Les flors de la perera riuen i riuen

Flor de la perera, (Pyrus communis). Foto de .Bambo.

Al·loteta, robadora,
a qui vos compararé?
A la flor de la perera
o a les roses del roser?
A la flor de la perera
jo us comparo per blancor
i a les roses del roser
jo us comparo per l'olor.

(popular)

Flor de la perera, (Pyrus communis). Montoliu de Lleida. Foto de Ferran Turmo Gort

Senyals de març

Hom veu la lluna darrera
de nostra perera en flor;
cada flor de la perera
sembla una gota de plor.
Enllà una donzella espera
d'algun xiuxiueig el so:
molla de la llum lleugera
s'inclina de l'ombra al do.
Un núvol, ans prepotent,
minva, esperonat pel vent,
i cap a la lluna trota.
Hom sent en l'aire embaumat
l'últim plany d'amor del gat
i el primer de la granota.

'Guerau de Liost'
Jaume Bofill i Mates
(Olot, Garrotxa, 30 agost 1878 - Barcelona, Barcelonès, 2 abril 1933)

Perer florit. San Esteban de la Sierra. Foto de Alejandro Espinosa

La flor del perer

Lleu, la flor del perer és una dolça dama,
dreta sobre les fulles com en un prat. I mai
no se'n mou ,amb l'ombrel•la blanca. Si alcés la cama
trobaria l'espai.

Marià Manent i Cisa
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Ja s'adivinen les primeres peres. Sant Pere de Ribes. Foto de Mª Africa

Cançó després de la pluja

El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.

A l'escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.

Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.

Qui puja a la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén,
farigola, romeguer.

El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!

Bartomeu Rosselló-Pòrcel
(Palma, Mallorca, 1913 - el Brull, Osona, 1938)

Perera amb pera verda. Delta de l'Ebre. Foto de Manel Zaera

Tot és com una dansa

Tot és com una dansa de la vida i la mort:
hi ha l’home i l’ocell i l’herbeta de l’hort,
l’avet, que sembla etern, la margarida,
en el dansar de la mort i la vida.

Mor algun astre, temps enllà,
i la flor de perera al quintà,

i la noia daurada s’oblida
en el dansar de la mort i la vida.

Marià Manent i Cisa
(Barcelona, 27 novembre 1898 - 24 novembre 1988)

Perer. Garciaz, Extremadura. Foto de Iker Cavallé

Tardoral

Pluja d’estels: novetat de setembre.
Ara toquen els afanys de la sembra.
I és confident i gustosa la fembra.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.

Ara el treball és sedant; no trabalsa.
Ara és el temps de les peres amb salsa.
I la padrina les oques encalça.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.
Pugna de glavis apar la fageda
tota d’aram. Una boira de seda
la visió de l’exèrcit ens veda.

Ara és el temps del profit i l’amor:
aiguabarreig d’escomesa i llangor.
...

'Guerau de Liost'
Jaume Bofill i Mates
(Olot, Garrotxa, 30 agost 1878 - Barcelona, Barcelonès, 2 abril 1933)

Compartint una pera. Foto de Joan Grífols

La pera

Tinc una pera asseguda
a la vora del meu plat
i dient-me que la tasti
perqué té un sabor genial.

Mossegada a mossegada
feliç me la vaig menjant
i comprobo que la pera
és més dolça que genial.

Menjeu peres empeltades
d'aquesta dolçor especial
que juga fent pessigolles
i el cor ens va perfumant.

Margarita Alejandro i Bello
(El Guinardó, Barcelona)

Pera podrida. Foto de Silvia Bel

Podrir peres

He deixat podrir
una pera a la panera
per poder palpar
la pena de perdre
els colors pintats
pel pas del temps
que tot ho torna negre.

Silvia Bel
(Barcelona, 1982)

