Voluntaris, Botànics i Amics arbres · Arbres amics recullen llavors per la Trapa

Jornada de voluntariat del GOB
en favor de la Trapa

Diumenge passat un gran grup de voluntaris encapçalats pels botànics Joan Rita i Carles Cardona i 2 membres d’Amics Arbres · Arbres Amics. en Joan Bibiloni i jo mateix, anàrem a recol·lectar llavors per dur a terme tasques de disseminació de llavors a la zona incendiada de la Trapa. L’objectiu era arreplegar fruits per poder extreure les llavors, per posteriorment poder dur a terme tasques de dispersió a la finca pública propietat del GOB, intentant imitar la dispersió duta a terme pels aucells. Amb la germinació d’aquestes llavors i l’establiment de noves plàntules es vol aconseguir evitar la pèrdua de sòl per erosió.

Duguérem a terme una jornada de recollida de fruits de llentrisca o mata (Pistacia lentiscus) i aladern Phyllirea angustifolia. La zona de recollida va ser un camí de la perifèria del poble de Bunyola, i en un tram petit de recorregut varem arribar a recollir 15,5 quilograms de fruits de llentrisca, un grapat de fruits d’aladern i uns quants quilos de fruits d’ullastre o olivó (Olea europaea var. sylvestris) totes 3 espècies presents a la finca de la Trapa.

L’activitat estava organitzada pel GOB i comptava amb la col·laboració de Joan Rita, biòleg botànic i professor de la Universitat de les Illes Balears que explicà curiositats de les plantes mediterrànies de les quals agafaríem la llavor i característiques ecològiques del bosc mediterrani.

Carles Cardona, biòleg botànic, explicà com s’havien de recol·lectar els fruits amb una tècnica que anomenava “munyir” la mata, emprant tots els dits de la ma. També va explicar característiques ecològiques dels pins i la seva estratègia per fer front als incendis.

 

En Joan Bibiloni, metge i botànic amateur, gran coneixedor de les plantes, arbres i expert en falgueres, i membre de la comunitat Amics arbres · Arbres Amics, anava explicant als diversos grups de gent els noms de les plantes, curiositats i el perquè de la formació dels empelts de bruixa o escopinades de gegant, provocats per l’organisme Candidatus phytoplasma pini.

En Carles Cardona va trobar un pi que era tot ell un empelt de bruixa. En Carles també va explicar les diferents tècniques i processos que es duen a terme per tractar els fruits per afavorir la germinació de les seves llavors. Jo, en Rafel Mas, biòleg i ornitòleg del GOB, i membre d’Amics arbres,  vaig explicar el perquè de l’activitat, el destí de la llavor, i de com alguns aucells, els frugívors migrants i sedentaris actuen com a dispersors naturals de les llavors i l’efecte del pas de les llavors a través del digestiu de les aus, que és l’escarificació de la clovella i facilitació de la hidratació i posterior germinació. També vaig fer observar les larves del paràsit que crea les gal·les sobre les fulles de mata, l’insecte Aploneura lentisci.

 

En total, un grup de 38 voluntaris més els 4 guies varem gaudir d’una jornada ben entretinguda, lúdica i amena. Qui més qui manco va aprendre alguna cosa que no sabia. Na Lydia E. Larrey, que també estava de voluntària entre nosaltres, ens va fer un reportatge al diari local Última Hora i quedàrem així de guapos tots. La gent s’ho va passar tan bé que demanava quan feim la pròxima.

Rafel Mas, 14 de novembre de 2013

La mort del “nostre” fasser

Al senyor del becut vermell
des de la indignació i l’impotència

Avui mentre comprovava que ha caigut el nostre tercer fasser Phoenix canariensis, m’he cagat amb tothom que pens és responsable del desastre i he fet davallar uns quants sants. No n’he amollada ni mitja de paraula, però la ràbia m’ha roegat per dins i se m’han inflat les venes temporals.

