No tothom pot pujar als arbres

Per un món lliure de mines

En aquestes pàgines d’Amics arbres · Arbres amics hem parlat algunes vegades del desig i el plaer humà d’enfilar-se als arbres. Sobretot al camp i a zones rurals i sobretot quan no hi havien tots els entreteniments cibernètics que hi ha ara, pujar a dalt d’un arbre, aquest enyor homínid, era una cosa que gairebé tots els joves havien fet.
Al món, però, hi ha molts joves, moltes persones, que no podran enfilar-se mai als arbres, o si ho fan serà amb enormes dificultats. Són les persones mutilades diàriament, que han perdut els peus, les cames, amb les mines antipersones, les bombes de dispersió i d'altres restes d'armament que es troben escampats en els diversos escenaris de les guerres.
Com a record i homenatge a totes aquestes víctimes i com a acte de conscienciació, ‘Moviment per la Pau’ s’ha proposat aixecar una piràmide de sabates en el marc de les festes de la Mercè, a la plaça Catalunya de Barcelona, el proper dia 24 de setembre, de les 11 del matí a les 7 de la tarda.
La piràmide de sabates és un acte que es fa a Europa des de fa 13 anys que es celebra en homenatge a les víctimes de mines i d'altres restes d'armament que queden després de la guerra i que perden les seves extremitats. Aquest any també es celebrarà el Xè aniversari del Tractat d'Ottawa (Tractat contra les mines antipersones).
La forma de participar en aquesta piràmide és molt senzilla: només s’ha de portar un parell de sabates usades en bon estat per fer créixer la piràmide i aconseguir un homenatge més gran. Les sabates aconseguides es donaran a la Fundació Formació i Treball.

*

Prestatges mallorquins amb llimones sudafricanes

Les llimones

Editorial del Diari de Balears

La llimona és un producte que podria representar les penalitats que travessa el sector agrícola balear. Els pagesos que algunes dècades enrere feien comerç i negoci per tot Europa amb aquests cítrics mai no haurien pogut imaginar que a principis del segle XXI serien les llimones de Sud-àfrica i de Sud-amèrica les que omplirien els prestatges dels magatzems mallorquins.

Avui, els pagesos mallorquins venen les llimones als distribuïdors a devers 40 cèntims el quilo, i els consumidors les troben als mercats a un preu que oscil·la entre 70 cèntims i l’euro. Però al costat d’aquests productes mallorquins hi ha els africans o americans, que es venen a 2'50 euros, és a dir, quasi tres vegades més cars. El lector interessat pot fer la prova i comprovar la qualitat d’uns i altres cítrics. Els illencs, fora de temporada, són més lletjos i no estan embolicats en zelofana, però qui no menja per la vista comprovarà que la seva qualitat és notablement superior.

No hi ha res a dir que arribin cítrics forasters a Mallorca, perquè vivim en un món globalitzat que es fonamenta en la lliure circulació de mercaderies. Però resulta absurd que productes de països que tenen la mà d’obra tres vegades més barata que la mallorquina es puguin vendre als mercats tres vegades més cars, o que puguin competir amb criteris de temporada o dubtosa qualitat. Resulta decebedor comprovar com sempre seguit s’està plorant pel camp mallorquí, la seva escassa rendibilitat, l’abandonament dels conreus i la necessitat de dedicar-hi subvencions, mentre els productes forans adquireixen preus desorbitats gràcies a l’oportunitat i a les vies de distribució massiva que els converteixen en altament rendibles.

