dimecres, 7 de febrer del 2007

El til·ler, en alemany: “Linde”


Els arbres d’Alaró.

El til·ler

(Tilia platyphyllos i Tilia cordata)


El til·ler és, a les nostres terres més meridionals, un arbre poc conegut. És apreciat, sí, per la seva ombra i les seves flors, però no és abundant com a les places i carrers del nord de la Península Ibèrica i d’Europa. A Mallorca, per exemple el trobam als llocs més inesperats, vull dir que han estat plantats aquí i allà, normalment vora fonts o entrades i clastres de possessions. Les seves flors, de dolça olor, són molt apreciades per a fer infusions. Les fonts consultades més o menys coincideixen en el que diu Francesc Bonafè a la seva Flora de Mallorca: "la infusió de flors, 20 grams per 1 litre d’aigua, és ben útil per combatre els constipats, rodaments de cap, convulsions i atacs de nervis. La bullidura administrada en forma de lavativa talla les diarrees difícils". Sembla que també es pot emprar en cosmètica, afavoridora de la salut de la pell i el cabell. Per pròpia experiència recomano anar alerta a l’esqueix de les branques del til·ler a l’hora de recollir la flor, em sembla que són molt trencadisses.

Existeix un gran nombre d’espècies, subespècies, híbrids i cultivars del til·ler, si bé a casa nostra els més comuns són el til·ler de fulla gran (Tilia platyphyllos), el de fulla petita (Tilia cordata) i també he vist qualque vegada el platejat (Tilia tomentosa) amb les fulles de color verd fosc i platejades al revers. No sé si existeix cap territori del nord del Principat de Catalunya on el til·ler de fulla petita o fins i tot de fulla gran hi pugui ser natiu. En tot cas els til·lers en general són autòctons de l’hemisferi nord, distribuint-se arreu d’Àsia, Europa i l’orient d’Amèrica del Nord. El til·ler de fulla gran és natiu de bona part d’Europa, incloent-hi el sud de Gran Bretanya i sud-oest de Suècia per el nord i oest d’Ucraïna per l’est.

El de fulla petita assoleix un àmbit molt extens que inclou tota Europa i bona part de Rússia, des de Espanya fins a Sibèria i des de Escandinàvia a Crimea i el Càucas. A Anglaterra està considerat com una part de la cultura rural i un indicador de boscos antics. Sembla que des de la prehistòria s’han utilitzades tires de la seva escorça per a fer eines entrunyellades diverses. Per això es podava la capçada i a la vegada el tronc brostava noves tanyades, de tal manera que la soca de l’arbre va tornant cada vegada més gruixada i antiga. Al llibre sobre els arbres d’Europa de John White i David More es parla de l’existència de troncs de setze metres de diàmetre i de potser més de dos mil anys d’edat, fins i tot tan antics com de l’època de la recolonització d’aquesta espècie a Europa després de la darrera edat del gel, fa 6.500 anys.

A les grans ciutats europees el til·ler és molt comú. És un arbre que pot assolir alçades de més de 30 metres d’alçada i soques que poden superar el metre de diàmetre. Són arbres caducifolis, aquestes en caure formen un humus de bona qualitat. La fusta del til·ler és resistent, ferma, flexible però poc elàstica i en tall longitudinal presenta esquerdes fines. Sembla ser que abans de la fabricació de les eines de metall per a tractar la fusta, la d’aquest arbre en esser blana, feia bon treballar. No és indicada per a material de construcció però sí per a fer juguetes, caixes, envasos o cofres. El fet que molts mestres de l’edat mitjana tallessin imatges de Jesús, Maries o Apòstols va fer que se li donés el nom de “Lignum sacrum”.

El llibre “Àrboles y arbustos” de Jean-Denis Godet, que en Jeroni Murtó d’Artà em va regalar fa anys, fa una referència important a la importància que el til·ler va tenir en els pobles sedentaris del nord d’Europa, fins al punt que es veu reflectida en els llinatges i a curioses històries: "Així, per exemple, les tres famílies sueques de Linnaeus (= Linneo), Lindelius i Tiliander, deuen el seu nom al gran til·ler de tres troncs que creixia a Jonsboda Lindegard, a la regió de finveden. Quan la família Lindelius es va extingí, es va assecar un dels troncs. Després de la mort de la filla del famós botànic C. von Linné (Linneo, 1707 – 1778), el segon tronc va deixar de treure fulles. Quan va morir l’últim representant de la família Tilander, també va arribar el final de la vida de l’arbre. Els troncs secs segueixen gaudint avui de gran estima.

Per els germànics, el til·ler estava dedicat a Freya, deesa de l’amor, que era també el símbol de la fertilitat, la bondat, l’instint maternal, la cordialitat i la vida eterna. Baix un til·ler, els germànics es reunien per a les seves deliberacions i judicis. Els arbres plantats als turons eren visibles des de lluny i se’ls considerava símbols de llibertat. El qui s’acollia baix la seva copa no podia ser apressat ni jutjat. (Devien esperar a que la necessitat de menjar o beure el fes sortir fora de l’empara de la capçada del til·ler). Sovint es plantava un til·ler en el centre del llogaret com a lloc de descans i reflexió. Baix l’arbre hi jugaven els infants, es reunia la joventut amb ganes de ballar i també als majors els agradava reunir-se baix el seu sòtil protector per a parlar els capvespres de festa. Noces, juntes i festes de tot tipus es celebraven amb preferència baix el til·ler.

