L'ocàs de les figueres rotges de la meva infantesa

Ahir vaig sembrar dos bordalls seus
com si fossin un tresor

Em xapa el cor contemplar aquesta imatge. Mumare, na Catalina "Menuda", que quan era nina corria com una llebra fora sabates per damunt la terra pedregosa d'aquesta finca anomenada "Es Pins Vers", ara, vuitanta anys després, camina a poc a poc amb l'ajuda d'un gaiato per aquest caminoi cobert d'albons, envellida, encorvada, plena de saviesa i serenor, el tram final del difícil i llarg camí de la seva vida. Al fons, a l'esquerra, les figueres rotges centenàries de la meva infància que va sembrar son pare, el meu padrí de Can Menut, a principis del segle passat, també envellides, encorvades, grises, resseques, brostant bordalls des de les arrels en un intent desesperat per a rejovenir-se i sobreviure al destí inexorable de la mort.

Imponent garrover sembrat pel padrí de mumare fa més de 150 anys a la mateixa finca de cereals de la imatge anterior. Supera els 12 metres d'altària i el seu tronc mesura més d'un metre de diàmetre. La seva atapeïda capçada de fulles fosques i coriàcies ha donat ombra als meus avantpassats durant moltes dècades. Al migdia s'asseien, ens assèiem, en terra damunt sacs d'espart plens de palla a l'ombra del vell garrover per a dinar de pa amb oli amb tomàtiga de ramellet fregada, acompanyat de sobrassada poltrú, formatge fet pel meu padrí amb la llet de les seves vaques quallada amb flors de catxofera de formatjar, botifarrons, camaiot, xuia torrada damunt el caliu, olives adobades amb sal i fonoll i unes quantes figues seques com a postres, tot això regat amb un roiet de vi negre de producció pròpia begut directament d'una carabassa d'esvelta cintura, Lagenaria siceraria, amb un tap fet amb un bastonet d´ullastre. Record amb nostàlgia les moltes hores que vaig passar jugant davall aquest arbre als tendres primers anys plens d'innocència, il.lusió i esperança de la meva vida i lo saboroses i dolces que trobava les seves garroves. Un parell d'elles m'omplien l'estómac i em llevaven la gana. Eren el meu berenar. De vegades les acompanyava amb qualque ametlla crua, que trencava damunt una pedra.

 Figuera Rotja de la possessió de Can Menut on va néixer mumare. Amb tota seguretat aquesta figuera carregada de figues és una germana clònica de les que s'estàn morint a la finca d'Es Pins Vers.

 Figues agostenquines de la varietat Rotja. Resulta evident el motiu del seu nom.

 Quan comencen a madurar són ben vermelles i a mesura que passen els dies la seva pell es va enfosquint conservant vermella només la part més propera al capoll.

La figuera Rotja és bífera, fa dues collites de fruits: per Sant Joan madura les figues flors i a mitjàn estiu madura les figues agostenquines. Com podeu veure a la foto la pell de les figues rotges se sol clivellar quan són madures.

Record amb molt de carinyo com la meva padrina paterna, na Margalida Revisca, sorda com una massa, que m'estimava amb del.liri i jo a ella, componia les figues flors "Rotges" dins un canastro ben forrat amb fulles de figuera amb les seves manetes deformades per l'artrosi, cobertes amb els manegots per a no tornar morena, comuna deia ella, i per a evitar les gotes de lletrada que li cremaven la pell. Era una artista per a fer-n'hi cabre moltes. Les componia aprofitant fins el darrer raconet i amb elles dibuixava com una espiral de figues. Un canastro ben plè i ben compost era tot un espectacle. L'endemà a trenc d'alba les nostres figues Rotges estaven exposades al Mercat de l'Olivar de Ciutat on les havia duites abans de sortir el sol un mercader que cada estiu ens comprava les figues flors.

Figa Rotja xapada per la meitat. Crida l'atenció el color rosat clar de la seva popa que contrasta amb el vermell viu de la pell de la figa. Es veuen molt bé les llavoretes que confereixen un bouquet deliciós al fruit quan les esclafam entre les dents. Com més llavors té una figa més bona i aromàtica és.

