Mames, profigues, mamones, les tres collites de la cabrafiguera.

Les mames de les cabrafigueres venen a ser les figues flors de les figueres cultivades.

Segons explica en un excel·lent article el biòleg Manuel Bernal Gálvez, el millor expert en figues i figueres d'Espanya, les figueres silvestres mediterrànies, les cabrafigueres, tenen tres tipus de fruits o siconis: mames, profigues i mamones. Aquests curiosos noms els hi vàren posar els àrabs que des del seu origen a Orient Pròxim vàren difondre el cultiu de la figuera per tot el Mediterrani. Juntament amb les palmeres datileres, les moreres, els magraners, els albercoquers, les pomeres i les vinyes, les figueres vàren embellir els mítics Jardins Penjants de Babilònia, un paradís terrenal considerat una de les set meravelles de l'antiguitat.

Mama de cabrafiguera plena de flors femenines transformades en agalles per a contener cadascuna d'elles una larva de l'avespeta polinitzadora, Blastophaga psenes. (Foto feta fa una setmana)

Tenint en compte que totes les nostres figueres conreades procedeixen d'antiquíssimes mutacions espontànies originades en les llavors de les primitives cabrafigueres, caldria esperar en totes elles una floració similar al seu ancestre, però la realitat no és així.

La cabrafiguera és monoica, presenta flors masculines i femenines damunt el mateix arbre, però només en una de les seves tres floracions, la de la primavera, els siconis de la qual reben el nom de profigues. Les figueres conreades, en canvi, només contenen flors femenines a l'interior dels seus siconis, ja siguin figues-flors o figues tardanes i a més les seves flors poden ser perfectes, necessitant ser polinitzades per a madurar els fruits o bé partenocàrpiques, capaces de madurar els fruits sense necessitat de pol·linització.

Agalles de la mama anterior.

Detall de les agalles anteriors en diferents estadis de desenvolupament per haver estat parasitades per la posta de diverses avespetes en dies successius.

Es podria dir que el cicle comença a finals d'abril quan les profigues inicien la seva floració i les femelles fecundades de l'avespeta polinitzadora de les figueres, la Blastophaga psenes, surten de les agalles contingudes dins els siconis anomenats mames, en els quals han romàs en hibernació durant tota la tardor i hivern i volen cap a les profigues, s'introdueixen en elles a través de l'ostíol, ponen els  ous dins les flors femenines, que són d'estil curt o brevistiles com les mames i mamones, les quals una vegada parasitades es transformen en agalles carnoses per a alimentar la larva i unes setmanes després, al juny, neixen en primer lloc els mascles que posseeixen un òrgan copulador enorme. Cerquen les agalles que contenen una femella en plena metamorfosi, encara inmadura però ja receptiva, copulen amb ella (literalment la violen) i una vegada han fecundat totes la femelles es dirigeixen cap a l'ostíol i l'obrin per a que quan emergeixin les avespetes alades puguin sortir sense problemes. Una vegada han finalitzat la seva missió els mascles moren.

Profiga d'una cabrafiguera que va néixer d'una llavor al llit d'un torrent de Mallorca. Es veuen clarament les flors masculines envoltant el canal de sortida cap a l'ostíol. Les flors femenines brevistiles o flors-agalles destinades a contenir els ous i les larves de la avespeta recobreixen la cavitat interior de la profiga.

 Una altra profiga de la mateixa cabrafiguera.

Detall de la profiga anterior.

 A finals d'abril les flors femenines ja han madurat i esperen que entri qualque avespeta procedent d'una mama per a que dipositi els seus ous en elles. Llavors es transformaran en agalles i quan les larves femelles de l'avespeta, després de ser fecundades pels mascles, acabin la seva metamorfosi, sortiran de les agalles i es dirigiran cap a l'ostíol. La cabrafiguera detectarà que estan a punt de sortir les avespetes mitjançant sensors químics i aleshores madurarà ràpidament els estams de les flors masculines. D'aquesta manera les avespetes en passar sobre elles de camí cap a la sortida quedaran empastifades de pol·len i volaran així cap a les mamones per a fecundar les seves flors femenines.