Pyrus communis. Albern, Schwechat, Austria. Foto de Hermann Falkner

Els perers són arbres molt antics

Les peres jovenetes

Il·lustració: Jordi Casamajor

El perer aguanta bé el fred i l'hivern. La seva escorça grisa és plena d'esquerdes. La fusta del perer és molt resistent, però molt difícil de treballar: se'n fan, habitualment, només les peces petites. Se'n fabriquen les clavilles de les guitarres i dels violins, i d'altres instruments de corda. La fusta del perer, com la del boix i el cirerer, s'utilitza com a matriu per a la tècnica del gravat més antiga: la xilografia. Amb fusta de perer feia els seus gravats el famós artista holandès M.C. Escher (1898 – 1972).
Els lectors habituals de la poesia catalana associem els perers i les peres amb la idea de la felicitat i harmonia: imatge produïda en una gran part pel record de la protagonista del cinquè poema de «Els fruits saborosos» de Josep Carner: «¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor!». «Sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent». Els perers en flor, primaverals, també representen un començament etern, anyal, d'una nova i millor vida, un somni de l'eterna joventut. Tanmateix, a Xina, el perer es considera el símbol de la saviesa i de la llarga vida.
Els perers són arbres molt antics. Van aparèixer per primera vegada a l'Àsia Central: el seu origen se situa als vessants més baixos de les muntanyes xineses de Tian Shan: «muntanyes celestials», també conegudes com a muntanyes dels esperits. Des d'allí, s'han anat estenent fins a arribar a produir totes les varietats que coneixem avui en dia. A l'Edat de Bronze, ja es cultivava a Europa, Nord d'Àfrica i Àsia. Es creu que l'espècie europea procedeix de l'encreuament entre Pyrus nivalis (el Perer de les Neus) i Pyrus caucasica.
La literatura antiga conté moltes referències als perers i el seu cultiu. Al cant XI de l'Odissea (segle VII AC), trobem la referència a les tortures de fam i set que patia Tàntal, aquell estimat dels déus que va sacrificar el seu fill i el va servir en un banquet per a ells, encadenat dins del llac. L'aigua l'hi arribava fins a la barbeta, però quan abaixava el cap per beure, s'assecava. Magnífics perers, pomeres i figueres allargaven les seves branques per a que pogués agafar la fruita, però el vent se les enduia cap al cel. Plini (23 – 79 DC) parla de diverses varietats de les peres, la d'Alexandria, la de Numància i la de Siria, i la més saborosa de totes, la Crustamina. Plini considerava que les peres eren bones per l'estomac si es menjaven cuites al forn amb mel; totes les peres crues, deia, són un menjar molt pesat sobretot per a aquells que estan malalts, però també per als que gaudeixen de bona salut.
Els fruits del perer s'assemblen a la forma del cos d'una dona; és un fruit que té un cert simbolisme sexual. Una de les llegendes diu que els déus van crear la primera dona (Eva, la mare de tota l'humanitat) a partir d'un perer. Els fruits que produïa es van convertir en persones. És la raó per la qual el perer es considera també un símbol de la maternitat, de l'amor matern. A la mitologia russa, però, a prop dels perers de bosc, perers salvatges, o fins i tot als seus mateixos troncs, hi viuen els dragons, les bruixes i els dimonis. Els dragons petits hi fan nius; els dragons grans prefereixen una cova que tingui un perer al davant. Les bruixes viuen en cases amb potes de pollastre. Quant a la forma de l'habitatge dels dimonis, no es coneix exactament.

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra i a Avet Verd el 07/08.05.2012 ·

Perer (Pyrus communis). Foto de ana.solepon

Dies de maig

Imatges d'un emprenyat

Darrerament tinc la inspiració a can pistraus.
Coses molt immediates reclamen la meva atenció.
Però no per això deixo de veure allò que passa al meu voltant.
Coses agradables i menys agradables.
La Laura empresonada des del 29 de març.
Ningú però aturarà la consciència col•lectiva.
Justícia i equitat per un món cada cop més petit.
I un arbre sota el qual reposar i repensar...

jd
J.D. Fernàndez i Brusi

Mil magranes es riuen amb coratge

Canigó i magraner. Bages, Rosselló. Foto de Toni Hermoso Pulido

Haikús del magraner

Ve prest novembre,
el groc del magraner
cau blanc a terra.

Gelós de l’aire,
empresona la llum
amb el ramatge.

Llances o peixos,
ocells o ulls o mans,
l’estol de fulles.

Tres retxes basten
per acotar amb amor
dotze pams d’arbre.

Francesc Florit Nin
(Ciutadella de Menorca, 11 setembre 1960)

Magrana obrint-se (Punica granatum). Alòs de Balaguer. Foto de Ferran Turmo Gort

Fruit

La magrana badada en la polsosa
voravia del camí! Quin desperdici
de robins que s’esmicolen trèmuls,
inútils! Massa color i encara
un punt de lívids. És la corfa
de cuiro ressec que s’ha esquerdat.
Un glabre cap convuls,
l’esventrament d’un cor.

