divendres, 2 d’abril del 2010

Drets naturals


Proposta per a una declaració universal dels Drets de la Mare Terra

"El reconeixement de la Mare Terra com a titular de drets que existeixen des d'abans de l'existència de la humanitat, exigeix necessàriament la transformació del concepte tradicional de subjecte de dret propi d'una visió antropocèntrica d'intervenció de la naturalesa”

La Mare Terra ha anat evolucionant fa 4.500.000.000 d'anys, a partir d'elements abiòtics, més tard incorpora a la seva dinàmica els elements biòtics i en el moment actual estam correlacionats amb ells, provocant grans transformacions que han modificat molts processos naturals, els quals s'estan tornant contra nosaltres mateixos, això dona lloc a que l'espècie humana pugui desaparèixer. Així que la Terra continuarà evolucionant amb o sense nosaltres en la mesura que seguim pertorbant el seu equilibri ecosfèric. Per aquest motiu els moviments i organitzacions socials organitzaren a Merida, Veneçuela, el 20 de març de 2010, una Cimera Nacional quan als canvis climàtics i els drets de la Mare Terra per elaborar una declaració que serà presentada davant la Conferència Mundial dels Pobles i Canvis Climàtics i els Drets de la Mare Terra a Cochabanma, Bolívia del 19 al 22 d'abril de 2010, en aquesta declaració es proposa els drets de la Mare Terra i els deures o obligacions de l'espècie humana quan a aquests drets que garanteixen la continuïtat de l'ésser humà en el procés d'evolució d'ella.


A L'ÀMBIT DELS DRETS EMERGENTS DE LA MARE TERRA (PACHAMAMA):

Reconeixem:

- La necessitat d'entendre que el canvi climàtic és una oportunitat per avançar en profunditzar en el catàleg de drets humans fins ara reconeguts com drets de primera, segona i tercera generació.- En virtut d'això, l'espècie humana ha de tenir ara més obligacions que drets amb la Mare Terra.

- La condició dels drets col·lectius emergents està fundada en la protecció que dels mateixos fa la Mare Terra en la seva condició de nou subjecte de dret a través dels quals es garanteixen els de les generacions futures.

- Un Tribunal Internacional de Justícia Ecològica tendria com a fonament l'obligació d'establir estratègies i implementar accions en les quals hi hagi una reversió de la càrrega de la prova en quan a l'impacte que sobre el Planeta Terra pugui causar una determinada activitat humana. En aquest sentit, el Tribunal tendria competència per aplicar encara d'ofici i sense judici previ, sancions a empreses, Estats, corporacions i individus, partint de l'aplicació real i efectiva del principi de precaució in dubio pro natura recollit a la Declaració de Principis de la Cimera de la Terra de 1992 (cimera de Río). És a dir que pogués sancionar i suspendre, en els casos que sigui necessari, la participació expansió de les grans corporacions, multinacionals i transnacionals com a principals responsables de les conseqüències dels canvis climàtics, en les polítiques, plans i programes del projectes agro-productius actuals, públics i privats.


Premisses per a un catàleg de Drets de la Mare Terra:

El reconeixement de la Mare Terra com a titular de drets que existeixen des d'abans de l'existència de la humanitat, exigeix necessàriament la transformació del concepte tradicional de subjecte de dret propi d'una visió antropocèntrica d'intervenció de la naturalesa.

1.- Els drets de la Mare Terra inclouen a la totalitat dels drets humans consagrats i encara als que no hi figurin expressament.

2.- En aquest sentit, els drets emergents de la Mare Terra serien així el resultat de la conjunció d'un conjunt de drets nous de les generacions futures que es configuren en obligacions de les generacions presents.

3.- El nou subjecte de dret és la Mare Terra, però per l'interès general o difús que implica el seu exercici, res impedeix que aquests drets tenguin un destinatari més específic que serien els homes i dones que es poden erigir en el seu nom.

4.- El caràcter d'aquests subjectes de dret que actuen en nom de la Mare Terra ho fan amb una finalitat molt concreta: evitar qualsevol activitat que posi en perill el bon viure, primer del Planeta i després de l'espècie humana.

5.- La premissa més important dels drets de la Mare Terra ho constitueix el caràcter territorial dels mateixos, és a dir, tot espai ric en diversitat biològica i cultural (tangible i intangible) li dona contingut als drets de la Mare Terra. Aquest seria el caràcter territorial dels drets emergents.

6.- En virtut d'això, els drets territorials són aquells que són reconeguts als pobles i comunitats indígenes, a les comunitats camperoles i rurals i a les comunitats locals o a qualsevol altra, que s'erigeixen en nom de la Mare Terra per a promoure accions de justícia que cerquin la seva atenció i el bon viure.

7.- Els drets de la Mare Terra es desenvolupen i configuren a través de drets territorials, els quals serien la complementació dels drets indígenes, dels drets dels agricultors o dels drets d'altres col·lectius socials que requereixen del territori, de la terra i dels recursos per a garantir la seva pròpia supervivència.