   A-- MAMES (només flors femenines brevistiles)

      l

      l

      V

       B-- PROFIGUES (flors femenines brevistiles i flors masculines)

     l

     l

     V

      C-- MAMONES (només flors femenines brevistiles)

     l

     l

     V

   A-- MAMES (inici del següent cicle)

    l

    l

    V

Quan uns dies després neixen les femelles ja fecundades, surten per l'ostíol i volen cap a la següent fructificació de la cabrafiguera, la tercera de l'any, els siconis de la qual reben el nom de mamones. Com en les mames, les mamones només contenen flors femenines d'estil curt, brevistiles, adaptades per evolució simbiòtica a contenir els ous i larves de l'avespeta. Quan les femelles surten de les profigues passen forçosament per damunt els estams de les flors masculines carregades de pol·len que estan al voltant de l'ostíol, els grans de pol·len se'ls aferren al cos i volen així portant damunt elles els gens de la cabrafiguera cap a les mamones de la mateixa o d'un altra cabrafiguera, entren en elles i dipositen els ous dins les flors brevistiles, però no en totes, de manera que unes es transformen en agalles i unes altres són fecundades pel pol·len portat allí per l'avespeta i produeixen una llavor viable de cabrafiguera.

 

Mama-figa flor de la figuera nord-africana d'origen berber, àmpliament conreada des de l'antiguitat a tot el nord d'Africa, Canàries, Balears i sud-est de la Península Ibèrica, anomenada Algerina, que produeix unes figues tardanes delicioses amb nombroses llavors viables i unes mames-figues-flors com la de la foto que algunes vegades arriben a madurar, encara que el seu sabor no és massa dolç i la seva textura lleugerament encartonada, per la presència d'agalles barrejades amb flors femenines longistiles partenocàrpiques que maduren bé i li donen una certa dolçor i blanura a la mama-figa flor. La figuera Algerina que vaig dur del Pico del Teide és doncs una semicabrafiguera. (Foto feta fa una setmana)

Flors agalles brevistiles i flors longistiles partenocàrpiques en aquesta mama-figa flor de la figuera de raça Algerina.

Detall de les flors-agalles i flors femenines partenocàrpiques de la semicabrafiguera de raça Algerina anterior.

Mama-figa flor de raça Algerina ja madura al juny. Sorpren el color morat-blavós del teixit esponjós que enrevolta les flors.

Detall de les agalles i les flors partenocàrpiques vermelles i sucoses.

I ara ve el més curiós de tot el procés. Algunes avespetes fecundades procedents d'una profiga no troben en el seu vol cap cabrafiguera amb mamones receptives i es fiquen dins els siconis estiuencs de les figueres conreades, ja siguin uníferes o bíferes, que fan les vegades de mamones, i fecunden les seves flors femenines d'estil llarg, longistiles, tant femenines perfectes com partenocàrpiques, amb el pol·len de la profiga d'un cabrafiguera, però no poden aficar el seu ovipositor pel llarg estil, de manera que la posta és impossible. Després de provar-ho amb múltiples flors l'avespeta acaba morint sense haver post un sol ou, però deixa el pol·len procedent de la cabrafiguera, que fecundarà les flors donant lloc a abundants llavors viables que seran la següent generació.

A l'agost aquesta figuera nord-africana berber produeix unes figues grosses i sucoses amb gust a maduixa. Es corresponen amb les mamones de la cabrafiguera i contenen abundants llavors viables.

Tenim doncs llavors procedents de les flors femenines brevistiles de les mamones de la cabrafiguera, amb el 100% de gens de cabrafiguera, que si arriben a néixer donaran lloc en tots els casos a una altra cabrafiguera i d'altra banda llavors de les flors longistiles, ja siguin femenines perfectes que necessiten ser fecundades per a donar fruits comestibles i per tant llavors viables o femenines partenocàrpiques els fruits de les quals maduren sense necessitat de ser fecundades, encara que en el cas de que ho siguin també donaran lloc a una llavor, en aquest cas híbrida, que si arriba a néixer donarà lloc a una cabrafiguera com son pare, a una semicabrafiguera o a una figuera bífera o unífera com sa mare conreada.