Davant nombrosos monestirs i llocs de peregrinatge hi ha til·lers. A la cançó dels Nibelungs es relata, entre altres coses, com la fulla d’un til·ler es converteix en destí per a l’heroi Sigfrid. A Europa central existeix una gran relació entre aquesta espècie i l’home, havent donat peu a multitud de llegendes i creences. El fet es reflecteix també en el gran nombre de localitats on en el seu nom apareix d’una o altra forma la paraula alemanya “Linde”, que significa til·ler.”

Hi ha referències no gens clares de relacionar el til·ler amb la mort. L’amic Rafel Mas parla per exemple de Son Tril·lo topònim que pensa pugui estar relacionat amb el til·lo o til·ler, la zona on es troba ubicat el cementeri de Palma: “quan algú es moria es deia que "se l'enduen a son Tril.lo", se l'enduen a enterrar”.

També una col·laboradora ocasional del blog d’amics arbres ens feia el següent comentari: “He llegit part d’aquest article i m’he mirat per sobre els altres que heu penjat al bloc. Però profana que sóc en la matèria, us hauria de fer una pregunta: El Tell -Til•ler- sol aparèixer com a sinònim de la mort. Vaig llegir un article a l’Avui fa temps i l’anomenava com a sinònim dels Progoms antijueus centre-europeus "fum de til•lers" en referència als avalots. En el meravellós cicle "El viatge d'Hivern" de Franz Schubert, apareix altra vegada el Tell "a l’ombra d’un tell vindré a reposar", en el qual se sol dir que fa referència a la mort i, finalment, en un dels poemes del poeta Màrius Torres: "paradís promès", apareixen juntament amb altres arbres:Til·ler, palmera i xiprer: la palmera és el símbol del sofriment i el xiprer, és l’arbre que trobem als cementiris. Què me’n podeu dir del Til·ler, doncs?”

Aplecs sobre els til·lers

Joan Vicenç Lillo i Colomar
Alaró a 7 de febrer de 2007

· Els Arbres d’Alaró ·
~

Joan Pellicer i Bataller ha mort

Joan Pellicer i Bataller,
metge i etnobotànic,
ha mort

El soterrar tindrà lloc a Bellreguard a l'església de Sant Miquel, avui dimecres 7 de febrer de 2007 a les 17:00 hores de la vesprada.

Joan Pellicer i Bataller ha mort. En les esqueles dels diaris, en el cor de la gent que el va conéixer es lligen sentiments realment tendres cap a ell. I és perquè Joan Pellicer era, senzillament, un geni. Una persona d’una immensa cultura, que recollia d’allà on la hi hagués: de matí l’extreia d’un pastor de cabres de la vall de Beneixama i a la vesprada se submergia en un tractat botànic d’una dinastia xinesa desconeguda per a la major part de nosaltres.
Elevava el saber del poble valencià a l’altura que li correspon -i que els valencians no li solem reconéixer- i aproximava la més alta literatura a la distància justa que fa que no et siga indiferent mai més. I feia tot això des de la humilitat més absoluta, com sol passar a les persones més grans.
Quan coneixes una notícia tan trista, sobtada i inesperada com aquesta, solen vindre’t a la memòria les darreres paraules que creuares amb ell o de les que en fores testimoni. Si no fa ni quinze dies! Prenen una altra magnitud i m’agradaria ressenyar-les ací perquè sé que els que el varen conéixer les substituiran per les seues pròpies i els que no, potser se l’aproparan un poc més:
-Joan, he estat aquest cap de setmana a Beniaia, la Vall d’Alcalà i, al camí que va al llavador, al marge esquerre, he vist aquella planta que mon pare anomenava Minvasang...
-Ah, sí, és una falaguereta, és la que més aguanta el sol...
I s’estenia en les lloances i virtuts, algun ús curiós... el que fóra de la planteta en qüestió. El qui crega que la poesia, la passió pel territori i els seus habitants que es pot llegir als seus llibres és fruit de moltes hores de redacció, que es desenganye. Ell era així.
Ens deixa massa prompte, amb el treball inacabat, qui sabrà ara escoltar les sàvies paraules d’aquella velleta de la Serra en el mas més allunyat de les queixalades urbanístiques? Qui recuperarà aquests tresors etnobotànics, si no cotitzen a la borsa?
Era un home coherent i conseqüent, respectuós amb l’entorn, sense cotxe particular, sense mòbil... un home d’un altre temps, no sé si del passat o, probablement, del futur.
Mereixia molt més reconeixement en vida, no per part de la gent del poble que no se n’anava de les presentacions dels seus llibres fins que no tancaven la sala... no... vull acabar en positiu, amb una de les moltes dedicatòries que posava als seus llibres. Aquesta, concretament, al tercer volum del Costumari Botànic, perquè són un poema per elles mateixes i perquè sé que tots els dedicats li multipliquen l’afecte que hi demostra:
“Al poble valencià que s’estima el seu terrer nadiu, el qual és la font i la mar d’on ha brollat i on desemboca el rierol de sabers d’aquest Costumari Botànic”.
(També una forta abraçada als que més se l’estimaven i s’estimava: a Anna i a Julieta, naturalment.)

Núria Sendra, en nom de tot l’equip d’Edicions del Bullent.