Les figues s'han de menjar sense pelar, ja que just davall la pell s'hi concentren les vitamines i els antioxidants que ens allarguen la vida i ens ajuden a neutralitzar i/o eliminar les substàncies cancerígenes del nostre cos. Una figa és un petit elixir de joventut.

Aquests dos bordalls de figuera Rotja que ahir vaig arrabassar de devora la soca morta de dues figueres amb les savies indicacions de mumare, impediràn, si aferren, que aquests arbres plens de records entranyables de la meva vida es perdin per a sempre.

 -----ooooooooooOOOoooooooooo-----

Edit aquesta entrada quatre mesos després, dia 26 d'abril de 2015, per a mostrar-vos els mateixos bordalls ja brostats i aferrats i convertits en dues noves figueres:

Una d'elles la sembraré al meu jardí i l'altra la regalaré a un bon amic, en Llorenç de Sa Barraca Blanca, que de ben segur la cuidarà com un tresor.

-----ooooooooo000ooooooooo-----

Torn a editar aquesta entrada per a mostrar-vos una de les figueres Rotges anteriors ja sembrada al meu jardí. Foto feta el dia 1 de setembre de 2015.

Si tot va bé, l'any que ve per Sant Joan madurarà les primeres figues flors i dos mesos després les primeres figues agostenquines.

-----oooooooooo000oooooooooo-----

Edit novament aquesta entrada dia 8 de març de 2016 per a mostrar-vos els figons de les primeres figues flors de la meva figuera Rotja.

Si tot va bé per devers Sant Joan, a finals de juny, començaran a madurar.

L'esplendor de les Bignoniàcies

La família de les Bignoniaceae està formada per 650 espècies repartides en 110 gèneres d'arbres, arbustos, lianes i algunes herbes àmpliament distribuïdes per tot el món, especialment a regions tropicals, subtropicals i en menor nombre a zones temperades. Totes destaquen per la gran bellesa de les seves esplèndides flors. Heus aquí alguns exemples.

Ígnies inflorescències de Spathodea campanulata, Tuliper del Gabon, com a fulgurants flamarades de foc dirigides cap al cel intensament celeste de la localitat de Tazacorte a l'illa canaria de La Palma. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic)

La bellesa dels seus pètals és insuperable, paradisíaca, de jardí de somni, digna d'un oníric i meravellós conte de fades, només real en la imaginació.

Vermell sang vorejat d'or, un disseny més bell sembla impossible de superar.

Com en totes les Bignoniaceae les seves flors són hermafrodites amb cinc pètals soldats a la seva base en forma de tub acampanat o d'embut de colors molt vius. El seu aparell reproductor consisteix en un pistil i quatre estams, a excepció dels gèneres Catalpa i Pseudocatalpa les flors dels quals tenen només dos estams. Els fruits són càpsules seques amb dues valves més o menys allargades, en general en forma de llegum.

 En aquesta imatge d'una inflorescència d'un Tuliper del Gabon sembrat a un carrer de la ciutat de Puerto de la Cruz a l'Illa de Tenerife es veuen bé els quatre estams acabats en dues anteres divergents i el pistil més llarg que els estams acabat en un estigma bilobulat, que a la foto queda parcialment amagat pel pètal superior dret.

Tuliper del Gabon en plena floració a mitjan maig, embellint un carrer del poble de Tazacorte de l'illa canaria de La Palma.

Tulipers del Gabon a un carrer de la ciutat de Funchal, capital de l'Illa de Madeira.

Visió propera del Tuliper del Gabon de la foto anterior.

Flors de Spathodea campanulata retallarnt-se a contrallum al cel del capvespre de Madeira.

Belles flors de la nord-americana Catalpa bignonioides, anomenada Arbre indi, que embelleix els frondosos boscos d'Alabama, Florida, Geòrgia, Louisiana i Mississipí.

El seu bellíssim disseny és alhora senzill i espectacular.