Mama-figa flor de figuera de la varietat Napolitana blanca del sud d'Italia.

Tall de la mama-figa flor anterior. Totes les flors són longistiles. Tenc la sospita de que en aquest cas es tracta de flors femenines perfectes, que necessiten ser polinitzades per a madurar els fruits, com les figueres d'Esmirna, encara que, al no haver-hi a mitjàn l'abril profigues amb flors masculines amb pol·len que puguin fecundar-les, no es desenvolupen i les mames-figues flors acaben caient mig seques. La figuera Napolitana Blanca no és doncs una semicabrafiguera com l'Algerina, sinó una vertadera figuera d'Esmirna amb el 100% de flors femenines perfectes no partenocàrìques.

Detall de les flors femenines longistiles anteriors.

 Avespeta morta de Blastophaga psenes al canal que duu a l'ostíol. No se li veuen ales, així que es tractaria d'una avespeta vella procedent d'una mamona de l'any anterior que va morir després de realitzar la posta dins aquesta mama a l'agost-setembre. (Foto feta fa una setmana)

 A l'agost la figuera Napolitana blanca madura unes figues delicioses i molt sucosos amb llavors viables.

Com podeu deduir la descendència d'una unió genètica entre una cabrafiguera i una figuera conreada pot donar lloc a multitud de possibilitats combinatòries, depenent de l'origen híbrid o mutant de la figuera mare.

Així tindríem:

1-Cabrafigueres perfectes amb flors agalles d'estil curt en els tres tipus de siconis.

2-Semicabrafigueres que produeixen mames, similars a les figues flors de primera collita, amb flors femenines agalles i flors femenines partenocàrpiques, que no solen arribar a madurar i a l'agost-setembre una segona collita de figues que maduren perfectament, com la figuera Algerina de les imatges.

3-Figueres uníferes que a l'abril produeixen mames amb flors longistiles femenines perfectes que no arriben a madurar, per necessitar el pol·len de les profigues que encara no han florit. Serien figueres d'Esmirna. A finals d'estiu o principis de tardor donen una collita de figues de gran qualitat repletes de llavors que els donen un bouquet a avellanes o nous torrades deliciós. La figuera Napolitana Blanca seria un exemple.

4-Figueres uníferes que no produeixen mames, només una collita de mamones a l'estiu-tardor. Poden ser figueres d'Esmirna amb flors femenines perfectes que necessiten ser polinitzades per a madurar els fruits o bé figueres partenocàrpiques que no necessiten el pol·len. Serien d'aquest tipus les figueres Bordissot blanca i negra, Coll de Dama blanca i negra, Martinenca, Galantina, etc...

5-Figueres bíferes que produeixen dues collites: una primera de figues flors similars a les mames i una segona de figues. Ni les figues flors ni les figues tardanes necessiten ser polinitzades per a madurar, ja que les seves flors són femenines partenocàrpiques.

6-Figueres bíferes anomenades de Sant Pere que també produeixen dues collites: la primera de figues flors similars a les mames que maduren per partenocarpia i la segona de figues tipus Esmirna que necessiten ser polinitzades per a madurar. En genètica equivaldria a un híbrid entre una figuera d'Esmirna i una figuera partenocàrpica.

7-Figueres de Cordelia i de Croisic que són monoiques com les cabrafigueres amb siconis amb flors masculines i femenines al seu interior. Fan figues comestibles però tenen una zona resseca i dura prop de l'ostíol que es correspon amb les flors masculines, la qual cosa els resta qualitat.

8-Són perfectament possibles i més que probables altres combinacions per hibridació entre les diferents varietats de figueres i les cabrafigueres i semicabrafigueres. Bastaria agafar milers de llavors de diferents figueres, sembrar-les en un medi adequat i esperar a que creixessin i donassin fruits.