Més informació: Edicions del Bullent
~
Joan Pellicer va nàixer a primeries de l'estiu de 1947 a l'antic llogaret mariner de Sotaia de la Safor (terme de Bellreguard): doctor en medicina i cirurgia per la Universitat de València, treballà molt en l'estudi de l'etnobotànica valenciana i, concretament de les comarques centrals valencianes.
Molt estimat i molt seguit, ha destacat com a investigador i recuperador del llegat fitoterapèutic i etnobotànic valencià. També impartia cursos i conferències de plantes medicinals i sendes de muntanya, era professor a la Universitat d'Alacant i, anteriorment, a la Popular de Gandia. Col·laborava en diverses revistes i feia dos programes de televisió de medi ambient en Punt 2 i Gandia Televisió.
Guanyà el 1er Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular amb el Costumari botànic, publicat en tres volums dins la col·lecció La Farga d'Edicions del Bullent, dels quals se n'han venut fins ara tres edicions. Fou Premi d'Honor de la Cultura popular 2002 de l'Ajuntament de Pedreguer.
~
Des d’aquí, d’Amics arbres · Arbres amics’, també volem fer arribar el nostre condol i el nostre record i homenatge.
~
~

dilluns, 5 de febrer del 2007

Canvi climàtic: dubtes interessats


El canvi climàtic té a veure amb els arbres. Els canvis en la nostra vida quotidiana, a escala individual o col·lectiva hauran de ser molt importants i decisius a partir d’ara. El repte és impressionant. El futur és incert, però no tant com per no creure en el consens d’una àmplia representació de científics de tot el món. A Amics Arbres haurem de parlar-ne més vegades, perquè en aquesta cruïlla, en aquest atzucac el millor camí possible passa per establir una aliança amb la natura, també amb els boscos, amb els arbres i amb nosaltres mateixos. El camí de sortida, si és que n’hi ha i hi som a temps, pot veure’s obstaculitzat per interessos mesquins i irresponsables. Aquest article d’en Guillem Frontera parla precisament d’aquesta dificultat intencionada. Per això crec interessant la seva divulgació. Gràcies.



L'edat d'or dels sicaris

El gènere humà produeix regularment un tipus d’optimista que fa descansar totes les seves previsions meravelloses de futur en els avanços de la tècnica. Si féssiu un inventari de les coses que la ciència i la tècnica havien d’adobar en qüestió de pocs anys, tendríeu veritablement bastit el projecte del paradís. Després, quan falla alguna cosa, l’optimista ja pensa en una altra innovació, per exemple t’agafaran en pes, et ficaran en un satèl·lit -«Els satèl·lits? D’aquí a no res n’agafarem com qui agafa un taxi»-, et duran a fer un parell de voltes per allà dalt i te tornaran curat de sigui quina sigui la malaltia que pateixis. Un altre dia, en lloc del satèl·lit i les altures, et vol enviar a les simes oceàniques, on ha llegit a una revista tipus Muy interesante que la natura guarda unes propietats a les quals ja al·ludia la Bíblia. Bé, amb aquestes persones s’ha de tenir molta paciència. Fins i tot diria que és millor evitar-les, per més que la caritat ens aconselli el contrari. Encara n’hi ha unes altres que hem d’escoltar amb més atenció, perquè preveuen els miracles en un desenvolupament més pausat. Internet havia de canviar el món en molts de sentits. Entre altres coses, l’accés a la informació donaria eines als pobles i a les persones per assolir els drets humans en cada una de les seves variants i apartats. Aquests apòstols d’internet, més moguts pel desig que no pel càlcul, vaticinaven a curt i a mitjà termini una veritable revolució, la revolució de la informació. Si els deies que la gran eina de divulgació que és internet tant podia difondre informació de bona qualitat com podia contaminar el coneixement amb dades falses i amb mitges veritats, deien és clar, això ha passat sempre, però no estaven disposats a donar-hi més importància. Ara, aquelles tímides objeccions que ens atrevíem a proposar a l’atenció dels apòstols, ja són fets inqüestionables i d'un gruix inabastable. L'American Enterprise Institute, per exemple, ja ha rebut més d'1,6 milions de dòlars per destinar als científics i als economistes disposats a afeblir la percepció que tenim del canvi climàtic. S’ofereixen 10.000 dòlars, més despeses, a canvi d'articles que ens convidin a dubtar de l’escalfament del planeta i dels seus efectes, ja que preocupa el ram de les petrolieres que l’estudi encarregat per l'ONU, que arriba a conclusions demolidores, pugui despertar la consciència cívica i ser tengut en consideració per programes polítics amb possibilitats d’èxit. De científics més sensibles al pare dòlar que no a la pròpia ciència, sempre n’hi ha hagut. Però és possible que ara aquesta casta de sicaris bords visquin una edat d’or. Els seus productes ja han començat a envair internet i a filtrar-se en els nostres correus electrònics. A l'AEI saben que el món és ple de persones particularment interessades a dificultar la divulgació d’una realitat que pot anar de dolenta a catastròfica. I a tenir elements en què sustentar els seus dubtes interessats.


Guillem Frontera. Escriptor.

Diari de Balears


dissabte, 3 de febrer del 2007

L'arbre de la vida

Yutu tata

L’arbre de la vida

Ñu máá náná na ku máá ñajíví ñuu savi. Vijna já chacuná ná eatá ná nuni jíínaní tuáá tiñuu nú ni jini já cataka yo núni.

A la raça de la meva mare, a la gent de nigul avui els cant amb la meva ànima i en vida ploro amb vosaltres, perquè ja quan arriba la mort, de què serveixen les llàgrimes, de què serveix cantar les meves cançons?

