Un nou canvi de paisatge? Les Illes Balears i Pitiüses han vist transformat el seu paisatge moltes vegades. Les seves muntanyes han viscut la desaparició de grans extensions boscoses però també es pot comprovar com a poc a poc el gran poder de regeneració de la vegetació mediterrània va conquerint el terreny perdut. El paisatge agrícola però és el que d’una manera més permanent i evident ha modificat els seus elements. Camps de moreres i garrovers han passat a ser figuerals i vinyes, a ametllerars, oliverars i ara aviat sembla que fins i tot de girasols i colza als llocs que quedin lliures de la darrera encimentada que encara estem patint. Convé recordar que és precisament el nostre paisatge, i no sòls "el sol i platja", un dels principals actius de la nostra gairebé única industria, la turística. Ho he de confessar, si és que no ho he mostrat prou clarament fins ara: som d’un natural molt desconfiat enfront de les iniciatives d’un poder demostradament insensible a la conservació i protecció del nostre paisatge. Un poder que ha untat d'asfalt i ciment molts kilòmetres quadrat a la vegada que creava oficines pel canvi climàtic. A la vegada em creix a dins la sospita de que els doblers dins la pròpia butxaca o en la dels amics, és l’interès que mou les actuacions d’un cert quefer polític.
Sigui com sigui he volgut informar-me millor i a un treball d’investigació que he trobat a internet sobre el biodiesel, de Brenda Bär, hi he llegit que “Tanmateix la seva utilització comporta tota una sèrie de problemes o inconvenients que és precís puntualitzar. A fi de que els biocombustibles siguin significatius en el mercat energètic mundial, són necessàries grans superfícies de cultiu, ja que del total de la plantació només s’aconsegueix un 7% e combustible. Tampoc podem oblidar que la creació de grans extensions monocultivades obliga a usar grans quantitats de biocides per a controlar possibles plagues que poden aparèixer. A més, una extensió monocultivada és sempre molt més susceptible a les plagues que no una zona on es facin cultius mixts amb diverses espècies.”
Per acabar-ho d'adobar vos faig avinent dues notícies o redaccions amb un denominador comú: el biodiesel. Analitzeu-les per vosaltres mateixos.
El Govern Balear impulsa un pla experimental
Ha signat un projecte pilot amb Asaja i l’empresa Grupo Ecológico Natural per a estudiar l’aprofitament de plantes com el girasol o la colza per a la fabricació de biocombustible a les Illes.
20 de gener de 2007.
(Per a més informació cliqueu la foto):
(...) Aquest conveni cerca avaluar l’adaptació a les Illes de les distintes varietats de cultius utilitzats normalment en l’elaboració d’aquests carburants, de manera que el sector de les bioenergies pugui contribuir al desenvolupament agrari de Balears. (...) Com va informar el Govern Balear, es preveu sembrar principalment colza i gira-sol en diferents finques de les Illes que seran seleccionades per l’associació Asaja en funció de la seva idoneïtat per el projecte.
Biodiesel: Un modern cavall de Troia
Ricardo Luis Mascheroni
Des de fa un cert temps, de manera sospitosa, comunicadors socials, especialistes, tècnics, universitats, col·legis professionals, polítics, legisladors, funcionaris, sectors de la industria i també alguns conspicus ambientalistes, apareixen a quan espai existeix en els medis de comunicació de massa, siguin aquests radials, televisius i gràfics, cantant lloes i parlant meravelles del petroli verd, que en un temps més o menys proper substituirà totalment al pervers imperi dels combustibles fòssils.
D’aquesta cascada comunicacional, s’infereix que els sectors del poder econòmic, financer i industrial mundial, han trobat la solució al causant del canvi climàtic i anuncien l’acabament de la tirania petroliera sobre la Terra. De cop, i com per art de màgia, aquells han tornat ambientalistes i abracen les banderes dels seus tradicionals enemics i la frase “desenvolupament sustentable” no els cau de la boca, com si fos un xiclet que es pot estirar per a totes bandes.