A vegades he trobat figueres silvestres als camps de Mallorca nascudes de llavors transportades pels ocells que fan figues flors i/o figues tardanes en general diminutes i perfectament comestibles, de vegades de gran qualitat. Quan l'estudi del genoma sigui més fàcil i barat, serà molt interessant estudiar la genètica d'aquest fantàstic fruiter conreat per l'home des de fa uns 10.000 anys.

Figa flor de la varietat bífera anomenada Blava amb totes les seves flors d'estil llarg, que impedeixen que l'avespeta pongui els seus ous en elles amb el seu ovipositor que és més curt que l'estil. L'avespeta en el seu desesper per pondre recorre tot l'interior del siconi escampant el pol·len de cabrafiguera mascle que duu aferrat al seu cos procedent d'una profiga molt primerenca, polinitzant així el màxim de flors que, en sentir-se fecundades, desenvolupen una llavor viable i engreixen els seus teixits omplint-se de sucs i sucres. D'aquesta manera, encara que en teoria per l'època no hauria de contenir llavors, les conté sense cap dubte.

Flors longistiles de la figa flor anterior.

Detall de las flors longistiles anteriors. Es veu una llavor en formació a la dreta de la imatge.

Detall de la llavor fotografiada dia 21 d'abril.

Figues flors de la varietat bífera Albacor o Bacorera que maduren a finals de juny.

Popa sucosa molt saborosa de les figues flors anteriors en la qual es poden veure nombroses llavors viables que li donen un deliciós bouquet a nous o avellanes torrades.

En aquest retall ampliat de la imatge anterior es veuen perfectament les llavors viables. En ser les seves flors partenocàrpiques per a madurar no necessiten ser polinitzades per l'avespeta, però en aquest cas no només han madurat partenocàrpicament sinó que a més han estat polinitzades. Les nombroses llavors que es veuen a la imatge ho confirmen. Falta saber si les avespetes portadores de pol·len sortides de les profigues d'una cabrafiguera primerenca vàren tenir temps de volar a principis d'abril fins a aquestes figues flors per a fecundar-les de seguida i donar temps a que es desenvolupassin les llavors. Davant la contundent prova de la imatge tot sembla que va ser possible. En aquest cas aquesta figa flor es comportaria com una mamona molt precoç.

Sa figuera Galantina des meu padrí al cel sia

Té més de setanta anys i és una figuera disforja

- Vine, veuràs sa figuera més grossa de tot es terme. - m'ha dit avui migdia en Macià, es meu cosí de Can Menut.

 - Uauuu, vaja figuerota més bestial. És tan grossa com ses de Formentera! - he exclamat jo, badant uns ulls com a platets davant aquell arbre tan esponerós.

 El meu cosí davant la figuera.

- La va sembrar d'una branca es meu padrí al cel sia, millor dit, es nostro padrí quan era jove, devers l'any 1940, quan ta mare i mon pare eren nins. - m'ha assegurat en Macià.

- De quina casta és? - li he demanat jo.

- És Galantina, una casta de figues blanques molt bones per a engreixar es porcs. S'assequen bé i aguanten tot s'hivern.  - m'ha contestat es meu cosí.

- No són bones per ses persones?

- Ja ho crec. Són ben dolces i sucoses i una vegada seques són encara més dolces, com un bombó dins sa boca.

- Idò per devers Sant Joan vendré a cercar un parell d'estaques per a sembrar-les. Segur que ses filles seran tan sanes i vigoroses com sa mare. Em fa il.lusió tenir una figuera des meu padrí de Can Menut. - li he dit jo.

- Pots venir a cercar totes ses que vulguis. - m'ha assegurat en Macià.

La capçada d'aquesta figuera és enorme i fa una ombra molt fresca que abarca un redol com una era.

La seva soca és molt gruixada i dreta amb l'escorça ben llisa. Fa uns dos metres i mig fins a l'arrel de les branques. Per a abraçar-la ens hi hem hagut d'aferrar tots dos.

Brancatge esponerós i ben repartit. Totes les branques surten del mateix punt.