Aquest fasser com el de moltes altres famílies, té (tenia) una història al darrera. Durant anys, potser més de 12 va presidir el centre de la terrassa del pis de cals meus pares a Palma. Cada parell d’anys, mon pare el treia del seu cossiol de test i com si d’un bonsai es tractés, li tallava un terç de les arrels, li afegia terra bona i el tornava a ressembrar a dins del mateix cossiol. Fa uns 28 anys vàrem decidir que ja estava bé de putejar-lo i el sembràrem a la foravila, al camp, a l’entrada, inconscientment sabíem que donaria la benvinguda a coneguts i a alguns estranys. 28 anys són molts i hem vist créixer el fasser i fer-se un arbre imponent. Ara és mort, o gairebé, em sap greu, bastant de greu, però em crema molt més el perquè ha passat això que el fet de perdre aquesta peça arbòria.

He de reconèixer que n’he arrabassat molts de fassers, sembrats per les dispersives mèrleres que traginen els menuts dàtils per menjar-se’ls a un lloc més arrecerat. N’he arrabassat de fins i tot ben grossos pel simple fet d’haver nascut allà “on no tocava”, i reconec que és una feina que em tocava bastant els nassos i la genitàlia. 

En el darrer mes he vist com dos altres fassers morien podrits i pudents per mor del becut, els vaig cremar i vaig pensar que era qüestió de temps que atacassin al fasser gros, al padrí de tots. Vaig pensar en fer un tractament preventiu, em vaig informar i abans d’anar a comprar les cànules, alguna cosa em va dir que havia fet tard, el fasser no era ufanós i poderós com un temps, presentava un aspecte descambuixat i algunes fulles s’havien trencat i mostraven floridura. Vaig decidir deixar-ho córrer, estava immers dins d’una zona d’alt nivell d’afectació. Era qüestió de temps que això passàs, no em lament de no haver actuat.

El fasser en un intent desesperat de perdurar ha produït unes violes de dàtils immenses i carregadíssimes de datilets que han anat madurant. Feia anys que no en madurava...ha cremat els seus darrers cartutxos. En guardaré un parell per fer planter, per quan hagi passat l’hecatombe.

M’indigna, com supòs que a molts, la mala idea que varen tenir els que varen importar palmeres en massa plenes de l’escarabatot per vestir passeigs marítims i urbanitzacions; m’indigna que l’administració no hagi fet res mai per controlar les plantes de viver que entren a la comunitat, tenint en compte que el fet de ser una illa podria aprofitar-se per establir una frontera a les plagues i malalties; m’idigna que l’administració que no ha fet res per perseguir la procedència de la plaga, ni l’autor/s i/o responsables de la importació de la plaga, i demanar-lis danys i perjudicis (en la plaga de la Paysandisia archon se sap que provenia de 2 vivers i no se’ls ha reclamat res, i farà desaparèixer els garballons que són de tots, patrimoni natural), i en canvi amenaci amb multes als particulars que no eliminin palmeres que són focus d’infecció; m’indigna que es faci negoci sobre la desgràcia de propietaris que s’han deixat una pasta intentant salvar palmeres; m’indigna que s’obligui als propietaris a incinerar i després s’acumulin les restes sense incinerar a la incineradora (com s’ha pogut veure a fotos d’algun company), això sí, ells ja han cobrat...

Me sap greu, m’emprenya, m’indigna i en aquests moments ho volia expressar. Quan tengui temps, i no serà ni demà, ni passat, quan me llegui cremaré les restes del fasser, fulles i valona, ara els becuts ja circulen i són el problema d’un altre. La batalla està perduda, perdudíssima, només cal esperar l’extermini total de fassers i palmeres similars. Mentre tant que no vengui cap mandat a dir-me que he de fer per eliminar les restes i evitar que s’escampi la pandèmia...que “se n’anirà a porgar fum” per la via ràpida, i si em vol multar que ho faci, tendré un paper amb el que torcar-me el...bé bona nit.

Rafel Mas, Búger 10 de novembre de 2013

Alerta vital pels lledoners !

