Un poc de l'ànima de l'om de sa casa Damunt
No és encara ben be mort. Però no té salvació. He tengut plorera quan m'ho ha dit, sense fer-n'hi cas, el fill de sa casa d'Amunt. Hi he anat, a les dues del migdia. prop d'allà, l'omeda de son Ordines és tota morta. A devora del torrent en queden uns quants. Aquests de sa casa d'Amunt eren l'esperança. Un d'ells, esponerós, assolia, assoleix encara, els 75 cm. de diàmetre a 1'30m.
Què fer? Amb el ben entès que jo crec que ja no hi ha remei i que és qüestió de temps que no en quedi cap de viu, segurament el que ara cal és talar els morts i migmorts i no tocar gens els vius. En tallar cal netejar, esterilitzar l'espasa del motoret o altres eines que emprem per tallar. Allunyar els troncs i rames per eliminar-los aviat.
He contat tot això donant per fet que coneixeu el problema de mortalitat dels oms europeus l'Ulmus minor. L'afectació greu i virulenta d'un fong Ceratocystis ulmi, que provoca un embossament dels conductes de sava i ofega, mata, l'arbre en poc temps. Ja en vaig parlar als arbres d'Alaró.
M'ha vingut plorera. En acabar de fer les fotos n'he parlat amb l'amo de sa casa d'Amunt, que és qui les ha de tallar. Li he demanat que em guardi un piló per fer mànecs de ganivet. Així en certa manera li robaré un poc l'ànima.
He contat tot això donant per fet que coneixeu el problema de mortalitat dels oms europeus l'Ulmus minor. L'afectació greu i virulenta d'un fong Ceratocystis ulmi, que provoca un embossament dels conductes de sava i ofega, mata, l'arbre en poc temps. Ja en vaig parlar als arbres d'Alaró.
M'ha vingut plorera. En acabar de fer les fotos n'he parlat amb l'amo de sa casa d'Amunt, que és qui les ha de tallar. Li he demanat que em guardi un piló per fer mànecs de ganivet. Així en certa manera li robaré un poc l'ànima.
Entrades
6 comentaris:
Belíssimas fotos, meu caro JVC! Esta última, então... creio que será roubada por uma ladra brasileira. Eu!
Parlant amb un fuster, em deia que el seu pare, també de l´ofici, solia dir : "L´om, l´arbre més fort del món". I després em comentà això mateix que dius de la terrible grafiosi que l´està comdemnant.Un simple cuc,quin mal que fa!
Hola Joan,
no conec ni el lloc ni l'arbre i se m'ha estret el cor en veure el teu escrit. Trist final d'un colós.
Simplement genial el reportatge fotogràfic. Com t'ho has fet per agafar sempre la mateixa perspectiva??
Estranger: Si no ho duc malament, la grafiosi, la malaltia en si, la provoca un fong que va taponant els conductes de l'arbre. La infecció la produeix un coleòpter crisomèlid la Xanthogaleruca luteola amb la seva mossegada a les axiles on brosten les gemmes.
Salut!
RAfel Mas
Ens hi podem acostar en voler, Rafel, serà una bona excusa per retrobar-nos un poc. Quan a la perspectiva, un poc de sort, res més.
Gràcies. Salut.
Nosaltres al Parc de Vallparadís de Terrassa, en quinze dies hem perdut els deu peus que van resistir la grafiosi dels anys vuitanta.
Em sap greu les baixes que heu tingut a Vallparadís. La grafiosi va ésser la primera malaltia arbòria que vaig conèixer, justament a l'època que tu dius.
A BCN darrerament he observat arbres afectats...
Segur que malgrat la crisi feràs mans i mànigues per a plantar nous exemplars i en un millor emplaçament si cal.
Diuen que l'om blanc és més tolerant a la grafiosi...
Serà molt interessant veure com acaba tot plegat !!!
Reb una cordial salutació!!!
jd
Publica un comentari a l'entrada