 Les figues galantines comencen a madurar dins la segona quinzena d'agost. A diversos pobles de Mallorca també les anomenen "alacantines". Quan maduren tenen un color groc-verdós.

La pell és gruixada i sedosa i quan són ben madures solen tenir clivells en forma de teranyina. El capoll o pecíol fa entre 10 i 15 mil.límetres de llargària.

L'ull ò ostíol de les figues sol romandre ben tancat i és poc cridaner. Altres castes de figues el tenen més obert, a vegades tenyit de vermell com un ull de perdiu o amb una gota de mel com les bordissot negres. Les figues galantines o alacantines resisteixen molt bé la pluja i el transport i se solen assecar a damunt l'arbre, caiguent després enterra ja seques, facilitant així la seva recollida.

La popa es groga quan la figa comença a madurar i va adquirint un color cada vegada més rosat a mesura que s'enriqueix de sucres i sucs.

Una característica típica de les figues galantines és que tenen un buit enmig de la popa.

Quan la figa és ben madura està carregada de sucs melosos d'una dolçor esquisida. És una menjúa de déus, una delicatessen. Es distingeixen molt bé les nombroses llavoretes viables, que si se sembren donen lloc a cabrafigueres, semicabrafigueres i figueres femelles com sa mare, ja que totes procedeixen de la polinització amb pol.len d'una figuera silvestre o cabrafiguera.

I ara us contaré una anècdota sorprenent que em va revelar un biòleg aragonès, tal vegada el millor expert en figues i figueres d'Espanya, en Manuel Bernal Gálvez, una persona entranyable plena de saviesa que vaig tenir el plaer de coneixer fa unes setmanes a Saragossa. Intercanviant correus amb ell, després de veure fotos de la popa plena de llavoretes de les figues de les nostres figueres uníferes, és a dir, d'una sola collita tardana, em va assegurar que en realitat són exactament iguals que la mítica figuera d'Esmirna del Mediterrani Oriental que es conrea a Grècia, Turquía, Siria, Líban, Jordània i Israel. Per si no ho sabeu els siconis d'aquesta figuera bíblica només contenen flors femelles perfectes no-partenocàrpiques. Necessiten per tant ser polinitzades forçosament per l'avespeta Blastophaga psenes amb el pol.len de les flors mascles d'una cabrafiguera, ja que en cas contrari no maduren cap figa. La presència d'un nombre tan elevat de llavoretes viables ho demostra i confirma. No sabeu l'alegria que vaig tenir amb aquesta informació. I jo que volia comprar llavors de figuera d'Esmirna per internet i resulta que quasi totes les figueres uníferes de Mallorca ho són....

Mirau quina meravella d'article que va publicar al seu blog. Les fotos són fantàstiques i les seves explicacions encara ho són més:  De higos a brevas, polinización de las higueras.

Jornada de l’Hanami 2014 a Masquefa

花見

Celebració de l’Hanami a Masquefa

• Contemplació dels cirerers florits •

Diumenge 6 d’abril del 2014

A les 10:30 del matí :

Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany

per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o es fa una mossada,

asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els cirerers florits a càrrec dels poetes :

Alexandra Farbiarz, Trini Casas, Esperança Castell, Rossend Sellarés, Marisa Olivera, Mercedes Delclós, Jordi Muntané

·

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda, (a l’acte ja hi haurà te per beure).

· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.

· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, o cadiretes plegables.

· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

·

· Més informació :

· Hanami 2014 al facebook · · Situació Plaça Pla de l'Estany ·

· Primera Jornada de Hanami a Masquefa · · L'Hanami de Masquefa ·

· Segona Jornada de l’Hanami a Masquefa · · Sota els cirerers florits a Masquefa ·

· Poesia sota els cirerers a Masquefa ·

お花見

Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural

Amb la col·laboració de: Ca la Roser - Cal Rafel - Els Poetes

Plenes de bellesa fins al darrer dia

“Quaranta dies després del Hanami”

