dissabte, 6 de juny de 2009

Reforestacions a torrents



Breus reflexions sobre reforestacions de boscos a torrents



La història de les reforestacions o repoblacions forestals artificials s’ha centrat, a les Illes, gairebé en forma de monocultiu en el pi i en menor mesura amb l’alzina. És cert que des de fa pocs anys, el viver de Menut ha desenvolupat una activitat centrada en la recol·lecció, emmagatzematge i sembra de moltes altres espècies forestals i no només de comunitats vegetals pròpies de garriga o alzinar, sinó també d’àmbits litorals. És per això que ja existeix una producció en diversitat d’espècies per a rectificar el sistema de repoblacions de pins i alzines, amb una varietat d’espècies més nombrosa.


Els ecosistemes forestals de muntanya, en especial de la Serra de Tramuntana i de les muntanyes d’Artà, han estat el territori on en extensió i quantitat s’hi ha realitzat més repoblacions forestals. L’any passat la costa de Son Real, a Santa Margalida, fou objecte d’una reforestació de pins amb l’objectiu de restaurar antigues pedreres. Existeix però un àmbit on mai s’hi ha parat atenció i que és estès al llarg de la geografia de les illes: els torrents.


Caldria posar sobre la taula la necessària restauració dels boscos de ribera o dels boscos de torrents de les nostres terres. Els torrents, que neixen a les muntanyes, recorren més endavant terres de cultiu i espais urbans. Representen una gran extensió allargada de territori amb una funció reguladora de les aigües, protectora de les terres, refugi de flora i fauna rica en biodiversitat amenaçada per la petjada humana. Són espais que, nets de la brutor que sovint hi llançam, són molt bells i hi fa bon estar. És on amb més probabilitat hi escoltarem el cant del rossinyol o el raucar dels granots. Un espai silvestre que serpenteja l’àmbit agrícola i urbà i que cal preservar i afavorir.


Els arbres de torrent formen comunitats forestal en galeria al llarg del seu recorregut. Fora de discutir si la seva presència a les nostres terres és natural o introduïda, les espècies principals d’arbres són les següents:


Om (Ulmus minor): Les omedes d’Europa, inclosa la península ibèrica, estan al caire de l’extinció a causa de la malaltia que provoca un fong (Graphium ulmi), la grafiosi. Les illes fins fa poc havien quedat al marge de la soca més virulenta d’aquesta malaltia, però finalment també ha demostrat la seva presència. Moltes omedes han quedat devastades per aquesta malaltia. És però l’activitat humana la que ha causat la desaparició d’aquestes arbredes en no tenir necessitat ni de la seva rama, per alimentar bestiar, ni de la seva fusta, emprada antigament en la construcció dels carros. A la vegada que les eines i maquinària pesant han facilitat la feina de desarrelament. Com que aquests arbres no es troben a zones de muntanya, més vigilades per l’administració forestal, i com que sovint són d’àmbit agrícola, la seva tala i destrucció ha restada desapercebuda i impune.


Existeixen algunes repoblacions d’oms a finques públiques, Tossals Verds, Cúber i sobretot Binifaldó. Aquestes plantacions foren producte d’un treball que va quedar en el no res, entre l’administració forestal estatal i autonòmica i la UIB, de selecció de soques d’oms procedents de la península per tal de presevar-les de l’extinció a causa de la grafiosi. Per tant l’objectiu en aquest cas no fou el de restaurar o establir un bosc de torrent o galeria a partir dels oms, sinó de crear una reserva d’oms com a banc per a futures reforestacions després del pas de la grafiosi.


El fleix (Fraxinus angustifolia): En franca expansió, en especial als torrents de Solleric al seu pas per Alaró i al torrent d’Esporles. Arbre molt útil als pagesos de muntanya quan a les acaballes de l’estiu es quedaven sense menjar per donar al bestiar. Les fulles d’aquest arbre suplien fins a les primeres pluges de tardor aquesta mancança. Fusta de qualitat.


El poll: Antigament plantat per dessecar zones inundades. Arbre de creixement ràpid. Hi ha dues espècies principals, el poll blanc (Populus alba) i el poll negre (Populus nigra) i multitud d’hibridacions.


El plataner (Platanus orientalis): De creixement ràpid, plantat en parcel·les vora els torrents a les zones més baixes i molt inundables. El seu aprofitament forestal és factible i regenera molt bé i de manera fàcil de soca.




Repoblacions artificials de boscos de torrents o de ribera



Una vegada triades les parcel·les objecte de repoblació, cal preservar les espècies que ja hi puguin ser presents. Seran la garantia de l’evolució futura d’aquest bosc. Les espècies que amb més probabilitat encara podem trobar al llarg del recorregut i a les cada vegada més rares faixes dels torrents són (independentment de la seva zonificació i presència més o menys important): l’heura (Hedera helix), la vinca o proenga (Vinca difformis), l’esbarzer (Rubus ulmifolius), el peu de crist (Potentilla reptans), Ranuncle groc o gatassa a Menorca (Ranunculus ficaria ssp ficarriformis), l’aloc o alix a les zones litorals (Vitex agnus-castus), el cirerer de pastor (Crataegus monogyma spp brevispina), aranyoner (Prunus spinosa), a Eivissa el baladre (Nerium oleander), a zones muntanyenques un parent del narcís, el Leucojum aestivum ssp pulchellum, a zones de prat l’anemona blava Anemone coronaria..... No podem oblidar que els torrents han estat refugi per els ullastres (Olea europaea var. silvestris) i alzines (Quercus ilex), llampúdol (Rhamnus alaternus) quan aquests no han gaudit de l’interès agrícola. També i gràcies a la dispersió de llavors que provoquen els ocells podem trobar magraners bords (Punica granatum) o figueres bordes (Ficus carica) i lledoners (Celtis australis).