Plaguicides al Campus
del Parc Tecnològic de la Mediterrània

Soc conscient que aquesta anotació al bloc l’hauria d’haver fet abans però les coses van com van.

Enceto el quatri de tardor. A l’ESAB, camí de la biblioteca, reprenc l’observació de les anomalies que havia detectat abans de l’estiu en una filera de lledoners del carrer McClintock.

El cap em bull contrastant les observacions anteriors amb les actuals, les d’aquí amb les d’allà i les d’allà amb d’occidentalis versus australis. Diagnosticar sense passar pel laboratori és arriscar-se molt…

Va de dalt a baix: ve de baix.

Falta d’aigua ? no.

Alguna cosa d’arrel ?

Carències ?

Brots secs, fulles nanes amb clorosi, creixement distorsionat.

Fongs o micoplasmes?

L’escossell net com una patena: quins lledons ! que potser han de venir els de la rectoria ?

No m’ho puc creure i m’agradaria equivocar-me: tot plegat fa tuf d’herbicida !!!

D’això se’n podria dir enflairar una hipòtesi més que no pas formular una hipòtesis. Però hi ha el que hi ha. Sense poder fer cap test m’estimo més pensar en una mala praxi en l’aplicació d’herbicides (matèria activa, dosi o moment d’aplicació) abans que la possibilitat d’estar davant de qualsevol patògen dificilment controlable.

Pujo a la biblioteca on se suposa que hauria d’estar fent problemes d’hidràulica i sense voler a Fitopatologia m’entrebanco amb Plant Pathology del George N. Agrios. La pàgina 383 referma la meva sospita.

En d’altres localitats he observat també un altre símptoma a més a més dels descrits anteriorment: el tronc presenta una decoloració de l’escorça des del coll de l’arrel fins uns dos pams d’alçada.

Els efectes adversos dels herbicides en altres espècies d’arbres potser siguin més difícils de percebre però no pas per això menys importants.

Fer de bioindicadors, quin mal ofici pels pobres lledoners ! segur que si tinguessin els lledons grossos com melons la seva sensibilitat als productes fitotòxics estaria més que estudiada...

Actualment els herbicides destinats a la protecció dels vegetals que consumim estan qüestionats. Els productes químics es van reduint cada cop més fins arribar a una gestió integrada amb mesures de control, tan legislatiu com amb productes biològics, biotecnològics i mesures culturals adequades.

Mentre l’agricultura s’està repensant, què passa amb la jardineria ?quin control hi ha sobre les diverses incidències en el medi i la seva biodiversitat ?

Deixo per un altre dia les alternatives a tanta toxicitat. Ja sé que tot plegat son unes simples observacions d’aprenent d’arbròleg però si us plau, esteu alerta i observeu on hi ha danys d’aquesta mena als arbres i registreu-ho.

Detectar i quantificar aquest problema hauria d’ésser el primer pas per a resoldre aquests nyaps ambientals: la salut dels amics arbres és també la nostra salut !

Salut !

J.D.Fernàndez i Brusi

El morrut roig i la palmera Punki

El morrut de les palmeres i la Punki al barri de La Prosperitat. Nou Barris, Barcelona

El morrut es va detectar al barri a la tardor de 2011 en una canariensis, d'uns 12 metres, situada dins d'un pati particular al carrer de Joaquim Valls, el més transitat. Tocant aquesta zona peatonal, ben visible, era una de les imatges referents del barri.

Aquí va començar la odissea dels propietaris pels qui la palmera, era molt més que un bonic exemplar, molts records familiars hi estaven lligats. Conscients, però del perill que representava per les altres del barri, i ai las !, voler fer les coses bé, els va servir per adonar-se que el "Protocol per a la prevenció i lluita contra la plaga del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus)" es només paper: quan l'Administració (difícil saber quina és la competent !) rep la informació, ho anoten per fer estadística (?) i aquí sembla acabar-se la feina.