Primer premi concurs literari narrativa Esteve Albert

Cirerer florit. Hanami de Masquefa 2013. Foto de Frank Guinart

Estimades filles, sóc perfectament conscient que no puc ajornar el nostre comiat. Quan ha sortit el Sol he vist que el Gran Amo enfilava el camí per venir a convidar-vos. Deu estar a punt d’arribar, … i amb ell, també, una separació agredolça. Per tant, m’agradaria dir-vos quan orgullós em sento de vosaltres. Sou precioses, heu sabut madurar, malgrat aquelles reticències absurdes que us tenien ancorades en la vostra infància. No recordeu quan us deia que aquell bonic vestit blanc no el podíeu dur posat eternament?. No recordeu com d’enrabiades estàveu a mesura que per força us en havíeu d’anar desprenen?. El cert, però, és que totes ho vareu acceptar, primer amb resignació, ja ho sé, però desprès amb un cert goig interior que molt tenia a veure amb aquella idea del “fluir amb la vida”, de no encallar-se en el passat. És aquesta idea d’entrega la que més honora les nostres arrels, la que més sentit dona al cicle de les estacions, al pas inexorable del temps. Sempre he cregut que aquesta idea, que diu que hem nascut per alguna cosa diferent a consumir-nos sota el sol, ens ajuda a superar totes les pors. La por a morir de set, la por a morir de fred, la por a caure i no saber-nos aixecar, la por a ser minvats per alguna malura, ... fins i tot la por al becdocell. Aquesta darrera, la més selectiva de totes, segons m’han explicat els meus avantpassats que encara poden gaudir veient-vos créixer. Algunes de les vostres germanes no van superar aquella por i van sucumbir esventrades sense compassió. Van ser moments molt difícils i dolorosos per a totes vosaltres. Malgrat tot, jo sabia que també acomplien una funció, que aquell episodi on donaven la seva vida no succeïa perquè si. Llavors era molt difícil de poder-vos-ho explicar, ... i encara ho continua sent ara. Fins i tot les que no van suportar la por a l’abisme van merèixer un reconeixement doncs amb el pas del temps van tornar a les arrels. Era només qüestió d’amarar-se de pluja uns quants cops.

Un pom de color. Foto de blogufotos: la Diana

El Gran Amo és molt diferent a mi i als meus companys. Nosaltres no hem voltat món, ell segurament sí; tantes vegades ens hem preguntat què hi ha al darrera d’aquella serralada que perfila el nostre horitzó. Alguns de nosaltres varem assegurar que allà mateix s’acabava tot, que a l’altra banda només existia un gran forn on es coïa una gran massa de foc que en elevar-se cada albada conformava el que s’anomena Sol. El problema és que mai ho podrem veure amb els nostres propis ulls, nosaltres som d’aquí i la nostra finalitat no és descobrir que hi ha més enllà del que abasta la nostra mirada. D’altra banda, per més que any rere any li hem formulat preguntes sobre les nostres especulacions, em dona la sensació que o bé parlem llengües diferents o bé els nostres precs sempre se’ls emporta el vent.

Cireres. Foto de Joan Torres

Avui o potser demà sereu arrencades de la vostra llar, deixeu-me felicitar-vos de nou perquè heu estat capaces d’arribar plenes de bellesa fins al darrer dia. No us puc dir quin és el vostre futur, jo tinc encarregada una missió diferent, però estic segur que, a diferència de jo i dels meus companys, viatjareu i veureu què hi ha més enllà d’aquest hort que ens rodeja i dels quatre camins que menen a la casa del Gran Amo i al camp d’oliveres que tenim al costat. Estic segur, també, que us portareu tan bé com per a que es reprodueixi l’experiència l’any vinent, és així com es renova el cicle de la vida i com vosaltres i nosaltres sentim que darrera la bellesa efímera del que ell anomena Hanami o Floració del Cirerer, existeix un sentit més profund i, sense dubte, misteriós.

Francesc Guinart i Palet

Francesc Guinart amb el Primer premi concurs
literari narrativa Esteve Albert, de Dosrius

Reptes per preservar els boscos madurs de Catalunya

Presentació del llibre a Barcelona
el 26 de març a les 7 de la tarda

El dimecres de la setmana vinent, dia 26 de març del 2014, es presentarà el llibre Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya.