Diari de Balears

Els pobres arbres de Cubelles

L’Ajuntament de Cubelles no estima els arbres

L’Ajuntament de Cubelles, al Garraf, i la seva regidoria de Medi Ambient, no estima els arbres del seu municipi.
L’Ajuntament de Cubelles està governat per un equip format pel PSC, CiU i ERC. La alcaldessa és M. Lluïsa Romero i Tomàs del PSC i el regidor de Medi Ambient és Joan Albet i Miró de Convergència i Unió.
A Cubelles, en comptes de tenir una especial cura i estima dels arbres fan tot el contrari, practiquen la política de "la terra cremada". Arbre que es mor, el tallen, tapen el forat amb ciment i no en planten cap més. Si en un indret en planten de joves, no els reguen, ni els cuiden, no s'hi dediquen gens.

De tot això que diem se’n pot veure una petita mostra en aquestes fotografies que ens ha fet arribar l’amic Lluís Millans i Miró de Cubelles.

És una llàstima que encara hi hagi tants pobles on les seves autoritats siguin tant insensibles amb els arbres i només se’n preocupin el dia que cal fer-se alguna fotografia quan s’acosten les eleccions, és una llàstima.

Un dels arbres plantats al passeig Fluvial de Cubelles, sense regar.

Al passeig Fluvial de Cubelles, van tallar l’arbre.

Al carrer Verdi de Cubelles, forats tapats, en lloc del arbres tallats.

Les llavors són del poble

«Les llavors són del poble, cap marca americana se les hauria de fer seves»

Joan Vicenç Lillo i Andreu Pol lluiten contra els transgènics des de l’experiència nicaragüenca

ANTONI MATEU. Palma.

Sentir parlar de «sobirania alimentària» per boca de Joan Vicenç Lillo (Alaró, 1959) i d’Andreu Pol (Binissalem, 1956) és com escoltar dos profetes fent campanya en contra dels aliments transgènics. La implicació d’aquests dos ambientòlegs amb la causa contra la manipulació genètica dels aliments, els ve de fa temps. El 1989 visitaren la Nicaragua sandinista, en el desè aniversari de la revolució, per participar en un projecte de reguiu en una zona rural.

Joan Vicenç retornà a Mallorca al cap d’uns mesos. Andreu també. Però amb la convicció de tornar-hi per quedar-hi. De fet, ara fa tretze anys que hi viu. Aquest binissalemer col·labora en diferents projectes d’agricultura ecològica i també és professor de l’Institut de Capacitació Agrària de la ciutat d’Estelí. «A Nicaragua —explica Andreu— la pràctica de l’agricultura sostenible no és un caprici, és una necessitat. Allà el poble encara no ha perdut, a diferència de Mallorca, el contacte amb la terra. No es poden permetre tudar els doblers comprant llavors transgèniques als EUA i, llavors, haver-ne de dependre econòmicament, ja sigui amb el compromís d’haver-los de comprar sempre els pesticides o els adobs químics». «Els americans són molt vius. Saps què varen fer els anys noranta? —pregunta Joan Vicenç. El Servei d’Investigació Agrícola del Departament d’Agricultura anà a l’antiga república soviètica del Kazkhstan a cercar empelts de pomera, que són les més antigues i, per tant, les més resistents».

«Llavors els americans feren les seves modificacions i patentaren aquelles pomeres com a seves. Per aconseguir aquesta casta de pomeres, però, els habitants del Kazakhstan feia 15.000 anys que s’hi pegaven!», diu Joan Vicenç.

«Idò, què et pareix? Això és una porcada! Les llavors són un patrimoni universal. Són del poble i cap marca americana se les hauria de poder fer seves!», diu Andreu.

Un dels motius pels quals Andreu viu a Nicaragua és perquè, allà, l’Estat ha fet una aposta ferma contra els transgènics, i ha declarat tot el territori lliure d’aquests aliments. Nicaragua considera que les llavors són propietat dels pagesos que les conreen. El programa «Rescate de semillas criollas» ha consistit a fer un banc de milers de llavors autòctones de totes les varietats amb l’ajuda de la informació que els mateixos pagesos els han donat. D’aquesta manera s’han aconseguit catalogar més de 100 varietats de frijoles, és a dir, de mongetes.

