Contemplar les flors

"Els bons moments són efímers, com la flor"

Francesc Mas impulsa una versió local del Hanami, la tradició japonesa de contemplar els cirerers en flor

«¡Cisco!», se sent a cada pas caminant pels carrers de Masquefa en la seva companyia. Nascut en aquesta localitat de la comarca de l'Anoia, Francesc Mas Castanyer té un extens currículum associatiu. És el creador del blog Amics arbres · Arbres amics i des de fa vuit anys impulsa, juntament amb l'entitat El Corraló i la col·laboració d'un grup de poetes i les cases de pagès Ca la Roser i Cal Rafel, una versió local del Hanami, una mil·lenària tradició japonesa que reuneix milions de persones al voltant dels cirerers en flor. La cita és demà diumenge a les 10.30 hores a la plaça del Pla de l'Estany de Masquefa.

-Quan vostè era nen Masquefa era un municipi molt rural.

-El 90% de les famílies eren pagesos, el nostre espai de jocs era un alzinar i jo acompanyava la meva mare a collir herbes al camp. Encara conservo la impressió de quedar embadalit davant un arbre. Abans, els cirerers eren alts com gegants, però ara semblen arbustos grans. No els deixen créixer perquè així no cal enfilar-se per collir les cireres i caben més arbres en menys metres quadrats.

-El Hanami és justament l'oposat a aquesta visió utilitària de la naturalesa.

-Hanami significa literalment contemplar les flors i darrere hi ha tota una filosofia. Es tracta de saber copsar els bons moments de la vida, que són preciosos però efímers, com les flors del cirerer.

-Realment són flors molt simples que viuen pocs dies però ofereixen imatges molt belles.

-La naturalesa ens ofereix uns espectacles que moltes vegades no sabem mirar ni agrair. La vida moderna no deixa gaire espai per a la contemplació.

-Vivim d'esquena a la nostra fragilitat.

-Fa cinc anys em van detectar un càncer de ronyó i em va caure el món a terra. Visc amb mig ronyó i pateixo infeccions recurrents, però la celebració del Hanami m'ha ajudat una mica a assumir la malaltia i a tirar endavant apreciant les petites coses del dia a dia.

-A Catalunya s'organitzen passejades sota els cirerers en flor, però vostès a més fan un pícnic i reciten poesies.

-Intentem mantenir l'esperit original del Hanami. Joan Manuel Serrat té una cançó titulada Sota el cirerer florit que ho transmet molt bé: Sota el cirerer florit / murmuri d'abelles / que m'adormí. És exactament aquesta sensació. Hem fet un exercici de buscar poesies escrites per autors catalans i europeus i semblen fetes per a l'ocasió.

-¿Com transcorre la celebració?

-Quedem a dos quarts d'onze a la plaça del Pla de l'Estany de Masquefa i des d'allà ens en anem caminant en processó fins a l'hort dels cirerers. Allà ens asseiem a terra i els poetes convidats reciten les seves poesies, algunes escrites especialment per a aquest acte. La gent porta el seu menjar i algunes postres casolanes per compartir.

-Ja fa vuit anys que ho celebren.

-Tot va començar quan vaig veure que en un poble de les Terres de l'Ebre celebraven un Hanami. Va coincidir amb el fet que a Masquefa hi viu un poeta de l'Ateneu Barcelonès, Jordi Muntaner, i que la nova presidenta de l'entitat L'Alzinar em va proposar que féssim una col·laboració. Al llarg dels anys l'interès ha anat augmentant però ara el pagès que treballa el camp està començant a arrencar els arbres perquè ja no pot cuidar-los i a més li roben la meitat de les cireres.

-¿Tenen un pla b?

-De moment ens segueix deixant el camp i ens el neteja per poder celebrar el Hanami, però potser haurem de començar a buscar algú que ens cedeixi un tros de camp sense cultivar per plantar nosaltres mateixos els cirerers.

Gemma Tramullas

· Article publicat a El Periódico el 08.04.2017