L'acte es farà a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans (C. del Carme, 47, Barcelona) a les 7 de la tarda.

El Dr. Joandomènec Ros, president de l'IEC i del Consell de Protecció de la Natura, farà el parlament i després intervindran els tres coordinadors del llibre, Josep M. Mallarach, Joan Montserrat i Josep Vila.

Tots els qui se sentin atrets pels magnífics boscos centenaris i enamorats pels seus arbres majestuosos gaudiran d'aquest llibre, que s'acompanya d'imatges i poesies evocadores.

Podeu descarregar el llibre a:
IEC. Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. Arxiu pdf
Silene. Reptes per preservar els boscos madurs a Catalunya. Arxiu pdf

Per una modificació de la definició de boscos a la FAO

Carta oberta a la FAO
21 de març de 2014
Dia Internacional dels Boscos

Definir els boscos com allò que realment són

A la FAO

Director General

Sr. José Graziano da Silva

Som un ampli grup de moviments socials, ONG’s i activistes, qui dirigim aquesta crida urgent a la FAO perquè revisi la seva actual definició dels boscos. Actualment la vostra definició redueix el bosc a una àrea qualsevol coberta per arbres, deixant de costat la diversitat estructural, funcional i biològica de la resta d’elements que ho composen, així com la importància cultural de la interacció entre els boscos i les comunitats. Aquesta definició de la FAO afavoreix principalment els interessos del lobby de la fusta i de les companyies que realitzen plantacions industrials d’arbres per a produir cel·lulosa, paper i làtex, mentre que no té en compte als 300 milions de dones i homes del mon que, segons la FAO, depenen directament dels boscos per a la seva subsistència. Això inclou als pobles i poblacions indígenes i tradicionals, molts dels quals són camperols que la seva sobirania alimentaria depèn de l’agricultura en el bosc així com de l’ús de la rica diversitat de productes que no és fusta que aquest ofereix. Tots ells no només garanteixen la seva pròpia sobirania alimentaria sinó que contribueixen de manera fonamental a alimentar el món. Els boscos compleixen un paper fonamental a les vides d’aquests homes i dones, que són pagesos, artesans, pescadors i recol·lectors i que han de figurar entre els principals actors d’un procés de revisió que la FAO hauria d’iniciar per a assolir que la seva definició de boscos reflecteixi  allò que aquests representen al segle XXI.  

Els boscos són tan importants per a la vida de milions de dones i homes que de nombroses maneres depenen d’ells, que els sol resultar difícil expressar en paraules, encara en el seu propi idioma, fins a quin punt els boscos els resulten crucials. A vegades els pobles del bosc resumeixen aquesta importància dient simplement que el bosc és la seva “llar”, no només un bocí de terra cobert d’arbres sinó un territori on es senten protegits i on poden trobar tot allò que necessiten per a viure bé. Aquests pobles solen ser indígenes, i entre ells figuren el centenar de pobles voluntàriament aïllats que encara resten. També s’inclouen molts altres grups que si bé posseeixen una gran diversitat d’estils de vida, tots depenen del bosc. Sense excepció tots ells donen proves de gran respecte cap al bosc del qual depenen i senten que formen part.

Si bé la recol·lecció de productes no de fusta és una activitat essencial per a gran part d’aquests homes i dones que depenen del bosc, altres són camperols que practiquen l’agricultura amb mètodes transmesos des de fa varies generacions i que perfeccionaren amb la finalitat de mantenir intactes les funcions del bosc. Aquest tipus d’agricultura, així com la caça, la pesca i la recol·lecció d’una sèrie de productes no de fusta, com mel, fruits, llavors, aglans, tubercles, plantes medicinals i herbes, assegura la sobirania alimentaria i la salut d’aquestes poblacions. Els camperols contribueixen també a la subsistència d’un nombre encara major de persones: 1.600milions segons les estimacions de la pròpia FAO. A més, els pobles del bosc empren la fusta principalment per a les seves necessitats domèstiques i rares vegades com a principal activitat comercial. Però fins i tot quan és utilitzada comercialment, el comerç es realitza als mercats locals. Les comunitats que depenen del bosc solen conèixer bé el potencial de destrucció de l’extracció  comercial de fusta. Aquesta dona enormes guanys a una grapada de forasters, però deixa rere seu una destrucció irreparable i altera greument els mitjans de vida de la població.

