Males praxis generalitzades en el tractament de l'arbrat urbà

 Calen ordres d'allunyament als arbres urbans

Ja fa molts d'anys que l'amic Pere Llofriu va criticar públicament amb tota la raó del món, la mala pràctica en les podes en l'arbrat urbà, lligada a una manca total de criteri i formació del personal depenent del govern municipal. En moltes ocasions l'única experiència i manera de fer està relacionada amb els fruiters agrícoles. És evident que no es pot aplicar una metodologia igual per els arbres urbans. En canvi, mutilacions i maltractaments sense sentit i prou generalitzats a banda, el tractament de podes que realitzen les brigades municipals a les ordres del responsable polític de torn, són per arbrat agrícola. És evident que no és funció de plataners, mèlies, ficus, moreres, lledoners.... produir fruits, en canvi sí que ho és que creixin frondosos, bells i esponerosos per donar frescor i ombra als carrers.

Podria citar molts exemples concrets de mala praxi en el tractament de l'arbrat urbà d'ajuntaments del Raiguer com Alaró, Consell, Santa Maria, Binissalem, Lloseta... En citaré dos de concrets: a l'avinguda del Cocó a Lloseta, fa anys hi plantaren pebrers bords, o fals pebrer (Schinus molle) un arbre que a més de donar frescor i ombra, també ens ofereix una olor agradable característica. Aquests arbres cada any i sense clemència eren podats de manera dràstica i el resultat no es va fer esperar, anaren morint un rere l'altre. La causa que degué argumentar l'operari responsable de la mala feta als seus superiors, fou que els arbres havien mort de forma natural o degut a qualque malaltia desconeguda i el que calia (a càrrec del contribuent, clar) era replantar-ne de nou, tots, ja que hi eren. I així es va fer i així va continuar la desfeta en un cercle viciós. Perquè ja deu ser per pur vici o poques feines que es tracta així als arbres.

L'altra cas és prou conegut. Al camí de ses Barreres a Alaró després de l'especulació i urbanització de torn, es plantaren mèlies. Les mèlies (Meliaazederach) no s'haurien de podar mai. És un arbre frondós durant l'estiu i amb uns raïms de flors d'una dolçor molt perfumada. A la tardor les fulles tornen intensament grogues donant un bell i singular color al carrer. Aquestes mèlies foren castigades durament any rere any amb podes (per dir qualque cosa) molt severes, de tal manera que a més de no tenir l'opció de florir, provocava ferides als cimals que eren mals de curar. Com era de preveure començà a caure qualque branca i cimal esqueixat per la ferida i, com és habitual, la única culpa la tenia l'arbre i per això es va decidir arrabassar-les totes. Probablement i malauradament era la única solució. L'Ajuntament sol·licità assessorament a experts per veure quins arbres es podien plantar a aquest carrer i aquests recomanaren un tipus de ficus que a tot el nord d'Àfrica és plantat per tancada i gran ombra que fa i resistència a la sequera. Aquí a aquest arbre se li fa tenir forma de bolla, és a dir que no fa ombra. Personalment jo hagués proposat tornar-hi a plantar mèlies, amb el ben entès que seria amb el compromís i consciència ferma de tractar-les com cal i que a més servís d'exemple per a la resta d'arbrat urbà. Hagués aprofitat l'avinentesa per batiar el camí de les barreres com a Carrer de les Mèlies. Un acte de penediment i humil reconeixement als arbres que s'hagués pogut traslladar com activitat d'educació escolar.

Ja posats a fer citaré un tercer exemple recent, també a Alaró. A un carrer de la barriada de Los Damunt va néixer a una paret de la voravia d'una casa una paulònia (Pawloniatomentosa) 

El propietari de la casa la va deixar créixer fins a donar una bellesa particular al carrer gràcies a les seves enormes fulles i grans flors. L'amo de la casa va morir i la brigada municipal no va esperar ni que arribàs la tardor i a primers de setembre la va “podar”. Perquè? Coneixent la pràctica d'aquests operaris, que ja dic són generalitzats a gairebé tots els pobles independentment del seu color polític, s'evitava així, igual com fan amb altres arbres, que les fulles caiguin en terra. Sembla mentida , però és així.

Diuen que el Consell és un Ajuntament d'Ajuntaments, a què espera a preparar cursos de formació per a aquest personal municipal que no està preparat per parar esment en els arbres dels carrers. Passejant per Palma els treballs de manteniment de l'arbrat i criteris emprats són ben diferents. Crec que als seus carrers es tracten com cal i en benefici del ciutadà que gaudeix de temperatures més fresques i suportables a l'estiu. No es poden argüir raons de seguretat a l'hora de cada any, cada any, castigar els arbres d'aquesta manera. En tot cas la inseguretat ve donada pel maltractament que es dona als arbres provocant-los ferides i malalties que els converteixen en un perill. Caldria crear algun precedent on una autoritat política o judicial dictés ordres d'allunyament a l'arbrat urbà de certs operaris municipals i sobretot dels seus responsables polítics.

Joan Vicenç Lillo Colomar
També publicat al DBalears