Als còdexs Vindobonensis i Nuttal, la humanitat i els primers cacics mixteques neixen d’un arbre. També apareixen els ñuhus o “homes de pedra” i un esdeveniment que alguns antropòlegs han nomenat la “guerra del cel”. Existeixen referències a aquests homes de pedra a la Mixteca actual. El siti citat en el Nuttal és el poble avui nomenat Apoala. Alguns habitants de Apoala encara conten que un arbre gegantesc existí en aquest lloc sagrat de la Mixteca alta.

Yutu Yutsa To'on

Tutata kakuña'a xi ñayí
io yavi ya'a, yavi yukua
ndida ñu'u ndida yawa
koo, ña kiti vii kachi
ñu'u ka'nu kon Kawa Kandivi
ichi kixi sa va'a sa diko
ichi kana chikanchi
ichi sa io Ve'e ii

Kawa kina ña ii
ña nduku sa va'a
ña intsatu oko una kuiya
sa ine'eta'anña naaña
naa iiña ntsëa andivi
kuan na kunachi ndida sa va'a
sa ntse ndatu, xi jnda'a sa'a ñayi
kada ii ndida ndii

Lila Downs, Paul Cohen
Traducció al Mixtec: Ubaldo López

Arbre de la vida

Arbre de Apoala

D’un arbre neix el fruit d’humanitat
germina en cova d’ànimes
serp i foc d’aquest lloc

que ho indicà
per a poblar la muntanya del cel

rumb de fertilitat (l’est)
rumb del naixent sol

casa de vida

De pedres broten homes que invocaran
la recerca per la seva llibertat
vint i vuit anys passaran
per aquesta guerra
sagrada guerra del cel
recerca d’un culte més
força de poder i ritus

Arbre de la meva sang
Arbre dels meus fills
Arbre de la vida
Arbre del meu Déu

D’un arbre neix el fruit fet dona
la mort va voltant el seu poder
rebrot de la seva sang morirà
la seva casa i el seu poble
abandonats seran
foc i sang tacaran
els fruits de la seva fertilitat
Mare terra es tornaran
Mare terra es tornaran
Mare terra es tornaran

Árbol de la vida
Árbol de Apoala

De un árbol nace el fruto de humanidad
germina en cueva de ánimas
serpiente y fuego de este lugar
que lo indicó
para poblar el monte del cielo
rumbo de fertilidad (el este)
rumbo del naciente sol
casa de vida

De piedras brotan hombres que invocarán
la búsqueda por su libertad
veintiocho años pasarán
por esa guerra
sagrada guerra del cielo
búsqueda de un culto más
fuerza de poder y rito
tiempo de muerte

Arbol de mi sangre
Arbol de mis hijos
Arbol de la vida
Arbol de mi Dios

De un árbol nace el fruto hecho mujer
la muerte va rondando su poder
retoño de su sangre morirá
su casa y su pueblo
abandonados serán
fuego y sangre mancharán
los frutos de su fertilidad
Madre tierra se volverán
Madre tierra se volverán
Madre tierra se volverán

Tree of life

From a tree is born the fruit of humanity
the seed germinates in a cave of spirits
the serpent and fire from this place
indicated to the people

to inhabit the mountain of the sky
in the direction of fertility (the east)

in the direction of the sun’s birth
...house of life

Stones give birth to men who will invoke
the search for their freedom
twenty eight years will pass
in war
the sacred war of the sky
the search for another cult
the force of power and ritual
...time for dying
Tree of my blood
Tree of my children
Tree of life
Tree of my god

From a tree is born a fruit made woman
death surrounds her power
the branches of her blood will die
her house and town
will be anandoned
fire and blood will stain
the fruits of her fertility...
will become the mother earth
will become the mother earth
will become the mother earth

*

divendres, 2 de febrer del 2007

Branques d'un arbre molt alt

La Sequoia monumental de Masjoan d’Espinelves
~
La Sequoia monumental de Masjoan es troba a
l'arbreda del Masjoan, indret on hi ha la concentració
més gran d'arbres gegants i monumentals de Catalunya.

Nom de l’arbre: Sequoia del Masjoan.
Terme municipal: Espinelves i Viladrau
Comarca: Osona
Alçada: 42 metres
Diàmetre normal: 201,2 cm
Any de plantació: 1911
Espècie: Sequoia gegant (Sequoiadendron giganteum).
·
· Arbres monumentals ·
· L'arbreda del Masjoan ·
· Gestió i millora forestal de la finca Mas Joan ·

~
El Distret

Segur que avui hi havia núvols,
i no he mirat enlaire. Tot el dia
que veig cares i pedres i les soques dels arbres,
i les portes per on surten les cares i tornen a entrar.
Mirava de prop, no m'aixecava de terra.
Ara se m'ha fet fosc, i no he vist els núvols.
Que demà me'n recordi. L'altre dia
vaig mirar enlaire, i enllà de la barana
d'un terrat, una noia que s'havia
rentat el cap, amb una tovallola
damunt les espatlles, s'anava passant,
una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells.
Els braços em van semblar branques d'un arbre molt alt.
Eren les quatre de la tarda, i feia vent.

Gabriel Ferrater i Soler
(Reus 1922 - Sant Cugat 1972)
~
· Fotos de Anna Martí i Guitart ·
~

Prenent el sol de gener

Natura urbana
~
~

Rakka eda ni

kaeru to mireba
kochoo kana

Fulles que retornen
als arbres,
eren papallones

Haijin
Arakida Moritake
荒木田 守武
Abad xintoista
(Japó, 1472-1549)

~

dimecres, 31 de gener del 2007

Biodiesel: un modern cavall de Troia?



Un nou canvi de paisatge?