8.- Els drets de la Mare Terra entrarien dins la categoria de drets que hem denominat drets col·lectius emergents. Aquests tenen per objecte garantir els bens comuns (públics) de la humanitat, per a preservar la vida en i del Planeta Terra i la continuïtat de l'espècie humana.

9.- La noció d'emergència de drets col·lectius, es fonamenta en la idea de l'aparició de nous actors socials subjectes també de nous drets emergents. Però també es manifesta en la idea de l'establiment juntament als drets, d'obligacions cap a les generacions futures, però sobre tot, de compromisos amb la Mare Terra. L'exercici aquí d'un dret és indissoluble a la materialització d'una obligació.
10.- Un dels aspectes centrals d'aquests drets, és que tant el seu exercici com la seva materialització es produeix “d'avall cap a dalt”, és a dir, des dels propis subjectes de drets. Un subjecte de dret és aquell a qui va dirigida una norma a la que s'estableixen drets i obligacions. En conseqüència, un subjecte de drets és també el destinatari d'una norma.

11.- L'exercici d'aquests drets col·lectius emergents poden donar-se també mitjançant la definició i implementació de polítiques públiques “des d'avall”; la qual es convertiria en un instrument i en un mecanisme per a l'exercici de drets reconeguts a l'àmbit nacional i internacional.


DEURES O OBLIGACIONS DE L'ESPÈCIE HUMNA CAP A LA MARE TERRA

Reconeixem

1.- La valoració i donar-li l'excel·lència apropiada als coneixements de les nostres civilitzacions ancestrals i lligades al camp, útils per el coneixement de la nostra agrobiodiversitat amenaçada per els canvis climàtics.

2.- El fet d'acompanyar les forces socials de canvi considerant la participació àmplia, formativa i efectiva en la implementació d'accions per a mitigar els canvis climàtics i aminorar les conseqüències suscitades.

3.- La manca de lideratge i voluntat política mundial i d'estratègies adequades i eficients per a combatre les causes i enfrontar les conseqüències dels canvis climàtics.

4.- El resguard de la transferència intergeneracional dels sabers tradicionals a les generacions futures i de la nostra interculturalitat tropical, base de la cultura per la vida, que es veu amenaçada per els canvis climàtics irreversibles els quals han arribat per a romandre-hi.

5.- L'especulació financera suscitada en la comercialització dels abocadors de carboni.

6.- La pèrdua dels nostres recursos biològics i el seu sustent així com per la pèrdua de l'agrobiodiversitat allò que potencialment farà que els governs es debilitin en la gestió de polítiques públiques.

7.- La presència de polítiques públiques agroecològiques a l'objecte de prevenir, corregir i mitigar els impactes de els energies i substàncies contaminants en la degradació dels sòls.

8.- Que els canvis climàtics afecten desigualment els nostres territoris rompent la relació de l'equilibri ecològic, social, econòmic i espiritual.

9.- Els tipus de fam que continuam patint, en especial, els associats als canvis climàtics, el de les sequeres, inundacions i demés fenòmens naturals, la qual cosa genera més precarietat, pobresa i exclussió.

10.- La tudada energètica i l'espoliació dels elements naturals que l'agricultura industrial imposa, produint un 34% dels gasos hivernacles evidenciant la trampa que signifiquen els models científics tecnològics dominant de producció agrícola.

11.- Els canvis en els processos de floració i maduració de distintes espècies de plantes per alimentació i medicinals, que estan afectant la producció en els diferents espais de l'economia agrícola i en conseqüència, la seguretat i sobirania agroalimentaria.

12.- La societat humana ha de ser preventiva i actuar davant els embats socio-ambientals que generen les migracions causades per els problemes ambientals.

13.- Alguns principis que hem de prendre en compte en el nostre accionar com el de la precaució, de irreversibilitat zero, recol·lecció sostenible, buidat sostenible on l'explotació dels recursos sigui menor a la taxa de renovació.


Propostes d'obligacions o deure:

1.Reduir el consum de bens i serveis perquè a mesura que això no ocorri hi haurà major explotació d'elements naturals i major contaminació d'ells en usar els mitjans naturals com a abocadors dels residus gasosos, líquids i sòlids generats per les activitats humanes.

A més tornar a usar i reciclar els residus sòlids.

2.- Consumir directament més productes naturals agroecològics perquè permetria estalvi energètic en els processos agrícoles i industrials.

3.- Educar la consciència en l'ésser humà a través de la integració del sentir, pensar i actuar en la persona a fi d'educar per a la vida a l'objecte d'assolir un individu responsable amb l'atenció de la Mare Terra.

4.- Implementar i consolidar els coneixements, lleis, tecnologia, organització social, polítiques, plans, programes i projectes que permetin reduir, controlar i adaptar-se als canvis climàtics.