Catalpa bignonioides al maig lluint una fantàstica floració, conreada com a arbre ornamental a la bellíssima ciutat andalusa de Jerez de la Frontera.

Lluminosa flor de l'americana Tabebuia avellanedae, sinònim de Handroanthus impetiginosus, anomenada Lapacho rosat, distribuïda per Amèrica Central i del Sud, des de Mèxic fins a l'Argentina.

Les seves flors tenen la forma tubular típica de totes les bignoniàcies. Els cinc pètals estan coberts per una pilositat vellutada.

Jove Lapacho rosat creixent feliç a ple sol a una marjada del meu jardí orientada cap al sud-oest. Procedeix d'una llavor que em va enviar un jove uruguaià fa uns set anys, amb la il·lusió de veure qualque dia un arbre seu florint al meu jardí de Mallorca. No record el seu nom, però des d'aquí li don les gràcies. La flor de les dues fotos anteriors és la primera que va obrir. El Lapacho rosat, també anomenat Ipê roxo do Brasil, a principis de la primavera es cobreix de flors rosades abans de la brotació de les fulles. La seva bellesa és extraordinària amb la capçada rosada retallant-se contra el blau lluminós del cel sud-americà.

 

Llavors de Lapacho rosat.

Les càpsules seques de les Bignoniaceae produeixen nombroses llavors alades que són dispersades amb l'ajuda del vent com si d'Ales Delta es tractés. Heus aquí algunes llavors d'altres espècies de Tabebuia:

Llavors de Tabebuia chrysotricha.

Llavors de Tabebuia roseo-alba.

Les espectaculars flors de la Jacaranda mimosifolia s'agrupen en inflorescències que es retallen contra el cel. Com veureu en la següent foto, resulta difícil aconseguir una bona imatge de les flors al natural. El seu color entre blau i violeta es resisteix a ser captat en tota la seva plenitud amb una simple càmera compacta.

La meva Xicarandana de 21 anys ja fa uns quants anys que floreix. Va néixer d'una llavor que vaig recollir a l'estació del tren de Sóller a Mallorca.

Aquí la teniu tal com era fa uns 5 anys. En l'actualitat ha doblat la seva grandària.

No tenc cap foto de llavors de Jacaranda mimosifolia, però si de Jacaranda cuspidifolia.

A diferència de les anteriors bignoniàcies, la Incarvillea sinensis, en anglès Cheron pink, té un port herbaci. És originària de la Xina i als seus teixits conté un alcaloide monoterpènic anomenat Incarvillateina amb un efecte analgèsic molt superior a la morfina.

Mateixa flor anterior vista de costat.

Fulles d'aquesta interessant planta asiàtica, conreada exitosament al magnífic Jardí botànic de Sóller a Mallorca.

Com en totes les bignoniàcies els seus fruits són bajoques seques en forma de llegum.

La Tecomaria capensis, de Sud-àfrica, anomenada Tecoma o Bignonia del Cap, és una liana molt utilitzada en jardineria per les seves flors espectaculars que s'assemblen molt a les del Tuliper del Gabon.

Una altra liana de jardí amb unes flors espectaculars és la Podranea ricasoliana de Sud-àfrica, anomenada arbust de Pandora o Bignonia rosada.

Una altra liana espectacular de la família de les Bignoniaceae és la Pyrostegia venusta endèmica del Brasil.

El famós Arbre de les Salsitxes, Kigelia aethiopica, tantes vegades vist en documentals sobre la fauna de la sabana africana, els fruits grans i allargats de la qual són una delicatessen per als elefants i les girafes, aconsegueix sobreviure en un clima subtropical com el de la ciutat de Funchal a l'Illa de Madeira.


En aquesta imatge més propera podem veure els fruits en forma de salsitxes penjants.

Detall d'un fruit de l'arbre de les salsitxes que penja d'un llarg pecíol.

L'arbre americà Tecoma stans, anomenat trompeta daurada o roure groc, produeix unes flors d'un color daurat intens. Viu des del sud d'EUA fins a l'Argentina. L'exemplar de la imatge procedeix d'una llavor que vaig sembrar fa uns 12 anys.