Trucades, consultes, viatges, permisos, encarregar i pagar informes tècnics, taxes de tota mena, trobar empresa especialitzada... els va fer retardar l'eliminació, de setembre de 2011, fins l'abril de 2012 !. El mateix tractament o pitjor que si volguessin arreglar la teulada i necessitessin ocupar unes hores la via pública.

Palmera Carrer Palamós, 2010

Pel novembre, també de 2011, altre vegada són els veïns qui s'adonen de l'afectació d'una altre, al Carrer Palamós, aquesta a la via pública. Després d'avisar, diuen que l'han tractada (?), i al cap de vuit dies apareix decapitada. La resta no és retirada fins el 12 de juliol de 2013!

Palmera Carrer Palamós, maig 2013

Palmera Carrer Palamós, juliol 2013

Palmera pati de la parròquia, 25 maig 2012

A la tardor de 2012, un bonic exemplar que hi ha al pati de la parròquia, carrer Argullós, mostra símptomes ja irreversibles d' atac de morrut. Informada la propietat, pels veïns, es retirada a la primers setmana de 2013. Malgrat ser ben visible des del carrer qui té la responsabilitat segons el protocol de ¨...Prospectar visualment tots els exemplars de palmeres del municipi... i elaborar un inventari que inclogui... titularitat: privada o pública..." no se n'entera fins que se li diu. Cap mena de control en l'aplicació del que diu el protocol sobre la tala i destrucció de palmeres afectades.

Palmera pati de la parròquia, 25 setembre 2012

Palmera pati de la parròquia, 3 gener 2013

Amb tot això no ens ha d'estranyar que el morrut se les campi, qualsevol que vagi una mica amunt i avall, ha vist una pila d'exemplars amb la capçada caiguda i seca que va caient de mica en mica. Mentrestant, l'escarabat té el camí lliure per trobar altres exemplars sans i així successivament. De què ens serveixen les normes si no hi ha la voluntat manifesta de que es compleixin !. El morrut té la batalla guanyada.

Acabem però, amb una nota positiva, quan les coses es fan bé els resultats arriben.

Palmera Punki, febrer 2012

Palmera Punki, març 2012

Palmera Punki, abril 2012

Al carrer Formentera hi ha una filera de 12 Phoenix canariensis. La penúltima, començant pel carrer Tissó, a finals de febrer de 2012 va ser sotmesa a una severa cirurgia per eliminar les parts afectades per l'escarabat, això i els tractaments posteriors han donat el resultat que podeu veure a la seqüència de fotografies.

Palmera Punki, maig 2012

Palmera Punki, setembre 2012

Palmera Punki, setembre 2013

El seu primer aspecte amb el creixement de les poques fulles mutilades al costat de l'ull li va suposar que al barri se la coneixés com la Punki !

Text : Joan Catafal Roca

Fotografies : Alberto Sanagustín, Pepa Calatrava i arxiu.

A la recerca del roure perdut

El Roure Americà (Quercus rubra)

El roure americà és un arbre de la família de les Fagàcies original de l'Amèrica del nord. El seu nom prové del llatí ruber-bra-brum, vermell, que fa referència a la coloració de les seves fulles a la tardor.

És un arbre caducifoli, de creixement ràpid, que pot arribar als 25 m d'alçada i els 12 m d'amplada de capçada. Necessita llum i humitat, i resisteix bé al fred i a la calor. Es tracta d'una espècie que vegeta bé en sòls silícics, argilosos i rics en substàncies nutritives, evitant els que són massa superficials i llocs on la capa freàtica sigui alta. No tolera la calç.

El tronc i branques presenten una escorça gris que roman llisa durant molts anys, per després prendre tonalitats més fosques i amb petites fissures o escates. Les branquetes són, també, fosques.

Les fulles, membranoses, de 15 a 25 cm. de llarg i de 7 a 20 cm. d'ample, són lobulades (de set a onze parells de lòbuls triangulars).

Els fruits són glans força globosos, d'1,2 a 2,5 cm, de color marró vermellós, amb la cúpula petita i esquamosa, són, i maduren a la tardor del segon any.

