dimecres, 2 de juliol de 2008

Sobre el consum excessiu de paper


L'alt cost del consum excessiu de paper

En analitzar els processos de destrucció ambiental, normalment s'identifiquen una sèrie de causes, que es classifiquen en directes i en subjacents. Per exemple, una de les causes directes de la destrucció de boscos és la seva conversió a monocultius de soia (Brasil, Paraguai), de palma oliera (Indonèsia, Malàisia, Papua Nova Guinea, Colòmbia), de pins (Xile), d'eucaliptus (Brasil, Equador). No obstant això, darrere d'aquesta causa fàcilment identificable es troben unes altres –les subjacents- que varen ser les que en definitiva van determinar i van fer possible aquesta conversió.

Aquestes causes subjacents poden ser vàries i estar interrelacionades: l'obertura de les carreteres que varen permetre l'ingrés de les empreses al bosc; els crèdits de la Banca Multilateral que viabilitzaren la construcció d'aquestes carreteres; les pressions del Fons Monetari Internacional per augmentar les exportacions per al pagament del deute extern; l'assessorament de la FAO i altres organismes de “cooperació” en la promoció d'aquests cultius; la promoció dels agrocombustibles per la Unió Europea, entre altres.

No obstant això, gairebé tots els processos de destrucció ambiental comparteixen una mateixa causa subjacent: el consum excessiu. Els exemples referent a això abunden. La destrucció social i ambiental d'indústries com la petroliera, minera o de fusta ja ha estat àmpliament documentada. Si bé els productes així obtinguts són consumits en molts països, el principal consum té lloc en un nombre relativament petit d'ells: Estats Units, Japó i membres de la Unió Europea, per citar els més obvis. Aquest consum constitueix llavors la causa subjacent comuna de la destrucció dels territoris i mitjans de supervivència de nombroses comunitats del món.

En el cas del paper i cartró, el consum mundial ja ha sobrepassat llargament el llindar de la sustentabilitat. No obstant això, la indústria que d'això es beneficia pretén incrementar-lo encara més. Contràriament al que afirma la publicitat de les empreses, aquest augment no apunta a satisfer les reals necessitats de paper de la gent, sinó augmentar l'ús de papers i cartrons d'embolcall, que constitueixen més del 50% del total produït. Al mateix temps, l'augment tampoc apunta a produir més llibres o quaderns de text, sinó a inventar noves “necessitats” de productes descartables (per exemple, gots, estovalles i tovallons de paper), que després d'un sol ús passen a alimentar les muntanyes d'escombraries en els països rics.

Un consum tal de paper i cartró requereix d'un proveïment continu d'enormes quantitats de matèria primera abundant, homogènia i barata. Per això la indústria paperera va apel·lar inicialment a una font de matèria primera que semblava ser inesgotable: els boscos situats a Europa, Japó, Estats Units i Canadà. No obstant això, el consum excessiu va determinar que aquest recurs es comencés a esgotar i la indústria va passar llavors a la instal·lació de grans monocultius d'arbres de ràpid creixement (eucaliptus, acàcies, pins), que van resultar en la destrucció de boscos i prades de països del Sud (i fins i tot d'algunes regions del Nord). Aquestes plantacions, en contínua expansió, estan ara passant a ser la seva principal font de matèria primera per a la producció de paper.

Més recentment, la indústria ha començat a canviar la producció de cel·lulosa al Sud –als voltants de les plantacions d'arbres- per abastir les seves plantes de paper situades prop dels principals mercats: en el Nord consumidor. Aquesta mudança té diversos objectius, el primer dels quals és el d'abaratir costos a través de l'accés a terra barata (on a més els arbres creixen 10 vegades més ràpid que en el Nord), mà d'obra barata, suport estatal i escassos controls ambientals. El segon objectiu, vinculat al primer, consisteix a augmentar la producció de cel·lulosa barata, per a poder així crear noves “necessitats” de consum de paper. L'assoliment d'aquests dos objectius permet arribar al tercer i més important: augmentar els guanys de la indústria. No obstant això, aquests costos econòmicament “barats” per a les empreses resulten social i ambientalment molt cars per a qui els sofrixen.

L'avanç de les plantacions i les fàbriques de cel·lulosa està llavors té la resistència de nombroses poblacions locals a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina, que es vinculen a organitzacions i processos en el Nord per a actuar en forma més coordinada. Per a col·laborar en aquest procés, en aquest nombre del butlletí incloem una secció especial sobre el tema del consum de paper, que esperem sigui d'utilitat per a qui estan involucreu@s-tant en el Sud com en el Nord- en aquesta lluita.

2 comentaris:

Mercè ha dit...

És possible que es gasti molta cel·lulosa en paqueteria i embolcalls de productes, però em fa l'efecte que també se'n gasta molt inútilment per propagandes, publicacions que ningú no llegeix i per imprimir coses que després quan les vols llegis has oblidat on les vas guardar.

De casa meva no para de sortir paperam per al contenidor del reciclatge, però com més va més papers hi tinc. No dono l'abast a eliminar el paper que entra a casa.

I si aneu a qualsevol centre cívic, oficina municipal, centre d'asssistència primària, col·legi professional, caixa d'estalvis, etc. veureu que tenen uns expositors amb fulletons, programes, postals, tríptics i tota mena de material informatiu imprès.

Quina disbauxa!

Joan Vicenç ha dit...

Massa abundància de tot i en volem més i més, d'això se'n diu tudar i fer nial el demà.