Les Illes Balears i Pitiüses han vist transformat el seu paisatge moltes vegades. Les seves muntanyes han viscut la desaparició de grans extensions boscoses però també es pot comprovar com a poc a poc el gran poder de regeneració de la vegetació mediterrània va conquerint el terreny perdut. El paisatge agrícola però és el que d’una manera més permanent i evident ha modificat els seus elements. Camps de moreres i garrovers han passat a ser figuerals i vinyes, a ametllerars, oliverars i ara aviat sembla que fins i tot de girasols i colza als llocs que quedin lliures de la darrera encimentada que encara estem patint. Convé recordar que és precisament el nostre paisatge, i no sòls "el sol i platja", un dels principals actius de la nostra gairebé única industria, la turística. Ho he de confessar, si és que no ho he mostrat prou clarament fins ara: som d’un natural molt desconfiat enfront de les iniciatives d’un poder demostradament insensible a la conservació i protecció del nostre paisatge. Un poder que ha untat d'asfalt i ciment molts kilòmetres quadrat a la vegada que creava oficines pel canvi climàtic. A la vegada em creix a dins la sospita de que els doblers dins la pròpia butxaca o en la dels amics, és l’interès que mou les actuacions d’un cert quefer polític.

Sigui com sigui he volgut informar-me millor i a un treball d’investigació que he trobat a internet sobre el biodiesel, de Brenda Bär, hi he llegit que “Tanmateix la seva utilització comporta tota una sèrie de problemes o inconvenients que és precís puntualitzar. A fi de que els biocombustibles siguin significatius en el mercat energètic mundial, són necessàries grans superfícies de cultiu, ja que del total de la plantació només s’aconsegueix un 7% e combustible. Tampoc podem oblidar que la creació de grans extensions monocultivades obliga a usar grans quantitats de biocides per a controlar possibles plagues que poden aparèixer. A més, una extensió monocultivada és sempre molt més susceptible a les plagues que no una zona on es facin cultius mixts amb diverses espècies.”

Per acabar-ho d'adobar vos faig avinent dues notícies o redaccions amb un denominador comú: el biodiesel. Analitzeu-les per vosaltres mateixos.


El Govern Balear impulsa un pla experimental

Ha signat un projecte pilot amb Asaja i l’empresa Grupo Ecológico Natural per a estudiar l’aprofitament de plantes com el girasol o la colza per a la fabricació de biocombustible a les Illes.
20 de gener de 2007.
(Per a més informació cliqueu la foto):

(...) Aquest conveni cerca avaluar l’adaptació a les Illes de les distintes varietats de cultius utilitzats normalment en l’elaboració d’aquests carburants, de manera que el sector de les bioenergies pugui contribuir al desenvolupament agrari de Balears. (...) Com va informar el Govern Balear, es preveu sembrar principalment colza i gira-sol en diferents finques de les Illes que seran seleccionades per l’associació Asaja en funció de la seva idoneïtat per el projecte.


Biodiesel: Un modern cavall de Troia

Ricardo Luis Mascheroni

Des de fa un cert temps, de manera sospitosa, comunicadors socials, especialistes, tècnics, universitats, col·legis professionals, polítics, legisladors, funcionaris, sectors de la industria i també alguns conspicus ambientalistes, apareixen a quan espai existeix en els medis de comunicació de massa, siguin aquests radials, televisius i gràfics, cantant lloes i parlant meravelles del petroli verd, que en un temps més o menys proper substituirà totalment al pervers imperi dels combustibles fòssils.

D’aquesta cascada comunicacional, s’infereix que els sectors del poder econòmic, financer i industrial mundial, han trobat la solució al causant del canvi climàtic i anuncien l’acabament de la tirania petroliera sobre la Terra. De cop, i com per art de màgia, aquells han tornat ambientalistes i abracen les banderes dels seus tradicionals enemics i la frase “desenvolupament sustentable” no els cau de la boca, com si fos un xiclet que es pot estirar per a totes bandes.

Davant el tremend poder propagandístic unidireccional, que ressalta que el biodiesel és el millor que ens pot haver ocorregut, hom que qualque cosa coneix del tema queda com a desorientat i alelat, imaginau-vos el ciutadà comú, enfront, quasi que surt de la beina per a reclamar plantes de refinament de biocombustibles fins a les places, per no dir a les escoles i hospitals. La nova revolució verda, ha arribat!!! i salvarà a tothom.

Deia el meu padrí: “Quan l’almoina és gran fins el sant desconfia” i quanta raó tendria en desconfiar d’aquests anuncis fabulosos que prometen una Argentina de progrés.
Si avui el món, suposem que tengués capacitat per això, decidís abandonar la crema d’hidrocarburs i passar-se als biocombustibles per a la obtenció d’energia, es necessitaria una quantitat d’hectàrees equivalents a varis planetes, on plantar els vegetals per a la obtenció del famós combustible.

Diu el periodista britànic George Monbiot: “Per a moure els nostres cotxes i autobusos (només) amb biodiesel es requeririen 25’9 milions d’hectàrees. Existeixen en el Regne Unit 5’7 milions d’hectàrees. Si això succeís a tota Europa, les conseqüències sobre el subministrament d’aliments serien desastrosos: passaríem de ser excedentaris a ser deficitaris nets” (1)

Segons l’Enginyer Miguel Baltanás, (Doctor, INTEC, Investigador Superior (CONICET) i Professor Titular D.E. (UNL): Per a incorporar biodiesel en un percentatge de tant sòls el 2%, “seria necessari emprar el 50% de la producció mundial d’olis vegetals” (2) D’això podem inferir que si el percentatge fos del 4% del total, hauríem d’usar tots els olis vegetals que es produeixen en el món.