Així era el Tecoma stans anterior als pocs dies de néixer.

Fantàstiques flors, veritat?

Abans d'obrir-se les poncelles tenen un color vermellós.

Com la majoria de flors de la Terra que s'obren durant el dia, les de les Bignoniaceae són adoradores del déu Sol. Fixau-vos com miren al seu déu amb veneració, com si fossin antenes parabòliques. Saben que només així podran ser vistes pels insectes pol·linitzadors, els ulls dels quals són cecs per als colors que nosaltres veiem i les veuen en tonalitats ultraviolades, només si els rajos solars incideixen sobre els seus pètals.

Visió frontal d'una flor de Tecoma stans.

L'híbrid aconseguit en jardineria per creuament entre Tecoma arequipensis i Tecoma stans, Tecoma x smithii, té les flors més boniques i vistoses que el Tecoma stans. És un arbust molt florífer que no supera els quatre metres d'altura. Me'l va regalar l'amo dels Vivers de Santa María, un dels millors vivers de Mallorca.

Aquest arbust produeix flors durant tota la primavera, tot l'estiu i part de la tardor.

Declaració de Lima en defensa de la terra

Declaració de Lima :
Cimera dels Pobles Front al Canvi Climàtic

“Consideram que cap acció per enfrontar el canvi climàtic serà eficient o viable si no es promou amb polítiques públiques efectives a favor de la petita agricultura familiar i pagesa, la reforma agrària, la sobirania i seguretat alimentària dels nostres pobles, la producció auto sostenible, en base a agroecologia autòctona i lliure de transgènics i agrotòxics, orientada al consum humà i a la preservació de la nostra biodiversitat”.

La Cimera dels Pobles Front al Canvi Climàtic, realitzada a Lima del 8 a l’11 de desembre de 2014, és expressió dels processos de mobilització i resistència empresos per una diversitat d’organitzacions, moviments, plataformes, xarxes i col·lectius socials, sindicals, de dones, pagesos, indígenes, juvenils, ambientalistes, religiosos, artístics i culturals peruans i internacionals.

Ens reunim per a seguir debatent i compartint les múltiples formes de lluita i resistència per la construcció de la justícia social, contra el sistema capitalista patriarcal, racista i homofòbic, per el respecte de les diverses formes de vida, sense explotació ni espoliació dels bens de la naturalesa, per la capacitat dels pobles a decidir sobre les seves fonts d’energia, comunitària, per la reducció de les desigualtats socials així com promoure en Bon Viure com a model de vida en armonia amb la Natura i la Mare Terra.

El capital cerca fer front a la seva crisi sistèmica imposant la captura d’aigua, el saqueig dels territoris i el patrimoni natural, la depredació, la producció de combustibles fòssils, la major explotació dels treballadors i treballadores, la repressió dels moviments socials i la violència física i psicològica, augmenta múltiples formes de criminalització de les lluites, dels pobles, de militarització i control territorial. Tot això és encoratjat per les corporacions mediàtiques. A més, a aquesta realitat s’ha de sumar la captura dels Estats i de les seves burocràcies per el poder econòmic, el pagament dels deutes injustos i corrupció, i una diversitat de fets que beneficien exclusivament als vertaders poders rere els governs de torn, dòcils al mandat de les empreses nacionals i les grans corporacions transnacionals i els seus operadors polítics.

En aquesta conjuntura la Cimera dels Pobles representa la veu dels sectors explotats i oprimits del món, dels marginats per un sistema econòmic i cultural que els subordina als sectors racistes, fonamentalistes, masclistes i patronals que es beneficien del model capitalista. En aquest moment crucial que travessa la humanitat, en que el gravíssim canvi climàtic que patim exigeix accions urgents de part de la societat global, demandam als Governs —i al Sistema de Nacions Unides reunit ala COP 20— l’adopció d’acords que respectin i valoritzin la vida dels pobles originaris, pagesos i urbans, i que promoguin la preservació de la biodiversitat global. Rebutjam qualsevol mecanisme de mercat que es plantegi com a solució als problemes climàtics i ambientals.

