Com deia un jove del poble molt sovint: "Les aparençes enganyen".
L'altre dia estava mirant un documental d'una jove "motxillera" que va decidir anar a l'Amèrica Central, era realment interessant perquè parlava sobre la història i costums del poble però també ensenyava uns paisatges espectaculars així com també mostrava la quantitat de voluntariat present allà i les facilitats que hi ha per fer-hi turisme còmodament. Hi va haver però, una part que no em va agradar gens, la inocència d'aquell poble. Un habitant de la zona explicava com estaven aconseguint fer biodièsel amb olis reciclats però que seguidament tenien pensat de implantar conreus per a l'obtenció del famós biodièsel i generalitzar-ne l'ús, davant la noticia em pensava que la noia reaccionaria amb ulls crítics donat el perill que suposa aquesta energia però la reacció fou la contraria; Tenia pensat d'unir-se al projecte conjuntament amb un inversor Americà; -Que inocent, vaig pensar... els Americans "venen la moto" dels biocombustibles a aquesta pobre gent i pel colmo, l'hi venen també a una persona que vol ajudar amb tota la bona fe al poble Llatí-.
Per evitar aquests fraus cal més ma dura amb aquesta energia, continuament surten experts avisant de la poca eficiència i de les conseqüències tant greus que provoquen aquests combustibles. El primer pas, segons el meu punt de vista, sería el d'eliminar aquest terme enganyós bio, evitant així moltes confusions.
·Com pot ser que s'en digui "bio" d'una energia que per produïr-ne 1 unitat energètica en calen cremar 0,9 unitats energètiques de fonts energètiques convencionals (petroli)??? Pel colmo, al biodiesel només hi ha fins a un 20% de combustible vegetal.
·Com pot ser que tots els que creuen en aquestes energies siguin precisament les grans multinacionals petrolieres???
·Com és possible que augmentin els preus dels aliments bàsics quan per una altre banda es volen cremar???
·Si per exemple Alemanya decidís complir els objectius de producció d'energia biològica fixats pel 2020, hauria de destinat 11 mil·lions d'hectàrees quan la superficie conreable d'aquest païs és de 12 mil·lions d'hectàrees; Menjar o conduïr.
·Si Estats Units destinés tota la producció de blat de moro i soja per produïr biocombustibles només satisfaria el 12% de la seva demanda de gastolina i el 6% de diesel. Però si volgués substituïr tot el consum de combustibles fòssils, hauria de tenir prop de 34.500.000 ha. de superficie per cultivar, té Estats Units l'equivalent a 34.500.000 de camps de futbol conreables??? Quedarien camps per proveïr d'aliment a la seva població?? Evidentment que no i és per això que el Sr. Bush necessita el recolzament dels seus veïns llatins. A més, la conversió de selva en monocultius agrícoles no és nou a l'Amèrica llatina, doncs ja es veuen plantacions a gran escala de sucre, palmeres d'oli i grans de soja que han subtituït boscos tropicals primaris i secundaris i pastos a l'Argentina, Brasil, Colombia, Equador i Malasia. La soja ja va causar la destrucció de 37.000.000 d'hectàrees de bosc i pastos a Brasil Argentina, Paraguay i Bolivia.
·Segons els càlculs, només Brasil haurà de talar 60.000.000 d'hectàrees més de bosc. Imagineu seixanta mil·lions de camps de futbol abans (Selves amazòniques) i després (Monocultius transgènics).
Us deixo amb un article molt interessant que ha sortit avui;
ENTREVISTA: HARTMUT MICHEL Premio Nobel de Química"Con los biocombustibles no se ahorran emisiones de CO2"
MÓNICA SALOMONE 12/09/2007
Hartmut Michel, alemany, 59 anys, va rebre el premi Nobel de Química al 1988 - conjuntament amb Johann Deisenhofer i Robert Huber - per determinar, per cristalografia de rajos X i en una bacteria, el funcionament en detall de la fotosíntesis - la reacció més important del món, segons el jurat-. La fotosíntesis utilitza la llum solar com a font d'energia per a obtenir substàncies orgàniques. Michel segueix al Institut Max Planck, estudiant la funció d'enzims que tenen un paper en la respiració i en el metabolisme. A la reunió dels premis Nobel celebrada aquest estiu a Lindau (Alemanya), Michel no va parlar del seu treball sinó d'una de les seves aficions: Els biocombustibles. Segons va mostrar a lindau, els combustibles d'origen vegetal no són una bona opció per combatre el canvi climàtic: no estalvien emisions de CO2 i promouen la desforestació de la l'Amazones. "No soc l'únic que diu això, només cal fer càlculs per veure-ho. Passa que els polítics no volen escoltar aquesta idea", diu Michel.
Pregunta. Segons una directiva de la Unió Europea, el 5,75% de tot el transport basat en energies fòssils haurà de ser substituït per biocombustibles abans del 2010. És una estratègia equivocada?
