Una bella invasora amb males intencions

Broussonetia papyrifera
La morera de la Xina o morera del paper

Fa uns mesos vaig veure com a la zona de ca’n Sales, al Molinar, Palma, l’ajuntament havia sembrat diversos exemplars del bell arbre de morera del paper (B. papyrifera). De fet els arbres ja són grossos i produeixen un fruits taronges molt vistosos. En vaig agafar uns quants i després de llegir que eren comestibles, tot i que insípids, els vaig tastar. Vaig ser testimoni de les anades i vengudes d’una mèrlera mascle (Turdus merula) que tastava els cridaners fruits i els espipellava enduent-se’n fragments lluny d’allà, i per tant també llavors, segurament fèrtils.

Fulla lobulada i a continuació fulla ovada pertanyents al mateix exemplar

Cercant una mica per la xarxa aviat trobareu informació sobre aquest vegetal que no és una planta considerada invasora a països on es cultiven clons només mascles. Malgrat això en alguns altres països és una autèntica plaga que s’adapta ràpidament i que dona lloc a grans cobertures vegetals. Aquesta espècie s’adapta a condicions extremes de sequera, calor, exposició al sol, i fins i tot a sòls salins i pròxims a la mar. En definitiva és una espècie que ben bé podria estar en les llistes del nou real decret d’espècies exòtiques que acaba d’aparèixer. Un bon candidat a convertir-se en invasora agressiva, de fet ja ho és a molts de països.

Inflorescència amb flors masculines

Aquesta espècie no surt a cap dels dos annexes del nou real decret (Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras) ni a l’annex I d’espècies declarades com a invasores, ni a l’annex II d’especies amb potencial invasor. Si aparegués en el decret, segons la disposició transitòria quarta se podría arribar a eliminar abans de que causi problemes:
[…] Disposición transitoria cuarta. Especies vegetales en posesión de particulares o ubicados en parques urbanos y jardines públicos.
Los ejemplares de las especies de plantas incluidas en el Catálogo en posesión de particulares o ubicados en parques urbanos y jardines adquiridos antes de la entrada en vigor de este real decreto, podrán seguir siendo mantenidos por sus propietarios en el medio urbano, localizados en recintos ajardinados, con límites definidos, y siempre que los ejemplares no se propaguen fuera de estos límites. En este supuesto, los poseedores adoptaran medidas de prevención adecuadas para evitar la propagación de los citados ejemplares al medio natural y no podrán comercializar ni ceder los ejemplares a otro particular. En el caso de aquellos ejemplares de especies del Catálogo localizados en parques o jardines públicos, las administraciones competentes recomendarán, en los casos en que esté justificado, su eliminación o sustitución por otras especies, especialmente en los localizados en el dominio público hidráulico.[…]
Però pel fet de no sortir-hi, s’hauria d’iniciar el procés d’inclusió, que suposa un tràmit burocràtic que inclou molta paperassa i informes, tal com se pot llegir a l’article 5 (Artículo 5. Procedimientos de inclusión o exclusión de especies. R D 1628/2011).

Inflorescència globular de flors femenines

El que és una mica al·lucinant és que una espècie que ja fa anys que es coneix que és un problema a molts de països, sigui emprada en jardineria per un ajuntament. Seria bo d’arreglar, simplement emprant peus masculins per evitar la propagació per llavors. I em venen al cap una sèrie de preguntes com qui seria responsable en cas de que aquesta espècie escapi al control i envaeixi sistemes naturals ocasionant problemes?. El viverista que l’ha proporcionat?. La concessionària que ha enjardinat la zona?. L’ajuntament que ha aprovat un plec del projecte on s’especificaven o no les espècies que s’emprarien?. I en tot cas quin és el paper que ha de prendre la Conselleria de medi ambient, que te les competències en matèria d’espècies?

Fruit madur amb desenes de llavors als extrems dels lòbuls

Rafel Mas, Búger 28 de gener de 2012