diumenge, 23 de gener del 2011

Les Navelates

Ja fa unes setmanes, des del pont de la Constitució, que a casa mengem taronges navelates. És possible que a molts dels lectors d'aquest blog, els hi siga difícil distingir unes taronges d'altres, però en realitat, dins els grup de taronges, la varietat navelate és la més apreciada, per això, de la mateixa manera que quan anem a la pescateria no se'ns ocorre demanar un quilo de peix, i demanem lluç, rap, tonyina o congre, quan ens acostem a la fruiteria no només hem de demanar taronges en general, o de boca o de suc, cal afinar, el paladar us ho agrairà.

Feu la prova i compreu navelates, veureu la diferència. És la varietat més saborosa de totes. Taronga lleugerament ovalada, amb molt de suc i sucres, de polpa fina i excel•lent sabor.

Diuen que la varietat va sorgir de manera espontània a Vinarós allà per la meitat del segle passat i tot i que l'arbre es molt punxós i d'un color verd intens, el fruit no presenta pinyols i pot mantenir-se a casa molts dies després de collit, que no es fa malbé amb facilitat.

Allà per la dècada dels 70 i 80 del segle passat va tenir el seu “boom” expansiu, època en què els compradors professionals buscaven el millor i el millor era la navelate. Després, amb el pas dels anys, la varietat de fruites que hi ha als mercats tot l'any i l'encariment dels preus de producció, han anat fent que, cada campanya, el nombre de plantacions de navelate haja anat disminuint i a hores d'ara, podem dir que es una varietat que comença a escassejar… motiu està molt clar, l'arbre de la varietat navelate produïx menys quilos que de qualsevol altre tipus de taronja, a la vegada que, és una fruita molt delicada, per la qual cosa no és rendible econòmicament la seua producció, i per tant, està en decadència.

Si vostés tenen la sort de provar-la de segur que repetiran. No busquen una taronja brillant, tal vegada la seua pell la troben una mica ratllada, és el vent que la mou i les espines de l'abre que la ratllen, però no arriba a l'interior i, per descomptat, no li afecta gens ni mica al sabor. Tal vegada a la navelate, “les taquetes” li siguen l'element identificatiu, com passa per exemple amb la taca de la pell dels plàtans canaris…

Al mercat central, als mercats dels diferents barris, al mercat de la taronja dels diumenges o a les portes de les cases dels llauradors del raval, de segur que si busqueu amics lectors trobareu navelates. No us conformeu en taronges en general, no dic que no estiguen bones, però si tasteu “la regina”, la navelate, de segur que no en voldreu cap més varietat.

Ara és el moment, estan madurant, tenen tot el seu sabor i vitamines. Paga la pena buscar-les… Si no les trobeu, només heu de fer un comentari a aquest post i jo mateixa us facilitaré el poder adquirir-les i a bon preu. No fa falta que m'ho agraïu.
Drosi del Raval
· Article publicat a Drosi del Raval el 21.01.2011

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Idó a Sóller i altres llocs de Mallorca a les navel i navelate els hi diuen de la guixa ( "ombligo") que es el que significa navel en angles, per la forma que te la part inferior del fruit
Salut
Alex

Joa.net ha dit...

És cert que són excel·lents. Però, darrerament, han aparegut al mercat unes taronges que s'assemblen molt (podrien ser híbrids de viverista) i que no presenten el remarcable "melic": ens les volen fer passar per les mateixes i el sabor les delata...