Respuesta. Recomanaria eliminar aquesta directiva: amb els biocombustibles no s'estalvien emissions de carboni. És evident que hem de reduïr les emissions de diòxid de carboni si volem frenar o reduïr el calentament global, hem de canviar d'energies fòssils a energies renovables. Però la producció i l'ús de biogas o el biocombustibles no són neutrals en quant a producció de CO2, perquè almenys el 50% de tota la energia continguda al biogas o en el combustible procedeix de fonts fòssils.
P.Ho pot explicar una mica millor?
R. Per a produïr alguns biocombustibles, com l'etanol, fa falta invertir molta energia en forma de fertilitzant, de transport... i també en el destil·lat de l'alcohol. El que obtens al fermentar el vegetal és semblant al vi, amb un 10% d'alcohol, i cal convertir-lo en 100% alcohol. Per això cal invertir gairebé tanta energia com la que hi ha a l'etanol. I si obtens aquesta energia de combustibles fòssils, acabes emetent més CO2 del que emitiràs simplement utilitzant gasolina al cotxe.
P. No és alguna cosa que es pugui millorar amb noves tècniques de cultiu, amb més investigació en general?
R. El problema de partida és que la eficiència global de la fotosíntesis és molt baixa. Menys de l'u per cent de l'energia solar s'emmagatzema en forma de biomassa, i no hi ha moltes possibilitats de millorar això. El biocombustible que es pot produïr per unitat de superfície i any conté menys del 0,4% de l'energia solar que ha rebut aquesta superfície en el mateix temps.
P. O sigui que caldria cultivar superfícies enormes per obtenir suficient biocombustible...
R. Inclús si no tenim en compte l'energia que cal invertir en produïr els biocombustibles, cal tenir en compte que cobrir la demanda d'electricitat a Alemanya amb biocombustibles exigiria dedicar tota la superfície del païs a cultius energètics. En comparació, les cèl·lules fotovoltàiques són entre 50 i 100 vegades més eficients en el que respecte a convertir l'energia solar en elèctrica, i necessiten de molt menys sòl. Els cultius energètics és una manera molt poc eficient d'utilitzar el sòl.
P. Ha parlat també del risc de desforestació associat a l'ús de biocombustibles.
R. Si, els biocombustibles estan fomentant la pèrdua de selva tropical a Indonesia, Malaisia, algunes zones d'Àfrica i al Brasil. Al Brasil és la soja: Cada vegada es cultiva més i més soja a la selva. I cremar selva per produïr soja allibera una quanitat enorme de diòxid de carboni a l'atmòsfera.
P. A la seva conferència ha dit inclús que és més eficient, i estalvia més emissions, utilitzar directament els cultius per calentar-se.
R. Si, posats a cultivar, el major estalvi l'obtindriem utilitzant fusta per calefacció, en comptes de petroli o gas natural. El petroli es deixaria només per els cotxes. D'aquesta manera tripliques o cuadripliques l'eficiència, no pagas l'impost de convertir la biomassa en combustible.
P. Però també ha dit que produïr biocombustibles és més barat energèticament en alguns països que en d'altres. Són els biocombustibles rentables al menys en alguns països?
R. Si el biocombustible es produeix a partir de la canya de sucre en els països en que aquest cultiu creix com si fos herba, sense fertilitzant, com Brasil, sí que pot ser un procés rentable. Al Brasil s'exprimeix la canya i la restes de la planta s'utilitzen per destil·lar alcohol. Però a Europa, amb blat o remolatxa, no és rentable. Aquí no es dóna la canya de sucre.
P. I Si s'utilitzen mètodes biotecnològics, enzims, que digereixin tota la planta- incluïda la lignina. per augmentar l'eficiència de la producció de biocombustible?
R. No es guanya molt. L'eficiència de conversió de biomassa en combustible oscila entre el 0,15% i el 0,3%. I les cèl·lules fotovoltàiques tenen ja una eficiència d'entre el 15% i el 20%. I també són interessants les altres maneres d'aprofitar l'energia solar, com l'energia solar tèrmica.
P. Així que segons la seva opinió cal fomentar l'energia solar.
R. La millor manera de solucionar el nostre problema és amb l'energia solar, l'inconvenient és que les cèl·lules fovoltàiques són encara molt cares. Podriem tenir una granja solar al Sàhara, per exemple, i convertir l'energia que s'obtingui en alguna altre forma d'energia que es pugui transportar, com l'hidrogen. Això, fins que es desenvolupin cables superconductors a temperatura ambient.
P. Si està tant clar que els biocombustibles no són una opció, perquè tot el món aposta per ells?
R. És que són una idea molt atractiva, el terme bio ven molt.... Però no soc l'únic que critica els biocombustibles. Només cal veure els càlculs.
L’Ajuntament de Cubelles, al Garraf, i la seva regidoria de Medi Ambient, no estima els arbres del seu municipi.
i ERC. La alcaldessa és M. Lluïsa Romero i Tomàs del PSC i el regidor de Medi Ambient és Joan Albet i Miró de Convergència i Unió.
Entrades