Degut al seu ràpid creixement, s'utilitza per obtenir fusta. A Europa es va introduir durant el segle XVIII, i a Espanya és molt habitual trobar-ho en regions del nord (Galícia, Euskadi i Navarra). En aquesta última comunitat el bosc de Roure americà ocupa una extensió, gens menyspreable, de 4000 hectàrees.

Actualment s’utilitza molt en jardineria, en pràcticament tot tipus de climes. El seu creixement (sobretot en els primers anys) és molt més ràpid, i la seva tolerància a la sequera és molt més gran que en altres espècies de roure. A La Garriga, per exemple, hi ha un carrer amb roures americans plantats al llarg de les voreres.

A Catalunya, podem trobar molts exemplars “naturalitzats”, ja que és una espècie que s’hi pot adaptar ràpida i fàcilment si troba les condicions adequades. Així, des del lloc on originalment estaven plantats, s’han anat dispersant, i els seus espectaculars tons vermells destaquen en mig dels boscos. Si voleu contemplar alguns exemplars d’aquesta espècie, hi ha un petit bosquet molt a prop de Castellterçol on el podreu trobar. Cal agafar la pista en direcció a la masia de turisme rural d’“El Munt”, desviar-se en direcció al Mas del Solà del Sot, i uns 500 m més amunt surt un corriol a mà dreta que ens endinsa en el bosc. En aquest indret trobareu tota mena d’arbres i arbustos: roures, alzines, garrics, pins, avellaners, servers, ginebres ...... a més de roures americans. Si hi anem en qualsevol època de l’any, en serà difícil distingir-los de la resta de vegetació. Però si aneu a principis de la tardor, quan els caducifolis encara no han començat a engroguir, els nostres roures americans ja tindran la fulla vermella i destacaran de manera escandalosa enmig del bosc. Hi trobareu exemplars de totes les mides, probablement naturalitzats, ja que no és una zona de plantacions.

Aquest any, però, moltes de les fulles presentaven taques degut als fongs .... una primavera i un estiu especialment plujós ajuden a créixer els arbres, però també afavoreixen els fongs.

Malgrat que les darreres precipitacions s’hagin esdevingut dues o tres setmanes enrere, el terra desprèn una humitat i unes olors inusuals. La vista, a més, ens acompanya amb les tonalitats vermelloses, grogues, ocres i verdoses dels roures americans ....... un lloc encisador i màgic. 

Xavier Martí Ausejo

Save Menorca

Salvem Menorca, encara!

La campanya SaveMenorca pretén fer arribar la polèmica de la carretera general de Menorca a la gent que està vinculada emocionalment amb l'illa, encara que no visqui aquí de manera permanent.

Us demanam que faceu arribar aquest missatge a aquelles persones que pugueu conèixer que venguin o hagin vingut de turisme a Menorca, a aquells que tenen segona residència, a la gent de la península o de l'estranger.

També pot ser molt útil fer-ho arribar a contactes de premsa de fora, a periodistes concrets o a xarxes socials que se'n puguin fer ressò.

A través de SaveMenorca s'estan rebent donatius que s'apliquen a la campanya (distribució de milers de folletons als turistes, valla publicitària, anuncis en premsa, estratègia jurídica, etc) i també s'estan enviant centenars de queixes a l'Oficina de Turisme del Consell Insular.

Ara és quan s'ha de fer la batalla de la carretera, abans que els danys siguin irreversibles. Estem parlant d'intervencions al llarg de 40 quilòmetres de Menorca. Una illa que molta gent estima precisament per l'especial conservació del paisatge que ha sabut fer. Ajudeu-nos a mantenir-la.

Participau en SaveMenorca

S'està tramitant un projecte de reforma de la carretera general de Menorca, que podria significar una gran transformació en el paisatge que l'illa ofereix des de la principal via rodada.

Hi ha uns diners públics per invertir en aquesta carretera que va de Maó a Ciutadella. Tothom coincideix que es poden aprofitar per fer algunes millores, però el Consell Insular ha programat la inclusió d'unes grans rotondes a diferent nivell (vegeu les il·lustracions), que implicarien un gran consum de territori i, sobretot, una important pèrdua en la percepció paisatgística de Menorca.