Tono Fornes
(Tetuan, Marroc, 29 gener 1955)

Magraner. Foto de mmolinah

Va de fruites i cors

Qui m'ho havia de dir
He plantat
Un cor de cirera amb gust tardorenc
Ha sortit
Un pruner empeltat d’alegria
magre i esvelt,
Vora seu
El magraner creix robust com mai.

Assumpció Costals Puig

Magrana. Foto de Joan Grífols

Trenta de gener

Rebenta la Magrana
dels teus llavis Carmí carnosos.
Els ulls en ràpids efectes
emmirallen el meu deliri.
Estesa la Bellesa
pacta amb l'Amor,
la conquesta del Plaer.

Jordi Pope
(Barcelona, 1953 - 10 gener 2008)

Estiu al magraner. Tona, Osona. Foto de Diari MEF

Amor eslau

Com si l'estiu, de sobte, anomenés
El teu desig entre fruites badades
O l'amargor de les magranes verdes
Et suggerís plaers concrets, uns ulls
T'han ferit i has comprès. I la tristesa
Per eixugar (el cos com una esponja)
O veus marcides, mormolades, blanques,
T'han amarat d'aroma o violetes.
Vessen paraules, ara, les finestres,
Dolçors del seu record de dona jove
Mentre el sol bat i encalenteix les pedres
O aquests dos cossos enllaçats. Les veus
De les genetes i dels llops, llunyanes,
No penetren l'estança on dius amor
Mentre t'enfonses pels camins dels ulls
I d'un cos nou d'amor de dona eslava

Jaume Pomar
(Palma, Mallorca, 29 juliol 1943)

Magraner. Foto de Miquel Bohigas Costabella

Tardor

Quan ve, amb aire de pàmpols, la tardor
devallant des del cim fins a la foia,
esclata al món i a l’esperit la joia,
i es desfà com un núvol la tristor.

L’home somriu mirant amb serenor
la joventut, pretèrita monjoia:
sap que la punxa rau dins de la toia
i que a vora de l’odi va l’amor.

Riu la mar amb l’escuma resalada
que promou i remou la garbinada
amb l’elàstica ajuda dels dofins.

I en les hortes – aurífic el fullatge –
mil magranes es riuen amb coratge,
la boca oberta plena de robins.

Francesc Almela i Vives
(Vinaròs, el Baix Maestrat, 9 novembre 1903 - València, 1967)

Magraner florit. Foto de Sara A.

L'ombra de l'altre mar

(fragment)

No hi ha aparat en el ponent, a l'illa.
Queda un verd tendre als ametllers i parres
i un argentat llunyà a les oliveres.
Els murs de pedra tenen transparències
d'oblit i el cel, il.luminat pre l'aigua
immòbil però viva dels aljubs,
té el color exacte de la tolerància.
Sols queden breus esclats als llocs més alts,
com aquesta flor roja al magraner
que s'exalta amb el raig de sol que sotja
durant un temps molt breu entre uns balustres.
No hi ha aparat en el ponent. Conec
la dignitat d'aquestes hores baixes.

Joan Margarit Consarnau
(Sanaüja, Segarra,1938)

Magraner. Foto de irenearma

Càntic dels càntics
(Fragment)

L'esposa

Jo sóc per al meu estimat,
i cap a mi ve el seu anhel.
Vine, estimat meu, sortim al camp!
Farem nit a les masies.
Anirem de bon matí cap a les vinyes.
Veurem si brotonen els ceps,
si esclaten les gemes,
si els magraners floreixen.
Allí et faré el do del meu amor!
Les mandràgores exhalen perfum,
i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos:
de novells i de vells encara;
els he reservats per a tu, estimat meu!
Tant de bo que em fossis germà,
alletat als pits de la meva mare!
Quan et trobaria per fora, et podria besar
sense que ningú me'n fes retret.
Et conduiria i et faria entrar
a la casa de la meva mare, que em nodrí,
i jo et donaria a beure vi perfumat
i most de les meves magranes.
Em posa l'esquerra sota el cap,
i amb la dreta m'abraça!
Us conjuro, filles de Jerusalem:
no desperteu ni desvetlleu l'amor
fins que ell mateix ho vulgui!

Salomó
(Jerusalem, Naixement: ca. 1011 a.C. - Defunció: ca. 931 a.C.)
La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat

Flor de magraner. Foto de Pilar Pascual

La Barretina

Cançó de l'últim barretinaire de França,
dedicada al pintor olotí D. Joaquim Vayreda

(Fragment)

Quan a Olot jo l'aprenia
mon ofici dava pler,
cada poble a on floria
me semblava un claveller,
Mos clavells i roses veres
jo plantí en eixes riberes,
eren, ai!, jardins les eres
i jo n'era el jardiner.
Só barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
més no canto gaire,
més no canto, no.