Qui ens reunim en aquesta Cimera, recollim i fem part de processos de lluites anteriors que s’han teixit als nostres pobles i arribam en aquest moment amb aquesta força i construcció col·lectiva. A partir d’això expressam i demandam:

Als Governs del món que respectin els nostres territoris, drets i modes de vida, les nostres cultures, costums i cosmovisions sobre la vida i el món que habitam. Denunciam l’explotació dels nostres recursos naturals i territoris per part de les industries extractives, que afecten les nostres formes de subsistència, la nostra font d’identitat i la relació harmoniosa de les nostres comunitats amb la Mare Terra.

Demandam el reconeixement de la propietat territorial de les comunitats que tradicionalment han viscut a les seves terres. No acceptam el control extern dels territoris, ni els processos de negociació i implementació de les falses solucions al clima. Els Governs han de tenir com a eix central el respecte de les nostres formes de vida ancestrals i el reconeixement a la nostra autodeterminació com a nacions i pobles originaris.

Així mateix, aclarim que el conjunt d’iniciatives orientades a revertir la destructiva tendència climàtica cap a la que ha estat dirigit el nostre planeta, han de considerar les responsabilitats històriques dels països desenvolupats i el reconeixement i reparació del deute històric i ecològic que tenen amb el Sud global. En particular, les corporacions transnacionals de capital privat dels països desenvolupats han de ser responsabilitzades per les seves accions i pràctiques a nivell global. Exigim plena justìcia en els casos de contaminació per part de Nexmont, Doeran a Perú i la Chevron-Texaco entre altres, la qual en el seu pas per l’Amazònia deixà com a llegat un dels majors ecocidis de la història del planeta.

Als Governs i empreses els exigim acceptar i respectar el nostre dret humà a un treball digne, amb ple exercici dels drets individuals i col·lectius, i que es garanteixi un procés de transició just en un món que ens permeti millorar la qualitat de vida. Demandam garanties a l’accés universal als sistemes de protecció i seguretat social, el respecte a la nostra llibertat sindical i a una repartició justa i equitativa de la riquesa produïda amb el nostre treball i coneixements.

Consideram que cap acció per enfrontar el canvi climàtic serà eficient o viable si no es promou amb polítiques públiques efectives a favor de la petita agricultura familiar i pagesa, la reforma agrària, la sobirania i seguretat alimentària dels nostres pobles, la producció auto sostenible, en base a agroecologia autòctona i lliure de transgènics i agrotòxics, orientada al consum humà i a la preservació de la nostra biodiversitat.

Creim que per avançar cap a un món justi i una economia local, solidària, cooperativa, feminista i comunal, és fonamental reconèixer el dret humà a l’alimentació, així com la gran aportació de l’agricultura familiar camperola, que contribueix amb més del 70% a l’alimentació del món. Exigim frenar la producció i expansió dels agrocombustibles, que promouen la desforestació, erosió  de les terres, contaminació de les fonts d’aigua i aire, i signifiquen una forma de retorn a la colonització territorial.

Com expressió d’aquesta estratègia del capital, en els darrers anys s’han aguditzat els processos de privatització, mercantilització i especulacions financeres de la natura, expressats en els principis de l’economia verda, que ens presenta falses solucions a la crisi climàtica.

Algunes d’elles són: Mecanismes de Desenvolupament Net (MDL), projectes de Reducció d’Emissions per Desforestació i Degradació dels Boscos (REDD), transgènics, agrocombustibles, geoenginyeria, megaprojectes hidroelèctrics, centrals nuclears, fractura hidràulica (“fracking”), agricultura climàticament intel·ligent.

L’estratègia del capital passa també per el que anomenam arquitectura de la impunitat de les corporacions transnacionals i governs, a través dels tractats de lliure comerç i protecció d’inversions, entre altres, que pretenen privatitzar serveis essencials com l’aigua, l’educació, salut i vivenda, i atempten contra els drets humans de treballadors i dels pobles. La Cimera dels Pobles rebutja totes aquestes estratègies del capital.