Experts de diferents disciplines han advertit que es tracta d'una actuació sobredimensionada, que no respon a criteris tècnics. Per aquests motius, estem fent una campanya entre la gent que li agrada Menorca, per demanar que ens ajudin a frenar aquest projecte. Moltes gràcies.

Com pots ajudar:

Fent un donatiu. Serà usat per a la campanya de difusió i per estructurar un front jurídic contra aquest projecte de carretera.

Enviant una petició davant l'Oficina de Turisme del Consell Insular de Menorca.

Castellà - Anglès:

Se está tramitando un proyecto de reforma de la carretera general de Menorca, que podría significar una gran transformación en el paisaje que la isla ofrece desde la principal via rodada.

Existe un dinero público para invertir en esta carretera que va de Mahón a Ciudadela. Todo el mundo coincide en que este dinero se puede aprovechar para efectuar algunas mejoras, pero el Consell Insular ha programado la inclusión de grandes rotondas a diferente nivel (ved las ilustraciones), que implicarían un gran consumo de territorio y, sobre todo, una importante pérdida en la percepción paisajística de Menorca.

Expertos en diferentes disciplinas an advertido que se trata de una actuación sobredimensionada que no responde a criterios técnicos. Por esos motivos estamos realizando una campaña entre las personas que gustan de Menorca, pidiéndoles que nos ayuden a frenar este proyecto. Muchas gracias.

Cómo puedes ayudar:

Haciendo un donativo. Lo usaremos para la campaña de difusión y para estructurar un frente jurídico contra este proyecto de carretera.

Enviando una petición ante la Oficina de Turismo del Consell Insular de Menorca.

A project of modification of the main road in Minorca is being prepared, which could make a major transformation of the landscape that it offers to our visitors and local people.

There is a sum of public money to be invested in this road from Mahon to Ciutadella. Everyone agrees that this money may be leveraged to make some improvements, but the Island Council has planned the inclusion of large roundabouts at different levels (see the illustrations), which would involve a large consumption of land and especially, an important loss of landscape perception of Minorca.

Different experts warned that the planned transformation is oversized and not according to technical criteria. For these reasons we are conducting a campaign among people who like Menorca, asking them to help us to stop this project. Thank you very much.

How you can help:

Making a donation. We will use it for the publicity campaign and to structure a legal front against the road project.

Sending a request to the Tourist Office of the Island Council of Minorca.

Fotos JV

Boscos vells

Boscos que curen

La UdG impulsa la protecció dels arbres madurs per a ús terapèutic.

Propietats guaridores : Passejar quatre cops al mes  per un bosc antic proporciona benestar físic.

Passejar una estona per un bosc d'una certa antiguitat pot ajudar al benestar físic, psíquic i emocional de les persones? Els beneficis de fer exercici són àmpliament coneguts però, ¿i en els altres camps? ¿Pot servir també per ajudar a tractar determinades patologies? L'Institut de Medi Ambient (IMA) de la Universitat de Girona (UdG) creu que sí, i per això, juntament amb AccióNatura, està impulsant la protecció i la custòdia dels boscos madurs i vells que hi ha a Catalunya, ja sigui comprant-los o arribant a convenis amb els propietaris. Els boscos madurs són aquells on fa entre 50 i 100 anys que no s'hi han talat arbres, i vells ho són quan tenen a partir d'un segle. Encara hi ha una tercera categoria, la dels boscos primaris o verges, que són els que no han viscut l'acció humana.

