Si poguéssim parlar amb el morrut...
L’altre dia actualitzant informació sobre el morrut vaig trobar el vostre blog i m’he decidit a escriure-vos. M’hi sento obligat.Ha estat una agradable sorpresa veure la inquietud que teniu pels temes mediambientals però també ha estat desconcertant llegir un parell de posts sobre el morrut força curiosos per dir-ho d’alguna manera.M’ha fet gràcia veure una traducció al català de l’article de “El País“: "De la lluita contra el morrut", on els representants del DAR es mostren escèptics, per no dir pessimistes davant la perspectiva de tenir controlada la plaga malgrat els avenços fets i els recursos que s’hi esmercen. L’escrit remarca que segons el sr. Giné s’ha de conviure amb la plaga i que ara se saben més coses ( quines !? no es poden explicar ? ) i que Barcelona vacunarà 330 palmeres sanes ( és l’endoteràpia la única solució ? )
Sembla un article fet a mida per a justificar el treball de l’Administració i de llum sobre el tema, més aviat poqueta. Ens queda l’esperança de que les investigacions que s’estan duent a terme tan a Bellaterra com a Cabrils aportin solucions al problema.
Una cosa està clara però, i és que gràcies a la iniciativa dels tècnics de Parcs i Jardins, a Barcelona s’ha aconseguit salvar de la tala una vintena llarga de palmeres gràcies a un tractament adequat. I en aquest sentit enllacem amb el post següent: "Mètode "Guillem" contra el morrut", remarcable pel seu altruisme en oferir un mètode fulminant contra el morrut : El mètode Guillem. El nostre amic ens explica el seu mètode, cent per cent efectiu diu ell, tan particular com que el seu caldo està fora del menú autoritzat pel DAR. El Diazinon és un producte que NO està autoritzat per a la lluita contra el morrut i aplicar-lo a 20 atm ja és una mala broma pel medi ambient. La deriva, per petita que sigui, matarà tota mena d’insectes i pot tenir efectes col·laterals no desitjats en d’altres éssers vius...i cada sis setmanes tornem-hi en el cas de tenir l’esmentada persistència.
Dels residus generats no en fa cap comentari però cal dir que la seva correcta gestió és vital pel control de la plaga.
Jo diria que quan un organisme oficial es pren la molèstia de redactar un protocol (Darp.plagues.protocol.pdf ) és pel bé de tothom. Cal tenir sempre present que l’aplicació de plaguicides és un atemptat contra el medi ambient i cal minimitzar els seus efectes perjudicials. La lluita química només té sentit dintre d’un control integrat de les plagues on s’ha d’aplicar de forma estrictament responsable. Sempre que es puguin fer servir controls biològics o culturals el medi ambient ho agrairà. Cuidar el nostre entorn és una feina de tots. No es pot ignorar la repercussió de tot allò que fem i un bon professional ha de prendre consciència d’allò que fa i com ho fa. Responsabilitzar-se d’un tractament vol dir assumir-ne les conseqüències i per això cal saber què estem fent exactament a cada moment.
Estípit, secció
transversal.
Inexistèn-
cia de
creixement
secundari.
Vasos conductors propis de les monocoti- ledònies.Em sento obligat a dir tot això: la meva formació acadèmica ha estat en escoles públiques i treballo en la funció pública. Si la meva aportació pot contribuir a aclarir el tema, a disminuir els impactes de la plaga en el patrimoni comú, a ser motiu de reflexió en els centres de formació, em dono per satisfet.
La preservació del medi ambient és una obligació de tots plegats i la lluita contra el morrut és declarada d’utilitat pública pel DAR.
D’ençà la primera palmera tractada a Barcelona he tingut el privilegi de fer-ne el seguiment de la plaga. Inventariar, sexar, fotografiar, diagnosticar i tractar les palmeres és una rutina per a mi. No sempre ha estat fàcil però és un repte engrescador. Cada dia un detall nou, un nou dubte i una reflexió més al pot. Qui sap si algun dia lligarem caps... encara no està tot dit.
Doncs sí, formo part d’aquesta massa de treballadors anònims que mai sortirem entrevistats ( ni ganes, total sempre s’acaba remarcant allò accessori i traient de context qualsevol comentari...) però estem tramitant la realitat quotidiana.
Ningú no en parla massa però el punt més important en la gestió de la plaga és l’estratègia de detecció. Qualsevol palmera afectada i sense detectar multiplicarà els problemes proporcionalment a la taxa de reproducció del bitxo.
Crec que la forma més eficaç d’observar el grau d’afectació és des d’una cistella ( plataforma elevadora ) montada en un vehicle. Quan la palmera no és accessible, en aquell moment, uns binocles ( 8x30 ) ens poden ajudar. Cal parar atenció en qualsevol detall que ens destorbi de la forma ideal de la palmera. De lluny es pot veure que la palmera presenta un dimorfisme a la corona : els exemplars mascles són com més planers a la part superior que les femelles, que són més rodonetes en conjunt.
