Acaben de matar la mimosa blava

Han mort un arbre, han trencat un paisatge

Em sento fatal i penso que vosaltres m'entendreu. Acaben de matar la mimosa blava de davant de casa, quan la van marcar vaig saber que l'havien condemnat a mor, però després d'uns mesos, vam venir uns operaris i li van posar una placa identificativa. Vaig respirar tranquil·la. Ara a traïció he sentit les motoserres i he sortit al carrer i l'estaven esquarterant a tota velocitat. us adjunto la carta que he enviat a parcs i jardins de Barcelona. Hi ha un munt de sentiments i pensaments que em passen pel cap, que no sé posar per escrit però és que no puc callar-me.
I és que la manca de respecte envers les plantes és una cosa acceptada com a natural, poques persones son capces de veure malament una actuació com aquesta ja que veuen el món en funció dels éssers humans.
Aquestes són unes fotos de com era el la mimosa fa tres anys i d'aquest més, ara ja no està pas.

Divina Ponsdomènech i Asensio

Barri de Sants, Barcelona

·

·

Heu mort un arbre, heu trencat un paisatge

Parcs i Jardins – Ajuntament de Barcelona
7 de juliol del 2008
Bona tarda!

Acabo de presenciar com un equip de jardiners de parcs i jardins, sota una ordre de treball, han mort un arbre, en concret la mimosa blava que alegrava el meu portal. No sé quin ha estat el motiu, encara que l'encarregat m'ha dit que és perquè s'ha fet molt gran i els camions la colpejaven en passar. Si, d'això fa anys que ja no passa, ja que totes les branques possibles ja li van ser arrencades pels grans camions que permeten circular per un carrer de 7 metres d'amplada.
Fora molt més fàcil no deixar passar aquests grans camions que tan molesten i contaminen amb els soroll i les emissions de gasos el veïnatge, en lloc de enviar un escamot de la mort, armat amb motoserres disposat a deixar-nos òrfenes d'ombra, de color i de tota la vida que proporcionen els arbres.
No hi ha justificació possible per matar un ésser viu sa, que és el que heu ordenat de fer. Totes les justificacions us la podria rebatre, n'estic segura. Només des d'una perspectiva antropocèntrica i dintre d'aquesta sota el prisma del benefici econòmic d'algun individu/entitat sense escrúpols es poden entendre.
Ara, passarem l'estiu sense els beneficis d'aquest arbre estimat que he vist créixer, a l'espera de la incorporació d'un altre arbre d'altre espècie que el deixareu viure fins el dia que li signeu la seva sentència de mort per motius que intentareu fer raonables. No es poden utilitzar els ésser vius amb tanta arbitrarietat, s'ha de preveure totes les possibles situacions que apareixeran al llarg de la vida dels individus, en aquest cas dels arbres i després prendre la millor decisió tant pels arbres com per a les persones implicades (veïnes i jardineres principalment).
Ara ja no és pot fer res per aquesta mimosa, la plorarem i l'enyorarem com a ésser únic i irrepetible que era. Vull que sabeu que actes com aquest fan mal, que no és just que ningú condemni a mort cap individu amb tanta facilitat i que avui heu contribuït a que el món sigui una mica pitjor.

Divina Ponsdomènech i Asensio

Barri de Sants, Barcelona