D'aquests no en queda cap al sud de l'Europa Occidental, però sí al centre, l'est i el nord d'Europa i en continents com l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica. Particularment, l'IMA s'ha fixat en l'Àsia per al projecte Sèlvans -que treu el seu nom d'una divinitat etrusca que protegia els boscos-, que treballa per protegir aquests boscos antics en funció de les seves propietats terapèutiques. "Donar-li aquest enfocament és una manera de revalorar aquests santuaris naturals i ajudar a protegir-los, cosa que beneficiaria tant les persones com el territori", explica Josep Vila, director de l'IMA. Els referents són, sobretot, el Japó i Corea del Sud. El 1985 al Japó van activar un servei de benestar i salut amb l'objectiu de reduir despeses de la seguretat social a través del que en japonès anomenen shinrin-yoku , que vol dir bany de bosc . Es van fixar protegir 100 boscos amb finalitats terapèutiques; gairebé 30 anys després en tenen 50 i estan satisfets amb l'experiència.

Hi ha evidències científiques que passejar tres o quatre cops al mes uns 15 minuts per un bosc antic proporciona benestar a persones afectades per patologies com depressió, angoixa, estrès, Parkinson, aïllament social, agressivitat i diabetis. També ajuda a controlar l'abús de substàncies i fins i tot asserena els impulsos suïcides. "Quan els arbres entren en decrepitud, que per regla general és entre els 100 i els 200 anys, segons la varietat, comencen a generar uns olis essencials per protegir-se dels insectes i dels agents de descomposició, com els fongs i determinats bacteris", explica Jaume Hidalgo, enginyer forestal i responsable del projecte Sèlvans des del 2007, quan va començar de la mà de la Diputació de Girona. "Aquests olis, quan són inhalats per l'organisme humà, activen els limfòcits del sistema immunitari que lluita contra determinats virus i tumors", afegeix Hidalgo. El doctor Secundí López-Pousa, cap de neurologia de l'Hospital Josep Trueta de Girona, no dubta dels efectes saludables dels banys de bosc: "Caminar per boscos antics augmenta la secreció de serotonina i disminueix la de corticoides o sucre. Això ajuda a sentir-se millor, sens dubte".

Activen el sistema immunitari

Metges japonesos han publicat articles en revistes especialitzades en què demostren que pacients amb patologies com les esmentades i que fan banys de bosc presenten millores respecte als que no en fan. A López-Pousa li agradaria estudiar aquests efectes, també amb nens afectats per TDAH, i explica una experiència personal: "El meu fill de 13 anys és asmàtic. Vam anar a la Selva Negra i mentre vam ser allà no va tenir cap crisi". López-Pousa creu que una cosa pot tenir relació amb l'altra: "Pot ser casualitat, però aquesta mena de boscos tenen unes concentracions d'oxigen i d'humitat més elevades, i no seria estrany que ajudessin a activar el sistema immunitari". A Catalunya hi ha 1.200.000 hectàrees de superfície forestal arbrada, de les quals 30.000 són de boscos madurs i 3.000 de vells. D'aquestes 3.000 hectàrees, la meitat ja estan en custòdia, amb un conveni amb els propietaris o bé perquè hi ha alguna figura jurídica de protecció. L'altra meitat és la que, segons Hidalgo, "requereix amb urgència un programa estratègic de protecció". El Servei de Planificació de l'Entorn Natural del departament de Territori i Sostenibilitat és l'encarregat de fomentar i promocionar la custòdia del patrimoni natural, com és el cas d'aquests boscos.

El cap d'aquest servei, Salvador Grau, en defensa la conservació: "Són monuments naturals, amb arbres de grans dimensions, plens de líquens i fongs. Tenen unes propietats que hauríem de mirar de conservar". Grau diu que no es tracta de grans extensions: "Són trossos petits i estan molt fragmentats. N'hi ha, principalment, al Pirineu, al Prepirineu i als ports de Beseit. Grau ha estat testimoni de la importància dels boscos terapèutics a Corea del Sud: "Fa 4 anys, en un congrés en una illa del sud de Corea, vam anar a veure un bosc de salut recomanat a persones que pateixen càncer. Els metges els recomanen passar hores allà com a complement a altres teràpies".

Jordi C. Llorens. Girona 
· Article publicat a AraBalears el 01.09.2013 ·

Vull aprofitar per recomanar la subscripció a l'AraBalears. Gràcies.

Fotos JV