dijous, 18 de desembre de 2014

Declaració de Lima en defensa de la terra


Declaració de Lima :
Cimera dels Pobles Front al Canvi Climàtic

“Consideram que cap acció per enfrontar el canvi climàtic serà eficient o viable si no es promou amb polítiques públiques efectives a favor de la petita agricultura familiar i pagesa, la reforma agrària, la sobirania i seguretat alimentària dels nostres pobles, la producció auto sostenible, en base a agroecologia autòctona i lliure de transgènics i agrotòxics, orientada al consum humà i a la preservació de la nostra biodiversitat”.

La Cimera dels Pobles Front al Canvi Climàtic, realitzada a Lima del 8 a l’11 de desembre de 2014, és expressió dels processos de mobilització i resistència empresos per una diversitat d’organitzacions, moviments, plataformes, xarxes i col·lectius socials, sindicals, de dones, pagesos, indígenes, juvenils, ambientalistes, religiosos, artístics i culturals peruans i internacionals.

Ens reunim per a seguir debatent i compartint les múltiples formes de lluita i resistència per la construcció de la justícia social, contra el sistema capitalista patriarcal, racista i homofòbic, per el respecte de les diverses formes de vida, sense explotació ni espoliació dels bens de la naturalesa, per la capacitat dels pobles a decidir sobre les seves fonts d’energia, comunitària, per la reducció de les desigualtats socials així com promoure en Bon Viure com a model de vida en armonia amb la Natura i la Mare Terra.

El capital cerca fer front a la seva crisi sistèmica imposant la captura d’aigua, el saqueig dels territoris i el patrimoni natural, la depredació, la producció de combustibles fòssils, la major explotació dels treballadors i treballadores, la repressió dels moviments socials i la violència física i psicològica, augmenta múltiples formes de criminalització de les lluites, dels pobles, de militarització i control territorial. Tot això és encoratjat per les corporacions mediàtiques. A més, a aquesta realitat s’ha de sumar la captura dels Estats i de les seves burocràcies per el poder econòmic, el pagament dels deutes injustos i corrupció, i una diversitat de fets que beneficien exclusivament als vertaders poders rere els governs de torn, dòcils al mandat de les empreses nacionals i les grans corporacions transnacionals i els seus operadors polítics.

En aquesta conjuntura la Cimera dels Pobles representa la veu dels sectors explotats i oprimits del món, dels marginats per un sistema econòmic i cultural que els subordina als sectors racistes, fonamentalistes, masclistes i patronals que es beneficien del model capitalista. En aquest moment crucial que travessa la humanitat, en que el gravíssim canvi climàtic que patim exigeix accions urgents de part de la societat global, demandam als Governs i al Sistema de Nacions Unides reunit ala COP 20 l’adopció d’acords que respectin i valoritzin la vida dels pobles originaris, pagesos i urbans, i que promoguin la preservació de la biodiversitat global. Rebutjam qualsevol mecanisme de mercat que es plantegi com a solució als problemes climàtics i ambientals.

Qui ens reunim en aquesta Cimera, recollim i fem part de processos de lluites anteriors que s’han teixit als nostres pobles i arribam en aquest moment amb aquesta força i construcció col·lectiva. A partir d’això expressam i demandam:

Als Governs del món que respectin els nostres territoris, drets i modes de vida, les nostres cultures, costums i cosmovisions sobre la vida i el món que habitam. Denunciam l’explotació dels nostres recursos naturals i territoris per part de les industries extractives, que afecten les nostres formes de subsistència, la nostra font d’identitat i la relació harmoniosa de les nostres comunitats amb la Mare Terra.

Demandam el reconeixement de la propietat territorial de les comunitats que tradicionalment han viscut a les seves terres. No acceptam el control extern dels territoris, ni els processos de negociació i implementació de les falses solucions al clima. Els Governs han de tenir com a eix central el respecte de les nostres formes de vida ancestrals i el reconeixement a la nostra autodeterminació com a nacions i pobles originaris.