Tan mateix, els Estats i les institucions multilaterals com al FAO i el Banc Mundial, segueixen considerant als boscos com a terres on l’extracció comercial de fustes valuoses per part de companyies privades, moltes d’elles estrangeres, és la millor manera que té un país d’encaminar-se cap al nomenat “desenvolupament” i treure a la gent de la “pobresa”. Aquesta perspectiva centrada en la fusta és a l’origen de l’actual definició de bosc de la FAO: “Terres que s’estenen per més de 0’5 hectàrees dotades d’arbres d’una altura superior a 5 m i una coberta de capçada superior al 10 per cent, o d’arbres capaços d’assolir aquesta altura in situ”.

Aquesta definició reduccionista també justifica l’expansió de les plantacions industrials d’arbres com a suposats “boscos plantats”. Segons la definició de la FAO, aquest tipus de monocultiu a gran escala es considera fins i tot com a “reforestació” i serviria per a compensar la pèrdua de boscos. A la pràctica, les plantacions industrials, ja siguin arbres, de palma oliera o de soja, han contribuït molt a la destrucció dels boscos i altres biomes, tals com pastures i sabanes a totes parts del món. Gràcies a elles, una grapada de companyies transnacionals han obtingut abundants guanys, però les comunitats que depenen del bosc han quedat a la misèria i, sovint, han hagut d’abandonar els seus territoris. Les dones, que en general han desenvolupat una relació particular amb el bosc, tendeixen a patir més amb la seva destrucció. Les comunitats afectades per els monocultius d’arbres a gran escala d’arbres mai els anomenen boscos.  

L’informe de la FAO “Estat dels boscos del món” segueix difonent el mite que la desforestació ja no és un problema tan important com en el passat. Aquesta suposada bona notícia es deu a que la FAo confon boscos i plantacions, permetent així que dotzenes de milions de plantacions industrials d’eucaliptus, acàcies i hevees de creixement ràpid siguin comptabilitzats com “boscos plantats” a les estadístiques forestals de cada país. Aplicant l’actual definició de bosc de la FAO, fins i tot una plantació de 100.000 hectàrees d’eucaliptus genèticament modificats de creixement ràpid és un “bosc”, a pesar de tots els impactes negatius inherents al monocultiu a gran escala, sense parlar del risc que es contamini la composició genètica dels arbres i boscos dels voltants.

En els seus principis fundacionals, la FAO es descriu a sí mateixa com na organització que dirigeix les “activitats internacionals encaminades a eradicar la fam” i “un fòrum neutral on totes les nacions es reuneixen com iguals”. Perquè aquesta declaració sigui certa, la FAO ha de modificar urgentment la seva definició de boscos perquè en lloc de reflectir les preferències i perspectives de les companyies de fusta, pasta, papereres i cautxú, reflecteixi allò que els pobles que depenen dels boscos veuen en ells, i l’ús que fan d’ells.

A diferència del procés ja existent a la FAO, el procés d’elaborar una nova i més apropiada definició de boscos, ha d’involucrar a les dones i als homes que depenen directament dels boscos. Una definició apropiada ha de recolçar les seves formes de vida, xarxes i organitzacions. En el Dia Internacional dels Boscos ens comprometen a prosseguir la campanya tendent a que la FAO i totes les organitzacions pertinents iniciïn un procés, dirigit per les comunitats dels boscos, per a formular una nova definició de boscos.

Signat per:

La Via Campesina

Amigos de la Tierra Internacional

Focus on the Global South

Movimiento Mundial por los Bosques Tropicales