dimecres, 24 de desembre de 2014

L'arbre de la Lidia i el Siro


L’arbre dels meus veïns

No és el més gran, ni el més gruixut,
ni el més alt, ni el més elegant,
me’l trobo sempre, si més no,
esguardant-me al costat de casa;
algunes vegades, de bon matí,
quan els carrers són buits i tot és en silenci,
puc sentir el seu vaporós Bon Dia,
llavors sé del cert que tot anirà bé.
Difícil se’m faria d’explicar,
és com la màgia d’una llum que s’encén
just quan el pas feixuc de les coses
vol rebregar-nos una mica per dintre;
avui l’he vista brillant a fora
i m’he aturat al seu davant,
ningú entenia on jo dirigia la mirada,
no he pogut amagar un somriure.

Franc Guinart
Capellades