Així mateix, aclarim que el conjunt d’iniciatives orientades a revertir la destructiva tendència climàtica cap a la que ha estat dirigit el nostre planeta, han de considerar les responsabilitats històriques dels països desenvolupats i el reconeixement i reparació del deute històric i ecològic que tenen amb el Sud global. En particular, les corporacions transnacionals de capital privat dels països desenvolupats han de ser responsabilitzades per les seves accions i pràctiques a nivell global. Exigim plena justìcia en els casos de contaminació per part de Nexmont, Doeran a Perú i la Chevron-Texaco entre altres, la qual en el seu pas per l’Amazònia deixà com a llegat un dels majors ecocidis de la història del planeta.

Als Governs i empreses els exigim acceptar i respectar el nostre dret humà a un treball digne, amb ple exercici dels drets individuals i col·lectius, i que es garanteixi un procés de transició just en un món que ens permeti millorar la qualitat de vida. Demandam garanties a l’accés universal als sistemes de protecció i seguretat social, el respecte a la nostra llibertat sindical i a una repartició justa i equitativa de la riquesa produïda amb el nostre treball i coneixements.

Consideram que cap acció per enfrontar el canvi climàtic serà eficient o viable si no es promou amb polítiques públiques efectives a favor de la petita agricultura familiar i pagesa, la reforma agrària, la sobirania i seguretat alimentària dels nostres pobles, la producció auto sostenible, en base a agroecologia autòctona i lliure de transgènics i agrotòxics, orientada al consum humà i a la preservació de la nostra biodiversitat.

Creim que per avançar cap a un món justi i una economia local, solidària, cooperativa, feminista i comunal, és fonamental reconèixer el dret humà a l’alimentació, així com la gran aportació de l’agricultura familiar camperola, que contribueix amb més del 70% a l’alimentació del món. Exigim frenar la producció i expansió dels agrocombustibles, que promouen la desforestació, erosió  de les terres, contaminació de les fonts d’aigua i aire, i signifiquen una forma de retorn a la colonització territorial.

Com expressió d’aquesta estratègia del capital, en els darrers anys s’han aguditzat els processos de privatització, mercantilització i especulacions financeres de la natura, expressats en els principis de l’economia verda, que ens presenta falses solucions a la crisi climàtica.

Algunes d’elles són: Mecanismes de Desenvolupament Net (MDL), projectes de Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació dels Boscos (REDD), transgènics, agrocombustibles, geoenginyeria, megaprojectes hidroelèctrics, centrals nuclears, fractura hidràulica (“fracking”), agricultura climàticament intel·ligent.

L’estratègia del capital passa també per el que anomenam arquitectura de la impunitat de les corporacions transnacionals i governs, a través dels tractats de lliure comerç i protecció d’inversions, entre altres, que pretenen privatitzar serveis essencials com l’aigua, l’educació, salut i vivenda, i atempten contra els drets humans de treballadors i dels pobles. La Cimera dels Pobles rebutja totes aquestes estratègies del capital.

Com expressàvem abans, denunciam el sistema capitalista patriarcal que sosté l’opressió i control sobre el cos, el treball i la vida de les dones, promou la violència sexual i la tracta de blanques, les margina de diversos àmbits de la vida social i pública. És necessari transitar cap a una altra divisió social del treball, que elimini la subordinació del treball femení, que no faci invisible el treball de cuidadora que fa possible la reproducció social ni ho subordini als mandats del mercat. Exigim un canvi radical que reconegui el treball reproductiu com la base de la sostenibilitat humana i de les relacions entre les persones i comunitats.

Totes les alternatives han d’incorporar la perspectiva feminista i promoure una relació més justa entre homes i dones.

