dimecres, 12 d’octubre del 2022

Consciència i responsabilitat en la gestió de les restes vegetals

Residus vegetals

Dia 16 d'octubre si pujau ben dematí sobre un turó o una muntanya no gaire elevada, podreu observar arreu el fum de moltes cremes “controlades” de residus vegetals (Hi he posat cometes perquè en molts casos aquestes cremes s'aprofiten per eliminar residus diversos que són obligació gestionar de manera adequada i controlada, com plàstics, contraxapats, fustes amb pintura o vernís, paper i molts altres materials no vegetals d'origen domèstic o industrial, que provoquen a més de gasos hivernacles, toxines i dioxines molt perilloses per a la nostra salut. Avisau a l'112 si en detectau)

El Decret 125/2007 de 5 d'octubre , pel qual es dicten normes sobre l’ús del foc i es regula l’exercici de determinades activitats susceptibles d’incrementar el risc d’incendi forestal, és aquell que entre altres obligacions i indicacions, estableix que a l'època de perill d'incendi forestal durant el període comprès entre l'1 de maig i el 15 d'octubre, les cremes de residus vegetals en zona forestal estan totalment prohibides i no es poden autoritzar i alhora s'estableixen unes àrees contigües de prevenció a 500 ms de zona forestal on són necessàries autoritzacions administratives durant aquest període. En canvi, a partir del 16 d'octubre i fins el 30 d'abril, les cremes agrícoles de restes vegetals es poden realitzar sense necessitat d'autorització administrativa (Sia dit de passada, ja és ben hora de revisar la manca de control i la no obligació de complir condicions d'aquestes cremes, ja que no estan sotmeses a cap normativa reguladora. Per entendre'ns, posem per cas, una persona pot cremar durant la darrera setmana d'abril en zona agrícola, a deu passes de zona forestal, amb setmanes de sequera persistent, elevades temperatures i vent fort sense estar sotmès a complir cap normativa al respecte. Només la del sentit comú, que no és poc)

Però bé, tornem al dematí de dia 16 d'octubre. Són moltes les persones, a la vista de l'arribada d'aquest dia, preocupades per les notícies relacionades amb la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sols contaminats per a una economia circular, transposició d'una Directiva Marc de Residus on diu al seu article Artícle 27. 3: Amb caràcter general, no està permesa la crema de residus vegetals generats a l'entorn agrari o silvícola. Únicament es podrà permetre la crema d'aquests residus amb caràcter excepcional, i sempre i quan comptin amb la corresponent autorització individualitzada que permeti dita crema, per raons de caràcter fitosanitari que no sigui possible abordar amb altre tipus de tractament, motivant adequadament que no existeixen altres mitjans per evitar la propagació de plagues, o, en entorns silvícoles, amb l'objecte de prevenir els incendis forestals quan no pugui accedir-s'hi per a la seva retirada i posterior gestió...

Al Preàmbul d'aquesta Llei, hi diu així: El primer objectiu de qualsevol política en matèria de residus ha de ser reduir al mínim els efectes negatius de la generació i gestió dels residus a la salut humana i el medi ambient. Així mateix i en consonància amb els principis que regeixen l'economia circular, dita política ha de tenir també per objecte fer un ús eficient dels recursos, amb una aposta estratègica decidida del conjunt de les administracions públiques, així com la implicació i compromís dels agents econòmics i socials.

Més o menys ja tenim clar que pel que fa al l'escalfament del planeta i conseqüent repercussió en el canvi climàtic que comença a ser devastador per a l'espècie humana, feim tard. Amb tot és molta la consciència que la societat està adquirint davant la magnitud del problema i conceptes que molts deixaven passar de llarg, ara són ben presents. Ara ja s'entén la necessitat de reduir les aportacions de gasos contaminants a l'atmosfera responsables de l'escalfament del planeta. De fet encara molts podem recordar quan gairebé no existien bosses ni envasos de plàstic i tot es mirava de reutilitzar tant com era possible. De la mateixa manera molta gent pot entendre aviat que uns arbres o unes plantes mentre han estat vives han aportat oxigen a l'atmosfera mitjançant el procés de la fotosíntesi i alhora han emmagatzemat en la seva matèria orgànica el diòxid de carboni de l'atmosfera. Quan la planta és viva genera oxigen, quan és morta emmagatzema CO2. Podem cremar aquesta matèria vegetal, branques, troncs per escalfar-nos o preparar torrades i calçots, al manco l'aprofitam com energia, però si la cremam per no res, per fer net, per llevar “sa brutor”, simplement tornam a l'atmosfera el CO2 capturat.

Però com fer-ho, si no cremam les restes vegetals com s'ha fet tota la vida? On la posam tota la resta de podes? Biotrituram? Hi ha gent que creu que els ajuntaments haurien d'adquirir biotrituradores per gestionar o cedir als ciutadans, pagesos, petits negocis agrícoles, però aquestes màquines consumeixen benzina o gasoil i també contaminen. Una altra manera podria ser aprofitant al màxim les branques per fer foc en forma d'energia per escalfar-nos o cuinar, cert que contamina igual, però al menys l'aprofitam. També podem fer-ne feixos o munts i simplement deixar que se podreixi, que faci humus, nutrients bons per a la terra que alhora produirà millors arbres i plantes que absorbiran CO2. Ens diran els entesos que aquesta podridura que generen els fongs, bacteris i endofauna igualment genera metà i CO2. En tot cas una llei o una norma que prengui en consideració mirar de reduir els gasos contaminants, mai no és una aberració ni es fa per emprenyar encara més als pagesos.

Quan s'obligà a dur fermat el cinturó en circular amb cotxe, o no fa massa anys prohibiren fumar dins els establiments públics, especialment als cafès, quan s'ha prohibit circular a més de 80 km hora per la via de cintura o a més de 30 pels carrers del poble, potser no ho enteníem i en canvi avui tornar enrere ja no ho faríem. Vivim temps complicats i calen mesures correctives molt severes i immediates per resoldre l'autèntic i tràgic atzucac on la humanitat ens hem situat. Ben cert que el problema gros es va generar fa poc més de cent anys amb la revolució industrial i amb la conseqüent explotació del carbó i petroli (CO2 capturat de l'atmosfera durant milions d'anys per les plantes i emmagatzemat baix terra). Ben cert que les grans corporacions i estats capitalistes fa molts anys són coneixedors del problema, però ben cert és que també han volgut treure guanys de fins a la darrera gota de petroli emmagatzemat baix terra, que és on hauria d'haver quedat per sempre i fa estona.

Joan Vicenç Lillo Colomar

 

Article també publicat al DBalears