Com la flor de la magrana,
queia bé al bosc i al jardí;
los més vells la duien plana,
los més joves de garbí;
des de Nàpols a Marsella
no floria un port sense ella,
era en terra flor vermella,
en la mar coral del fi.
Só barretinaire
de Prats de Molló;
me diuen cantaire,
més no canto gaire,
més no canto, no.

Jacint Verdaguer i Santaló
(Folgueroles, 17 maig 1845 – Vallvidrera, 10 juny 1902)

L'oblid de les magranes a la Pera. Baix Empordà. Foto de Quim Bahí

Magraner vermell de flors

«El most de les meves magranes»

Il·lustració: Jordi Casamajor

Tot un símbol

Quina delícia són, les flors de la magrana!.. «Al magraner vermell de flors» («on this fresh pomegranate bough») va reposar la fada de John Keats, en una de les traduccions més boniques cap a català que coneixem. El barretinaire creat per Jacint Verdaguer descrivia els anys de la glòria de la barretina, lamentant la seva desaparició del dia a dia català, de forma següent:

«Com la flor de la magrana, / queia bé al bosc i al jardí... / ...des de Nàpols a Marsella / no floria un port sense ella, /era en terra flor vermella, / en la mar coral del fi».

Joan Margarit l'ha comparat amb els últims moments de la posta del sol:

«Sols queden breus esclats als llocs més alts, / com aquesta flor roja al magraner / que s'exalta amb el raig de sol que sotja / durant un temps molt breu entre uns balustres».

Si observem l'evolució que fan les flors de la magrana per convertir-se en fruits, veurem com les boletes vermelles s'obren adquirint la forma de fanalets japonesos. A mesura que avança l'estiu, la part de darrera de cada flor es fa més ampla, i el «fanalet japonès» esdevé de més a més semblant a una pera coronada. La seva corona allargada es fa més petita i seca mentre el cos de la fruita s'arrodoneix.

La magrana, reina de la Tardor -Toni Bra-

Mireu la foto de la magrana com a reina de la tardor feta per Toni Bra, al Poema a la magrana: La granada, de García Lorca: tot apreciant la seva interpretació humorística, tinguem present que la magrana, durant molts segles, s'ha considerat un símbol del poder. Els egipcis eren enterrats amb magranes. Es creu que precisament la forma d'una magrana oberta va suggerir el disseny que avui en dia adorna els caps dels reis.

Segons la tradició jueva, la magrana té 613 llavors (nombre igual als 613 manaments de la Torah), i és un símbol de la veritat. A la mitologia cristiana, les llavors simbolitzen els creients d'una sola església. Josep Gordi Serrat la defineix com a símbol de reialesa, esperança i vida futura, així com també de la resurrecció de Jesús, i cita els versos del Càntic dels càntics on apareix el valor de la magrana com a fruita que satisfà l'assedegat. L'esposa diu (Ct 8, 2):

Quan et trobaria per fora, et podria besar sense que ningú me'n fes retret. Et conduiria i et faria entrar a la casa de la meva mare, que em nodrí, i jo et donaria a beure vi perfumat i most de les meves magranes».

A Roma, la deessa Juno es representava portant una magrana a la mà, com a símbol del matrimoni, i les núvies duien ornaments fets de branques de magraner.

El «Somni causat pel vol d'una abella al voltant d'una magrana un segon abans de despertar» (1944) té un lloc prominent a l'obra de Dalí. El mateix Dalí va crear una joia «El cor de magrana»: una agulla de pit. Federico García Lorca veia una magrana com a un cel crista·litzat on cada gra és un estel: un cel sec i comprimit. La veia com un rusc diminut format per boques de dones; un cor generós, perfumat, que per fora és tan dur com el cor humà; un crani i un tresor.

A Rússia, els interpretadors dels somnis diuen que si somies amb la teva estimada que et dóna de menjar llavors de magrana, a la vida real resistiràs a l'encís de les dones malintencionades.

A Catalunya, hi ha un poble d'uns 150 habitants que té un magraner al seu escut. Es troba a 25 km de Lleida, i es diu Granyena de les Garrigues.