Diari de Balears

Per a més informació:

Un grup ecologista promou l'extinció de la humanitat

El Moviment per l'Extinció Humana Voluntària pretén tornar la Terra al seu estat original

'La lenta desaparició de la raça humana a través del cessament voluntari de la procreació permetrà a la biosfera terrestre recuperar la salut'. Amb aquest plantejament tan dràstic es presenta el Moviment per l'Extinció Humana Voluntària (VHEMT), un grup que promou la progressiva extinció de la humanitat per tornar la Terra al seu estat original, abans de l'arribada dels humans. La intenció del VHEMT és que els humans deixem de procrear.

El grup afirma que el problema no rau en els nadons, sinó els adults: 'En abstenir-se de procrear, els adults demostren un amor profund per tota forma de vida'.


Aquest moviment tan peculiar considera el capitalisme com un dels orígens de tots els mals que pateix el planeta. El qualifica de sistema no sostenible, i critica que es basi en el mètode 'd'usar i llençar', a partir de la premissa d'un creixement il·limitat i de recursos il·limitats.

El VHEMT és d'actualitat aquests dies, amb la publicació del llibre 'The world without us' ('El món sense nosaltres'), d'Alan Weisman, que a partir d'una gran tasca de documentació i entrevistes amb científics imagina com evolucionaria la Terra sense la presència dels humans. El llibre s'ha enfilat al capdamunt de les llistes de venda de llibres dels Estats Units.

Una noticia de vilaweb

Agrocombustibles, un mal camí

Dels biocombustibles als necrocombustibles

Quan als pobles de Mallorca es va començar a posar de moda, com a mesura d’alt contingut mediambiental, presentar el nou cotxe de la policia local adaptat a l’ús d’agrocombustibles, poc podien pensar els responsables polítics locals que estaven publicitant allò que és a les portes de provocar un dels pitjors desastres ecològics, alimentaris i socials.

La història de l’explosió actual dels agrocombustibles (enganyosament anomenats «biocombustibles»), com la dels transgènics que hi estan íntimament lligats, és veritablement fosca. Alguns experts expliquen que aquest és el model pensat per la indústria petroliera i el complex financer mundial per a perpetuar el model energètic actual. En una paraula, els agrocombustibles serien la resposta del sistema a la realitat de l’esgotament dels combustibles fòssils. Els càlculs de Hubbert, realitzats el 1956, s’han demostrat encertats: estam entrant en una etapa en què les noves extraccions petrolieres ja estan per davall del creixement de la demanda i, per tant, la pujada dels preus del barril són inevitables. Segons sembla ens queda petroli per a uns 50 anys (segons els càlculs més optimistes). I l’increment de la demanda és continu (Xina i l’Índia totes soles sumen 2.300 milions de persones ansioses d’arribar al «progrés». Amb quina legitimitat se’ls pot dir que el planeta ja està sucat i que no n’hi ha per a ells?). És per mantenir el model vigent d’elevats consums energètics sense haver d’introduir grans canvis tecnològics (hi ha un parc d’uns 800 milions de vehicles propulsats per petroli) que els EUA i la UE, pressionats pels enormes interessos que hi ha entorn de l’energia, s’han llançat a la correguda cap als combustibles d’origen agrari. No hi ha cap consideració de l’ecologia, dels efectes reals sobre el canvi climàtic, de la situació dels països endarrerits o de les conseqüències socials de tal mesura.