Advocam per la promoció d’un consum responsable i no alienat, basat en l’adopció d’hàbits i pautes de consum saludables, i d’acord amb la necessitat humana, no subjecta a l’ambició del capital. Un consum que no contribueixi a la contaminació ambiental ni al canvi climàtic. Encoratjam l’ús responsable dels recursos vitals, el reciclat i el maneig sustentable dels residus sòlids. Ens comprometem a promoure la consciència ciutadana respecte a les accions que podem portar endavant individual i col·lectivament per avançar cap a un món més just.

Els Estats han de prendre decisions i mesures immediates de protecció, conservació o restauració de les conques, els ecosistemes, les altes muntanyes, zones humides, prats d’altura, erms, estepes, boscos, aqüífers, llacs, rius, deus, zones marines costaneres, que alimenten la Mare Terra. Aquests ecosistemes i fonts d’aigua són afectats per les activitats de les industries extractives, com la minera, petroliera, carbonífera i de gas, per les tales d’arbres i l’abocament de rebuigs, entre altres causes. S’ha d’organitzar el dret humà a l’aigua i al sanejament, en igualtat de condicions, accés i salubritat. Això només es pot garantir amb empreses públiques en mans públiques.

La Cimera dels Pobles qüestiona la incoherència del Govern peruà en la seva qualitat de president de la COP 20. Per les polítiques ambientals, laborals i tributàries adoptades recentment a favor de la inversió privada rebaixant estàndards i regulacions que afecten drets col·lectius, ambientals i culturals. Denunciam la repressió que pateixen representants indígenes, dirigents sindicals i camperols, activistes ambientals, així com els fustigaments a delegacions que arribaren a la Cimera dels Pobles des de diverses regions del país i de l’exterior.

La Cimera dels Pobles qüestiona la captura corporativa de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. Les grans corporacions transnacionals “acompanyen” als governs en les negociacions globals per acordar mesures que tenen per única finalitat netejar de responsabilitats als països industrialitzats per les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i per ser els principals responsables del canvi climàtic. Exigim que els pagaments per serveis del deute extern i intern que ofeguen als pobles i limiten la capacitat dels Estats per atendre necessitats bàsiques de les poblacions, es destinen a fer front a la crisi ambiental i climàtica, perquè d’això depèn la supervivència de la Humanitat i totes les espècies vives del planeta.

La Cimera dels Pobles saluda la mobilització compromesa i entusiasta de les dotzenes de milers de ciutadans i ciutadanes de tot el món que participaren de la Gran Marxa Global en Defensa de la Mare Terra (10des.) a Lima i en altres ciutats del planeta. Aquesta gran concentració d’organitzacions, moviments i delegacions del Perú i nombrosos  països és l’expressió més clara de la posició del pobles a favor d’un món just i democràtic, que garanteixi l’harmonia entre l’existència humana i els drets de la Natura i la Mare Terra.

Seguirem enfortint l’articulació de les nostres lluites, de forma activa i permanent a les múltiples mobilitzacions del 2015, amb un especial moment d’activisme a París, França, on es portarà a terme la COP 21. Des d’aquests mateixos moments, els moviments socials del món ens preparam per a donar continuïtat a les lluites des dels nostres territoris en defensa de la vida, fins que les nostres exigències siguin ateses. Seguirem en lluita fins a canvia el sistema.... no el clima!

Cimera dels pobles.
Per a més informació:

http://onu.org.pe/cop20/

1 comentari:

Juan Bibiloni ha dit...

La cobdícia humana, que no és més que l'expressió de l'egoisme inherent a la nostra naturalesa més primitiva, juntament amb el fort sentit de propietat de bens i territoris, heretades ambdues pulsions o instints de supervivència dels nostres avantpassats primats, ens impedeixen fer un acte de generositat global, de superació de la nostra animalitat, per a asolir per fi un estat de vertadera humanitat. Menjar i bens n'hi ha de sobres a la Terra per a mantenir tothom i per a viure tots amb les comoditats esencials, només falta la voluntat de compartir i repartir. Aconseguirem superar la nostra animalitat, els nostres instints de supervivència que ens fan ser egoistes i insolidaris?