Alexandra Grebennikova
· Article publicat a El Periòdic d'Andorra i a Avet Verd el 30.04/02.05.2012 ·

Magranes. Foto de Joan Centellas Banqué

Volen destruir un jardí centenari de Gràcia

Cal salvar el jardí centenari de Gràcia

El convent de les Missioneres del Santíssim Sagrament i Maria Immaculada, ubicat al carrer de l’Encarnació 62-64, de Gràcia, a Barcelona, va ser enderrocat el passat mes de gener.

Tot just feia un mes que les missioneres havien donat una quarta part de la propietat del convent a l’Arquebisbat de Barcelona i una altra part igual a l’església de Sant Joan de Gràcia. Un cop repartides les parts, l’inici de les obres va estar, sorpressivament, imminent.

Però el solar del convent compta –encara- a la part del darrera amb un jardí d’uns 800 m² on hi ha arbres frondosos que aporten a l’interior de l’illa formada pels carrers de Encarnació, Torrent de les Flors, Sant Lluís i Escorial un paisatge verd urbà d’alta riquesa paisatgística. Aquests arbres són:

• 4 Palmeres de canàries enormes (Phoenix canariensis), dues d’elles, • segons van explicar fa anys les monges més velles del convent, van ser plantades en el 1902 per la fundadora de la congregació, Maria Emilia Riquelme.
• 2 Lilàs esplèndids (Wisteria siensis), actualment en floració, que conformen una ombrejada glorieta en el centre del jardí.
• 1 Avet magnífic (Araucaria heterophyla) d’uns 15 metres d’alçada.
• 2 Llimoners molt apreciables (Citrus aurantium)
• 3 Ficus (Ficus elastica) força desenvolupats, en especial un exemplar del fons del jardí.
• 4 Troanes (Ligustrum japonicum). Arbres de grans dimensions i diversos desenvolupaments que aporten verd a les parts més aèries.
• 4 Adelfes, o llorers de flor rosa, (Nerium oleander), algunes d’elles bastant grans i d’abundant floració a l’estiu.
• 3 Nesprers del Japó (Eriobotrya japonica), dos d’ells petits, però són ambaixadors i homenatge de l’amor i del profund respecte pels arbres que hi ha en els països de l’extrem orient.

D’altra banda, aquests arbres acullen gran varietat d’ocells com cotorres, merles, tórtores, pit-roigs o pardals.

No obstant això, el jardí del convent és amenaçat actualment pels interessos econòmics dels propietaris del solar, que pretenen arrasar amb tot el verd del jardí centenari i fer una construcció de vivendes privades i places de pàrkings per a fer negoci amb aquesta parcel•la. Parcel•la que, malgrat sempre ha estat un equipament escolar i religiós, per un error material en el Pla General de Planejament Urbanístic, va quedar aquest terreny com a Residencial i, en el seu lloc, dos blocs d’edificis privats del costat del convent estan –sorpresivament- classificats com a equipament. Des de l’Ajuntament se’ns ha manifestat el compromís verbal de “treballar en la línea de salvar el màxim possible del jardí”, però també la llicència d’obres de l’empresa promotora per a construir habitatges privats i pàrkings no ha estat aturada per l’Ajuntament, cosa que dóna desconfiança a les paraules de la regidora del districte.

Curiosament, es dóna la circumstància que, a primers del 1900, la família terratinent d’aquest espai va adjudicar com herència aquesta propietat a l’església amb la condició de construir una escola a la barriada de Sant Joan de la Vila de Gràcia.

Els veïns de l’entorn d’aquest jardí, afectats per la seva possible desaparició, han iniciat les mobilitzacions veïnals i pretenen aconseguir que, d’una banda, es respecti el jardí centenari com a patrimoni de la Vila de Gràcia i, d’altra banda, l’església faci un exercici responsable d’aquests terrenys i construeixi, enlloc d’habitatges privats, un edifici d’equipaments socials pel barri.

Plataforma de Veïns de l’illa Encarnació - Sant Lluís
“Salvem el Jardí Centenari i l’Equipament pel Barri”

La bella i traïdora roella

Un camp vestit de roelles,
des de diferents punts de vista

El turista: “Beautiful, awesome, esplendid, marvelous!” “clacka, clacka, clacka” (sons d’obturador).

La mare (d’un altre temps) a la nina: “No entris per dins les roelles, que les taques no fugen del vestit!”