Amb què farem les patates fregides?

Vostè també s’estarà demanant: A on anirem a produir aliments, si haurem d’entapissar de soja o altres monocultius fins als cantons de les cases? Crec que aquest és un negoci per a uns pocs a costa de molts, més enllà del maquillatge al que se’l vulgui sotmetre, i enfront a això no hi ha posicions polítiques que valguin, siguin aquestes de dreta, esquerra o centre, tots per igual, llevat d’honroses excepcions estan encegats per la brillantor de l’or.

Se’n recorden de la famosa industria denominada “La Forestal”? que en el seu moment fou un boom similar al de la soja i que arrasà amb milers d’hectàrees del mont i bosc natiu a una granja del país. Al quebratxo o al seu extermini, també els corifeus de tota casta li cantaren les seves melodies que com cants de sirenes dugueren a l’abisme a milers d’argentins. Molt pocs s’atreviren a denunciar aquesta matriu d’explotació devastadora, entre ells Gastón Gori en el seu cèlebre llibre “La Forestal”, a qui més enllà dels homenatges que cada tant se li fan, molts pocs funcionaris pareixen haver llegit i encara menys tenir la grandesa d’imitar.

Cent anys després encara suportam i el que és pitjor pagam les conseqüències d’aquest model de destrucció. El sistema productiu que se’ns anuncia com la panacea del creixement nacional és encara més agressiu i confirmarà amb major cruesa això de que “les penes són de nosaltres, però les vedelles són d’altri” llegeixi soja.

Com bé s’ha dit: “... ha començat l’etapa següent de la colonització i el món industrialitzat apunta als països del Tercer Món, on les empreses poden apropiar-se dels grans extensions de terra i mà d’obra barata i despreocupar-se dels greus impactes ambientals que comporta l’establiment de grans plantacions de monocultius, de les que se refinaran els biocombustibles, a expenses de boscos i terres aptes per el cultiu d’aliments” (3)

En aquesta sintonia, la Comissió de la Unió Europea va emetre el 2001, el comunicat 547, el que suggereix l’ús de biocombustible per assegurar l’oferta d’energia, important biocombustible d’aquells països amb avantatges competitius en la seva producció i no comprometre de manera considerable la superfície actual agrícola de la Comunitat, evitant la pujada en els preus domèstics dels grans destinats per a biocombustibles. A finals de l’any 2005, es declarà el suport a la producció de biocombustibles als països de desenvolupament, amb la mateixa finalitat. Per això i en raó que: “el cost de la matèria prima del biodiesel representa més del 85% del total, els lobbys del biodiesel han convençut als legisladors de cada país de dictar lleis que eximeixen d’impostos (en el cas argentí l’ITC) a la producció de biodiesel” (4)

A través d’aquestes reformes legislatives, producte del “convenciment”, tota la comunitat ha de subsidiar el negoci d’uns pocs, enfront d’això l’enginyer Baltanás, demana: “En nom de quins interessos hauríem de subsidiar-lo? Transportam en lloc d’alimentar a la humanitat)” (5)

En aquesta Província Invencible de Santa Fe, la seva legislatura “convençuda i més papista que el papa” ha sancionat una llei que va més enllà dels avantatges atorgats per la Nació i ha ampliat els beneficis als nous “inversors” per anys.

Entre ells, mencionam: l’exempció o diferiment de tributs provincials com ingressos bruts, imposts de segells, immobiliaris i patent única de vehicles, durant 15 anys per a les empreses que es radiquin a la província i desenvolupin aquesta activitat.

Per l’article 8, s’autoritza a l’Executiu a entregar a les seves empreses, en comodat sense carrega o localitzar a preu promocional, bens de domini públic (entregaran les places?) o privat de l’Estat provincial, construir infraestructura bàsica per a condicionament d’àrees i a firmar convenis amb entitats financeres per a concedir crèdits amb taxes d’interès en condicions preferencials. Tot això ho pagam nosaltres.

L’article 11 de la norma crea un càrrec de 0’20 pesos ajustables conforme a la variació del preu de la tarifa elèctrica de l’Empresa Provincial de la Energia (EPE), per usuari del sistema elèctric provincial, per a la promoció i el finançament d’aquests projectes.


Què tal?, per si fos poc va parir la padrina.

Just és dir que: “Encara que el projecte fou aprovat en Diputats amb el vot de tot l’arc polític-justicialisme, socialisme, cavallerisme i un grup de radicals-, el radical Santiago Mascheroni fou el més dur en oposar-se en forma total a les distintes sancions i carregà contra distints aspectes de la norma. (6)

Si aquestes iniciatives són tan bon negoci per el país, perquè ens hem de fer càrrec de pagar el compte del banquet que mengen uns altres?

Mentires que maten:

No tenc dubtes que en relació al tema haurà escoltat consignes temptadores i atraients com: “el biodiesel beneficiarà als nostres productors i a les economies regionals”; “mitigarà els efectes del canvi climàtic”; “millorarà les condicions de l’ambient”; o: “amb l’utilització de biocombustibles s’estaria contribuint a un desenvolupament sustentador de l’ambient, a disminuir gradualment la dependència dels combustibles fòssils i a millorar la rendabilitat del sector agropecuari i agroindustrial de la província, amb possibles incidències en el creixement de la economia regional” (Senadora Socialista Patricia Sandoz) (7)

Si va creure aquesta propaganda interessada, lament desil·lusionar-lo, però s’equivocà de cap a peus.

