Cal aturar l'arboricidi de Sarral

L’Ajuntament de Sarral vol seguir talant més arbres

El passat mes d’octubre del 2009 l’alcalde de Sarral, a la Conca de Barberà, Antoni Mateu i els quatre regidors que li donen suport (Jaume Fornés, Joan R. Bacardí, Ramon Gabarró i Maria À. Bernades), no van voler escoltar el clam popular que exigia tenir cura dels arbres del passeig del VIII Centenari i van cometre un arboricidi que serà recordat durant molts anys a la nostra Vila. Eren uns arbres magnífics, preciosos, i a més, centenaris. Eren la part més emblemàtica de Sarral. Els sarralencs saben que només hi havia un arbre mort i que la majoria estaven sans i no calia pas tallar-los; els que tenien algun fong, donar-los un remei. Malgrat la justa oposició de molts vilatans i les reiterades peticions de dimissió, la Comissió de Govern ha comunicat ara que la seva intenció és continuar amb aquesta política de destrossar el que tenim i que, per tant, tant sí com no, tallarà també els arbres del sector del Passeig que la mateixa Comissió ja va arranjar fa només cinc anys. Per escrit i verbalment (en diverses reunions que han cristal·litzat en el Ple Extraordinari del proppassat 16 de març), s’ha demanat que no tornin a actuar de manera prepotent i que destinin els diners del segon Pla Zapatero a actuacions que realment convenen a la població, que no continuïn engreixant un deute milionari que, al final, hauran d’assumir entre tots plegats. El dimarts 27, doncs, es va tornar a debatre la conveniència o no d’aquesta polèmica decisió i, malgrat la presentació per part de l’oposició d’un bon ventall d’alternatives d’acord amb el moment d’austeritat econòmica que ens ha tocat viure, el resultat és el de sempre: “Això ja està decidit i prou!” Probablement aquesta setmana santa, o la següent, se celebrarà el Ple Ordinari que l’alcalde té l’obligació de convocar cada tres mesos. Un dels punts de l’ordre del dia –per iniciativa de l’oposició– serà votar a favor o en contra de la segona fase de remodelació del Passeig del VIII Centenari. No ens enganyem: després de tot el que ha passat les possibilitats de fer canviar el parer de les cinc persones que manen al Consistori són remotes, però, malgrat tot, és important també demostrar amb la presència de tothom, serena, silenciosa, pacífica, però també lliure, que no tothom està d’acord amb tot, que tot no s’hi val quan un té responsabilitats de govern i que quan una persona assumeix un càrrec representatiu ho ha de fer no només amb rigor, treball i transparència, sinó, més important encara, amb humilitat i democràcia.

El dissabte 3 d’abril trobada pacífica contra l’arboricidi
Als sarralencs o qualsevol persona que estimi els arbres i aquesta vila de Sarral, gairebé només els queden els actes simbòlics, simbòlics però importants, com el que es farà aquest dissabte dia 3 d’abril a les 12 del migdia: S’ha convocat una trobada pacífica per demanar que no tirin endavant aquest horror arboricidi, s’engalanaran els arbres sentenciats de mort amb cartells al·lusius a la importància de les zones verdes als pobles i a la importància del diàleg i la democràcia per davant de l’autoritarisme.
El Passeig de Sarral tal com era abans que tallessin els arbres. Hi havia setze plàtans i només un era mort.
El Passeig, quan encara hi havia esperança. Alguns sarralencs i sarralenques van preguntar a l’alcalde i els regidors si finalment es duria a terme l’extermini dels arbres. I els van assegurar que no. També ho van dir públicament el dia 11 de setembre. Tres setmanes més tard tallaven els arbres, sense avís previ. Sense donar temps a una reacció. Es va veure gent de 80 anys amb les llàgrimes als ulls.
Ho veieu a la foto: els arbres centenaris ja no hi són. S’ha sentit com una pèrdua, el poble encara està de dol. Cal impedir que tallin els arbres que queden. Ara volen tallar aquests arbres que es veuen al fons, es veu la zona dels gronxadors on juguen els infants a totes hores, gràcies a la frescor i ombra d’aquests arbres que els avantpassats van tenir l’encert de plantar. Tot hi que ell mal gros ja està fet, per a molts sarralencs.
Aquesta imatge és de pocs dies després que tallessin els arbres centenaris. Al poble s’hi respirava tristor i impotència. L’alcalde i els quatre regidors que li donen suport s’han sortit amb la seva una vegada més. La destrossa és inparable. Primer, les 4 moreres de la plaça del Padreny, després 15 arbres del lloc més emblemàtic de Sarral, i per a molts, un dels més bonics del poble, el Passeig del VIIIè Centenari.
El Passeig de Sarral ara. La font, on un munt de generacions s’hi ha aturat per beure aigua, també se l’han carregat. Han dit que va ser construïda en els anys del franquisme. És cert, però la Font no era cap monument al franquisme. Ara en lloc d’aquesta hi han posat unes baranes i escales. Vosaltres mateixos podeu comprovar si és una millora o no.
Aquestes dues imatges son de l’estiu passat. Gràcies a les ombres d’aquests arbres els infants i grans poden estar en aquesta zona d’esbarjo i als gronxadors a les hores de sol i calor. Ara també els volen tallar. Si és així, sense ombres, l’espai es convertirà en un desert, no s’hi podrà estar a les hores de sol.