dissabte, 29 de gener del 2011

Un fong que ataca i mata els plàtans

Detecten per primer cop a Catalunya un fong que ataca els plàtans a Calonge

Ha aparegut en una petita plantació que hi ha
al costat de la carretera de Sant Antoni


Narcís Motjé, en la plantació de plàtans que s’han infectat
amb el fong ´Ceratocystis fimbriata f. platani´. Marc Martí


Un fong que ataca i mata els plàtans ha aparegut per primer cop a Catalunya en una petita plantació d'uns 75 plàtans que hi ha a Calonge, a la carretera que porta a Sant Antoni, davant d'una torre. Molt probablement també és el primer cas que apareix a Espanya, ha precisat l'enginyer forestal Narcís Motjé, cuidador dels plàtans de la Devesa de Girona durant més de dues dècades i la persona que va detectar i alertar de la presència d'aquest fong, el Ceratocystis fimbriata f. platani.

Dos colors, identifica la infecció. Marc Martí
Aquest fong ha causat estralls en plàtans de França i Itàlia, si bé la situació de Calonge està controlada ja que el Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat ha controlat els plàtans que hi ha en el radi d'un quilòmetre, i més, i no ha detectat més casos. Aquest Servei té prevista l'actuació definitiva el pròxim més de febrer, segons ha explicat el seu cap, Jordi Giné. El màxim responsable d'aquest servei ha explicat que han estat en contacte amb tècnics de Milà i que la millor època per talar i cremar els arbres infectats pel fong és els mesos d'hivern, abans que l'arbre broti i es puguin expandir les espores.
També ha detallat que el protocol d'actuació en l'eliminació dels arbres requereix molta cura i ser exhaustiu ja que s'ha d'evitar que els arbres talats caiguin al terra (aixequen pols i, potser, espores contaminades pel fong), s'han d'eliminar totes les serradures i les arrels, netejar les motoserres i no treure la roba dels operaris de la zona afectada. Giné ha explicat, a més, que estan investigant d'on pot haver vingut el fong i com ha arribat. L'eliminació pot afectar la circulació ja que els plàtans es troben arran de carretera i és imprescindible evitar que res en surti.
Motjé, gran especialista dels plàtans, també ha volgut deixar clar que es tracta d'una infecció puntual, atès que no se n'ha detectat cap més cas en un quilòmetre a la rodona, i que en breu serà eliminada.
L'enginyer forestal, coneixedor de tot el que envolta els plàtans, explica que fa un parell d'anys ja va veure aquesta plantació de Calonge i li va semblar que podrien estat infectats del citat fong. Va alertar el Servei de Sanitat Vegetal, que li va fer una analítica que va donar negatiu. Aquest estiu, Motjé hi va tornar i va tornar a veure símptomes de la presència del fong: poques fulles, petites i colors anormal i, a l'escorça, un color marronós intens de la part infectada, que s'estén. Va donar l'avís de nou al servei. En aquesta ocasió, l'analítica va donar positiu, és a dir, es va detectar el fong. Motjé ha explicat que el fong es transmet a través de les arrels i de ferides als arbres. I creu que també per l'aigua. Actualment, ha comentat, hi ha una gran preocupació al canal de Midi, al sud-est de França, ja que és de terra i se sustenta gràcies a les arrels dels plàtans. El problema és que molts estan infectats. El fong arriba a l'arbre, li tapa els vasos i l'acaba matant. A la plantació de Calonge, molts estan morts i, els altres, potser infectats, també s'eliminaran.
Carles Torramadé
Article publicat a Diari de Girona el 29.01.2011

6 comentaris:

Juan Bibiloni ha dit...

Una mala notícia, que pot tenir un final feliç si s´aconsegueixen eliminar totes les espores, cosa francament dificil. Tal vegada el millor sería eliminar el 100% de platans, de manera que les espores que hi pugui haver a la terra no trobin on germinar i desapareixin amb el temps. Esperem que no s´extengui cap a altres localitats aquesta nova malaltía.

Joan

Anònim ha dit...

No conocia este nlog y he de decir que me ha encantado.
gracias

Toni M.
mi pagina web:
http://fotoyvideosubmarino.blogspot.com/

jd ha dit...

A Calonge han descobert la sopa d'all.
Per què us penseu que hi ha tantes podes "raretes" als plàtans de Barcelona ?

Olga Xirinacs ha dit...

Els boscos que conec (Serra de Prades) sembla que es mantinguin per miracle, i això que són Pre-Parc Natural.
Amuntegament de troncs de ventades diverses, no sols de les de fa dos anys; branques seques de tales indiscriminades, amb el ramatge escampat fins dalt de la muntanya. I suposo que inexistent control de plagues com ara la processonària.
Accés massiu de quads i motos que descalcen les roques.
En fi, un panorama.

خليل الأهرام ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
خليل الأهرام ha dit...

Primer la grafiòsi dels oms, desprès aquesta malúria dels plàtans. Les alzines també pateixen una malatia que es desenvolupa durant les grans sequeres de què no record el nom (i encara sort que ha plogut aquesta primavera). Els pins pateixen el cuc del pí, supòs que etc. I, evidentment, això s'agreuja perquè la deforestació és sovint ben marcada per les nostres encontrades. Crec que la solució que milloraria realment la salud dels nostres arbres pot ésser no abusar de les esporgades i donar un cop d'ull als arbres que venen de fora perquè no ens porten insectes (tipus morrut vermell de la palmera), fongs o plantes paràsites invasores (de la mena del vesc) d'amagat.