nomes tinguin flors femelles?
Adam, totes les figueres cultivades són filles de una cabrafiguera. Se li diu figuera mascle per que els seus diconis contenen flors masculines amb pol.len, però lògicament també en contenen de femelles o sino s´hauria extingit l´especie. Les cabrafigueres silvestres existeixen des de fa milions d´anys damunt la Terra, són la planta original, l´avantpassat de totes les figueres cultivades. Per a que ho entenguis, les figueres cultivades serien cabrafigueres mutants, producte d´una mutació espontània que va donar lloc a una figuera els siconis de la qual només contenien flors femenines.
Per si no ho saps, les figues de la cabrafiguera quan maduren són surenques, insípides, dures, gens sucoses, semblen cartró i això és degut a les flors masculines que no acumulen sucres en madurar i a les flors femenines adaptades a contenir moltes d´elles un ou de Blastophaga psenes, que es converteix en una nova avespeta a expenses de menjar-se els sucs i els sucres que acumula la propia flor femenina. Així doncs, quan un intenta menjar-se una figa de cabrafiguera, en realitat es menja les flors masculines seques ja sense el pol.len que s´han emportat les avespetes quan surten del siconi, les carcasses buides i seques de les flors femenines que han contingut una larva d´avespeta i no han donat lloc a una llavor i finalment flors femenines fecundades sucoses i sucrades amb una llavoreta viable al seu interior, que han pogut madurar gràcies a no haver estat "víctimes" de la posta d´un ou de l´avespeta.
La diferència amb les figues de les figueres 100% femenines és que aquestes no contenen flors masculines, només en contenen de femenines i a més a més aquestes són molt llargues i l´oviducte de les avespetes no aconsegueixen insertar un ou al seu interior. D´aquesta manera les flors femenines de les figueres cultivades poden ser totes fecundades pel po.len aportat per les avespetes, donant lloc a una llavoreta viable enrevoltada de sucs sucrats, que atreuen les aus i altres animals per a que se les mengin i després defequin les llavors enfora de sa mare, expandint així l´especie.
Però com sempre passa en realitat les coses no són tan senzilles. La filla d´una cabrafiguera i una altra cabrafiguera és sempre una cabrafiguera, però la filla d´una cabrafiguera i una figuera cultivada és una semi-cabrafiguera. Les semi-cabrafigueres són les típiques figueres cultivades bíferes que dónen figues flors seques i acartonades de cabrafiguera en la primera collita i figues tardanes delicioses amb llavoretes viables en la segona collita. Per últim la filla d´una semicabrafiguera i una altra semicabrafiguera pot ser una cabrafiguera, una semicabrafiguera o bé una figuera 100% femenina.
Com saps les figueres cultivades poden ser uníferes i bíferes. Les uníferes només donen una collita de figues tardanes, però les bíferes dónen dues collites: la primera de figues flors, que poden ser comestibles si la figuera és 100% femenina o immenjables si la figuera cultivada és una semicabrafiguera hermafrodita i en els dos casos una segona collita de figues tardanes 100% femenines. En les semicabrafigueres les figues flors són hermafrodites amb flors masculines i femenines dins el mateix siconi com en les cabrafigueres silvestres i les figues tardanes son 100% femenines sense flors masculines al seu interior.
Les combinacions són tan complicades que si sembres les llavoretes d´una sola figa te poden neixer figueres amb totes les combinacions de flors imaginables.
Salutacions cordials.
Gràcies a l'Adam per voler aclarir la qüestió i a tu Joan per explicar-te tan magistralment !!
Publica un comentari a l'entrada