De les mèlies, les mosques i els cirerers

Per a defensar les plantacions de cirerers
de les punyeteres mosques

Avui fa un dia net i clar. M’he llevat amb prou temps com per a poder gaudir del trajecte cap a la feina després d’emergir del metro. Arbres i bardisses espeteguen d’un verd lluent. Estic segur que sense els parcs ens moriríem de pena.
El mateix vent que ha malmès la collita de cirera ha fet caure les flors de les mèlies.
De fet moltes d’aquestes només són la carcassa de la flor un cop ha quallat el fruit que alegrement engalana l’arbre al llarg de l’any.
He trobat una fulla d’acant que ha estat l’aparador ideal d’aquest fenomen.

Avui curiosament em sento pagès jardiner: alimentem la ciutadania d’altre forma, amb productes que aporten un cert benestar ambiental.
Darrerament una plaga esta afectant les cireres. Es tracta d’una mosca: la Drosophilla suzukii, parenta de la mosca del vinagre D.melanogaster.
Hi ha molta gent treballant en diverses mesures de control per a tractar aquesta plaga i el tema es difícil.
Potser encetar una línea de recerca sobre la possibilitat d’aprofitar l’hipotètic poder repel·lent de les mèlies per a protegir els cirerers d’aquesta emprenyadora mosqueta seria interessant.
Fer tanques de mèlies, combinades amb certes proteàcies, per a defensar les plantacions de cirerers de les punyeteres mosques no seria un mal experiment. En el pitjor dels casos sempre ens quedaria el color de les mèlies… i el de algunes proteàcies.

J.D.Fernàndez i Brusi