Dels amics arbres, imatges, versos, dites, pensaments, històries, .. i sobretot de la seva importància als pobles i ciutats, de com se'ls tracta i de com se'ls hauria de tractar, als arbres amics.
Oh! Voldria tant que recordessis Els dies feliços en que érem amics. En aquell temps la vida era tant bella, I el sol més lluent que avui. Les fulles mortes es recullen a cabassos. Veus, jo no he oblidat... Les fulles mortes es recullen a cabassos, Els records i els enyors també I el vent del nord se'ls emporta Dins la freda nit de l'oblid. Veus, jo no he oblidat La cançó que tu me cantaves.
És una cançó que ens uneix. Tu, tu m'estimaves i jo t'estimava I vivíem tots dos junts, Tu que m'estimaves, jo que t'estimava. Però la vida separa els qui s'estimen, Molt dolçament, sense fer gens de renou I la mar esborra sobre l'arena Les passes dels estimats desunits.
Les fulles mortes es recullen a cabassos, Els records i els enyors també Però el meu amor silenciós i fidel Somriu sempre i agraeix a la vida. Jo t'estimava tant, tu eres tan bella. I el sol més lluent que avui. Tu eres la meva més dolça amiga Però jo no puc fer més que enyorances I la cançó que tu cantaves, Sempre, sempre l'escoltaré!
Traducció lliure de J.V. Lillo Colomar
Les feuilles mortes
Oh ! je voudrais tant que tu te souviennes Des jours heureux où nous étions amis. En ce temps-là la vie était plus belle, Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui. Les feuilles mortes se ramassent à la pelle. Tu vois, je n'ai pas oublié... Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, Les souvenirs et les regrets aussi Et le vent du nord les emporte Dans la nuit froide de l'oubli. Tu vois, je n'ai pas oublié La chanson que tu me chantais.
C'est une chanson qui nous ressemble. Toi, tu m'aimais et je t'aimais Et nous vivions tous deux ensemble, Toi qui m'aimais, moi qui t'aimais. Mais la vie sépare ceux qui s'aiment, Tout doucement, sans faire de bruit Et la mer efface sur le sable Les pas des amants désunis.
Les feuilles mortes se ramassent à la pelle, Les souvenirs et les regrets aussi Mais mon amour silencieux et fidèle Sourit toujours et remercie la vie. Je t'aimais tant, tu étais si jolie. Comment veux-tu que je t'oublie ? En ce temps-là, la vie était plus belle Et le soleil plus brûlant qu'aujourd'hui. Tu étais ma plus douce amie Mais je n'ai que faire des regrets Et la chanson que tu chantais, Toujours, toujours je l'entendrai !
Paroles: Jacques Prévert Musique: Joseph Kosma
Fotos JV
2 comentaris:
Anònim
ha dit...
NO NARRA MÉS QUE LA TRISTESA DE LA MORT DEL SEU AMOR.DEL QUAL QUEDEN NOMÉS RESTES DE RECORDS QUE EL TEMPS SEGURAMENT ESBORRARÁ. J.
‘Amics arbres · Arbres amics’ també vol ser un espai interactiu, on tothom hi digui la seva.
Per això us demanem que en cada article hi deixeu els vostres comentaris, els vostres parers, les vostres opinions, els diversos punts de vista.
D’aquesta manera tots podrem compartir i fer més grans les visions de cada cosa.
2 comentaris:
NO NARRA MÉS QUE LA TRISTESA DE LA MORT DEL SEU AMOR.DEL QUAL QUEDEN NOMÉS RESTES DE RECORDS QUE EL TEMPS SEGURAMENT ESBORRARÁ.
J.
Molt bonic, moltes gràcies per aquest blog.
Publica un comentari a l'entrada