Vegem algunes d’aquestes concloents afirmacions:

- Beneficiarà als nostres productors: Sincerament no sé com, ja que és poc probable que es vengui en el país, ja que com diu Jorge Kaloustian president de l’empresa Oil Fox (productora de biodiesel), “com en el mercat intern la venda d’aquest producte per el preu de la soja venen a l’alça, no fa competitiu l’oli amb el gasoil, per tant les oportunitats estan en l’exportació”. (8)

- Contribueix al Desenvolupament sustentador de l’ambient: “ A gran part de les regions extrapampeanes, on avança la frontera agrícola per la sojanitzaió, no només creix la desocupació, i augmenten els demandants de plans socials, sinó que es produeix la contaminació per agroquímics de vastes regions, la degradació ambiental i la apropiació de terres i aigua, amb la conseqüent inhibició d’altres activitats agropecuàries i la desarticulació dels modes de vida de les poblacions rurals”.(9)

- Mitiga el canvi climàtic: “ La combustió de biodiesel produeix més òxids de nitrogen, els que a l’atmosfera produeixen un efecte hivernacle 24 vegades superior al de diòxid de carboni” (10)

- Quan incorporam tota la cadena de producció de biocombustibles (producció de fertilitzant per el cultiu, labors agrícoles, transport, collites, magatzem, etc.) pot ocòrrer que la demanda energètica sigui important i així gastar més energia que la produïda, i/o emetre major quantitat de CO2 i NOx a l’atmosfera. A mitjà termini això és inviable, i no serien recomendables els biocombustibles” (11)

Entenc que aquestes consideracions són res més que algunes de les contra cares de les monedes del model que s’anuncia i que a més de la soja, el seu oli o el biodiesel que s’exporta, s’emporta l’aigua i els nutrients del nostre sòl i ens deixa la contaminació, la desertificació, l’aniquilació de biodiversitat i la pèrdua de salut i de qualitat de vida dels nostres compatriotes. El que es diu un negoci rodó.

No és casual que a la recent 12ª Conferència de les Parts del Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, reunides a Nairobi entre el 6 i el 17 de novembre de 2006, distintes organitzacions i moviments d’agricultors demanessin suspendre immediatament tots els subsidis i altres formes de suport desigual a la importació i exportació de biocombustibles.

Expressant que “No hi ha res verd ni sustentable en el biocombustible. En lloc de destruir les terres i el manteniment de comunitats locals i Pobles del Sud mitjançant una altra forma més de colonialisme, exhortam als països del Nord a reconèixer la seva responsabilitat en la destrucció del sistema climàtic del planteta, reduir el seu consum d’energia fins a arribar a assolir nivells sustentables, pagar el deute climàtic que han ocasionat en no haver fet això encara ara i augmentar substancialment la inversió en energia solar i en energia eòlica sustentable” (12)

Enfront d’aquesta producció injusta i la inacció estatal, és necessari que tota la ciutadania es mantengui atenta i informada en defensa de les actuals i futures generacions, i tal vegada així potser ens poguem salvar del desastre.

Per acabar, vos enrecordau de la història o llegenda del famós Cavall de Troia?, i perel qual el tan apreciat regal va resultar la causa de la destrucció de la ciutat. El biodiesel com el Cavall de Troia pot conduir a igual resultat. Per això anem alerta, que no ens passi el mateix.

Ricardo Luis Mascheroni
Docent i investigador U.N.L.


Ref:

1.- "Los biocombustibles no resuelven sino que agravan el cambio climático", en Revista del Sur, N° 168 Nov/Diciembre 2006, pag. 20.
2.- Baltanás, Miguel A., "Los Biocombustibles en perspectiva", en el "El Paraninfo", Noviembre de 2006, pág. 10, U.N.L.
3.- Revista del Sur, ob.cit.
4.- Baltanás, Miguel A., ob.cit
5.- Ibiden
6.- Atilio Pravisani / La Capital Nov 20, 2006
7.- Diario El Ciudadano
8.- Ramos, Eliana, "El campo, visto como fuente de energía", en Infocampo, semana
del 24 al 30 de Noviembre de 2006, pag. 16 Negocios.
9.- Domínguez, Diego, Investigador del Instituto Gino Germani de la UBA. Buenos Aires – Argentina en EcoPortal.net
10.- Baltanás, Miguel A., ob.cit
11.- Reportaje al Ing. Andrés Leone, portal Eco2site, Noviembre 2006.
12.- Biocombustibles en gran escala: buenos para el poder, malos para la gente y el clima, Portal del medio Ambiente, World Rainforest Movement, 30/11/2006.