Òbviament les possibilitats físiques i territorials del planeta són limitades i actuar com si els recursos fossin infinits –la lògica que, per ara, sembla ser un dogma de fe per als responsables de l’economia i la política mundial– no pot dur a resoldre els problemes sinó a agreujar-los. Les xifres parlen per elles totes soles: ja som 6.500 milions d’habitants i les hectàrees conrades són 1.530 milions, per tant tenim 2.354 m2 a disposició de cada persona per a produir aliments. Si es va dedicant una superfície creixent als agrocombustibles sols hi ha dues opcions: o fer-ho sobre terrenys dedicats a altres cultius o fer-ho sobre els boscos i els pasturatges (les zones plujoses i ben irrigades són les que permeten una major productivitat). Això provoca una alteració intensa dels ecosistemes i de les estructures agràries. I és igual si els agrocombustibles representen, ara per ara, una xifra molt petita del total mundial de la producció de cereals. Amb això ja n’hi ha prou per a desencadenar la maquinària especulativa dels mercats, els quals no sols reflecteixen la realitat objectiva sinó que també expressen tendències, previsions i expectatives de futur.

Molts dels estudiosos d’aquest fenomen ja han avisat que el balanç energètic per a produir agrocombustibles (sembra, tractaments químics, fertilitzants, reg, collita, transport –sovint transcontinental– i distribució) ens pot donar un resultat energètic negatiu: pot fer falta més energia per a fer viable tot el procés que la que realment es produeixi. La necessitat d’ocupar noves terres i el foment d’una agricultura d’elevats consums energètics i ambientals (sota el pretext que «s’ha de produir més per evitar la fam del món») són resultats directes de l’expansió dels conreus energètics. Els efectes sobre el clima mundial, lluny de posar remei, poden ser devastadors

És per això que si els responsables locals volen fer qualque cosa útil per returar el canvi climàtic poden presentar i dur a la pràctica un pla local d’estalvi energètic o organitzar iniciatives a favor de l’energia solar fotovoltaica i de l’ús de la biomassa forestal, perquè pel camí del biodièsel i de l’etanol sols s’arriba a la generació d’un major desequilibri climàtic i a fer aparèixer nous problemes socials.

Mateu Morro - Diari de Balears

Son Espases, la salut i en Nietzsche

Baix son Espases de Dàmocles.

“La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència de malaltia o dolença”. Aquesta és la definició de salut de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Que gran part dels recursos econòmics dedicats a la sanitat a Mallorca s’hagin d’invertir en un gran hospital i que a més, la ubicació d’aquest hagi de ser a costa de destruir més territori, és un indicador clar de com malament volem assolir els objectius que marquen la definició abans esmentada. Hi ha remeis que són pitjor que la malaltia. L’impuls individual i social d’afany de lucre a que ens obliga el nostre sistema capitalista és la causa principal de la necessitat d’aquestes grans i costoses infraestructures hospitalàries. És causa també de desordre i de contaminació ambiental, però també personal i social. Que ens curin a un hospital com qui anar al mecànic, per haver de dependre de medicació o al cap d’un temps haver de tornar-hi no és la solució. La solució potser està en el respecte a la natura, al territori on ens ha tocat viure. Convertir els terrenys de Son Espases en horts ciutadans on poder establir una relació i contacte amb els aliments que ens nodreixen potser és més important que construir-hi l’hospital. Els beneficis seran molt més rendibles i ho seran en benestar físic, mental i social també en autoestima i amor a la terra. Aquesta és la victòria progressista i no la proposada pels quatre malcriats que ens han ficat en aquest embolic. En Nietzsche ho deia així: "Jo també parlo d’un retorn a la naturalesa, encara que aquesta tornada no significa anar enrere, sinó cap endavant”. I Salut!

Joan Vicenç Lillo i Colomar

Alaró

Sa Marjal 07: la costa és de tothom

Sobre un cadafal de posidònia hi han posat els peus els organitzadors i participants del concurs de cançons “sa Marjal 07 – la costa és de tothom” organitzada pel Lobby per la Independència. Prop d’un milenar de persones han seguit i gaudit de l’esdeveniment. Música, cançons, reivindicació, bon ambient, meló i tota la mar per banyar-s’hi. Totes les cançons es mereixien el mateix premi i si no vaig errat aquesta ha estat la cançó guanyadora. Enhorabona a tothom.

