dissabte, 26 d’octubre de 2013

Alerta vital pels lledoners !

Plaguicides al Campus
del Parc Tecnològic de la Mediterrània

Soc conscient que aquesta anotació al bloc l’hauria d’haver fet abans però les coses van com van.
Enceto el quatri de tardor. A l’ESAB, camí de la biblioteca, reprenc l’observació de les anomalies que havia detectat abans de l’estiu en una filera de lledoners del carrer McClintock.
El cap em bull contrastant les observacions anteriors amb les actuals, les d’aquí amb les d’allà i les d’allà amb d’occidentalis versus australis. Diagnosticar sense passar pel laboratori és arriscar-se molt…

Va de dalt a baix: ve de baix.
Falta d’aigua ? no.
Alguna cosa d’arrel ?
Carències ?
Brots secs, fulles nanes amb clorosi, creixement distorsionat.
Fongs o micoplasmes?
L’escossell net com una patena: quins lledons ! que potser han de venir els de la rectoria ?
No m’ho puc creure i m’agradaria equivocar-me: tot plegat fa tuf d’herbicida !!!

D’això se’n podria dir enflairar una hipòtesi més que no pas formular una hipòtesis. Però hi ha el que hi ha. Sense poder fer cap test m’estimo més pensar en una mala praxi en l’aplicació d’herbicides (matèria activa, dosi o moment d’aplicació) abans que la possibilitat d’estar davant de qualsevol patògen dificilment controlable.

Pujo a la biblioteca on se suposa que hauria d’estar fent problemes d’hidràulica i sense voler a Fitopatologia m’entrebanco amb Plant Pathology del George N. Agrios. La pàgina 383 referma la meva sospita.
En d’altres localitats he observat també un altre símptoma a més a més dels descrits anteriorment: el tronc presenta una decoloració de l’escorça des del coll de l’arrel fins uns dos pams d’alçada.
Els efectes adversos dels herbicides en altres espècies d’arbres potser siguin més difícils de percebre però no pas per això menys importants.

Fer de bioindicadors, quin mal ofici pels pobres lledoners ! segur que si tinguessin els lledons grossos com melons la seva sensibilitat als productes fitotòxics estaria més que estudiada...

Actualment els herbicides destinats a la protecció dels vegetals que consumim estan qüestionats. Els productes químics es van reduint cada cop més fins arribar a una gestió integrada amb mesures de control, tan legislatiu com amb productes biològics, biotecnològics i mesures culturals adequades.
Mentre l’agricultura s’està repensant, què passa amb la jardineria ?quin control hi ha sobre les diverses incidències en el medi i la seva biodiversitat ?
Deixo per un altre dia les alternatives a tanta toxicitat. Ja sé que tot plegat son unes simples observacions d’aprenent d’arbròleg però si us plau, esteu alerta i observeu on hi ha danys d’aquesta mena als arbres i registreu-ho.
Detectar i quantificar aquest problema hauria d’ésser el primer pas per a resoldre aquests nyaps ambientals: la salut dels amics arbres és també la nostra salut !

Salut !
J.D.Fernàndez i Brusi

2 comentaris:

Joan Vicenç ha dit...

Molt interessant JD. Una observació que cal seguir.
Caldria descartar, però, que no es tracti d'un problema d'arrels, és a dir, quan es fa construcció nova de vegades no miren prim a deixar ciment, escombraries o directament residus tòxics al lloc que s'enterra. Si fos possible parlar amb algun observador de quan es varen plantar aquests arbres potser ens podrien parlar del seu subsòl. De totes maneres els lledoners són dels arbres que millor s'adapten a terres remogudes i fins i tot a escombraries d'obra.
Gràcies.

Guillem Nicolàs i Larruy ha dit...

Si fos a un sol lledoner m'inclinaria per problemes de subsol (de vegades una fuita de gas crea aquests problemes als arbres) Si passa a tota l'alineació jo pensaria que és un problema d'aplicació voluntària o no d'algun pesticida, potser un producte fitotòxic pels lledoners, potser una maquina bruta d'alguna aplicació anterior amb herbicida, etc.