Davant el tremend poder propagandístic unidireccional, que ressalta que el biodiesel és el millor que ens pot haver ocorregut, hom que qualque cosa coneix del tema queda com a desorientat i alelat, imaginau-vos el ciutadà comú, enfront, quasi que surt de la beina per a reclamar plantes de refinament de biocombustibles fins a les places, per no dir a les escoles i hospitals. La nova revolució verda, ha arribat!!! i salvarà a tothom.
Deia el meu padrí: “Quan l’almoina és gran fins el sant desconfia” i quanta raó tendria en desconfiar d’aquests anuncis fabulosos que prometen una Argentina de progrés.
Si avui el món, suposem que tengués capacitat per això, decidís abandonar la crema d’hidrocarburs i passar-se als biocombustibles per a la obtenció d’energia, es necessitaria una quantitat d’hectàrees equivalents a varis planetes, on plantar els vegetals per a la obtenció del famós combustible.
Diu el periodista britànic George Monbiot: “Per a moure els nostres cotxes i autobusos (només) amb biodiesel es requeririen 25’9 milions d’hectàrees. Existeixen en el Regne Unit 5’7 milions d’hectàrees. Si això succeís a tota Europa, les conseqüències sobre el subministrament d’aliments serien desastrosos: passaríem de ser excedentaris a ser deficitaris nets” (1)
Segons l’Enginyer Miguel Baltanás, (Doctor, INTEC, Investigador Superior (CONICET) i Professor Titular D.E. (UNL): Per a incorporar biodiesel en un percentatge de tant sòls el 2%, “seria necessari emprar el 50% de la producció mundial d’olis vegetals” (2) D’això podem inferir que si el percentatge fos del 4% del total, hauríem d’usar tots els olis vegetals que es produeixen en el món.
Amb què farem les patates fregides?
Vostè també s’estarà demanant: A on anirem a produir aliments, si haurem d’entapissar de soja o altres monocultius fins als cantons de les cases? Crec que aquest és un negoci per a uns pocs a costa de molts, més enllà del maquillatge al que se’l vulgui sotmetre, i enfront a això no hi ha posicions polítiques que valguin, siguin aquestes de dreta, esquerra o centre, tots per igual, llevat d’honroses excepcions estan encegats per la brillantor de l’or.
Se’n recorden de la famosa industria denominada “La Forestal”? que en el seu moment fou un boom similar al de la soja i que arrasà amb milers d’hectàrees del mont i bosc natiu a una granja del país. Al quebratxo o al seu extermini, també els corifeus de tota casta li cantaren les seves melodies que com cants de sirenes dugueren a l’abisme a milers d’argentins. Molt pocs s’atreviren a denunciar aquesta matriu d’explotació devastadora, entre ells Gastón Gori en el seu cèlebre llibre “La Forestal”, a qui més enllà dels homenatges que cada tant se li fan, molts pocs funcionaris pareixen haver llegit i encara menys tenir la grandesa d’imitar.
Cent anys després encara suportam i el que és pitjor pagam les conseqüències d’aquest model de destrucció. El sistema productiu que se’ns anuncia com la panacea del creixement nacional és encara més agressiu i confirmarà amb major cruesa això de que “les penes són de nosaltres, però les vedelles són d’altri” llegeixi soja.