Veurem que la densitat de fulles és superior a la part sudoest de la palmera i que les palmeres carregades de dàtils tenen tendència a obrir les fulles de la corona trencant la simetria radial d’aquesta.
Sovint hi ha danys provocats per rosegadors o nius de cotorres que poden emmascarar indicis de la presència del morrut. També les palmeres plantades massa atapeïdes dificulten una bona observació. Una bona diagnosi en aquest cas passa per observacions més freqüents.
Danys als verticils interiors de la corona.
Podem desconfiar quan observem fulles que han decaigut de la seva posició original, estan cloròtiques, trencades o pansides. L’espata de les inflorescències femenines, malgrat poder estar afectades, és molt resistent i triga a decaure.
En les proximitats d’un focus cal extremar la concentració en els detalls més insignificants per a una detecció precoç. En aquesta situació sembla ésser que el morrut no té més predilecció pels mascles que per les femelles.
De vegades trobarem que les fulles afectades són les de l’interior de la corona, al voltant de l’ull i invisibles des de l’exterior. En d’altres ocasions només tibant de la part superior de les mateixes les arrabassarem sense dificultat a l’estar malmeses o ja les veurem degradades i caigudes. Els foliols poden tenir rastres d’atacs diversos de quan la fulla estava plegada. A l’obrir-se com un vano observarem cribats o rossegades que retallen la fulla. Quan els indicis venen signats pel morrut recorden un tros d’espardenya esfilagarsada...
El decantament de l’ull o fins i tot l’aparent absència del mateix és l’evidència que tenim un problema greu. Un estadi molt avançat de colonització presenta danys evidents a la corona. L’estadi final en la simptomatologia és l’aspecte totalment decaigut de la corona com si li haguessin fotut un cop de mall o - diuen al DAR- com si li hagués caigut un piano al damunt. Mala feina pel tuf de les pudricions... Arribat aquest punt la palmera és difícilment recuperable i cal tenir clar el perquè s’ha localitzat en aquest estadi.
Cop de mall.
Un mètode dràstic però que sembla efectiu a l’hora de neutralitzar els efectes de l’atac del Rhynchophorus és el següent:
Després de balissar un perímetre de treball, en el qual no hi pot entrar ningú que no estigui proveït del seu EPI, i un cop esteses unes lones per tal de poder recollir millor les restes de la poda, es procedirà a eliminar totes les fulles de la palmera. Es deixarà la valona neta respectant una distància prudent entre la secció superior de l’escapçada de les fulles centrals i l’ull de la palmera, més gran com menys intens hagi sigut l’atac. Les fulles, cascabots i altres restes aniran a parar a l’astelladora.
Aquesta intervenció requereix tacte per part del jardiner. Si en l’afany de fer net treu massa matèria pot afectar irreversiblement la palmera. La seva resistència biomecànica pot quedar disminuïda o bé podem afectar-li el cor i, mort el teixit meristemàtic, mort l’exemplar. Una vegada acotada la secció de treball de la palmera caldrà sanejar tant com es pugui les parts afectades pel barrinador que ens hauran quedat a la vista amb claredat, malgrat la ràpida oxidació dels teixits i la trinxada de fibres.
El cor de la palmera amb el meristema apical assenyalat amb un traç de punts.
Les tabales més externes a l’ull que encara estiguin corcades es poden netejar, reduint-les amb la motoserra a un nivell més baix. Alerta ! Cal tenir present que la resposta de la palmera variarà fins a triplicar el nou creixement en relació a un exemplar que hagi estat massa repelat. Al mes de maig, a Barcelona, les fulles centrals poden reaccionar creixent 0,5cm diaris de forma aproximada!
Totes les galeries i els espais intersticials entre tabales s’han de burxar amb un estri per tal d’extreure’n larves i adults. S’ha de fer net de tots els detritus existents com ara restes de mantellina, serradures, fibres descompostes, etc...
Aquests els podem dipositar dins un cabàs que després abocarem a la tremuja.
Cal tenir en compte que en palmeres detectades precoçment trobarem poques galeries però poden haver-hi, a més a més de larves, adults a punt de vol i cal estar al cas, no es pot badar.
Valona sanejada.
Un cop enllestida la palmera el proper pas serà tapar la valona amb una mànega de plàstic ( amb un gruix d’unes 300 galgues n’hi haurà prou ) que per la part inferior s’acollarà a l’estípit precintant-la. La part superior es tancarà amb una brida després d’ésser tractada amb l’insecticida i es destaparà al cap de tres dies. Mantenir més temps el tancament només afavoreix la propagació de la podridura rosa ( Gliocadium sp ) i ofega la planta. Si al fer la neteja de la valona topem amb pudricions caldrà desinfectar la motoserra a l’acabar la palmera.