Com expressàvem abans, denunciam el sistema capitalista patriarcal que sosté l’opressió i control sobre el cos, el treball i la vida de les dones, promou la violència sexual i la tracta de blanques, les margina de diversos àmbits de la vida social i pública. És necessari transitar cap a una altra divisió social del treball, que elimini la subordinació del treball femení, que no faci invisible el treball de cuidadora —que fa possible la reproducció social— ni ho subordini als mandats del mercat. Exigim un canvi radical que reconegui el treball reproductiu com la base de la sostenibilitat humana i de les relacions entre les persones i comunitats.

Totes les alternatives han d’incorporar la perspectiva feminista i promoure una relació més justa entre homes i dones.

Advocam per la promoció d’un consum responsable i no alienat, basat en l’adopció d’hàbits i pautes de consum saludables, i d’acord amb la necessitat humana, no subjecta a l’ambició del capital. Un consum que no contribueixi a la contaminació ambiental ni al canvi climàtic. Encoratjam l’ús responsable dels recursos vitals, el reciclat i el maneig sustentable dels residus sòlids. Ens comprometem a promoure la consciència ciutadana respecte a les accions que podem portar endavant individual i col·lectivament per avançar cap a un món més just.

Els Estats han de prendre decisions i mesures immediates de protecció, conservació o restauració de les conques, els ecosistemes, les altes muntanyes, zones humides, prats d’altura, erms, estepes, boscos, aqüífers, llacs, rius, deus, zones marines costaneres, que alimenten la Mare Terra. Aquests ecosistemes i fonts d’aigua són afectats per les activitats de les industries extractives, com la minera, petroliera, carbonífera i de gas, per les tales d’arbres i l’abocament de rebuigs, entre altres causes. S’ha d’organitzar el dret humà a l’aigua i al sanejament, en igualtat de condicions, accés i salubritat. Això només es pot garantir amb empreses públiques en mans públiques.

La Cimera dels Pobles qüestiona la incoherència del Govern peruà en la seva qualitat de president de la COP 20. Per les polítiques ambientals, laborals i tributàries adoptades recentment a favor de la inversió privada —rebaixant estàndards i regulacions que afecten drets col·lectius, ambientals i culturals—. Denunciam la repressió que pateixen representants indígenes, dirigents sindicals i camperols, activistes ambientals, així com els fustigaments a delegacions que arribaren a la Cimera dels Pobles des de diverses regions del país i de l’exterior.

La Cimera dels Pobles qüestiona la captura corporativa de la Convenció Marc de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic. Les grans corporacions transnacionals “acompanyen” als governs en les negociacions globals per acordar mesures que tenen per única finalitat netejar de responsabilitats als països industrialitzats per les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle i per ser els principals responsables del canvi climàtic. Exigim que els pagaments per serveis del deute extern i intern —que ofeguen als pobles i limiten la capacitat dels Estats per atendre necessitats bàsiques de les poblacions—, es destinen a fer front a la crisi ambiental i climàtica, perquè d’això depèn la supervivència de la Humanitat i totes les espècies vives del planeta.

La Cimera dels Pobles saluda la mobilització compromesa i entusiasta de les dotzenes de milers de ciutadans i ciutadanes de tot el món que participaren de la Gran Marxa Global en Defensa de la Mare Terra (10des.) a Lima i en altres ciutats del planeta. Aquesta gran concentració d’organitzacions, moviments i delegacions del Perú i nombrosos  països és l’expressió més clara de la posició del pobles a favor d’un món just i democràtic, que garanteixi l’harmonia entre l’existència humana i els drets de la Natura i la Mare Terra.

Seguirem enfortint l’articulació de les nostres lluites, de forma activa i permanent a les múltiples mobilitzacions del 2015, amb un especial moment d’activisme a París, França, on es portarà a terme la COP 21. Des d’aquests mateixos moments, els moviments socials del món ens preparam per a donar continuïtat a les lluites des dels nostres territoris en defensa de la vida, fins que les nostres exigències siguin ateses. Seguirem en lluita fins a canvia el sistema.... no el clima!

Cimera dels pobles.

Per a més informació: