La fruita, millor menjada baix l'arbre (2)
Després de feinejar durament per foravila, quin major luxe i plaer hi pot haver que assaborir aquest fruit taronjós i sucós?
Pinyols de bronze, polpa dolça i nèctar fi, i una pell fina amb borró suau. Un regal de la natura.
Pinyols de bronze, polpa dolça i nèctar fi, i una pell fina amb borró suau. Un regal de la natura.
Entrades
5 comentaris:
Als meus encara els falta molt!
Quin goig! M'encanten les nespres!
Avui he gaudit de veure el meu fill de catorze mesos menjar nispros. Te quatre dents a dalt i dues abaix. Cada vegada més confiat ha fet les mossegades més grosses. Estic molt content que n'hagi menjat molt.
Que delícia, Rafael! Lembra a minha infância...
He estat a punt de mossegar la pantalla de l'ordinador: és tan generosa la natura amb els decurats fills seus... El meu nesprer no els fa tan grossos però quan són madurs, me'ls menjo tots! Ja n'he tastat algun i era aspre: massa impaciència!
Bones a tots,
a casa els nispros que queden ja són massa madurs, estan cucats o picats de mèrlera o estornell. No em sap greu, a casa sempre s'ha dit que "l'amor de Déu basta per tots"
Salut!
Publica un comentari a l'entrada