El tractament localitzat s’aconsegueix gràcies al plàstic tancat i a l’aplicació amb una motxilla de tractar amb 15 litres de solució d’insecticida sistèmic i de contacte. Amb la llança aplicarem el líquid per gravetat a les diverses galeries i cavitats i després deixarem ben xopa la valona fent passades fins a esgotar el volum de la motxilla.
Gràcies a l’atmosfera creada per l’insecticida sota el plàstic en aquest moment queda garantida la total eradicació del morrut.
Una tapada i l’altra brotant amb un colom guaitant.
La palmera després d’un esforç “sobrevegetal” es reestructurarà del no-res com aquell qui diu, però requerirà un seguiment constant, aplicant productes sistèmics en funció de la persistència d’aquests i del risc d’una reinfecció.
Sobre aquests sistèmics darrerament l’aplicació mitjançant injeccions al tronc -endoteràpia– és el producte més novedós i sobre ell recauen moltes expectatives. Té una avantatge essencial i és que és tracta del sistema d’aplicació més ecològic del mercat per ésser estrictament localitzat i sense riscos de contaminació ambiental.
Exemplar recuperat.
Cal tenir la prevenció d’admetre certes limitacions relacionades amb la forma d’aplicació i el mecanisme d’actuació que de ben segur milloraran amb el temps. D’entrada en Shigo es mostrava contrari a la seva aplicació en els arbres : sort en tenen que poden compartimentar, la palmera ni tan sols això pot fer ! D’altra banda en temps de sequera factors primordials per al mecanisme de la traslocació com poden ésser la reserva hídrica del sòl, la salinització, l’evapotranspiració afecten el potencial osmòtic de la palmera. La disponibilitat d’aigua és un factor limitant així com també cal valorar no les lesions pròpies de les injeccions sinó els danys que poden haver quedat amagats.
En temes de seguretat cal recordar que paga la pena imposar-se hàbits proactius, com per exemple la inspecció sistemàtica de l’estípit de totes les palmeres malgrat l’objectiu principal sigui la detecció del morrut.
Detecció de defectes amagats a l’estípit.
La relació entre els estats fenològics de la palmera, el comportament del morrut i el moment d’aplicació de l’endoteràpia és prou confosa encara per a emprar-la com única eina de control.
Pel que respecta l’estratègia de gestió de la plaga qualsevol inversió en investigació i divulgació de la mateixa, en mecanismes de control, sistemes d’informació geogràfica, vigilància de la gestió del residus i de l’estat de les plantacions privades és tan decisiva com trobar la “recepta ideal” per al control del morrut.
Hi ha encara més coses per a dir però crec que m’he estès massa. Potser un altre dia...
Sabeu ? Mai no podré explicar la fascinació amb la qual m’atreuen les palmeres. L’enigma de la seva resilència, la dansa de les seves fulles, els bivacs sota els dàtils fugissers...
J. D. Fernàndez i Brusi ( jfbrusi@gmail.com )Acreditació DAR nivells bàsic i qualificat Manipulació de Fitosanitaris
Membre AEArboricultura. Tècnic en Jardineria.
Tècnic. Sup. Gestió Recursos Nat. i Paisatgístics.
Certificació Post-Grau UPC Gestió d’Espais Verds.
·
Aleshores he arribat al següent raonament: El morrut identifica les palmeres de manera visual, almenys en un inici. Suposo que deu veure la silueta de la palmera retallada a l'horitzó, i d'aquesta manera identifica abans com a palmera una Phoenix mascle que una femella, ja que els raïms de dàtils de la femella, de color taronja, proporcionen més densitat a la copa.
També les palmeres de més de vint-i-cinc anys, que ja ha assolit certa alçada són més fàcilment identificables per l'insecte, ja que per una raó d'alçada són més visibles, però també per aquesta mateixa raó deixen de podar-se, ja que al tenir alçada, les fulles deixen de molestar qui passa per sota i no es tallen, i donat això mostren la silueta que l'animal cerca. És a dir, un tronc amb una copa palmàcia definida. Curiosament, algun exemplar que ha sigut atacat, tractat i recuperat, no ha sigut de nou infectat, ja que la seva dèbil capçada de recuperació no deu resultar atractiva pel morrut o no la deu identificar com a palmera.
A les illes Canàries, la majoria de palmeres han estat esporgades perdent aquestes el port natural de la palmera. Pot ser que això dificulti a l'insecte la colonització? També he observat que les palmeres que han nascut entre d'arbres i la seva capçada es barreja amb la d'aquests són més difícilment infectades, Potser al morrut li costa més veure una silueta que coincideixi amb el que ell percep com a palmera tipus.
Entrades
