Una volta per l'etnobotànica d’Eivissa II
La savina (Juniperus phoenicea L. subsp. turbinata (Guss.) Nyman), és un arbre pertanyent a la familia de les cupressàcies de fusta gairebé imputrescible que ha ocupat gairebé tots els nínxols d’usos tradicionals a Eivissa. No només la seva resistència al pas del temps la fan digna d’aquest honor, també la seva roja fusta i el preciós aroma especiat d’aquesta, si be, la seva omnipresència arreu de l’illa conquerint feixes abandonades també ajuda bastant.
Si un s’hi fixa una mica, troba fusta de savina arreu, als llenyams i embigats de les cases i també als de les típiques esglésies de l'illa; a les finestres en forma de creu a l’estil d’un reixat; els estalons per les branques de garrovers i figueres i els tutors pels arbres fruiters també són de savina; la vinya i algunes parres isolades es recolzen sobre savines tallades senceres, gairebé conservant totes les branques...I l’aplicació que més m’agrada, bastons i branquillons de savina, per a mode de cistell, crear l’estructura interna de les antigues cases d’abelles eivissenques (caseres o caeres en deim a Mallorca). Però això és un tema que mereix un post especial.
Barres encreuades a ua finestra a sa Drassaneta, Dalt Vila, Eivissa
Llenyams a la porxada de l'església de Sant antoni de Portmany
Església de Sant Antoni
(Benimussa, Sant Josep)
i de vegades a parres aïllades (Benimussa, Sant Josep)
(Sant Mateu d'Aubarca)
Rafel Mas, Búger 13 de gener de 2011
1 comentari:
Molt interessant aquest article, Rafel, sobretot ses fotos. Joan
Publica un comentari a l'entrada