5.- Emplaçar a qui tenguin responsabilitats formals-morals jurídiques i polítiques dins del joc de poder econòmic mundial.

6.- Iniciar a partir d'ara, processos immediats de substitució de l'energia fòssil petroli. Això implica que per a l'any 2020 ham d'arribar com a societat planetària a una disminució aproximada del 35 al 40% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, tenint com a referència els valors ubicats a l'any 1990.

7.-Sol·licitar reconeixement i compensació per part de les nacions responsables de la major emissió de gasos d'efecte hivernacle. I en general qualsevol projecte que involucri l'ús dels recursos naturals.

8.- Reconèixer als refugiats i desplaçats per raons ambientals i recompensar-los per els greuges ecològics ocasionats per els canvis climàtics, aturant la nefasta degradació de la vida humana i ambiental als espais socials agroproductius.

9.- Prohibir l'ús definitiu de tecnologies perilloses pel medi ambient que incrementaran les conseqüències actuals produïdes per els canvis climàtics, per l'alt nivell de contaminació residual i d'efectes irreversibles i inter-actuants amb l'entorn i la salut humana; tecnologies perilloses com l'energia nuclear, assajos militars, agrocombustibles, captura de carbono, la nanotecnologia i la transgènica entre altres tecnologies.

10.- Promoure, impulsar, consolidar i fer extensives l'ús de tecnologies apropiades, endògenes i sustentables per l'entorn, les quals serveixin d'antídots en la recuperació i preservació dels recursos naturals, en especial els boscos i aigües. Altres tecnologies com l'ús de l'energia solar, eòlica, aigua i biogas, així com estalvi energètic en la producció de biomassa han de fomentar la seva aplicació.

11.- Promoure, impulsar i practicar sens descans les tècniques agroecològiques, amb la finalitat d'assolir la producció d'oxigen, aigua, sòl i aliments per a satisfer les necessitats vitals humanes, amb l'objecte d'establir definitivament les bases de la sobirania i seguretat agroalimentaria de la població mundial.

12.- Exigir i fomentar iniciatives productives així com processos de formació i foment de la investigació a l'àrea de l'agrobiodiversitat, la qual constitueix la principal eco-base material de la ciència i tecnologia agroecològica.

13.- Introduir mesures per a l'ús i distribució de la terra i altres recursos naturals de producció en la millora i capacitat d'ús de l'agrobiodiversitat, basant-nos en els coneixements i diàleg de sabers ancestrals i tradicionals.

14.- Garantir l'equitat de gènere en els espais de participació polític i soci productiu promovent relacions en harmonia amb la interculturalitat i la integralitat amb l'ecosistema.

15.- Revalorar la immensa varietat de l'agrobiodiversitat tropical sobre la base de la nostra sobirania i seguretat agroalimentària, conferint el prestigi social i el benefici col·lectiu dels preservadors originaris (indígenes i pagesos) qui en el seu consuetudinari i harmònic treball amb la natura, ens obliga a interpretar els drets emergents que ells reflecteixen en el seu llar i històric esdevenir.

16.- Confeccionar estratègies d'adaptabilitat social, ambiental i productiva en els nostres espais socials, des de la valoració i debat permanent de les múltiples complexitats produïdes per els canvis climàtics.

17.- Conformar grups locals i de base social per a impulsar dinàmiques de formació i mobilització que enfronti l'actual crisi en tots els nivells, des de la perspectiva dels infants, dones, homes, pobles originaris i generacions que s'han d'esdevenir, entre altres.

18.- Lluitar per espais de participació promovent, desenvolupant i exercint inspecció social en qualsevol nivell, nacional, regional i local-comunitari, de polítiques públiques que tendeixin a reduir els canvis climàtics.

19.- Fer efectiva la conservació integral, preservació i ús sustentable de l'agrobiodiversitat a qualsevol de les polítiques, plans, programes i projectes públics i privats com estratègia per -efectiva i de manera substancial- disminuir els canvis climàtics i reduir la fam i la pobresa.

20.- Declarar per part dels pobles latinoamericans a la selva Amazona com zona d'essencial importància en la regulació dels canvis climàtics dels nostres països i òrgan vital de la Pachamama.

20.- Donar suport a la mesura de crear en territori veneçolà al Parc Nacional El Caura com l'únic Parc que inclogui una gran conca hidrogràfica i representaria el Parc Nacional més gran del món en selva tropical.

22.- Impedir la instal·lació de plantes nuclears a Amèrica Llatina per els perills que corren pel que fa a la contaminació radioactiva, per altra banda no existeix tractament adequat dels residus radioactius, els quals se'ls vol enterrar en terra o enfonsar-los en el fons dels oceans.

23.- Fer efectiva la conservació integral, preservació i ús sustentable de l'agrobiodiversitat.

Aquesta declaració fou discutida a sis taules de treball per part de 84 participants, esdeveniment organitzat per l'IPIAT, CEPSAL, el 20 de març de 2010 a la ciutat de Merida, Veneçuela.