Grup: LLUNÀTIQUES

A Sa Marjal a nedar,
a Sa Marjal amb les ones,
volen volen papallones,
a sa Marjal a nedar.

Mira per aquí,
que està barrat,
mira per allà,
que diu "privat",
mira per aquí,
que està tancat,
mira per allà que està filferrat.

Alerta amb la policia,
que vénen a pegar,
tomarem la piscina
perquè tots hem de ser iguals.

I...RATATATAÀ,
que s'emprenyaren,
RATATATATÀ que l'avisaren
que no podia viure al poble i dir mentides.

I una altra cançó va ser aquesta:

La Costa ha d' ésser de tots

La costa ha d' ésser de tots
i ningú la pot vedar
si qualcú la vol tancar
fèiem lo fugir fent bots

Aquesta terra ben nostra
la bellesa es fa estimar
nosaltres no hem de deixar
posar panys vora la costa

Ens volem fer respectar
i voltant vora la mar
just hi poden caminar
i mai, mai edificar

Cap barrera es pot alçar
tot enrrera ha d'anar
la roca nua amb la mar
la lluna l'ha de besar

Lo nostre és per compartir
lo nostre podem deixar
no ens deixarem compixar
qui ho farà ha de cedir

Piscines vora les costes
llàgrimes plora la mar
totes s'han d'enderrocar
fent fora els nostres hostes

Els pins de tota Mallorca
s'han de reflectir a la mar
i el cel ha de contemplar
aquesta bellesa nostra

Prest o tard hem de guanyar
i la nostra illa serà trepitjada
costa a costa per la vorera de mar.

Els tres Caires estiu 2007

Dedicada a Rafel Estaràs que mos ha deixat.

Declaració dels drets dels pobles indígenes

Una bona noticia per a la mare terra

L'ONU aprova, després de vint anys de debat, la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes

Estats Units, Canadà, Austràlia i Nova Zelanda hi han votat contra

L'Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat la Declaració dels Drets dels Pobles Ingígenes, un document que, tot i no ser vinculant, recull els drets d'aquests pobles sobre: la propietat de la terra, l'accés als recursos naturals dels territoris propis, la preservació de les seves tradicions, l'autodeterminació. L'aprovació arriba després de vint anys de lluita dels pobles indígenes per mirar de fer reconèixer els seus drets.

Alguns estats que tenen comunitats indígenes importants hi han votat contra: els Estats Units, el Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. La declaració, que conté quaranta-sis articles, hauria de protegir 370 milions de persones de tot el món, els drets de les quals són sovint violats.

Pot ser una bona noticia per al nostre poble.

Noticia de:

Indonèsia, Europa, oli de palma i orangutans

“Benvolgudes amigues i amics de la Selva Tropical:

És la dona més poderosa del món, segons la revista Forbes i es reconeix com a protectora dels éssers vius, però les mans de la Cancellera Alemanya, Àngela Merkel estan tacades de sang. Al manco 1500 orangutans són assassinats cada any com a conseqüència de noves plantacions de palma a Indonèsia. Els primats es veuen obligats a cercar el seu aliment a les plantacions de palma, ja que el seu propi hàbitat, la selva tropical, ha estat totalment desforestada.

El sagnant treball d’eliminar els orangutans ho executen els treballadors de les plantacions, però la Cancellera Merkel és corresponsable. Ella ha introduït a la Unió Europea el consum massiu d’oli de palma per a la regeneració d’electricitat i diesel per automòbils. Només per la demanda procedent de l’exterior es fa rendible per a Indonèsia l’extensió de les plantacions a gran escala. Exigeixin a la Cancellera Merkel una prohibició immediata per a la producció d’energia a partir d’oli de palma.