Més informació cliqueu:











L'escarabat morrut a El Masnou

El Masnou
La plaga afecta les palmeres

Continua el tiberi de l'escarabat morrut

Ha travessat continents per arribar a casa nostra, i ara creua el Maresme de nord a sud vencent el fred i alimentant-se d'allò que més li agrada. La plaga de l'escarabat morrut ha actuat a El Masnou, i dues palmeres de gran tamany són víctimes de la seva fam. El Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DARP) lluita des de fa dos anys contra aquest insecte provinent del sud-est asiàtic, però de moment només compta amb un pla de prevenció i mesures de lluita experimental sense gaire resultats.
Els dos primers casos confirmats al municipi d'El Masnou s'han detectat a l'urbanització de Can Teixidó -que limita amb Alella- i al centre de la vila. Totes dues denúncies alertaven de la mort de les palmeres en finques particulars, i el color groguenc i l'assecament de les fulles centrals no deixaven cap dubte sobre la causa.
Malauradament, la plaga del morrut de la palmera no té control. En detectar arbres afectats -palmera canària i datilífera- cal arrencar-los i incinerar-los immediatament per evitar que proliferi. Prèviament cal comunicar-ho a Medi AMbient, que es farà càrrec de les despeses.
EL Rhynchophorus ferrugineus Olivier és un escarabat de color vermellós que quan arriba a la fase adulta pot arribar a mesurar uns cinc centímetres, i que està dotat d´un bec allargat molt característic. La Les femelles posen de 300 a 400 ous al teixit tendre de la corona de les palmeres i a les ferides del tronc.
La Generalitat va decretar-ne la presència oficialment l'any passat. Des d'aleshores, els tècnics combaten sense gaire fortuna aquesta plaga amb mesures preventives i algunes tècniques experimentals.



Imatge de les palmeres afectades, i detall de les destrosses ocasionades pel morrut.


Àlex Domínguez (laMalla.net)
· Article publicat a La Malla el 30/01/2007 ·
*

dimarts, 30 de gener del 2007

El Bosc de Contes


Històries d’arbres màgics de tot el món

Per les festes de Nadal em va arribar un regal en forma de llibre. Un llibre de contes editat per Intermón Oxfarm. El seu títol és el que encapçala aquest texte i conté 7 contes sobre arbres, que vénen d’arreu del món. Els arbres protagonistes són: el Xiprer, la Ceiba, el Castanyer, el Cirerer, la Palmera, el Sicòmor i el Magraner. Cada un dels contes curts està dedicat a un dels arbres i són curtets i bons de llegir, altament indicats per nins petits i per a nins grans. Aquests provenen de cultures molt diverses com la Xinesa, Japonesa, Àrab i Jueva. Cada un dels contes ve acompanyat de la breu descripció de cada una de les espècies i en cita alguns usos o curiositats. Les il·lustracions són aquarel·les molt coloristes i vistoses.
Podeu trobar aquest llibre a les tendes de Comerç Just.

Els textos són de Rina Singh
Les il·lustracions són de Helen Cann

Per a més INFORMACIÓ:
*

diumenge, 28 de gener del 2007

!Cuídate compa!


Els humans som part de la Natura

Allò que afecta a la salut humana, també danya a la Natura. El consum exagerat de carn obstrueix les nostres artèries amb l’excés de colesterol, que pot lesionar-nos el cor o el cervell. A la vegada exigeix la tala d’arbres per a pastures i producció de farratge, que afavoreix la desertització. Allò que fa mal a la Natura ens acaba fent mal. Tot el que necessitam prové de la Natura. Contaminar el medi ambient és enverinar l’aire que respiram i els nostres aliments. (...)

Moltes vegades el cos és capaç de curar-se sòl i els remeis no fan més que destorbar.

És molt poc el que saben els científics si es compara amb tot el que desconeixen. Coneixem tant poc sobre els processos vitals, que quant menys intervinguem a l’ordre natural de les coses, menys ens equivocarem.

Per altra part, la Natura, ha demostrat ser tant sàvia? La mateixa intel·ligència, que durant 3.900 milions d’anys ha cuidat de la vida d’aquest planeta, que ha fet sobreviure a un munt de generacions humanes (unes 237 padrines, segons Atxaga), que tots els dies construeix a partir d’un òvul microscopi la màquina tant complexa i ben pensada que és el nostre cos... és la més indicada per a curar-nos i arreglar les nostres averies. (...)

Els medicaments són substàncies tòxiques

Des de fa molts anys, els humans cercam remeis miraculosos (panacees) per a tots els nostres mals. I s’ha donat poder curatiu a substàncies verinoses (en general de sabor amarg). Es pensa que aquests remeis curen, ja que el cos reacciona contra la substància dolenta. Medicar-se és un acte perillós ja que es tracta d’introduir productes tòxics en un cos ja malalt (cansat i intoxicat). (...)

Reduir el consum de medicaments és una forma més de mostrar respecte per l’equilibri ecològic. Descendiria la producció de la industria farmacològica, reduint el consum d’energia i d’aigua i la contaminació. (...)

Com curar-te tu mateix

El teu cos desitja curar-se. El teu “instint de conservació” ha decidit curar-te abans de que tu fossis conscient de necessitar-lo. Et cuida i cerca el millor per a tu. És el teu amic inseparable. El teu cos sap curar-se. Disposa d’una saviesa ancestral que supera a la de qualsevol equip mèdic. La mateixa intel·ligència que et fabricà està disponible per a realitzar la curació. El teu cos pot curar-se, i és una llàstima desaprofitar aquesta força. Persones desnonades per la medicina sobreviuen gràcies al poder de l’instint de conservació. No cerquis a fora el que portes a dins. No cerquis varetes màgiques. En general, la curació no és un acte miraculós, sinó un esforç que l’organisme ha de realitzar per a tornar a l’equilibri perdut. La curació, com tot treball, comporta un gasto d’energia durant un temps. Quanta més energia guardis per a la curació (manco activitat), més ràpida serà la curació. S’ha de tenir “pau-ciència”, ja que la Natura no pega bots. Voler accelerar la curació amb medicaments, pot portar-tecomplicacions i allargar el procés. (...)
¡Cuídate compa! · Manual para la autogestión de la salut
Eneko Landaburu · Txalaparta

*