Seran aquestes plantes les que tornaran a restaurar la comunitat vegetal a l’ecosistema que li era propi abans de l’alteració antròpica. Es pot ajudar a avançar aquesta restauració mitjançant la plantació de les plantes que li són pròpies quan n’hàgim constatat la presència propera. És convenient que el seu origen genètic sigui el més proper possible al lloc on volem repoblar. Aquest tipus de repoblació tendria com objectiu la restauració del primitiu ecosistema de torrent, encara que serà finalment la selecció natural qui en dirà la darrera paraula. A partir del moment en què hem plantat les espècies objecte de reforestació, l’activitat humana a l’indret ha de ser mínima.


Una altra cosa és reforestar amb un interès d’ús públic recreatiu. Als territoris de pendents nul·les o suaus es poden establir zones d’ús recreatiu a partir de la repoblació d’arbres de torrents com els esmentats abans. Llavors la diversitat vegetativa i evolució d’aquesta massa dependrà d’aquesta finalitat.


Un altre tipus de repoblació amb col·laboració amb la propietat privada seria la destinada a un futur aprofitament de la fusta. En aquest cas les espècies més indicades serien els plataners i els polls.


Finalment cal parar molt esment, especialment als Espais Naturals Protegits, a la presència de vegetació invasora, que hauria de ser eradicada. És especialment preocupant el cas de l’ailant (Ailanthus altissima) o d’espècies exòtiques procedents de cultiu ornamental. En ser detectades haurien de ser eliminades del lloc.


Joan Vicenç Lillo i Colomar

26abr09




Fotos JV


4 comentaris:

Anònim ha dit...

Nomès un petit apunt: es torrents son domini públic hidràulic (DPH), així que la CMA es "propietària", cosa que simplifica molt sa feina de restauració hidrológica-forestal

Joan Vicenç ha dit...

Apreciació molt ben encertada però amb drets públics de mala aplicació com es pot comprovar amb multitud d'exemples. Alguns d'aquests exemples aniran apareixent a aquest blog en un futur no gaire llunyà.

Gràcies pel comentari.

Anònim ha dit...

Al meu poble, Benaguasil, al Camp de Túria, comarca central del País Valencià, aquesta espècie d'arbres, els Aïlants, creixen i s'espandeixen per tot arreu. L'ajuntament s'ha entestat a crear zones ajardinades on abans hi havía llomes amb garroferes al bell mig del poble i (pel seu fàcil creixement)hi planta arbres d'aquests que ara s'estenen per tot arreu i creixen per tots els solars.

M'agrada molt aquest blog. M'agraden molt els arbres, lamentablement en perill sota urbanitzacions i carreteres.
M'agradaría, junt amb la meva filla, provar de replantar alguns arbres a les llomes pelades que hi hà als voltants del meu poble. Abans hi havía moltes garroferes. Ara s'estàn secant i es moren. Com podría fer-ho i amb quines espècies?
M'agradaría que en contestàreu. Visite sovint aquest bloc.

Una salutació. Josep (Benaguasil)

Joan Vicenç ha dit...

Sense conèixer l'indret m'és difícil aconsellar-te quan a les espècies concretes per reforestar. Perquè es tracta de reforestar una zona que és, s'ha convertida o vol ser silvestre o es tracta de recuperar antics cultius? El garrover i l'ullastre són espècies que a la meva terra donen nom científic a una comunitat vegetal: Oleoceratonion, ullastre i garrover, a més d'aquestes dues espècies d'arbres hi poden altres arbres com a pins o alzines, també Pistacea lentiscus, Rosmarinus officinalis, cistus sp., Rubus ulmifolius, Asparagus sp., Calicotome spinosa... Una comunitat forestal que a Mallorca anomenam garriga. L'indret del que parles segurament ha sofert episodis de desforestació i incendis. La vegetació primitiva si encara en queden restes als voltants,pot tornar, a poc a poc a colonitzar la zona. Un indret pelat pot tenir molt d'interès botànic també. La millor manera de reforestar, i ja n'hem parlat sovint en aquest blog, és amb llavors dels voltants. Tampoc no està de més plantar alguns arbres, encara que aquests poden tenir més dificultat de prosperar. Val més plantar-ne pocs i cuidar-los més. Assoliran de funció de posadors on els ocells poden disseminar llavors.

Quan al que parles del teu Ajuntament i en concret de que planten Ailantus, és que no tenen cap i a la vegada són irresponsables.

Una salutació.