El naturalista: “Aquestes plantes ruderals contribueixen a la biodiversitat, rompent la monotonia del monocultiu de cereal, atraient insectes que a la vegada atreuen aucells, i donen valor a aquests sistemes agrícoles saludables”

El científic: “Aquestes roelles, Papaver rhoeas, pertanyen a la papaveràcies, el seu color vermell no és vistós als ulls de determinats pol·linitzadors, i no és massa freqüent entre les flors d’aquestes latituds, on són més típics el groc i el blau. Per contra les màcules negres que presenta a l’interior dels seus pètals són vistossíssimes als ulls dels insectes que detecten la llum ultraviolada. Les substàncies al·lelopàtiques presents a les seves arrels fan que allà on creixen no hi creixin altres espècies”

El Pagès: "Mal les toc pesta a les ditxoses roelles! Mira que no deixen anar bo ni es favó, ni sa civada! El fan anar ben magre, te dic que tot mos són contraris!”

L’hoteler: “Mira que són colloneres aquests pagesos, sembren flors per als nostres turistes...això pareix Holanda!” $$$ “clinck, clinck, clink” (sons de diners que fan les parpelles en obrir-se i tancar-se)

El daltònic: “no entenc que li troben d’espectacular a aquest camp!?...”

Fotos: Roelles al camí des Campà, Algaida (un diumenge plujós de maig) i roelles a Búger.

Dedicat a l'amic Javi Millán i a tots els daltònics del món.

Rafel Mas, Búger, 7 de maig de 2012

Poesia sota els cirerers a Masquefa

Poesia sota els arbres
"Poesia sota els cirerers"
Masquefa

Diumenge 6 de maig del 2012
A les 10 del matí :
Trobada a la font dels jardins de la Plaça del Pla de l’Estany
per anar passejant cap a l’Hort dels Cirerers.

A l’Hort dels Cirerers, mentre s’esmorza o
es fa una mossada, asseguts sota els arbres:

Recital de poesia sota els cirerers a càrrec dels poetes :
Trini Casas, Marisa Olivera, Alexandra Farbiarz i Jordi Muntané

Està previst que cap a les 12 del migdia
es tornarà passejant cap a casa.

· Cadascú s’hauria de portar un entrepà o una mossada i alguna beguda, (a l’acte ja hi haurà te per beure).
· Es demana als assistents que portin dolços casolans (coques, galetes, pastes) per prendre i compartir mentre es gaudeix de l'entorn i dels poemes.
· Com que allà no hi ha lloc per seure, els assistents s'han de portar una estora, catifa, coixí o sac de plàstic per seure a terra, o cadiretes plegables.
· A les 2 del migdia es farà un dinar amb els participants i tothom que hi vulgui estar, reserva i compra de tiquets pel dinar a les oficines de L’Alzinar (Tel. 93 772 68 61).
· A l’acte es podrà comprar un recull de poemes dels autors del recital.

• 花見 •
Els cirerers i les cireres,
símbol de solidaritat, llibertat i esperança

La intenció d’Amics arbres · Arbres amics, de l’Alzinar i dels poetes que ens acompanyen era celebrar per tercera vegada a Masquefa la festa del Hanami, la contemplació dels cirerers florits. Però aquest any hi hem fet tard, l’Hanami és en la culminació dels cirerers en flor i gairebé ja fa un més que els cireres van començar a florir i a hores d’ara ja no hi ha cap flor als arbres. Diverses circumstancies ens han impedit celebrar-ho a temps. Per tot això s’ha organitzat ara aquesta vetllada de “Poesia sota els cirerers" . Els cirerers i les cireres simbolitzen moltes altres coses, també són símbol de la solidaritat, llibertat i esperança, coses que tant es necessita en aquest temps de crisi i canvis. I ho celebrem amb la intenció que sigui tant agradable com l’Hanami dels altres anys i de les anteriors vetllades de “Poesia sota els arbres" i amb el desig que l’any vinent siguem a temps de tornar a celebrar el Hanami. Tothom hi és convidat.

·

• お花見 •

· Poesia sota els cirerers al facebook · · Primera Jornada de Hanami a Masquefa ·
· Segona Jornada de l’Hanami a Masquefa · · de el temps de les cireres ·
·
Organitza: Amics arbres · Arbres amics – L’Alzinar, Societat Recreativa i Cultural
Amb la col·laboració de: Ca la Roser - Cal Rafel - Els Poetes

Fruïció del nispro en 5 moviments

La fruita, millor menjada baix l'arbre (2)

Després de feinejar durament per foravila, quin major luxe i plaer hi pot haver que assaborir aquest fruit taronjós i sucós?
Pinyols de bronze, polpa dolça i nèctar fi, i una pell fina amb borró suau. Un regal de la natura.

Rafel Mas, Búger, 2 de maig de 2012