Com bé s’ha dit: “... ha començat l’etapa següent de la colonització i el món industrialitzat apunta als països del Tercer Món, on les empreses poden apropiar-se dels grans extensions de terra i mà d’obra barata i despreocupar-se dels greus impactes ambientals que comporta l’establiment de grans plantacions de monocultius, de les que se refinaran els biocombustibles, a expenses de boscos i terres aptes per el cultiu d’aliments” (3)
En aquesta sintonia, la Comissió de la Unió Europea va emetre el 2001, el comunicat 547, el que suggereix l’ús de biocombustible per assegurar l’oferta d’energia, important biocombustible d’aquells països amb avantatges competitius en la seva producció i no comprometre de manera considerable la superfície actual agrícola de la Comunitat, evitant la pujada en els preus domèstics dels grans destinats per a biocombustibles. A finals de l’any 2005, es declarà el suport a la producció de biocombustibles als països de desenvolupament, amb la mateixa finalitat. Per això i en raó que: “el cost de la matèria prima del biodiesel representa més del 85% del total, els lobbys del biodiesel han convençut als legisladors de cada país de dictar lleis que eximeixen d’impostos (en el cas argentí l’ITC) a la producció de biodiesel” (4)
A través d’aquestes reformes legislatives, producte del “convenciment”, tota la comunitat ha de subsidiar el negoci d’uns pocs, enfront d’això l’enginyer Baltanás, demana: “En nom de quins interessos hauríem de subsidiar-lo? Transportam en lloc d’alimentar a la humanitat)” (5)
En aquesta Província Invencible de Santa Fe, la seva legislatura “convençuda i més papista que el papa” ha sancionat una llei que va més enllà dels avantatges atorgats per la Nació i ha ampliat els beneficis als nous “inversors” per anys.
Entre ells, mencionam: l’exempció o diferiment de tributs provincials com ingressos bruts, imposts de segells, immobiliaris i patent única de vehicles, durant 15 anys per a les empreses que es radiquin a la província i desenvolupin aquesta activitat.
Per l’article 8, s’autoritza a l’Executiu a entregar a les seves empreses, en comodat sense carrega o localitzar a preu promocional, bens de domini públic (entregaran les places?) o privat de l’Estat provincial, construir infraestructura bàsica per a condicionament d’àrees i a firmar convenis amb entitats financeres per a concedir crèdits amb taxes d’interès en condicions preferencials. Tot això ho pagam nosaltres.
L’article 11 de la norma crea un càrrec de 0’20 pesos ajustables conforme a la variació del preu de la tarifa elèctrica de l’Empresa Provincial de la Energia (EPE), per usuari del sistema elèctric provincial, per a la promoció i el finançament d’aquests projectes.
Què tal?, per si fos poc va parir la padrina.
Just és dir que: “Encara que el projecte fou aprovat en Diputats amb el vot de tot l’arc polític-justicialisme, socialisme, cavallerisme i un grup de radicals-, el radical Santiago Mascheroni fou el més dur en oposar-se en forma total a les distintes sancions i carregà contra distints aspectes de la norma. (6)
Si aquestes iniciatives són tan bon negoci per el país, perquè ens hem de fer càrrec de pagar el compte del banquet que mengen uns altres?
Mentires que maten:
No tenc dubtes que en relació al tema haurà escoltat consignes temptadores i atraients com: “el biodiesel beneficiarà als nostres productors i a les economies regionals”; “mitigarà els efectes del canvi climàtic”; “millorarà les condicions de l’ambient”; o: “amb l’utilització de biocombustibles s’estaria contribuint a un desenvolupament sustentador de l’ambient, a disminuir gradualment la dependència dels combustibles fòssils i a millorar la rendabilitat del sector agropecuari i agroindustrial de la província, amb possibles incidències en el creixement de la economia regional” (Senadora Socialista Patricia Sandoz) (7)
Si va creure aquesta propaganda interessada, lament desil·lusionar-lo, però s’equivocà de cap a peus.