Trobin més informació i un model de carta a:

www.salvalaselva.org

Demanin als seus contactes que també participin de l’acció. Moltes gràcies per el seu suport. “

Port Adrià, La Real, Ses Fontanelles, Can Tàpera.... segueix la lluita

Èxit de la manifestació en contra de So n'Espases

Salvem la Real retreu al PSIB que anés a les manifestacions quan estava a l’oposició, i en canvi ara hi estigui a favor · La plataforma alerta que hi ha risc d’inundació a la zona

La plataforma Salvem la Real ha aplegat centenars de persones, per demanar al govern balear que demostri responsabilitat i valentia política per renunciar a la construcció de l'hospital de referència de les Illes a So n'Espases i que opti per la reforma de Son Dureta. En la manifestació davant el Consolat de Mar de Palma, la plataforma ha reclamat la suspensió definitiva de les obres. També ha alertat del perill d’inundació de la zona.

Així mateix, Salvem la Real ha acusat el PSIB de fariseisme, perquè quan era a l’oposició anava a les manifestacions en contra de la ubicació de l’hospital a So n’Espases, i en canvi ara vol construir-lo precisament allà. La portaveu de Salvem la Real, Aina Calafat, també ha advertit que la zona on es vol col·locar el centre té risc d’inundació, i ha acusat l’Ajuntament de Palma d’eliminar els informes que demostren que hi passa un torrent.

Discrepàncies entre els partits de govern

La possibilitat de reprendre les obres ha causat problemes entre els partits del govern. El Bloc per Mallorca sempre s'ha oposat frontalment a construir el nou hospital a So n'Espases, perquè és una zona rural, situada molt a prop del monestir de la Real amb valors arqueològics. Per aquesta formació, l'alternativa més ferma és reformar l'actual centre de Son Dureta, per més que això endarrerís un temps la inauguració.

Ara, el PSIB i el mateix Antich han subratllat recentment que la reforma de l'hospital de Son Dureta retardaria massa l'entrada en funcionament del centre. Segons els càlculs dels socialistes, la construcció a So n'Espases estaria llesta d'aquí a tres anys, mentre que la reforma de Son Dureta no acabaria fins d'aquí a set anys. L'altre soci de govern, Unió Mallorquina, han insinuat que la millor opció era reprendre So n'Espases.

Notícia de vilaweb

Comunicat Plataforma Salvem La Real

Ciutat 13 de setembre de 2007

COMUNICAT PLATAFORMA SALVEM LA REAL

· DIVENDRES 14/09/07 CONCENTRACIÓ DAVANT EL CONSOLAT DE LA MAR A LES 19 HORES.

· CONVOCATÒRIA PER DIA 19/09/07 A LES 11 H. (PRÒXIM DIMECRES) SALÓ D'ACTES DE CC.OO. C/ FONT I MONTEROS. TRAVESIA CARRER DELS OMS.

S'INFORMARÀ A TOTHOM QUE VENGUI, TANT DE LA SANITAT COM A LA CIUTADANIA, DEL PERQUÈ NO ES POT SEGUIR AMB LES OBRES DE L'HOSPITAL A CA N'ESPASES VELL. I DEL PERILL QUE CORREN LES VIDES DE LES PERSONES (PACIENTS I TREBALLADORS)

La Festa del Ginjoler

Per la Placeta del Ginjoler!

Per a celebrar que el ginjoler del carrer Arimón es salva i es queda al seu lloc i per reivindicar que al voltant del ginjoler hi facin una placeta de terra, sense edificis de ciment, només amb bancs i ombra per a preservar el vell ginjoler i per a que tothom el pugui admirar, el proper diumenge 16 de setembre, a les 7 de la tarda, a la plaça Joaquim Folguera de Barcelona es celebrarà la Festa del Ginjoler.
Qui vulgui compartir amb els ginjolaires l’alegria d’una petita gran victòria serà ben rebut a la festa del dia setze de setembre, tothom hi està convidat.

· Festa del Ginjoler ·
· La Festa del Ginjoler i l'oposició del districte ·
· Un ginjoler motiu de reflexió ... ·

·