Vegem algunes d’aquestes concloents afirmacions:
- Beneficiarà als nostres productors: Sincerament no sé com, ja que és poc probable que es vengui en el país, ja que com diu Jorge Kaloustian president de l’empresa Oil Fox (productora de biodiesel), “com en el mercat intern la venda d’aquest producte per el preu de la soja venen a l’alça, no fa competitiu l’oli amb el gasoil, per tant les oportunitats estan en l’exportació”. (8)
- Contribueix al Desenvolupament sustentador de l’ambient: “ A gran part de les regions extrapampeanes, on avança la frontera agrícola per la sojanitzaió, no només creix la desocupació, i augmenten els demandants de plans socials, sinó que es produeix la contaminació per agroquímics de vastes regions, la degradació ambiental i la apropiació de terres i aigua, amb la conseqüent inhibició d’altres activitats agropecuàries i la desarticulació dels modes de vida de les poblacions rurals”.(9)
- Mitiga el canvi climàtic: “ La combustió de biodiesel produeix més òxids de nitrogen, els que a l’atmosfera produeixen un efecte hivernacle 24 vegades superior al de diòxid de carboni” (10)
- Quan incorporam tota la cadena de producció de biocombustibles (producció de fertilitzant per el cultiu, labors agrícoles, transport, collites, magatzem, etc.) pot ocòrrer que la demanda energètica sigui important i així gastar més energia que la produïda, i/o emetre major quantitat de CO2 i NOx a l’atmosfera. A mitjà termini això és inviable, i no serien recomendables els biocombustibles” (11)
Entenc que aquestes consideracions són res més que algunes de les contra cares de les monedes del model que s’anuncia i que a més de la soja, el seu oli o el biodiesel que s’exporta, s’emporta l’aigua i els nutrients del nostre sòl i ens deixa la contaminació, la desertificació, l’aniquilació de biodiversitat i la pèrdua de salut i de qualitat de vida dels nostres compatriotes. El que es diu un negoci rodó.
No és casual que a la recent 12ª Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, reunides a Nairobi entre el 6 i el 17 de novembre de 2006, distintes organitzacions i moviments d’agricultors demanessin suspendre immediatament tots els subsidis i altres formes de suport desigual a la importació i exportació de biocombustibles.
Expressant que “No hi ha res verd ni sustentable en el biocombustible. En lloc de destruir les terres i el manteniment de comunitats locals i Pobles del Sud mitjançant una altra forma més de colonialisme, exhortam als països del Nord a reconèixer la seva responsabilitat en la destrucció del sistema climàtic del planteta, reduir el seu consum d’energia fins a arribar a assolir nivells sustentables, pagar el deute climàtic que han ocasionat en no haver fet això encara ara i augmentar substancialment la inversió en energia solar i en energia eòlica sustentable” (12)
Enfront d’aquesta producció injusta i la inacció estatal, és necessari que tota la ciutadania es mantengui atenta i informada en defensa de les actuals i futures generacions, i tal vegada així potser ens poguem salvar del desastre.
Per acabar, vos enrecordau de la història o llegenda del famós Cavall de Troia?, i perel qual el tan apreciat regal va resultar la causa de la destrucció de la ciutat. El biodiesel com el Cavall de Troia pot conduir a igual resultat. Per això anem alerta, que no ens passi el mateix.
Ricardo Luis Mascheroni
Docent i investigador U.N.L.
Ref:
1.- "Los biocombustibles no resuelven sino que agravan el cambio climático", en Revista del Sur, N° 168 Nov/Diciembre 2006, pag. 20.
2.- Baltanás, Miguel A., "Los Biocombustibles en perspectiva", en el "El Paraninfo", Noviembre de 2006, pág. 10, U.N.L.
3.- Revista del Sur, ob.cit.
4.- Baltanás, Miguel A., ob.cit
5.- Ibiden
6.- Atilio Pravisani / La Capital Nov 20, 2006
7.- Diario El Ciudadano
8.- Ramos, Eliana, "El campo, visto como fuente de energía", en Infocampo, semana
del 24 al 30 de Noviembre de 2006, pag. 16 Negocios.
9.- Domínguez, Diego, Investigador del Instituto Gino Germani de la UBA. Buenos Aires – Argentina en EcoPortal.net
10.- Baltanás, Miguel A., ob.cit
11.- Reportaje al Ing. Andrés Leone, portal Eco2site, Noviembre 2006.
12.- Biocombustibles en gran escala: buenos para el poder, malos para la gente y el clima, Portal del medio Ambiente, World Rainforest Movement, 30/11/2006.
Més informació cliqueu:
· Els Arbres d’Alaró ·
Entrades
